((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.

11 12 2011

Programa odp148: Nou monogràfic de la sèrie Un pont de mar blava, iniciada el 2010 (Liban, Turquia, Algèria, Líbia, Sahara Occidental). I aquesta setmana, Síria. Després de la contrarevolució imperialista consumada a Líbia, la pressió internacional («guerra bruta» i, de moment, de «baixa intensitat») a Síria continua amb similars metodologies (paramilitars i mercenaris, propaganda, manipulació informativa i corrupció) i el mateix objectiu, eliminar el govern legítim del país. Començem el programa amb un resum de la història antiga i moderna del país àrab. Llegim articles d’informació alternativa. I rebem la trucada d’un barceloní nascut a Síria que ens comparteix la seva opinió.

[ÀUDIO: Per problemes tècnics aquesta setmana no podem publicar la gravació del programa emés en directe diumenge a Contrabanda FM].

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Wikipedia – Siria (l’enciclopedia lliure): A la presentació del programa fem una lectura resumida d’aquesta font.

Red Voltaire («información no alineada»). Articles sobre Síria que llegim al programa:

> «El plan de desestabilización contra Siria», de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Beirut, 20/6/2011):

> «Siria: las supuestas 3.500 víctimas del régimen del presidente sirio Al-Assad están vivas», Russia Today (RT), publicat a RedVoltaire (30/11/2011).

Boletín «Armas contra las guerras», del Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR). Al programa llegim articles dels butlletins seguents:

> Boletín 402 (15/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (I)»: «Lo que no te cuentan sobre Siria. Repetición del mismo guión que en Libia, d’Alfredo Embid. I «El asunto de Hama» o cómo 10.000 manifestantes se convierten en 500.000 en los despachos de AFP», de Pierre Piccinin

> Boletín 403 (22/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (II)» «Mentiras y verdades sobre Siria. «23 razones por las que no deben aceptar sin crítica la visión occidental de la revuelta en Siria», de Jeremy Salt.

> «Siria: ¿Quién está detrás del Movimiento de Protesta?», de Michel Chossudovsky (original en anglés a Global Research, 3/5/2011). Aquest no el llegim durant el programa per falta de temps però és molt interessant, aquí van alguns fragments:

(…) «La existencia de una insurrección organizada compuesta por bandas armadas que participan en actos de asesinato e incendios ha sido desestimada por los medios occidentales, a pesar de la evidencia en sentido contrario.

Las manifestaciones no se iniciaron en Damasco, la capital de la nación. En un principio, las protestas han sido integradas por un movimiento ciudadano masivo en la capital de Siria».

«Las manifestaciones comenzaron en Daraa, un pequeño pueblo fronterizo de 75.000 habitantes, en la frontera entre Jordania y Siria, en lugar de en Damasco y Alepo, donde se encuentra el sostén principal de la oposición política organizada y los movimientos sociales». (…)

«¿Quiénes son estos «manifestantes», incluyendo francotiradores en tejados que estaban dirigidas a la policía?» (…)

«El informe del Ya Libnan libanés cita también a Al Jazeera reconociendo que los manifestantes habían «quemado la sede del Partido Baaz y el Palacio de Justicia en Dara’a».

«Estos informes de noticias de los acontecimientos en Daraa confirmar lo siguiente: Esta no fue una «protesta pacífica» como declaran los medios occidentales. Varios de los «manifestantes» portaban armas de fuego y las estaban utilizando contra la policía: «La policía abrió fuego contra los manifestantes armados matando a cuatro». (…)

«El «movimiento de protesta» en Daraa del 18 de marzo tenía todas las apariencias de ser un evento organizado involucrando, con toda probabilidad, el apoyo encubierto a terroristas islámicos por el Mossad y/o los servicios de inteligencia occidentales. Fuentes gubernamentales apuntan al papel de grupos radicales salafistas (con apoyo de Israel).

Otros informes han señalado el papel de Arabia Saudita en el financiamiento del movimiento de protesta. (…)

Desde la guerra afgano-soviética, las agencias de inteligencia occidentales, así como Mossad israelí siempre han utilizado diversas organizaciones terroristas islámicas como «activos de inteligencia». Washington y su indefectible aliado británico han proporcionado un apoyo encubierto a «terroristas islámicos» en Afganistán, Bosnia, Kosovo y Libia, etc., como un forma para desencadenar conflictos étnicos, violencia sectaria e inestabilidad política. (…)

Si bien una intervención militar de la OTAN en el futuro inmediato parece muy poco probable, sin embargo, Siria está en hoja de ruta militar del Pentágono, es decir, una eventual guerra contra Siria está contemplada tanto por Washington como por Tel Aviv».

«Si llegase a ocurrir, en alguna fecha futura, conduciría a una escalada. Israel estaría inevitablemente involucrado. Todo el Medio Oriente y Asia Central desde el Mediterráneo Oriental a la frontera chino-afgana se incendiaría».

Sóna apocalíptic però en realitat… quans paísos ja han estat «incendiats» amb el terrorisme d’estat (intern i extern) o l’intervenció militar directa desde l’exterior! Palestina, Algèria, Irak, Afganistan, Líbia…I no anem a l’Àfrica Subsahariana o a l’Amèrica Llatina perquè no acabariem. ¡Quanta dissidència, quantes revoltes populars (pacífiques o armades) justes han estat «apagades» amb el terrorisme d’estat (i els crims de guerra)!

I un últim article per entendre millor el nou taulell geopolític d’Orient Mitjà i el nou ordre mundial pretès pels neoconservadors del capitalisme global:

> «La contrarevolución en Medio Oriente» (el clan de los «sudaire» de Arabia Saudí), de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Damasc (Siria), 15/5/2011):

(…) «Según esos periódicos [árabes antisirios], la violencia terminará sólo cuando Bachar el-Assad obedezca dos órdenes: 1) romper con Irán y 2) suspender el apoyo sirio a la resistencia en Palestina, Líbano e Irak». (…)

Música del programa:

> «Dark Eyes», «Ya Bouy», «Laundry Girl», del músic turc Omar Farouk Tekbilek (àlbum «Alif», 2011 Resistencia).

>»Ricochet», Tangerine Dream (directe, Virgin Records, 1971).

> «Kabab Kardi Dile Janam» (flauta afganesa).

> «Shabe-Hamrahat» (cantant afganesa).





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència «dels paisos grans cap als petits». I acabem denunciant l’exercici militar internacional «Azor» que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: «Libano: las huellas del Imperio». Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de «pau», i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la «satanització» de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació «Vals con Bashir» que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)