Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a l’Afganistan, Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: «la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social».
Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.
Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
«…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos».
Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els «mass-merda» (mass-media) i bona part de la «societat-telespectadora» no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.
Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…
Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.
Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem realitzant pel canvi social.
Construim la pau amb REBEL·LIA. Encarem el diàleg des de la RESSISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS. Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.
Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), «el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos» (Servando Rocha. «Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes». La Felguera ediciones, 2006).
El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula «All you fascist bound to lose» (Feixistes tots esteu destinats a perdre).
El 2010 Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.
ones de pau 