((odp)) Un pont de mar blava (8): el Sáhara Occidental.

14 11 2010

Programa odp94: Nou monogràfic de la sèrie “Un pont de mar blava”. A l’estiu vam viatjar radiofònicament al Líban, Turquia, Algèria i Líbia. Aquesta setmana, tornem al Sàhara per recordar algunes etapes del procès de descolonització i independència de la República Àrab Saharaui Democràtica. I per denunciar la massacre del campament de saharauis a Gdeim Izik, a El Aaiún,  (el 8 de novembre de 2010) a mans de la polícia i l’exèrcit marroquí, en la que 20.000 persones reclamàven pacíficament justícia i millors condicions de vida en la seva pròpia terra, ocupada pel Marroc des del 1975.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

mapa-sahara-occidental-y-africa

Enllaçem la crònica (clicar aquí) de  l’activista espanyola Silvia García que es trobava al campament de Gdeim Izik quan la policia i l’exèrcit marroquí van assaltar-lo, apallissant, assassinant i segrestant a desenes de saharauis; i a la ciutat d’El Aaiún quan la repressió i el terror d’estat van continuar (Insubmissia, El Mundo, 14-11-2010).

mapa_minurso-2016

Al mapa (adalt) de la Misió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), “Berm” significa mur: “El muro de la verguenza con el que el Reino de Marruecos tiene dividido de Norte a Sur a todo un país, al que ocupa ilegalmente y por la fuerza”.

I en el següent enllaç, els campaments de refugiats saharauis, com el de Smara, Auserd, Dagla, Rabuni… impressionants, en mig del desert, a Algèria.

Lectures del reportatge:

> “Historia del Sáhara y su conflicto”, Alejandro García. Los libros de la Catarata, 2010.

> Revista “Altaïr”, “Sahara. Un mundo que cambia”, nº 51, gener-febrer, 2008. Article “Las principales disputas que azotan la región”, Antoni Castell.

Música del reportatge:

> “Shouka”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2009.

El tall 15 del cd “Shouka” reprodueix el “discurso de Felipe González en los campamentos de refugiados, un año después de los Acuerdos de Madrid (1975) y la invasión marroquí, contestado -a modo de cantata- por Mariem Hassan, 33 años más tarde. El audio procede de la página de la televisión saharaui www.rasd-tv.com

Amb aquest àudio de l’expresident del govern espanyol comença el reportatge d’Ones de pau sobre el Sahara Occidental.

> “Deseo”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2005.

> “Alcantara”, Amina Alaoui (“arabo-andalusian voice”). Auvidis France, 1998.

> “Medej. Cantos antiguos saharauis”. NubeNegra, 2003.

> “The Mandé Variations”, Toumari Diabaté. Wolrd Circuit, 2008.

El músic de Mali, Toumari Diabaté, és “sin duda el más grande de los intérpretes de “kora” en el mundo. Hijo del músico Sidiki Diabaté (1922-1996), “the king of kora”  (llibret del CD). El “kora” és un “instrumento clásico de los “jalis” del occidente africano, los cuidadores históricos de la tradición oral y las canciones de alabanza. El cuerpo del “kora” está hecho de calabaza y tradicionalmente tiene veintiuna cuerdas”.

Però les guitarres que acompanyen els càntics de llibertat i ressistència de Mariem Hassan són elèctriques. Malgrat que l’explotació colonial va “transformar en deu anys el Sahara, portant-lo de la prehistòria econòmica a l’època industrial” (“Historia del Sahara y su conflicto”), els instruments tradicionals encara sobreviuen entre els moderns,  així com   ressisteixen les persones excloses, marginades i empresonades dels camps de refugiats, a l’altre banda dels murs dels privilegiats que, amb la complicitat de les grans institucions i multinacionals occidentals, es beneficien del domini polític i econòmic del territori, amb la força de les armes, el terror o el silenci. Un exemple més de la fràgil convivència entre  la tradició oral i l’escrita (la censura mediàtica governamental mereix un anàlisis apart); entre la vida nòmada primitiva i la sedentaria capitalista; entre la llibertat i la falsa democràcia.

Transcric del diccionari per aclarir dos conceptes tractats en el monogràfic:

Fosfato: Sal formada por el ácido fosfórico. Fósforo: Metaloide sólido, venenoso, abundante en los minerales. Combinado con azufre sirve para fabricar cerillas.

Prosperidad: Resultado feliz. Bienestar. Sinónimo: Éxito, ventura, florecimiento, buena estrella. Antónimo: Desdicha, penuria.

Ara, transcric de la premsa (La Directa, nº 205, novembre 2010):

FMC Foret: Una de les principals empreses del sector químic, filial espanyola de la multinacional nord-americana, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una facturació superior als 200 milions d’euros anuals, i dedicada a la fabricació de fertilitzants, productes tèxtils, detergents i paper.

Diplomàfia: 1) Segons el Western Sahara Resource Watch (WSRW), el 2008, l’empresa química FMC Foret va importar il·legalment més de 500.000 tones de fosfats procedents del Sàhara Occidental per valor de 200 milions d’euros. 2) L’acord de pesca signat el 2006 entre la Unió Europea i el Marroc incorporava les aigues del territori ocupat del Sàhara Occidental. 3) L’Estat espanyol ha venut material militar al Marroc per un valor (mínim) de 284,2 milions d’euros entre 1999 i 2009. La xifra de la dècada s’apujaria fins als 330,2 milions si es computen l’autorització per vendre 50 milions addicionals en material aeronàutic (Centre JM Delàs). 4)...

Per cert que Espanya ha pujat al sisè lloc en el rànking mundial d’exportadors d’armes, darrera dels grans “senyors de la guerra”: EE.UU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit.

De les explotacions de petroli i gas al Sahara, així com de Repsol i Gas Natural Fenosa, en parlarem un altre dia.

Suggerim dos documentals del director de cinema marroquí, Jawad Rhalib, a qui el setmanari La Directa va entrevistar en el nº 204, d’octubre de 2010 (llegir fragments a continuació):

> “El Ejido, la ley del beneficio” (2006), “denuncia la situació dels immigrants que treballen a El Ejido (Almeria), una de les ciutats més riques del món. El Ejido i la ciutat d’Almeria representen el 80% de les exportacions agrícoles españoles. La gent d’allà dóna feina a marroquins i africans als hivernacles, en condicions molt difícils i pràcticament a canvi de res”.

> “Els condemnats del mar” (2010), “denuncia la pesca ilegal estrangera als mars de l’Àfrica”. “Va ser molt difícil (la gravació per fer la denúncia de l’espoli de la pesca) ja que vam gravar al Sáhara, en una regió molt militaritzada”.

Tornem enrera un moment: Després del “reparto de Africa  (entre les potències europees) fraguado en la Conferencia de Berlin (1885)…”. “En 1906, en la Conferencia de Algeciras, quedaron delimitadas finalmente las fronteras coloniales: a Francia le correspondieron unos siete millones de kilómetros cuadrados en el centro y norte del continente (Algèria) y a España, 290.000 kilómetros en la franja costera del norte del desierto, además  de la administración, bajo el formato de Protectorado, del norte de Marruecos: el Rif y el país Yebala”. (…) “…ésta tierra desértica resultaría tener importancia logística como escala de viaje en la navegación hacia la colonia de Guinea Equatorial y como centro de provisionamiento para la flota pesquera de Canarias. Y un gran valor estratégico al convertirse en paraguas protector de unas islas genuinamente españolas situadas a cien kilómetros de la costa africana” (“Historia del  Sáhara y su conflicto”).

Això de referirse a les Canaries com a “genuinamente españolas” em sóna estrany, potser hauriem de recordar la història d’aquestes illes i els seus vincles amb el continent africà i la península ibèrica… El mateix, salvant les distàncies, hauriem de fer respecte l’excolònia espanyola Guinea Equatorial, sense oblidar Ceuta i Melilla.

Per a més informació, suggerim els següents enllaços:

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara.

Sahara Press Service (SPS), “l’agència oficial  de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb seu a Chahid El Hafed (Campaments de Refugiats Saharauis).

Per cert, parlant de nacionalisme, processos d’autodeterminació i lluites polítiques-militars, a Ones de pau estem seguint les notícies d’Euskal Herria i properament emetrem un programa especial dedicat al que podria ser una nova treva d’ETA i un veritable procés de pau a Euskal Herria.

Pots escoltar els altres monogràfics d’Un pont de mar blava: Líban, Turquia, Algèria i Líbia, clicant l’etiqueta Unió per la Mediterrània. Per cert que aquest és el nom d’una organització que ja hem denunciat i criticat a Ones de pau, però precisament per no oblidar-nos’en, hem mantingut el nom de l”‘etiqueta d’accès” a aquests programes (columna dreta del bloc).

Actualitzem l’entrada amb un documental sobre el campament GDEIM IZI, que mostra l’organització del campament, la posterior repressió i la reacció (o complicitat) de representants polítics espanyols:

portada-delantera-esp-docu

“GDEIM IZIK: Detonante de la primavera árabe”.

Anuncios




((odp)) Un pont de mar blava (7): Líbia i Muammar al Gaddafi.

29 08 2010

Programa odp84:  Darrer monogràfic de la primera sèrie sobre paisos de la riba est i sud de la Mediterrània. Aquesta setmana, “Libia o la voluntad de existir”, del llibre El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000, de Paul Balta (Siglo Veintiuno Editores, 1994). Una cronologia de la revolució iniciada per Muammar al Gaddafi el 1969; un règim en constant evolució que l’1 de setembre de 2010 compleix 41 anys amb el mateix excoronel al capdavant.

Llengua lectures: CASTELLÀ.

Articles interessants i un bon mapa geogràfic-polític del Magreb a la revista Altaïr, nº 51 – Sahara. I un fotoreportatge de la BBC que resumeix amb imatges (com la d’abaix) els 40 anys del règim de Gaddafi.

Titulars dels capítols del llibre de l’escriptor egipci, Paul Balta, llegits en aquest porgrama: El antiguo régimen (“independència” i monarquia, 1951). Una república naseriana (1969, naseriana, de Gamal Abdel Nasser). Revolución cultural y transición (1973>). El Libro Verde (o “tercera teoria universal”, 1975). La yamahiría, estado de las masas (1977, Yamahiría Árabe Libia Popular y Socialista). Hacia el pueblo en armas  (1977, guerra dels tres dies amb Egipte i última invasió de Libia al Chad, 1986-87). Rebeliones, oposiciones, represión. Economia: de la euforia a la austeridad. Una diplomacia militante y desconcertante. ¿La primavera de tripoli? (1988>).

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim al final del programa:  El Magreb. Realidades nacionales y dinámicas regionales. Autors, Yahia H. Zoubir i Haizam Amirah Fernández (coords.). Editorial Sintesis, 2008. I el contingut seleccionat: Líbia renúncia oficialment a la possessió d’armes de destrucció massiva, 2003. Estats Units de nordamerica (EE.UU) aixeca les sancions comercials a Líbia, 2004. Licitacions per l’extracció petrolíera a Líbia, 2005. EE.UU suprimeix Líbia de la llista de paisos terroristes, 2006.

Música d’aquest monogràfic, per ordre d’aparició en el programa, primer nom grup i entre parèntesis nom disc  i any publicació: 1> Gnawa diffusion (Fucking Cowboys, 2006. França). 2> Tinariwen (Aman Iman, 2007. Mali). 3> Cheb jilani (recopilatori, North African Groove, 2000. Libia). 4> Tinariwen (Anassakoul, 2004. Mali).

Enllaçem també la web d’un altre editorial que ens sembla molt bona i interessant per seguir aproximant-nos al Magreb sense eurocentrismes, prejudicis ni imatges estereotipades: Biblioteca del Islam Contemporáneo, Edicions Bellaterra.

Segurament al llarg del darrer trimestre de l’any emetrem nous monogràfics de la sèrie d’Un pont de mar blava. Esperem trobar el moment adecuat per preparar i emetre uns programes especials sobre el Marroc, la República Saharaui i Egipte.

Els dos primers diumenges de setembre emetrem programes gravats o redifusions d’Ones de pau i el 19 de setembre tornarem en directe a Contrabanda FM, com sempre al 91.4 de la Freqüència Modulada de Barcelona i per internet a http://www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (6): Algèria, 2a. part.

22 08 2010

Programa odp83: En la segona part del monogràfic dedicat a Algèria, acabem de llegir La guerra bruta (Pagès editors): “el testimoni d’un oficial de les forces especials de l’exèrcit algerià, 1992-2000”. Habib Souaïdia descriu amb pels i senyals la corrupció i barbàrie del “règim dels generals” al país magrebí.

Llengua (llibre i lectures): CATALÀ.

Habib Souaïdia.

Portada de “La sale guerre” (“La guerra bruta”), edició francesa de La Decouverte. Fotografia de Michael von Grafenried (d’esquerra a dreta: els generals Mohamed Lamari, Abdelmaleck Guenaïzia, Yahia Rahal i Mohamed Bouchareb durant l’enterrament de Mohamed Boudiaf a Alger, el juliol de 1992).

Algunes frases dels capítols que llegim: “La societat està gangrenada, cal doncs procedir a amputacions”. (…) “Es van obrir camps de concentració al sud del país”. (…) “L’escola de paracaigudistes de Biskra és una escola que no forma soldats sinó màquines de matar. És un lloc que treu tot humanisme, que destrueix l’home”. (…) “La lluita antiterrosita havia començat i es necessitaven joves oficials. Necessitavem, carn de canó”. (…) “L’ordre “Bravo555″ paralitza, instantàniament, a tota la regió d’Alger, l’acció de totes les unitats antiterroristes del Centre de Comandament de la LLuita Antisubersiva per evitar interferir en les operacions il·legals del PCO, la Policia del Crim Organitzat)”. (…) “Tots aquests coronel van acabar tenint més sang a les seves mans que tots els grups teroristes junts. Van assassinar o van fer assassinar centernars de militars i milers de civils -aquells que avui en diuen “desapareguts”. (…) “Els nostres caps (de l’exèrcit) haurien pogut posar fi al terrorisme si realment ho haguèssin volgut”. (…) “A mitjans de l’any 1995 em van empresonar”. (…) “Al menys 150.000 morts, milers de desapareguts, centenars de milers de vídues i d’orfes, de ferits, de persones desplaçades. I els responsables d’aquest drama segueixen al seu lloc”. (…) “Els lligams dels generals criminals amb França són nombrosos i antics. Alguns d’entre ells, com Mohamed Lamari i Fodhil Chérif, van seguir estudis castrenses a París. No sorpren que utilitzin els mateixos mètodes detestables (tortura, matançes, napalm, manipulacions i intoxicacions de tota classe). (…) El problema del nostre país no és la religió, no és l’islam. És la justícia”. (…) “Faig una crida als responsables dels partits polítics algerians. Us demano que trenqueu amb els generals mafiosos abans que no sigui massa tard”.

Música que acompanya les lectures d’aquest programa, per ordre d’aparició (primer títol tema i després nom autor): 1) “Huo”, Mercan Dede. 2) “Ya-Rayah”, versió de Rachid Taha. 3) “H’asbu-Hum”, Rachid Taha. 4) “Bledi”, Cheb Mami. 5) “Hagda”, Khaled. 6) Rock de kasbah”, Rachid Taha. 7) “LLi bat mat”, Rachid Taha. 8) (repetició) “Ya-Rayah”. 9) “Sidi”, Hamid Baroudi. 10) “Ya-Rayi”, Khaled. 11) “Bekatani”, Cheb Mami. 12) “Vue sur le mer”, Kad Achouri. 13) “Mani Hani”, Khaled. 14) “Montuno Noreño”, Jomed. 15) (repetició) “Ya-Rayah”. 16) “Ahora, Ahora”, Rachid Taha. 17) “Viens Habibi”, Cheb Mami.

A la primera part del monogràfic sobre Algèria (odp82), a més de “La guerra bruta”, també llegim fragments dels seguents llibres:

> “Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007).

> “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996).





((odp)) Un pont de mar blava (5): Algèria, 1a. part.

15 08 2010

Programa odp82: Nou monogràfic de la riba sud de la Mediterània. Després del Liban i Turquia, aquesta setmana viatgem a Algèria. Seguim les petgades de l’exoficial de l’exèrcit algerià, Habib Souaïdia, i de la dirigent del Partit dels Treballadors d’Algèria, Luisa Hanune.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Temes tractats: geografia nord-africana, els Amazics (berbers i tuarecs),  l’Imperi Otomà, conquesta i estat colonial, Guerra d’independència (1954-1962), migració europea a Algèria, revoltes a la Cabília, Front de Liberació Nacional, Front Islàmic de Salvació, Exèrcit francès, el maquis, muyahidini (guerrillers), escolarització, president-coronel Huari Bumedién, Partit de l’Avantguarda Socialista (PAGS), “guardia roja”, “Còdig familiar”, president-coronel Chadli Benyedid, muyahidat (dones maquis), moviment cultural berber, manifestacions de joves 1985/1986, Exèrcit Nacional Popular (ANP), fellahs (camperols), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), primer ministre Mouloud Hamrouche, “l’home del corbatí” (Sid Ahmed Ghozali), islamistes djazaaristes i salafistes

Referències de les lectures i la música d’aquest programa, per ordre d’aparició:

1> MÚSICA: “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 2> LLIBRE: “Algèria. Patrimoni cultural i natural”, diversos autors, 2005. 3> MÚSICA: “Hiyya bghat es-Sahara” – “Elle estime le Sahara”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995).  4> LLIBRE: “Els Amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007). 5> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 6> MÚSICA: “Bakhta”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995). 7/8> PEL·LÍCULA: Audio1:  Banda sonora pel·lícula “La batalla de Argel”. Audio2: Comunicat1 del Frente de Liberación Nacional. Audio3: Diàleg entre la premsa i el govern de París, Audio4: Comunicat del governador d’Alger. Director pel·li, Gillo Pontecorvo, 1965. 9> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 10)LLIBRE: “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996). 11> MÚSICA (repetició): “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 12> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 13> LLIBRE (continuació): “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia”. 14> MÚSICA: “Viens Habibi”, Cheb Mami” (cd, “North African Groove”, 2005). 15> MÚSICA: “Ay Izem”, Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 16> LECTURA: “La guerra bruta”, Habib Souaïdia (Pagès Editors, 2001). 17> MÚSICA: Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 18> MÚSICA: “Et deixo un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

La propera setmana, en la segona part d’aquest monogràfic, continuarem llegint “La guerra bruta” i descobrirem més detalls de la “guerra antisubversiva a gran escala” del “règim dels generals” durant els anys 1990-2000, així com noves sugerències culturals del magreb.





((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la “contra-guerrilla” turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc “Alif”), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede (“Cruzando el puente”).

4) Hip-Hop turc, Ceza (“Cruzando el puente”).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci “per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música”. I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”. El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  “La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental”.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser “armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units”.

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc “Alif”) i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc “Baraka”). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental “Cruzando el puente”.

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència “dels paisos grans cap als petits”. I acabem denunciant l’exercici militar internacional “Azor” que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: “Libano: las huellas del Imperio”. Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de “pau”, i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la “satanització” de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació “Vals con Bashir” que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)