((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?

24 04 2011

Programa odp116: Redifonem tres ponències de les jornades del 25è. aniversari de la Fundació per la Pau celebrades el 2008. Un programa que també podriem haver titulat de forma menys provocativa com a «Recerca, Educació i Acció per la pau».

Llengua: CASTELLÀ (1a. ponència) i CATALÀ (2a/3a).

Autors ponències per ordre d’emisió al programa:

1a) Jonan Fernández, membre del Centre per la Pau Baketik del País Basc. Resumim la ponència amb el titular «Ética mundial i transformació individual».

2a) Rafael Grasa, president del Institut Català Internacional per la Pau (Generalitat de Catalunya). Titulem el fragment de la ponència amb «Recerca, Educació i Acció». I enllaçem la biografia de l’autor que ens recomana durant la ponència, Anatol Rapoport.

3a) Viçens Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona). Dificil de resumir però per posar un titular… «No plorar ni ser antis».

Aquestes tres ponències, de les jornades «El treball per la pau: nous reptes, noves eines» celebrades durant el 25è. aniversari de la Fundació per la Pau (octubre 2008), es poden escoltar juntament amb la resta de ponències/àudios originals de les jornades al web de la Fundació (enllaçat adalt).

Enllaçem els dos articles de premsa que comentem al programa:

> «La izquierda y la intervención militar en Libia», de Vicenç Fisas (El Pais, 22/3/2011). Remarco un fragment: «Sin embargo, puedo defender que existan unas fuerzas armadas reducidas y entrenadas especialmente para actuar en operaciones de mantenimiento de la paz, en coordinación con Naciones Unidas. Esto vale para acciones como las de Libia».

> «En respuesta a Vicenç Fisas (sobre la guerra de Libia)», Cristóbal Orellana (noviolencia62.blogspot.com, 23/3/2011). Remarco un fragment: «Pero, ¿no está en peligro la población palestina, la argelina, la saharaui, la tibetana, la irakí, la afgana, la iraní…?. ¿Cuántas discriminaciones de las que tú reclamas habríamos de realizar para aprobar “intervenciones humanitarias” (armadas, de la OTAN) en cuántos países y conflictos?. ¿No es mayor “contradicción de fondo” aprobar un bombardeo para proteger a una población en Libia y no reclamarlo para defender a la población palestina?. Y te pregunto directamente: ¿no es una “contradicción de fondo” tuya, personal, trabajar por la Paz defendiendo el intervencionismo armado de, justamente, las potencias que asolan el mundo con sus armas y sus poderes económicos?»

La resposta a la pregunta «Activistes, Professionals o Funcionaris per la Pau?» podria ser, «cadascú al seu lloc» (sabent que tothom evoluciona i canvïen les prioritats, necessitats, motivacions, circunstàncies… i inclús que una mateixa persona podria ser «activista», «professional» o «funcionària» en moments diferents de la seva vida). Matissant la resposta: «casdascú al seu lloc i treballant en paral·lel o en equip». Bé amb els funcionaris de veritat (els de l’Estat de la «violència democràtica»), ni dialogar. Aleshores, ¿no us sembla que ens sobra teoria i manca acció/experimentació?

¿Algú recorda el darrer exemple d’una empresa industrial-militar reconvertida al sector civil? S’ha bloquejat alguna vegada el transport de residus nuclears que transiten pel nostre territori? Quina empresa/fabricant d’armament ha estat sabotejada en el darrer any? Quantes comunitats autogestionades coneixes? Saps el nom d’alguna escola d’educació lliure?

La Recerca i l’Educació sempre serà necessària però a Ones de pau pensem que ja és hora de que les accions protagonitzin l’agenda estratègica per la desmilitarització. Cadascú al seu lloc…?


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: «Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes», amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en «espiral»: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, «matrística», herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: «Si no sabes a dónde vas…». Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació «Música per la Pau» (produït pel «magazine cultural de música lliure» Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: «Desde el fondo del tiempo…». Ramón Sampedro (llibre «Cartas desde el infierno»). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció «Nombres propios»)

> TEXT: «El tiempo según los mayas…». José Argüelles («Calendario 13 lunas»).

> MÚSICA: «Emir’s dream». Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc «Unza Unza Time»).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro («Cartas desde el infierno»).

> MÚSICA: «Peace of Iona». The Water Boys.

> TEXT: «In la kesh – A la ken». Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: «Song for the unification of Europe». Banda sonora pel·lícula «Blau», de Zbigniew Preisner.

> TEXT: «Arrancaron nuestros frutos…». Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental «Atenco: Romper el cerco», Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: «Nasvali So Uljim», Esma Redsepova (disc «Chaje Shukarije»).

> TEXT (repetició): «In la kesh – A la ken»

> MÚSICA: «Take a flight», Omar Faruk Tekbilek (disc «Alif»).

> CRÒNICA: «España a la ofensiva en Afganistan» (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: «Holocausto optimista», poema d’Otto René Castillo («Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala«, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: «Soy pan, soy paz, soy más», Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo («Cuadernos de Guatemala». Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula «En tierra de nadie», Danis Tonavic (2001).

> TEXT: «La matrística en el Neolítico» (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre «El asalto al Hades – La rebelión de Edipo», Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc «The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: «La general Margaret Woodward...» I «Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España» (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora «En tierra de nadie».

> MÚSICA (repetició): «Dot Tape Dot» («Música per la pau», enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): «Cartas desde el infierno». Ramon Sampedro.

> MÚSICA: «Welcome» (disc «The gentel side of John Coltrane«).

> TEXT: «No poseer nada…», Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, «Soy pan, soy paz, soy más» (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el «barcelocentrisme», inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la «paradeta» a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La violència divina.

28 11 2010

Programa odp96: Primera lectura del llibre «Violència», del filòsof eslovè Slavoj Zizek (Biblioteca Universal Empuries, 2009). El capítol 6, «La violència divina», és tant polèmic com interessant perquè analitza algunes de les arrels de la violència cultural (però també directa i estructural) de la societat occidental i del cristianisme. L’autor es planteja questions ètiques tant importants en la nostra vida com el càstig (venjança), el perdó, l’oblid, el ressentiment, la ira, la clemència, la misericòrdia de Déu (gràcia), la llibertat… en el marc de la violència divina i la violència mítica, enfront de la violència injusta, legal o «religiosa».

Format: lectures (en CATALÀ).

Fotografia (adalt): Gerard-Bertrand.net

Autors i obres que s’analitzen o nombren en aquest capítol: FILOSOFIA: Walter Benjamin («Per a una crítica de la violència», VEURE DOCUMENT-PDF ABAIX), Peter Sloterdij («Ira i Temps»), Friederich Nietzche, Hegel, Friedrich Engels. CINEMA: Alfred Hitchcock («Perseguit per la mort», «Psicosi», «Els ocells»), Paul Greengrass («United 93»), Oliver Stone («World Trade Center»), Lars Von Trier («Rompiendo las olas», «Bailando en la oscuridad», «Dogville»). PSICOLOGIA: Sigmund Freud, Jaques Lacan. LITERATURA: Franz Kafka, W.G. Sebald («On the Natural History of Destruction»). POLÍTICA: Maximilien de Robespierre. PINTURA: Paul Klee («Angelus novus»).

La «violència divina» no té res a veure amb la violència terrorista executada pels fonamentalistes religiosos d’avui». (…) El candidat més evident per a la violència divina és l’explosió violenta de ressentiment que es canalitza en una sèrie de fets que van des de linxaments duts a terme per una turba de gent fins al terror revolucionari organitzat». (…) «…quan les multituds van descendir de les «faveles» (de Rio de Janeiro, Brasil) a la part rica de la ciutat i van començar a saquejar i cremar supermercats. Això era, en efecte, violència divina».

Música que ha acompanyat a les lectures de «Violència»:

> «Austrailia – Mystery of the Didgeridoo«, Christopher Mad’dene (Hair Mail Music, 2009).

> «Japanese drums», Joji Hirota & Hiten Ryu Daiko (ARC Music, 2009).

> «Vos omnes», Paul Casals (Discos Abadia de Montserrat, 2004).

> «Playground Psychotics», Frank Zappa (Ryko, Frank Zappa Music, 1992).

> «Le temps des gitans» (banda sonora de la película d’Emir Kusturika, «Kuduz»), Goran Bregovic.

I transcribim un altre fragment del text de Walter Benjamin que analitza Zizek al llibre «Violència», «Critique of Violence» (traduit i enllaçat a«Para una crítica de la violencia»): «Igual com en totes les esferes Déu s’oposa al mite, allò diví s’enfronta a la violència mítica: constitueix la seva antítesi en tots els àmbits. Si la violència mítica crea la llei, la violència divina la destrueix; si la primera posa límits, la segona els desfà contínuament; si la violència mítica porta a l’acte culpa i retribució, el poder diví nomès l’expia; si la primera amenaça, la darrera colpeja; si la primera és sagnant, la darrera es mortal sense vessar sang. (…) Perquè la sang és el símbol de la simple vida. La dissolució de la violència legal sorgeix de la culpa de la simple vida natural, que asigna als vivents, innocents i infeliços, una retribució que «expia» la culpa de la simple vida -i sens dubte, també purifica els culpables, no de la culpa, sinó de la llei-. Perquè amb la simple vida, s’acaba l’imperi de la llei sobre els vivents.» (…) [a la pàgina 15 del document pdf enllaçat adalt pots llegir aquest text sencer].

Us animem a llegir el llibre «Violència» i a compartir els debats que fem en el programa. Ens escoltem el diumenge a Contrabanda FM.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La violència divina.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Educació llibertària (2a. part).

17 10 2010

Programa odp91: Programa sense el debat anunciat, però en directe una setmana més i amb la segona part del monogràfic sobre pedagogia llibertària. Començem fent un anàlisis crític de l’editorial «España en decadencia», d’un diari de Madrid que reclama (tot el contrari que nosaltres) autoritat als centres educatius. Seguim llegint el dossier La pedagogía libertária, de la revista Libre Pensamiento. I avançem l’agenda antimilitarista de les properes setmanes (veure abaix).

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Apuntem les cites del calendari antimilitarista que comentem al programa:

> 30 d’octubre: Marxa i Inspecció civil a la base militar de l’OTAN de Bètera, València.

> 19/20 de novembre: contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal.

El blog de la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO, de Portugal: PAGAN.

> Estrena: «Pa negre», pel·lícula sobre la pos-Guerra Civil espanyola, d’Agustí Villaronga (2010).

Música del programa, per ordre cronòlogic (primer nom cançó, després autor i entre parèntesis, àlbum o discogràfica):

1) Conte «La lluna i el cuc», Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

2) «Cançó de la lluna»,  Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

3) «Each and every day», Yes (Sweet dreams).

4) «Guerra Mundial», Joquín Sabina (Ruleta rusa, 2003).

5) «Soldaditos», El sobrino del diablo (Pulgarcito, 2005).

6) «Per la perla de la de l’u», Primera Nota + Urbàlia Rurana (Folk Nou, 1996).

7) «Fes-te enci, fes-te ençà», Xesco Boix (La granota tocada del bolet, -Salta Miralta, PICAP 1995).

I la notícia radiofònica de la setmana…! Radio Mistelera, emissora lliure i nocomercial de Dènia (València) està reproduint els audios d’Ones de pau en la seva programació on-line. Pots veure el seu blog connectan-te a:

http://radiomistelera.blogspot.com

I acabem recordant que ens agradaria poder compartir amb tu la lectura del llibre «Violència» (Biblioteca Universal Empúries). En castellà, titulat «Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales» (Editorial Paidós). En les properes setmanes ho anirem comentant al programa. Anima’t a participar en aquest debat i sempre que ho vulguis.

Telèfon de Contrabanda FM: 93 317 73 66

Email del programa: onesdepau@altaveu.org


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Educació llibertària (2a. part).
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) …la fi del pacifisme?

19 09 2010

Programa odp87: Presentem les Jornades Antimilitaristes de Barcelona que es celebraran a l’Ateneu Llibertari del Casc Antic i l’Espai Obert el 24, 25 i 26 de setembre. Llegim un fragment de Sobre el fin del pacifismo, una entrevista imaginaria con Günter Anders. I La doctrina de la espada, de Mahatma Gandhi. Reclamem, un cop més, la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’OTAN. I suggerim a tots/es els/les oients del programa el llibre Violència (Editorial Empuries, 2009) del filòsof Slavoj Zizek, que llegirem en les properes setmanes.

Llengua: lectures en CASTELLÀ i comentaris en CATALÀ.

PROGRAMA JORNADES ANTIMILITARISTES (clicar pdf aquí).

Per cert que a Ones de pau diem erroniament el lloc on es faran algunes ponències i taules rodones de les Jornades.  A l’arxiu pdf que adjuntem (adalt) podràs veure totes les activitats que es realitzaran a l’Ateneu Llibertari del Casc Antic (divendres)  i a l’Espai Obert (dissabte i diumenge).

El text Sobre el fin del pacifismo de Günter Anders (suedònim de Günther Stern) ens ha semblat interessant per poder polemitzar durant el programa respecte l’estratègia de lluita violenta versus noviolenta, perquè està escrit per un exmilitant pacifista i a més premiat el 1983 amb «el més alt guardó de la filosofía alemanya» (el premi Theodor Adorno); i perquè el text està enllaçat al blog de les Jornades Antimilitaristes. Potser un altre dia coneixerem una mica més aquest filòsof alemany. Per a les propers setmanes preferim compartir les reflexions al voltant de la violència que fa un altre filòsof, Slavoj Zizek, en el seu darrer llibre, Violència, del qual apuntem més detalls abaix i que llegirem i comentarem en els propers programes.

El text de Gandhi que hem llegit, La doctrina de la espada («The doctrine of the sword») és un article publicat a «Young India», l’11 d’agost de 1920, en el marc de la campanya de no-cooperació (desobediencia civil anticolonial).

I com deiem diumenge, ens agradaria compartir amb tu la lectura de Violència (editat en català per Empúries, i en castellà amb el títol Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales, per Paidós). Per això t’aninem a que tu també el llegeixis i ens enviïs els teus comentaris al correu electrònic del programa.

També ens pots trucar durant l’emissió al telèfon de

Contrabanda FM: 93 3177366

Apuntem a continuació l’índex de Violència perque vegis per on van els trets:

Introducció: La túnica ensangonada del tirà.

Capítol1: SOS VIOLENCIA. Violència subjectiva i objectiva. Els homes bons de Porto Davos. Un poblet comunista liberal. La sexualitat en un món atonal.

Capítol2: TEM EL PROÏSME COM A TU MATEIX! La política de la por. El proïsme. La violència del llenguatge.

Capítol3: «S’ESTÉN UNA MAREA TENYIDA DE SANG». Un cas estrany de comunicació fàtica. El ressentiment terrorista. El subjecte que creiem que saqueja i viola.

Capítol4: ANTINÒMIES DE LA RAÓ TOLERANT. Liberalisme o fonamentalisme? la pesta a casa de tots dos. El cercle de guix de Jerusalem. La religió anònima de l’ateisme.

Capítol5: LA TOLERÀNCIA COM A CATEGORIA IDEOLÒGICA. La culturalització de la política. La universalitat efectiva. «Acheronta movebo»: les regions infernals.

Capítol6: Benjamin amb Hitchcock. La violència divina: el que no és… I, finalment, què és!

La música electrònica del disc Synapsia que escoltem al programa d’aquesta setmana és (segons escriu l’autor, Michel Huyghen, Neuronium) «en suport a l’eutanàsia». Per cert que la primera temporada d’Ones de pau vam fer un programa especial dedicat a l’eutanàsia, el dret a morir dignament. Enllaçem l’entrada del blog amb l’àudio del programa: odp34.

El proper diumenge a Ones de pau emetrem la gravació d’alguna ponència o taula rodona que haguem pogut enregistrar durant les Jornades Antimilitaristes de Barcelona. I el dissabte esperem poder sortir al carrer i participar en l’emissió de Contrabanda FM des de la Plaça reial de Barcelona.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) …la fi del pacifisme?
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El deseo en ruinas: poesia i revolució.

22 01 2010

Programa odp53: Analitzem el manifest de «El deseo en ruinas» (Karen Elliot / Stewart Home) des de la perspectiva antropològica i política. I acabem contrastant aquest text situacionista amb una lectura filosòfica, «La ideología» de Jiddu Krishnamurti (veure enllaç editorial abaix). Aparentment incompatibles, els  dos textes  (de la mateixa època, finals  dècada 1950) són  igual de revolucionaris si posem en pràctica  les seves idees. Aquest és un dels temes centrals que tractem en el programa: ¿Idees o accions? ¿Què ens defineix? ¿Què és més important per generar canvis, transformacions, ruptures…?

Format: lectures (CASTELLANO) + entrevista (CATALÀ).

Convidat: Francesc-Xavier Marín, antropòleg.

Transcribim  a continuació el text situacionista que llegim a l’inici del programa; un bon exemple de «…lenguaje poético revolucionario concebido como una verdadera acción directa» (Historia de un incendio). Servando Rocha. La Felguera Ediciones, 2006).

EL DESEO EN RUINAS (Karen Elliot / Stewart Home)

1. La totalidad de la vida post-moderna está mediatizada por una serie de abstracciones. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo tienen un papel que jugar en el mantenimiento del sistema capitalista.

2. Aquellos que no repiten los misterios establecidos se encuentran con que sus actividades e ideas las suprimen, tanto los medios de comunicación, como los comisarios blandengues de las universidades, así como sus relaciones en la sociedad.

3. En el pasado, la vida estaba mediatizada por abstracciones tales como honradez, verdad, progreso y el mito de un futuro mejor. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo son un refinamiento posterior de este proceso. En la era post-moderna sirven para la misma función que el progreso sirvió en la época de la modernidad clásica (1909-1957).

4. La creatividad es un trabajo cosificado en provecho de una moral correcta: el nombre de la ética del trabajo tras su modernización. Para los que se oponen a cualquier clase de moralidad, la creatividad es tan alineante como un trabajo asalariado. Nosotros repetimos la leyenda de los anti-moralistas «Nunca Trabajes», y mantenemos que este planteamiento se adhiere al rechazo de la creatividad.

5. El placer es un método para ubicar la experiencia en una jerarquía de lo apetecible. Es una abstracción que niega el momento vivido y necesita una referencia en cuanto a la posibilidad de experiencias pasadas/futuras. Debemos rechazar todos estos sistemas de valores.

6. La imaginación es una abstracción que niega la experiencia concreta. Es el mecanismo central para la dominación de la imagen como agente principal de la represión en nuestra aparatosa sociedad.

7. El deseo es el aplazamiento permanente de la realidad actual en favor de supuestas recompensas en un supuesto futuro.

8. Nosotros hacemos una llamada a un nihilismo activo para la destrucción de este mundo al que nos hemos referido y de todas sus abstracciones.

No más políticos.

No más la «cultura» del pensamiento puede cambiarlo todo excepto unas cuantas cuentas corrientes.

El espectáculo ha acabado.

Los espectadores se van.

Es el momento de recoger sus abrigos e irse a casa.

Se vuelven…

…¡No más abrigos!

…¡No más casas!

ABOLICIÓN DEL PLACER

RECHAZO DE LA CREATIVIDAD

APLASTAMIENTO DE LA IMAGINACIÓN

EL DESEO EN RUINAS

EL PRESENTE ES ABSOLUTO

¡TODO AHORA!

«Estas ideas [expresadas en «El deseo en ruinas»] son las que predominan en toda la obra de  la Internacional Situacionista (I:S), y son representativas, principalmente, de su primera época (de 1957 a 1961), para algunos la más fecunda y rompedora».

Apuntem el final del capítol «La ideología» («Comentarios sobre el vivir». Tomo1.  1956. Editorial Kairós, 2006), del filòsof Jiddu Krishnamurti que llegim al final del programa: (…) «La acción basada en una idea jamás puede ser liberadora» (…) «Sólo descubriremos si podemos ser libres indagando en el proceso total del condicionamiento, de la influencia. La comprensión de este proceso es conocimiento propio. Sólo a través del conocimiento propio puede uno liberarse de la esclavitud; y esa liberación está vacía por completo de creencias e ideologías.»

I tornem als situacionistes per acabar aquesta presentació. «Según la I.S. había que ir más allá de la filosofía, había que transformar radicalmente el mundo, es decir, era una llamada a la acción sin paliativos mediante la realización de un proyecto revolucionario que impidiera reproducir nuevamente el viejo mundo. Se deberá, dirán, fundir y realizar la poesia.«

TOT AQUÍ I ARA!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El deseo en ruinas: poesia i revolució.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Jiddu Krishnamurti (II).

15 05 2009

Programa odp19: segona part del programa dedicat al filòsof nascut el 1895 a Madanapalle, al sud de l’India. Aquesta setmana, a diferència de l’anterior, no escoltem cap vídeo i començem llegint l’històric discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient, pronunciat pel seu cap Krishnamurti, el 1929. Després compartim textes del filòsof sobre El poder, El jo i L’autodefensa.

Format: lectures. Llengua: CASTELLÀ.

«La Orden de la Estrella de Oriente fue fundada en 1911 para proclamar el advenimiento del Instructor del Mundo. Krishnamurti fue designado Jefe de la Orden. El 2 de agosto de 1929, día de apertura del Campamento Anual de la Estrella, celebrado en Ommen, Holanda, Krishnamurti disolvió la Orden ante tres mil miembros. Esta es la traducción completa de las palabras que pronunció en aquella ocasión, basada en el texto que se publicó en el Boletín de la Estrella del mes de septiembre de 1929″:

http://www.fkla.org/media/pdf/disolucion-orden-de-la-estrella-fkla.pdf

Annie Besant y Krishnamurti. Apertura Campamento de la Estrella.

Fundadores de la Sociedad Teosofica, Krishnamurti y su hermano (sentado en el suelo).

«Yo sostengo que la verdad es una tierra sin caminos, y no es posible acercarse a ella por ningún sendero, por ninguna religión, por ninguna secta. Éste es mi punto de vista y me adhiero a él absoluta e incondicionalmente. La verdad, al ser limitada, incondicionada, inabordable por ningún camino, no puede ser organizada.»

A partir d’aquesta renúncia, Krishnamurti va començar el seu propi cami de difusió arreu del món del que es coneix com les seves Ensenyançes. I com un home totalment lliure de lligams, ens ofereix tot el seu saber en la recerca de la veritat, despullada de doctrines i dogmes.

Comentarios sobre el vivir (Tomo1), 1956. El poder: «El deseo de éxito impide la humildad, y sin humildad, ¿como es posible comprender? (…) El deseo de éxito es el deseo de dominar. Dominar es poseer, y la posesión es el camino del aislamiento. (…) El aislamiento depara poder, pero el poder engendra antagonismo y dolor, ya que el aislamiento es resultado del miedo, y el miedo pone fin a toda comunión».

Jiddu Krishnamurti en Brockwood Park, The Krishnamurti Center, Bramdean, Inglaterra.

En aquest programa també parlem de l’ego i llegim el capítol  «El yo», del mateix llibre Comentarios sobre el vivir: “La causa del vacío interno es el deseo de llegar a ser; y haga uno lo que haga, jamás podrá llenar ese vacío. Quizá escape de él de forma vulgar o con refinamiento, pero el vacío seguirá siendo su sombra; aunque uno no quiera verlo, él seguirá estando ahí. (…) Cada esfuerzo del «yo» para ser o para no ser es un movimiento que lo distancia de lo que es. (…) Si somos capaces de afrontar ese vacío, de permanecer con ese doloroso sentimiento de soledad, el miedo desaparece por completo y se produce una transformación fundamental. Para que eso suceda, es necesario experimentar esa nada, lo cual es imposible si hay un experimentador. (…) Sólo el experimentar lo que es sin nombrarlo le libera a uno de lo que es«.

La autodefensa: «El deseo de herir a otro, ya sea con la palabra, con el gesto o de manera más profunda, es muy fuerte en la mayoría de nosotros. (…) El deseo mismo de que no nos hieran hace que hieramos a otros; dañar a otros es una manera de defenderse de uno mismo. (…) ¿Qué es lo que defendemos, lo que protegemos con tanto cuidado? Sin duda es la idea que tenemos de nosotros mismos, en todos sus aspectos. Si no protegiéramos esa idea, ese centro de acumulación, no existiría el «yo» y lo «mío». Entonces seríamos especialmente sensibles, vulnerables a nuestra propia manera de ser, tanto consciente como oculta; pero como la mayoría no deseamos descubrir el proceso del «yo», oponemos resistencia a cualquier invasión de la idea que tenemos de nosotros mismos. Esa idea es completamente superficial; pero, puesto que la mayoría vivimos en la superficie, nos contentamos con ilusiones.» En el áudio del programa puedes escuchar los capítulos citados enteros.

El filòsof, escriptor, orador i educador Jiddu Krishnamurti, abans de morir el 1986 a Ojai, California (EEUU), va crear quatre fundacions i diverses escoles, i va publicar més de seixanta llibres plasmant «un ampli missatge cap a una comprensió total de l’èsser humà».

Jiddu Krishnamurti y Leadbeater. 1910.

Jiddu Krishnamurti, Ojai, California, USA, 1962.

El programa acaba recordant un altre fragment de les ensenyançes del que fou «un gran mestre espiritual i al mateix temps una persona religiosa sense religió»:

«La virtud es la paz que sobreviene cuando se está libre del ansia de devenir, y es una paz del corazón, no de la mente. (…) Porque la virtud del corazón es comprensión.»


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Jiddu Krishnamurti (II).
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Jiddu Krishnamurti (I).

8 05 2009

Programa odp18: l’autoritat i la violència segons el filòsof Krishnamurti. Lectura de textes i escolta de vídeos d’un dels filòsofs més carismàtics del segle XX. Amb una enseñança paradoxal perquè Krishnamurti convidaba a prescindir de l’autoritat dels mestres: no calen gurús ni principis generals, lo essencial és la pròpia alliberació, el descondicionament, la llibertat interior.

Format: lectures i videos. Llengua: CASTELLÀ.

Començem el programa amb la lectura del primer capítol del llibre Comentarios sobre el vivir (Tomo 1), editat per Krishnamurti Foundation of America el 1956. L’edició en castellà que llegim a Ones de pau és d’Editorial Kairós (2006). Fem la pausa musical amb els Kraftwerk i el tema musical «Home sweet home» rescatat d’un antic «caset». I acabem amb la cançó «Who do you think I am» de Sinéad Lohan, interpretada per Joan Baez (Gone from danger, 1997).

«Tres piadosos egoístas»:

«La ambición en cualquiera de sus formas -ya sea de bienestar para un grupo, de salvación individual o de realización espiritual- es una acción aplazada. El deseo siempre es del futuro; el deseo de llegar a ser es la inacción en el presente. El presente tiene más importancia que el mañana, pues la totalidad del tiempo se halla en el ahora; comprender el ahora es estar libre del tiempo. El llegar a ser és la continuación del tiempo, del sufrimiento; el llegar a ser contiene el ser. Ser es siempre en el presente y es la forma más elevada de transformación; llegar a ser es una simple continuidad modificada. Sólo en el presente, en el ser, hay una tranformación radical.»

Jiddu Krishnamurti, 1950.I enfrontem L’autoritat, capítol 28 del mateix llibre, que acaba així: «El culto a la autoridad, tanto en lo grande como en lo pequeño, es dañino; y lo es mucho más en asuntos religiosos. No puede haber ningún intermediario entre uno y la realidad; y si lo hay, es un falsificador, alguien que fomenta la discordia; no importa quien sea: el más grande de los salvadores o el último gurú o instructor de uno. El que dice saber no sabe; puede conocer únicamente sus propios prejuicios, sus creencias autoproyectadas y sus demandas sensoriales. No puede conocer la verdad, lo inconmenurable. (…) Establecer una autoridad y seguirla impide toda comprensión. Cuando hay comprensión hay libertad; la libertad no puede comprarse o recibirse de otro. Lo que se compra se puede perder; a uno se le puede quitar lo que se le ha dado; y se engendaran así la autoridad y el miedo. El miedo no se puede eliminar encendiendo velas para aplacarlo; termina con la finalización del deseo de llegar a ser.»

VIDEO 1: «La autoridad» (escolta la traducció simultània en l’àudio del programa).

http://www.youtube.com/watch?v=ZWT60tvp9ts&hl=es&fs=1

Per cert que aquest vídeo gravat l’any 1985 a Ojai, Califòrnia (EEUU), no correspon a la primera xerrada pública («first públic talk») de Krishnamurti, com es pot llegir en una sobreimpressió del vídeo, doncs el filòsof moriria el 1986, després de més de 65 anys fent xerrades i compartint les seves ensenyançes arreu del món.

“La violencia existe cuando me amoldo a un patrón y permito que se me programe, que usted me imponga lo que debo hacer. (…) Luego cuando acepto la autoridad, hay violencia. (…) Cuando hay orden, no hay autoridad porqué hago lo correcto de forma natural, sin imitar un modelo».

VIDEO 2: «¿Es posible terminar con la violencia?»  Escucha la traducción simultánea en el audio del programa y clica en el siguiente enlace para ver el vídeo:

Video Krishnamurti. ¿Es posible terminar con la violencia?

«Cuando se observa la violencia, sólo la violencia, el obervador que oberva la violencia es violencia. (…) ¿Qué es lo que sucede en su mente cuando usted sólo observa el hecho en lugar de inventar su opuesto?»

Les paraules de Krishnamurti són un estímul i no una imposició. Un estímul perquè cada lector accedeixi, per si mateix, a la seva pròpia i irreductible (sense coerció) realització.»

En les seves ensenyançes Krishnamurti s’endinsa i aprofundeix en allò que els antics grecs ja plantegaven:  «Coneix-te a tu mateix». Un missatge clau.

I suggerim un altre text que no hem llegit durant el programa però que forma part d’un altre llibre del mateix autor, La libertad interior (1970).

Jiddu Krishnamurti.

Adjuntem a continuació la direcció-web de la Fundació Krishnamurti amb seu a Madrid:

Fundación Krishnamurti Latinomaericana en España.

I la propera setmana farem la segona part d’Ones de pau dedicat a Jiddu Krishnamurti. Començarem el programa recordant el discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient per part del seu cap, el mateix Krishnamurti, l’any 1929. Parlarem del poder. I continuarem aprofundint en la comprensió del «jo» i la violència.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Jiddu Krishnamurti (I).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau