((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).

Anuncios




((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la “Ruta llibertària” del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça “d’El Molino”/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> “Mítings” polítics, “grups d’afinitat”, solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, “gimnàstica revolucionària”, “societat paral·lela” (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, “pistolerisme”, vaga treballadors, “suport mutu” (Avda paral·lel/”Parc de les tres xemeneies”, antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, “mítings” polítics, “teatre social”, clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, “pistolerisme”, “grups d’afinitat” llibertaris, “gimnàstica revolucionària”, “Los justicieros”, “maquis”… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem “antic” volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre “El eco de los pasos”, les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (I)” sobre La Setmana Tràgica (o la “Revolució de Juliol” de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (II)”: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: “Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc”.

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.





((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!





((odp)) Naturisme.

13 02 2011

Programa odp106: Ens despullem de prejudicis, ideologies i dogmes religiosos per alliberar-nos de la condició de “tèxtils” i compartir la llibertat des de la nuesa física i l’oxigenació mental. Aquesta setmana parlem de naturisme, “un estil de vida basat en el respecte a la natura, a un mateix i als altres”.

Llengua: CATALÀ.

Convidats entrevistats: Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme (CCN) i Lurdes, sòcia del CNN i companya del Joaquim. Núria, sòcia del CCN (intervenció telefònica).

Aquest és el llibre que recomanem al final de programa: “La idea naturista. Desde sus orígenes hasta nuestros días”, del sociòleg Josep Maria Rosselló. Ediciones CEDEL (Centro de Estudios Libertarios, 2006. Fundación Anselmo Lorenzo).

També del mateix autor, dossier “El Naturismo Libertario en la Península Íbérica (1890-1939)”, publicat a la revista Ekintza Zuzena (nº 32).

I el web del poble naturista El Fonoll, a la Conca de Barbarà (Tarragona).

Pel que fa a l’“autopoyesis” (terme utilitzat pels biòlegs Humberto Maturana y Francisco Varela “per designar la capacitat de la vida d’autoorganitzar-se i de repoducir-se a si mateixa”) que apuntem durant el programa però no acabem de definir, ho trobaràs molt ben explicat per Casilda Rodrigañez en el seu llibre El Asalto al Hades (La rebelión de Edipo, part1). També la “hipótesis Gaia”, de James Lovelock y Lynn Margulis (presentada durant les conferències de Lindisfarne, juny de 1980), serveix a l’autora per desenvolupar el seu anàlisis a través de la Història (Prehistòria) i Arqueologia a la recerca de la identitat original de la dona i la seva sexualitat en les societats i cultures anteriors al patriarcat. Matristica…

El asalto al Hades (Capítol 1. Pagina 35):

Gaia es el nombre que estos científicos [Lovelock y Margulis] retomaron del Neolítico para designar a la superficie de la Tierra (el aire, la corteza y los océanos) como ente orgánico, como unidad viva; Gaia incluye todos los procesos vitales interrelacionados que se realizan en la Tierra, y que forman parte de un mismo impulso autopoyético, autoorganizativo y autorregulador. No es que haya seres vivos que ‘pueblan’ la Tierra; es que todos los seres vivos somos una parte de la Tierra viva; somos un momento de los ciclos de Gaia, un remanso de flujo gaiático. Un flujo que no es nada etéreo o sobrenatural, sino un flujo material totalmente identificado.”

El asalto al Hades (Capítol 1.Pagina 65):

“Así pues, creo yo, que a las mujeres no nos resulta difícil de entender que la maternidad no sólo fue el sustrato emocional del apego y de la formación del núcleo humano, sino el estímulo para el despliegue de la artesanía y de la cultura en todas sus formas. Un despliegue directa e inmediatamente destinado a procurar el bienestar de los miembros del grupo, y no para acumular propiedad, éxito, títulos que aproximen al arquetipo del triunfador, o cualquier forma de Poder. (…)

“Podemos por ello considerar que la líbido femenino-materna es el talón de Aquiles del sistema, la grieta más amenazante, el monstruo más temible a lo largo de los siglos, que por ello ha sido objeto de satanización en todas las culturas patriarcales. Lo iremos viendo en los próximos capítulos.”

“Y lo que el arte llamado pre-histórico ensalza y representa simbólicamente con las figuras de mujer, no es otra cosa que esa pasión, ese deseo femenino-materno que fué el origen de la cultura y de la sociedad humana, y que luego fue objeto de la represión más inexorable por parte del Poder patriarcal.”

I què te a veure això amb el naturisme? I si en lloc de naturisme, diem llibertat? I si en lloc de poder, sexualitat? I si en lloc de repressió, patriarcat? I si en lloc de desig, “matristica”? “El asalto al Hades” continua, la lluita (divulgativa, vivencial, artística) contra la dominació sexual, també.

Per cert que “la Trofologia és la ciència que estudia l’alimentació natural de cada espècie dacord amb la seva constitució física i orgànica”. Ho haviem dit al programa, sense definir-ho, en citar les diferents corrents del naturisme: 1) Vegetarianisme social. 2) Vegetarianisme naturalista. 3) Trofologia. 4) Lliurecultura o nudisme. 5) Naturisme llibertari.

Enllaçem també el web de Democràcia Inclusiva (“una proposta per construir una nova forma d’organització social basada en l’autonomia, la comunitat i la reintegració amb la natura“), que en un moment del programa també comentem. Algun dia potser farem un programa monogràfic per explicar millor aquest moviment de “democràcia política, econòmica, social i ecològica”.





((odp)) Educació llibertària (2a. part).

17 10 2010

Programa odp91: Programa sense el debat anunciat, però en directe una setmana més i amb la segona part del monogràfic sobre pedagogia llibertària. Començem fent un anàlisis crític de l’editorial “España en decadencia”, d’un diari de Madrid que reclama (tot el contrari que nosaltres) autoritat als centres educatius. Seguim llegint el dossier La pedagogía libertária, de la revista Libre Pensamiento. I avançem l’agenda antimilitarista de les properes setmanes (veure abaix).

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Apuntem les cites del calendari antimilitarista que comentem al programa:

> 30 d’octubre: Marxa i Inspecció civil a la base militar de l’OTAN de Bètera, València.

> 19/20 de novembre: contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal.

El blog de la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO, de Portugal: PAGAN.

> Estrena: “Pa negre”, pel·lícula sobre la pos-Guerra Civil espanyola, d’Agustí Villaronga (2010).

Música del programa, per ordre cronòlogic (primer nom cançó, després autor i entre parèntesis, àlbum o discogràfica):

1) Conte “La lluna i el cuc”, Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

2) “Cançó de la lluna”,  Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

3) “Each and every day”, Yes (Sweet dreams).

4) “Guerra Mundial”, Joquín Sabina (Ruleta rusa, 2003).

5) “Soldaditos”, El sobrino del diablo (Pulgarcito, 2005).

6) “Per la perla de la de l’u”, Primera Nota + Urbàlia Rurana (Folk Nou, 1996).

7) “Fes-te enci, fes-te ençà”, Xesco Boix (La granota tocada del bolet, -Salta Miralta, PICAP 1995).

I la notícia radiofònica de la setmana…! Radio Mistelera, emissora lliure i nocomercial de Dènia (València) està reproduint els audios d’Ones de pau en la seva programació on-line. Pots veure el seu blog connectan-te a:

http://radiomistelera.blogspot.com

I acabem recordant que ens agradaria poder compartir amb tu la lectura del llibre “Violència” (Biblioteca Universal Empúries). En castellà, titulat “Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales” (Editorial Paidós). En les properes setmanes ho anirem comentant al programa. Anima’t a participar en aquest debat i sempre que ho vulguis.

Telèfon de Contrabanda FM: 93 317 73 66

Email del programa: onesdepau@altaveu.org





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article “Desescolarizando la escuela”, del dossier “La pedagogía libertària”, publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) “Apa som-hi tots”, “Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) “Gresca”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.

3) “Homenatge a Teresa”, Ovidi Montllor Mengual, “A Alcoi”, 1974.

4) “Diccionari de butxaca”, Ovidi Montllor Mengual, “Crònica d’un temps”, 1973.

5) “Napoleon 2n”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.





((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, “una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.”

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, “crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…”. A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.





((odp)) Jornades Antimilitaristes de Bcn.

26 09 2010

Programa odp88: Crònica de les Jornades Antimilitaristes celebrades a l’Ateneu del Casc Antic i a l’Espai Obert de Barcelona del 24 al 26 de setembre. Bé més que crònica, resum improvitzat (disculpeu l’atreviment !). I es que entre l’emissió a la “plaça dels Bufons” -exPlaça Reial- que vam fer dissabte amb els companys/es de Contrabanda FM, i l’assistència a les jornades antimilitaristes de diumenge fins a minuts abans de començar el programa en directe, gairebé no hem tingut temps ni de reflexionar sobre aquestes xerrades i debats.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El programa de les jornades i altres documents relacionats amb les mateixes el trobareu a l’entrada del blog enllaçat adalt. De les lectures que fem durant el programa, apuntem les seguents referències:

“Refuzniks. Los que rehúsan a servir en la máquina de guerra israelí.” Entrevistes del fotògraf Martín Barzilai. Bardo Ediciones, 2010.

“La feminización del estado: la mujer en el ejército”. Intervención en el “Otoño Libertario” CNT, Madrid 2009. María del Prado Esteban Diezma. Publicat a: “Ekintza Zuzena”, nº 37.

“La función del ejército en la Constitución Española de 1978: dictadura política y militarismo”. Félix Rodrigo Mora. Septiembre 2010. Text d’aquesta ponència en còpia pdf (clicar aquí).

“Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, pròleg de Gabriela Serra i David Fernández del llibre “500 ejemplos de noviolencia”, escrit pel col·lectiu Bidea Helburu i publicat el 2009 en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

I una de les notícia del cap de setmana ha estat l’ocupció de l’antic edifici de Banesto a la plaça Catalunya de Barcelona. Diumenge ho vam recordar al programa i ens solidaritzem amb aquesta acció directa per desenmascarar un dels símbols de  l’economia capitalista que amaga els veritables responsables de la violència estructural del neoliberalisme: la banca.

A Okupem les Ones podeu veure alguns vídeos d’aquesta acció.





((odp)) L’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

23 05 2010

Programa odp70: Xerrada amb un company de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec: les lluites socials d’avui des de la perspectiva i l’experiència d’un Ateneu amb més de 30 anys  d’activitats anarquistes a Barcelona.

Llengua: CATALÀ. Convidat: Jose, de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

Temes parlats: Ona Lliure, la primera ràdio lliure de Barcelona (1978), Espai Obert, Transició, lluites globals, ideologies, societat paral·lela, autogestió, lluita obrera, Vaga General, municipalisme autogestionari, cooperatives,  Assamblea de Barri de Sants, escoles llibertàries, mitjans de comuniació lliures…

Apuntem també l’enllaç de l’escola lliure i autogestionada de Mérdia (Badajoz), creada el 1978,  que comentem durant el programa: Colectivo Paideia.

I corregim l’oblit de la Universitat Lliure La RIMAIA (larimaia.org) de Barcelona, que ni tant sols citem en aquest programa. Per cert que fa temps que teniem pensat de fer un programa especial d’Ones de pau sobre violència estructural i educació lliure, noautoritària; podria ser una bona ocasió per parlar amb les companyes de La Rimaia.

Recordem que el 2009 Ones de pau va emetre dos programes sobre anarquisme: el primer (odp25) dedicat a la Revolució de 1909 de Barcelona (la Setmana Tràgica), amb un company de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i un fundador de l’Ateneu Anarquista Besós. I el segón (odp26), amb un col·laborador de la publicació Antisistema i un activista de l’Ateneu Llibertari de Sants.

El 2009 també vam fer un programa sobre Economia social i solidària, més autogestió i nous valors pel canvi social. Adjuntem l’enllaç a continuació: odp09.





((odp)) Propietat privada, comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (1).

21 03 2010

Programa odp61: Començem parlant amb un company contrabandista  sobre la propietat privada i les comunes. Llegim un article sobre l’ocupació a Barcelona publicat a la revista Terra Cremada. Escoltem el reportatge sobre el cercavil·la antimilitarista que es va fer a Ciutat Vella per reclamar la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i per convocar a la manifestació antiguerra del 10 d’abril a Barcelona. I llegim la introducció del llibre “Ejércitos en las calles”.

Llengua: CATALÀ i CASTELLÀ.

Transcrivim a continuació la contraportada del llibre titulat “Ejércitos en las calles” (Bardo Ediciones, 2010) que ha editat l’informe “Urban Operation in the year 2020” (UO 2020) de l’OTAN, i que començem a llegir aquesta setmana i ho continuarem fent en els propers programes:

“Este librito es parte de una serie de textos sobre esta Guerra Civil Global, silenciada y tergiversada por los medios de comunicación. Esta guerra civil es la respuesta a la dominación y la explotación, contra un Poder que bajo la forma de libre comercio, democratización, pacificación forzada, guerra preventiva, desarrollismo, etc. intenta ganar cada vez más terreno, y someter a la gran mayoría del planeta”.

“…en el informe “UO 2020” se simula una intervención de la OTAN en un teatro de operaciones, cuyas “ciudades de interés estratégico” no son ni Teherán (Irán), ni Pyongyang (Corea del Norte), ni, como hipótesis extrema Pekín (China), sino las ciudades francesas de Rouen, Le Havre, Evreux y Dieppe”.

“El control preventivo y la represión de sublevaciones o insurreccioes eventuales se volverán cada vez más prerrogativas” (competencia exclusiva) “del ejército, el cual tendrá que efectuar, por tanto, verdaderas funciones de policía territorial, mientras ésta se “paramilitariza”.

“En esta perspectiva será necesario dotar a las fuerzas armadas de una adecuada preparación para conflictos urbanos, para evitar la histórica “incoercibilidad de las fuerzas rebeldes” en la guerra asimétrica. Al mismo tiempo será preciso acostumbrar a la gente a ver a los militares patrullando las ciudades, para que nadie, por más avezado y/o aterrorizado que esté, se arriesgue a mover un dedo (ni siquiera el del miedo)”.

“Estamos dirigiéndonos hacia un “Estado militarizado”… Puntualitzem aquí que és refereix a Occident, perquè a Afganistan, Irak, Israel, Colombia o Guatemala per citar nomès cinc paisos del “Sud”, la militarització dels Estats ja és una realitat des de fa dècades. Uns Estats dominats pel complex militar-industrial i còmplices -quan no responsables- del crim organitzat nacional i internacional (explotació neocolonial, tràfic de drogues i armes, etc).

Recordem que Ones de pau ha estrenat aquesta setmana nou horari d’emisió a Contrabanda FM. A partir d’ara ens pots escoltar en directe els diumenges de 23:00 a 00:30 h. I els dimarts (redifusió), d’11:00 a 12:30 del matí.