((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.

1 01 2012

Programa odp151: Viatgem a Cuba a través d’una selecció de lectures dels Diaris de Viatge escrits pel conductor d’Ones de Pau durant la seva estada a l’illa caribenya, el juliol/agost de 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (21 juliol-27 agost 2008): La Habana (1), Trinidad, Santa Clara, Cayos Santa María (playa Perla Blanca), Santa Clara (2), Santiago de Cuba, Baracoa, Bahia Taco, Santiago de Cuba (2), La Habana (3), Sandino, Bahia Corrientes, Viñales, La Habana (4).

la-habana-calida-y-gris_diari

Les pàgines 18/19 (imatge adalt) reflecteixen la idea de La Habana: cálida y gris. Matissat amb els destacats: sopor e ilusión, nostalgia, decadente, morbosa (de l’obra pictòrica del cubà Luis Enrique Camejo). I, afegia el viatger (pag. 16): precaria, humilde, hospitalaria, amiga, política

Fidel Castro i el comandant Camilo Cienfuegos (imatge adalt) entrant el 8 de gener a l’Havana, al capdavant de la guerrilla i l’insurrecció popular.

Recordem que Ones de Pau va entrevistar el gener de 2009 a un representant del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos i membre del Partit Comunista de Cuba, que era de visita a Barcelona, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana (1959-2009). A l’entrada del bloc corresponent (odp03) pots escoltar l’àudio i trobaràs més informació (amb especial referència a José Martí) i enllaços a emissores de ràdio cubanes.

Sí que enllaçem aquí el web de Radio Rebelde (de l’Havana), on el Félix (de casa Inés) recita els seus versos satírics, com comentem en el programa, i amb interessants reportatges radiofònics realitzats per l’emissora cubana, així com àmplia informació nacional i internacional.

Hatuey (imatge adalt), cacique taino, de l’illa La Española (actual Haití i República Dominicana), és reconegut com el «màxim exponent de la rebel·lia anticolonial del segle XVI. Va organitzar la resistència inicial contra els conqueridors espanyols».

No hem d’oblidar que amb l’arribada dels espanyols i europeus al Carib, es va exterminar a la població indígena autòctona. A Yucatán (estat de Méxic), per exemple, van morir dos terceres parts de la població durant la colonització iniciada el segle XVI, però es que a les illes del Carib els invasors van exterminar a tota la població nativa.

Aquesta setmana hem compartit lectures d’algunes de les experiències en cases particulars de cubans que lloguen habitacions a estrangers. I a la segona part de la sèrie dels Diaris de Viatge a Cuba anirem de campismo («camping») amb els cubans que fan vacances organitzades per l’estat, visitarem noves ciutats (especialment Santiago de Cuba) i reviurem algunes «excursions» i nits dormint en hamaca (fugint del circuit turístic), a diferents platges de l’illa: Bahia Taco, Baracoa (imatge adalt) i Bahia Corrientes (Pinar del Río), entre d’altres indrets i aventures. També, en el proper monogràfic, repassarem les Guerres d’Alliberació Nacional del segle XIX i l’etapa revolucionària del segle XX que acabaria amb el derrocament del règim de Fulgencio Batista.

Enllaçem aquí el web del Museo de la Revolución, de l’Havana, una de les principals fonts d’informació dels Diaris de Viatge i que continuarem compartint en el proper programa. El web del museu divideix el contingut de l’Exposició permanent en: Colonia, Neocolonia, Guerra de Liberación Nacional (2do Piso). Revolución en el Poder (1er Piso). Período Especial, Gesta Boliviana, Sala Monográfica, Rincón de los Cretinos, Memorial Granma (Planta Baja).

Nada nos enseñará mejor a comprender lo que es una revolución (…) que el análisis de la historia de nuestro país, que el estudio de la historia de nuestro pueblo y de las raíces revolucionarias de nuestro pueblo (Fidel).

És clar que a Cuba, a banda de posar en pràctica un model socialista excepcional (únic? al món), no són poques les crítiques al règim cubà (des de l’interior i l’exterior del país) i els mateixos Raúl i Fidel han reconegut que el socialisme d’estat no està funcionant… Potser en el proper programa tindrem temps de comentar la situació política actual del país i de comparar (en certs àmbits) com és viu a Méxic, Guatemala i Cuba, els tres paísos recorreguts durant aquest viatge.

Música del programa:

> «Ghost riders in the sky», Ned Sublette (àlbum, «Cowboy Rumba»).

>  Solo piano, Chucho Valdés («Variations on classical themes»).

> Best of Orquesta Aragón.

> «Live in New York», Los Muñequitos de Matanzas.

> «Cubana», Sativo y la Voz Popular («Babilon se quema»)


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.

18 12 2011

Programa 149: Segona part dels Diaris de Viatge a Guatemala. Començem escoltant un predicador/cantant de l’església pentecostal i denunciem la pressió evangelitzadora com a arma de guerra social. I recordem l’experiència amb la Coordinadora d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE) a les comunitats de Xix (Nebaj) i Ilom (Chajul), al departament del Quiché. El gener de 2012 seguirem amb noves lectures dels Diaris de Viatge de la darrera etapa, a l’illa de Cuba, abans d’acabar el recorregut (Méxic-Guatemala-Cuba-Guatemala) viscut pel conductor d’Ones de Pau el 2007/2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

[clicar mapa o imatges amb el botó dret del «ratolí» per veure mida gran]

Recordem que si alguna persona està interessada en fer l’acompanyament amb la CAIG/ACOGUATE (malgrat que no hi ha cap organització catalana o espanyola integrada), és possible fer la capacitació i participar-hi, com va fer el conductor d’Ones de Pau i han fet altres persones de diferents països que van per lliure. Això sí, caldrà fer el taller de capacitació a la capital (Guate) i comprometre’s durant un mínim de tres mesos, ja sigui en l’equip de la capital o a les comuinitats.

El correu electrònic de la coordinació a Guatemala és: caig@riseup.net

Los reclamos de libertad molestó a los ricos, por lo que mandó a sus generales y ejército a bombardear a nuestras comunidades / El Ejército masacró, violó, torturó, secuestró y asesinó a miles de hermanos pobres y revolucionarios cometiendo genocidio / En 1996 finalizó la Guerra. Hoy reivindicamos nuestra lucha y recordamos a los caídos que guían nuestro camino por la igualdad… / porque a pesar de los golpes, florecerás Guatemala (text junt a unes pintures reivindicatives a la població de Nebaj, veure abaix).

Asoj at tx’iloaq’ii b’anol va’le’xh uva’ni taq’jé umaj ijatz tí ku qul as ye’ ni chooné ti suuchil tu ilo txakle’lo sti / «Mientras la injusticia, la intervención extranjera y explotación de los ricos nos quieran despojar, estamos aquí para seguir luchando».

Recordamos el ajusticiamiento del Tigre del Ixcán y otras acciones de los pueblos de Guatemala (imatge pintura abaix).

Representació (imatge adalt) de la mort del «Tigre del Ixcán» (Enrique Arenas), ajusticiat per l’Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP), el 1975.

El Tigre del Ixcán fou un dels terratinents més cruels. Tractava els indígenes com a esclaus. Avui els fills d’aquest «finquero» segueixent sent propietaris de la finca La Perla (Ilom) on antigament vivien els maies ixils i van ser expulsats, repartits en diferents aldeas modelos o arraconats en els límits de l’actual comunitat.

Al segle XV van patir el genocidi durant la conquesta espanyola (2/3 parts de la població autòctona va morir). Després, durant segles, l’esclavitud i l’explotació a mans dels «finqueros» descendents dels espanyols i les famílies de criollos i guatemalencs/europeus. El 1954 el cop d’estat orquestrat pels EEUU seria el preludi de la Guerra Interna (1961-1996) que provocaria el terror entre la població civil i un nou genocidi (més de 200.000 persones mortes, unes 45.000 desaparegudes forçades i 1.500.000 desplaçades, principalment, a Méxic). En l’actualitat la violència estructural continua, amb una mitja diària de 14 persones assassinades (en una població total de 15 milions d’habitants), i un índex d'»impunitat judicial» del 93%. Tanmateix, la repressió i la violència generada per les multinacionals, el narcotràfic (crim organitzat) i la corrupció podria ser la gota que fes petar el got (dels límits per la sobrevivència en les condicions de pobresa i violència estructural que viu la majoria de la població). Malgrat tot, la cultura maia segueix viva, i la lluita popular continua, al mateix temps que la ressistència és globalitza: la cooperació (suport i aprenentatge mutuo) i la solidaritat, allà com aquí, segueix sent imprescindible!

Música del programa:

> «Take it with your hand», CidesLeys (àlbum en directe).

> Marimbas de Guatemala (autors diversos).

> «A vencer o a morir», La Voz Popular – URNG (àlbum editat per la ràdio guerrillera de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca).

> «Slow marimbas», Peter Gabriel (Birdy).

EL proper diumenge 25 de desembre emetrem una redifusió del programa  odp34: «Eutanàsia» que Ones de Pau va realitzar el 2009. I l’1 de gener, primer diumenge de l’any, tornarem en directe a Contrabanda FM amb un nou monogràfic dels Diaris de Viatge, en la darrera etapa a… l’illa del foc, Cuba!

Ones de Pau desitja un bon solstici d’hivern a tothom i que la nova estació solar ens sigui ben propícia per fer realitat els nostres somnis i el que podem i volem arribar a ser, compartir i gaudir!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.

4 12 2011

Programa odp147: Quarta emissió dels programes dedicats als Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana recordem l’experiència amb la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE), el 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Comités i organitzacions que formen part de la CAIG/ACOGUATE(enllaçats tots des del bloc de la coordinadora): CAREA (Alemanya). Collectif Guatemala (França). Guatemala Solidarity Network (Gran Bretanya).  Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network (Canadà). NISGUA (Estats Units). Peace Watch Suiza (Suïssa). Projet Accompagnement Québec-Guatemala (Canadà). Swefor (Suècia).

[clicar imatges amb el botó dret del ratolí per veure en mida gran].

Aquesta imatge (adalt) a més d’expressar l’humor mexicà vol representar la necessitat de continuar desemmascarant i posant «contra les cordes» els responsables dels crims de guerra i la violència a Guatemala.

«El 25 de marzo de 1982 el ejército de Guatemala y las PAC [Patrullas de Autodefensa Civil] de la finca La Perla masacraron a 69 campesinos de Ilom-Chajul, de los quales 51 están enterrados en éste lugar [cementerio de Ilom].

«Los sueños perseguidos. Memoria de las Comunidades de Población en Resistencia de la Sierra. Volumen I», del periodista Andrés Cabanas Díaz (editorial Magna Terra, 1999). Durant el programa llegim uns fragments i ara transcribim part del pròleg de Rigoberta Menchu: «Adentrarse en las páginas de Los sueños perseguidos permite ir descubriendo la magnitud del terror, los alcances de la compleja red contrainsurgente tejida sobre una serie de propósitos cruzados y abominables: destruir las comunidades y la cultura mayas, eliminar de raíz el descontento, la oposición, perpetuar el paraíso de dominación de un puñado de potentados y la miseria y desgracia de millones de guatemaltecos. Permite conocer la bestialidad de los sin razón y sus máquinas de la muerte. Nos descubre también las formas de sobrevivencia inventadas y reinventadas sobre la marcha. Los hilos de la solidaridad como mecanismo fundamental para resistir, sobrevivir y burlar el terror».

Informe «Guatemala: Memoria del silencio«, elaborado por la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH). La CEH «fué establecida mediante el Acuerdo de Oslo, del 23 de junio de 1994, para establecer con toda seguridad, equidad e imparcialidad las violaciones a los derechos humanos y los hechos de violencia que causaron sufrimiento a la población guatemalteca, vinculados con el enfrentamiento armado»…

… Més de 30 anys de guerra que van finalitzar amb els Acords de Pau de 1996 entre l’exércit de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG). No obstant això, en l’actualitat la guerra política, económica i social continua amb xifres de civils morts per la violència pròpies de la pitjor guerra i uns nivells d’impunitat gairebé total (93% segons la CICIG) permesos per la classe política i judicial corrupta, al servei del crim organitzat, el narcotràfic i les famílies més riques i poderoses del país vinculades al capital internacional.

«Los caminos de Paxil», novela d’Arturo Arias (Editorial Cultura, 1990). En llegim un breu fragment durant el programa. Poesia, mitologia i memòria històrica de guatemaya… un llibre molt recomanable.

Imatge (adalt): Hotel Ilebal Tenam, a Nebaj (Departament del Quiché), Guatemala. A la fotografia, l’equip d’acomanyants d’ACOGUATE a la zona Ixil, el maig/juny de 2008, Jordi i Sandra (que treu el cap per una finestra :) del col·lectiu alemany CAREA.

Enllaçem algunes de les organitzacions que CAIG/ACOGUATE acompanya i que comentem durant el programa:

> Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> Asociación para la Justicia y la Reconciliación (AJR). «Comunidad de testigos que trabaja conjuntamente con CALDH para alcanzar justicia en lo que se refiere a las masacres cometidas en la guerra civil. Cuenta con personería jurídica y una junta integrada por sobrevivientes del conflicto armado interno. Está compuesto por más de 100 sobrevivientes de 22 comunidades mayas donde ocurrieron masacres durante el gobierno militar del general Romeo Lucas García (1978-1982) y Efrain Ríos Montt (1982/83), distribuidas en cinco departamentos de Guatemala: Huehuetenango, Chimaltenango, Baja Verapaz, Alta Verapaz y Quiché, quienes pertenecen a las comunidades linguísticas: Chuj, Quiché, Qéqchi y Ixil. La AJR es querellante adhesivo en dos casos legales presentados en cortes guatemaltecas, en contra de Lucas García y Ríos Montt que junto con sus altos mandos es acusado de cometer genocidio, crímenes de lesa humanidad y crímenes de guerra».

> Instituto de Estudios Comparados en Ciencias Penales de Guatemala (ICCPG).

> Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP).

> Grupo de Apoyo Mútuo (GAM).

> Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos Guatemala (UDEFEGUA).

> Fundación de Antropologia Forense de Guatemala (FAFG).

Al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» trobaràs tots els àudios dels diferents programes sobre Guate que ha realitzat Ones de Pau. Destaquem els seguents programes, alguns citats durant l’emissió d’aquesta setmana:

> odp39 (9/10/2009): «Guatemala i els pobles indígenes». Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

> odp44: (20/11/2009): «La tierra es de quien la trabaja».Entrevistat: Grégory Lassalle, membre de Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera», del cas Finca Nueva Linda.

> odp57 (19/2/2010): «Goldcorp: mineria i neocolonialisme». Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia. Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI).

En el proper programa sobre els Diaris de Viatge a Guatemala compartirem més lectures de l’experiència d’acompanyament als pobles maia ixil d’Ilom i quichés de la zona de Nebaj i Uspantan, així com de l’acompanyament a Defensors/es dels Drets Humans de la capital, Guate, i «tornarem» als centres ceremonials i antigues ciutats maies.

La propera setmana a Ones de Pau intentarem explicar què està succeïnt a Síria: una nova invasió imperialista? Fins a on serà «desestabilitzat» el règim de Bashar Al-Assad? Quantes milícies i unitats de mercenaris amb suport forani estan actuant actualment a Síria? Quina responsabilitat tenen Israel, Arabia Saudí, Iran, Russia, Estats Units o Gran Bretanya en aquest conflicte? Els veïns de Jordània i el Liban quin paper hi juguen? És possible que és produeixi una veritable revolta popular en algun país d’Orient Mitjà o està tot sota control? Ha començat una guerra civil? L’exèrcit segueix fidel a la familia reial governant? I els serveis secrets siris què hauran après del mossad israelià? L’enfrontament interètnic i interreligiós és important o no? Nomès és una lluita pel poder estatal i el control geoestratègic? S’imposa la repressió o és promou el desgovern? Podem o sabem desxifrar la propaganda i (des)informació que ens arriba d’aquest conflicte? I els territoris ocupats per Israel dels Alts del Golan…? (altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Liban).

 


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.

20 11 2011

Programa odp145: Tercer programa de la série Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que el conductor d’Ones de Pau i editor d’aquest bloc va fer el 2007/2008. Aquesta setmana compartim noves lectures sobre les comunitats zapatistas de Chiapas i seguim el recorregut fins a la selva del Petén a Guatemala.

Itinerari i àudios del programa: Chiapas (Méxic): Comunicat del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) de benvinguda als caracoles (2003), àudio Radio Insurgente. Escrit «El espíritu de la revolución i la revolución espiritual»: Brigades Internacionals d’Observació a comunitats zapatistas i diccionari i calendari maia (odp127). Apuntem el llibre «Arte en rebeldía» (selecció de murals  zapatistes, publicat pel caracol de Morelia). Experiència a les comunitats camperoles zapatistas d’El Rosario, Bolon Ajaw i 24 de diciembre.

Guatemala: El Mirador, antiga ciutat i centre cerimonial maia a la Reserva de la Biosfera Maya de la selva del Petén. Escrit «La Foto» (imatge abaix).

A la revista Arqueología Mexicana, que escriu «El Mirador fue la primera sociedad de nivel estatal de mesoamérica» (nº 66, març/abril 2004, «Mayas del Petén»), trobaràs més informació d’aquesta antiga ciutat maia, així com de la civilització i cultura  mesoamericana (prehispànica).

Recordem novament els dos centres que organitzen brigades d’observació i acompanyament a Chiapes:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA).

> Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE). No organitza brigades des del 2009 però al seu web trobaràs molta informació interessant.

Enlace Zapatista. Amb informació de les Juntas de Buen Gobierno dels caracoles i comunitats autònomes així com els enllaços a diferents webs zapatistas.

Revista «Chiapas». Al segon programa de la série dels Diaris de Viatges vam dir que aquesta revista actualment ja no és publica, lo qual és correcte. No obstant, sí que existeix encara la pàgina web amb els textes de les diferents edicions publicades. Força recomanable.

Revista «Ekintza Zuzena» (nº 38, 2011), article «Familias campesinas organizadas. Sistema agrario capitalista versus proyecto campesino», que no podem llegir al programa per falta de temps i, com vàrem prometre, enllaçem aquí.

Música del programa:

> Cidesleys.

> «Evocación al maiz» («mito, realidad y canto»).

> Marimbas de Guatemala.

> Piano i vibràfon. «ECM Editions» (1991).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.

30 10 2011

Programa odp142: Segon programa de la série «Diaris de Viatge» a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana viatgem a Méxic, començant per les antigues ciutats mesoamericanes (prehispàniques) de Monte Alban a Oaxaca, Tlatelolco a Méxic DF i Teotihuacan. A la segona part del programa, Chiapes i les comunitats zapatistes.

Llengua: els Diaris de Viatge estan escrits en CATALÀ i CASTELLÀ, i els llegim tal qual.

Informació destacada del programa:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA), que organitza les Brigadas Civiles de Observación (BRICO) a comunitats zapatistes.

> Centro de Voluntarios de Chiapas (JUNAX): «es un centro que ofrece enlace y alojamiento a personas que deseen apoyar como voluntari@s en comunidades indígenas, zonas rurales y/o urbanas; a través de las organizaciones sociales en Chiapas. Nació en 1999 gracias a la iniciativa de l@s prop@s voluntari@s que deseaban contar con un lugar para alojarse y reunirse antes y después de su trabajo en comunidades, a crecido y se ha desarrollado gracias al aporte de cada un@ de sus miembros».

Direcció de JUNAX: C/ Ejército Nacional, 17. San Cristobal de las Casas (Mexic). Email contacte: info@junax.org.mx

[Per veure les imatges ampliades clicar amb el botó dret del ratolí].

> Radio Insurgente: «La voz  de los sin voz, transmitiendo desde las montañas del sureste mexicano». Ràdio del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

> «Revista Rebeldia».

> Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI): Universidad de la Tierra.San Cristobal, Chiapas.

> «Enlace zapatista», amb informació dels caracoles i Juntas de Buen Gobierno dels municipis autònoms zapatistas.

> Revista «Arqueologia Mexicana». Publica articles i monogràfics tant científics com divulgatius sobre arqueologia i cultura mesoamericana.

El proper diumenge Ones de Pau emetrà un debat sobre la «propietat privada».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.

23 10 2011

Programa odp141: «L’organització socialista revolucionària basca», Euskadi ta Askatasuna (ETA), comunica «el cese definitivo» de la seva activitat armada, el dijous 20 d’octubre de 2011, tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional per la pau a Donostia; vuit mesos després de «l’alto el foc permanent, de carácter general i verificable per la comunitat internacional» declarat per ETA el gener del mateix any. Aquest diumenge escoltem i repassem els darrers comunicats i declaracions d’ETA i l’esquerra abertzale i analitzem els camins cap a la resolució del conflicte armat.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El procés de resolució noviolenta del conflicte armat a Euskal Herria està «encarrilat». Però el diàleg, les negociacions i reunions entre els governs francés i espanyol amb ETA i l’esquerra abertzale, partits polítics i organitzacions sindicals i socials continuen, a un més vista de les eleccions generals (20 novembre). La coyuntura política electoral no hauria de treure protagonisme als col·lectius i moviments socials que també formen part d’aquest procés i no s’inscriuen en cap partit polític parlamentari.

A Ones de Pau celebrem la fi definitva de l’activitat armada d’ETA però tenim molts dubtes de que la via democràtica (electoral, parlamentària) permeti assolir els objectius legitims que l’esquerra abertzale defensa, o sigui l’independència i un estat socialista. Si ETA abandona les armes i es dissol, ¿això vol dir que ja no existirà al País Basc cap organització socialista revolucionària? Perquè… ¿és possible canviar el regim d’un estat (pel cas basc, com tants d’altres, del capitalisme al socialisme) sense lluita armada? ¿Qui, quan, per què i com és legitimen (recolzen i finançien) algunes lluites armades i daltres no? Parlem també de les revolucions (i contrarevolucions) àrabs, de les lluites de lliberació nacional de territoris llatinoamericans… i hauriem de recordar els processos d’independència com els d’Irlanda del Nord (Gran Bretanya), Croàcia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina (exIugoslàvia), Djibouti (Somàlia/EEUU), República Àrab Democràtica Sharaui (territoris ocupats del Sahara Occidental), Chipre (Grècia/Turquia), Còrsega (Itàlia/França) etc. per posar només alguns exemples.

L’autodeterminació i els nacionalismes, les ideologies i la llibertat, la justícia i la pau no són fàcils de «casar», i sovint s’autoexclouen. Més concretament, moltes persones pensem que els nacionalismes i les ideologies són conceptes sempre perillosos, com s’ha demostrat, especialment, en mans dels militars, polítics i aparells mediàtics i culturals propagandístics. ¿Quanta intolerància, violència i guerres han estat i són causades pels «ismes» ideològics? Nazisme, feixisme, anarquisme, socialisme, comunisme, capitalisme… Podem o sabem viure sense ideologies? I si la llibertat no pertany a cap ideologia…

Recordem aquí el programa odp53: «El deseo en ruinas», poesia i revolució», en el que vam llegir el capítol «Las ideologías» del llibre «Comentarios sobre el vivir» (Tomo I. Editorial Kairós), del filòsof Jiddu Krsihnamurti.

Una cosa és segura, l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau, per això destaquem el seguent punt dels principis i acords que han de regir els diàlegs i les negociacions de la resolució del conflicte basc: «Necesidad de un reconocimiento, reconciliación y reparación de todas las víctimas, originadas por el conflicto político y la realidad de las múltiples violencias» (Acuerdo de Gernika, document adjuntat abaix). I ens preguntem, demanarà ETA perdó a les víctimes dels atemptats? Demanaràn els cossos de seguretat de l’estat perdó a les víctimes de la tortura i la repressió? La fi d’ETA reforça el «monopoli de la violència» de l’estat o el poder popular?

Documents sonors i escrits que compartim durant el programa:

> Llibre «ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia», Iker Casanova (editorial Txalaparta.com, 2007).

> Àudio comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (video a Gara.net i Berria.info). 20/10/2011.

> Text comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (pdf a Gara.net). 20/10/2011.

> Text Conferencia Internacional per la pau de Donostia (declaració en pdf -mateix document en anglés, euskera i castellà- Lokarri.org). 17/10/2011.

> Àudio declaració esquerra abertzale a Altsasu (video a Gara.net). 23/10/2011.

> Àudio «Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas» de Gernika (vídeo a Gara.net). 25/9/2011.

> Text «Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas» de Gernika (declaració en pdf a Gara.net). 25/9/2011.

Música del programa, per ordre d’aparició («cançó» i autor):

> «Ezpatadanza», Jexux Artze.

> «Goizeku euri artean», Haizea.

> «Gora afrika», Imuntzo eta Beloki.

> Música irlandesa («100 Irish Ballads»).

> «Toro 1, Torero o», Vidrio eta Otxoa.

> «The diabaté variations», Tounami Diabaté.

> «Gerra zikna», Etzaiak.

Com expliquem al programa, ens hauria agradat poder entrevistar aquesta setmana al portanveu de l’esquerra abertzale Txelui Moreno, a qui Ones de Pau va convidar i amb qui vam acordar gravar en directe una entrevista aquest diumenge 23 d’octubre. Malauradament finalment no va ser possible. No obstant, recordem que Ones de Pau va entrevistar els portanveus Txelui Moreno i Nico Moreno al programa (odp135) emés el passat 11 de setembre de 2011.

També ens hauria agradat preguntar-li a Moreno què en pensa del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i de l’autonomia zapatista als caracoles de Chiapas, doncs la propera setmana a Ones de Pau tornarem a viatjar fins a Méxic per fer el segon programa de la série «Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba» (2007/2008) que vam començar a emetre el passat diumenge 16 d’octubre. Així el proper diumenge compartirem l’experiència del conductor d’Ones de Pau a les comunitats zapatistes i a les antigues ciutats i centres ceremonials maies de Méxic.

Recordem a continuació els diferents programes que Ones de Pau ha realitzat i emés amb el títol Procés de pau al País Basc 2011 i que trobaràs clicant l’etiqueta «ETA» d’accés directe als programes (columna dreta del bloc):

> odp103: Alto el foc permanent d’ETA i cerca d’acords resolutius.

> odp104: L’ideologia d’ETA.

> odp135: L’esquerra abertzale.

> odp141: ETA abandona definitivament la lluita armada.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936» de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge «Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX» realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer «La vaga de lloguers» (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) «100 años de anarcosindicalismo» del diari Solidaridad Obrera, «portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre «Venjança de classe» no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, «greuges infinits» que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article «De los cuadros de defensa a las Milicias Populares», publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

«El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como «los milicianos». Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en «Milicias Populares» per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una «venjança de classe» en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula «One dollar, el precio de la vida», del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> «…a mala sangre», Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> «2.0», Orxata Sound System (2011).

> «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Venjança de classe.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la «Ruta llibertària» del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça «d’El Molino»/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> «Mítings» polítics, «grups d’afinitat», solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, «gimnàstica revolucionària», «societat paral·lela» (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, «pistolerisme», vaga treballadors, «suport mutu» (Avda paral·lel/»Parc de les tres xemeneies», antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, «mítings» polítics, «teatre social», clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, «pistolerisme», «grups d’afinitat» llibertaris, «gimnàstica revolucionària», «Los justicieros», «maquis»… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem «antic» volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre «El eco de los pasos», les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936», de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (I)» sobre La Setmana Tràgica (o la «Revolució de Juliol» de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (II)»: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: «Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc».

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la «Guerra Interna» a Guatemala (1963-1996):

«Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida».

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció «Publicacions» del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de «Guatemala: de la impunitat a la pau» pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).

3 07 2011

Programa odp125: Començem el programa amb un xiclet «nuclear». Llegim un nou capítol (veure pdf abaix) de «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental» (Daniel Ganser, El Viejo Topo 2010) que demostra la «guerra bruta» de l’OTAN i els governs i serveis secrets de Gran Bretanya i EEUU contra el partit comunista i socialista, la guerrilla i la resistència popular a Grècia, al segle XX. I que ens serveix per imaginar fins a on pot arribar el Terrorisme d’Estat als paisos occidentals.

Llengua: CASTELLÀ.

Aquí pdf amb el text del capítol-16 «La guerra secreta en Grecia», que llegim en aquest programa.

Aquí pdf amb l’índex, el pròleg i la introducció del llibre i el capítol-8 «La guerra secreta en España»que vam llegir als programes odp63 i odp64: «Los ejércitos secretos de la OTAN» (1a i 2a part).

I a continuació l’entrada del bloc corresponent al segon monogràfics d'»Un pont de mar blava» dedicat a Turquia, amb la lectura del capítol-17 «La guerra secreta en Turquía» (dels  exèrcits secrets de l’OTAN en aquest país): odp77.

FE D’ERRADES: Durant la lectura d’aquesta setmana (coses del directe i de l’afany didàctic del conductor :) ens equivoquem diverses vegades al dir que las «Fuerzas de Asalto Helénicas« eren l’exèrcit secret britànic, i el correcte és que era «un nuevo ejército secreto derechista griego, bajo supervisión militar británica». El SOE, sí que és l’exèrcit secret britànic. En l’àudio editat que enllaçem aquí al bloc ja ho hem corregit.

Com que durant el programa no tenim temps de comentar l’actualitat de Grècia, apuntem dos articles que voliem compartir i recomanem dues webs d’informació alternativa:

> La Directa (nº 231, 1 de juny 2011): «La violència racista i l’abús policial ataquen el cor d’Atenes».

Als carrers de Grècia torna a apareixer la violència nacional-feixista i els moviments d’extrema esquerra. ¿Qui és còmplice del Terrorisme d’Estat polític-econòmic-militar? I com defensar-se d’aquests atacs? El que es segur es que la població «sacrificada» pel «capital» cada dia és més gran.

> La Directa (nº 234 – 22 de juny 2011): «La població grega defensa les places i el país tremola».

El 28 i 29 de juliol Grècia vivia la novena Vaga General des de 2010, aquesta vegada contra el «pla d’ajust» (consecuència del pla de «rescat» del FMI i la Unió Europea), l»endeutament de l’Estat i les privatitzacions del Govern que, tot i les manifestacions de rebuig mostrades per milers de persones a la plaça Syntagma d’Atenes, finalment va aprovar el Parlament grec el 29 de juliol.

> Nodo50.org: ¿Qué es lo que se ha aprobado en Grecia?» (article aquí).

> LaHaine.org (secció Mundo-Europa, amb notícies de Grècia)

I tornem a la revista «Terra Cremada» que vam comentar fa dues setmanes (odp123) i que en l’article «La lògica de l’enfrontament; l’error de reproduir allò que tant odiem» fa una crítica a la masculinització de la violència. Llegint el capítol dels exèrcits secrets a Grècia, hem pensat en aquest article que apunta el lema: «Heroi al carrer! fatxa al llit?». Atenció perquè l’article no questiona l’us de la violència (en escenaris inssurrecionals, per exemple) sinó la masculinització de la violència!

Amb altres paraules, l’article aposta per… «Trencar amb la idea que la debilitat és antagònica a la violència i a l’home, doncs la debilitat i la pacificació han estat socialment associades a la dona. Les nostres actuacions pacífiques o violentes haurien de ser el resultat d’una opció política superant aquesta masculinització».

I acabem recordant que hem d’aturar la renovació de la llicència de la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre) abans d’octubre de 2011. Infòrma’t-en al web de la Coordinadora estatal antinuclear, Tanquem les nuclears. I a l’etiqueta «Energia nuclear» del bloc trobaràs els programes d’Ones de pau dedicats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó (Catalunya), Cofrents (València) i Fukushima (Japó).

El proper diumenge 10 de juliol sí que emetrem el programa dedicat als calendaris maies que estem anunciant des de fa dues setmanes.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores