((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) El complex militar-industrial (4): General Dynamics – Santa Barbara Sistemas.

8 01 2012

Programa odp152:  Denunciem el fabricant d’armament General Dynamics European Land Systems – Santa Barbara Sistemas; el frau de les subvencions estatals encobertes als fabricants d’armes; i el nou ministre de Defensa Pedro Morenés, al·liat dels industrials de la guerra i el negoci de la mort.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

General Dynamics European Land Sistems – Santa Barbara Sistemas (www.gdels.com), principal fabricant i proveidor de vehicles de guerra i munició de l’exércit espanyol, forma part des del 2001 de la multinacional nordamericana General Dynamics (www.generaldynamics.com), el cinqué productor d’armes mundial, i té la seva oficina central a Madrid. GDELS agrupa 12 centre d’operacions europeus situats a Espanya (Madrid, A Coruña, Oviedo, Trubia, Palencia, Sevilla i Granada), Alemanya, Àustria i Suïssa.

Articles i llibres que llegim i/o comentem al programa:

> “El militarismo en España. Balance del ciclo armamentista español hasta 2007“, Arcadi Oliveras i Pere Ortega (editorial Icaria – Antrazyt, 2007). Al programa llegim el capítol “La venta de Santa Barbara [Empresa Nacional Santa Barbara de Industrias Militares] a General Dinamics”.

> “Pedro Morenés, un ministro de Defensa de armas vender y gasto militar disparar”, escrit per Estitxu Martínez de Guevara del Colectivo Gasteizkoak (Rebelion/Gasteizkoak, 1/1/2012).

> “La fallida del Ministeri de Defensa”, Pere Ortega (Centre JM Delàs, 6/12/2011).

> “Industrials de guerra, negoci de mort(s)”, per David Fernández (Directa, nº 253, 7/12/2011).

> “Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas”, (Ediciones Bajo Cero, 2006). Voliem llegir un capítol però per falta de temps no ho podem fer. No obstant enllaçem el web de la campanya “No a la investigación militar” que, tot i ser del 2005/06, inclou informació interessant, i la denúncia segueix sent necessària.

Recordem, com apuntem al programa, les xifres actuals dels efectius de les Forçes Armades espanyoles: 17.613 oficials. 28.455 suboficials. 83.000 soldats i marineria. Total: 127.807 (font, Ministeri de Defensa, juliol 2011). És a dir que si hi han 46.068 comandaments i 83.000 soldats, surt a un comandament per cada dos soldats! Ja ho haviem denunciat però val la pena remarcar-ho.

Enllaçem també el dossier “Lo que mata engorda. Base a base: la militarización del territorio español a vista de satélite (V). Un educativo recorrido por empresas, laboratorios y fábricas de armas” (publicat el 2006 per Antimilitaristas.org). Un estudi ben complet que inclou, entre d’altres empreses, dues de les set fábriques de Santa Barbara Sistemas a Espanya, la d’A Coruña i la d’Alcalá de Guadaira (Sevilla).

Música del programa:

> “La paz del poderoso”, “Una única voz”, “Hoy para comer no hay nada”, “Bienaventurados”, Ketesnuko (“La paz del poderoso”, Working Class Records, 2011). Apuntem la lletra d’una de les cançons que escoltem al programa:

“Una única voz”

“Una única voz, una sola opinión, y a ver quien democratiza antes. Entre dos está la solución final, elige a tu gusto y no hables, es muy importante que no elijas al azar y exijas tu derecho a la libertad. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan. La democracia es así a veces pierdes y a veces te callan. Una única voz, una sola opinión, dos caras distintas e iguales, amargas charlas, largos debates, respuestas densas que intentan ahogarte. Sin compasión hasta la victoria, el pueblo celebrará su propia derrota. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan, la democracia es así a veces pierdes y a veces te callan”

Apuntem l’enllaç de les entrades del bloc corresponents als anteriors programes sobre el complex militar-industrial realitzats per Ones de Pau:

> odp99: El complex militar-industrial… i de seguretat! (1).

> odp112: El complex militar-industrial (2): EADS-CASA (Cassidian), la guerra es fabrica a casa nostra.

> odp117: El complex militar-industrial (3): INDRA, guerra electrònica i control social.

I el proper diumenge, Ones de Pau emetrà la segona part del programa dedicat als Diaris de Viatge a Cuba.





((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.

18 12 2011

Programa 149: Segona part dels Diaris de Viatge a Guatemala. Començem escoltant un predicador/cantant de l’església pentecostal i denunciem la pressió evangelitzadora com a arma de guerra social. I recordem l’experiència amb la Coordinadora d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE) a les comunitats de Xix (Nebaj) i Ilom (Chajul), al departament del Quiché. El gener de 2012 seguirem amb noves lectures dels Diaris de Viatge de la darrera etapa, a l’illa de Cuba, abans d’acabar el recorregut (Méxic-Guatemala-Cuba-Guatemala) viscut pel conductor d’Ones de Pau el 2007/2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

[clicar mapa o imatges amb el botó dret del “ratolí” per veure mida gran]

Recordem que si alguna persona està interessada en fer l’acompanyament amb la CAIG/ACOGUATE (malgrat que no hi ha cap organització catalana o espanyola integrada), és possible fer la capacitació i participar-hi, com va fer el conductor d’Ones de Pau i han fet altres persones de diferents països que van per lliure. Això sí, caldrà fer el taller de capacitació a la capital (Guate) i comprometre’s durant un mínim de tres mesos, ja sigui en l’equip de la capital o a les comuinitats.

El correu electrònic de la coordinació a Guatemala és: caig@riseup.net

Los reclamos de libertad molestó a los ricos, por lo que mandó a sus generales y ejército a bombardear a nuestras comunidades / El Ejército masacró, violó, torturó, secuestró y asesinó a miles de hermanos pobres y revolucionarios cometiendo genocidio / En 1996 finalizó la Guerra. Hoy reivindicamos nuestra lucha y recordamos a los caídos que guían nuestro camino por la igualdad… / porque a pesar de los golpes, florecerás Guatemala (text junt a unes pintures reivindicatives a la població de Nebaj, veure abaix).

Asoj at tx’iloaq’ii b’anol va’le’xh uva’ni taq’jé umaj ijatz tí ku qul as ye’ ni chooné ti suuchil tu ilo txakle’lo sti / “Mientras la injusticia, la intervención extranjera y explotación de los ricos nos quieran despojar, estamos aquí para seguir luchando”.

Recordamos el ajusticiamiento del Tigre del Ixcán y otras acciones de los pueblos de Guatemala (imatge pintura abaix).

Representació (imatge adalt) de la mort del “Tigre del Ixcán” (Enrique Arenas), ajusticiat per l’Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP), el 1975.

El Tigre del Ixcán fou un dels terratinents més cruels. Tractava els indígenes com a esclaus. Avui els fills d’aquest “finquero” segueixent sent propietaris de la finca La Perla (Ilom) on antigament vivien els maies ixils i van ser expulsats, repartits en diferents aldeas modelos o arraconats en els límits de l’actual comunitat.

Al segle XV van patir el genocidi durant la conquesta espanyola (2/3 parts de la població autòctona va morir). Després, durant segles, l’esclavitud i l’explotació a mans dels “finqueros” descendents dels espanyols i les famílies de criollos i guatemalencs/europeus. El 1954 el cop d’estat orquestrat pels EEUU seria el preludi de la Guerra Interna (1961-1996) que provocaria el terror entre la població civil i un nou genocidi (més de 200.000 persones mortes, unes 45.000 desaparegudes forçades i 1.500.000 desplaçades, principalment, a Méxic). En l’actualitat la violència estructural continua, amb una mitja diària de 14 persones assassinades (en una població total de 15 milions d’habitants), i un índex d'”impunitat judicial” del 93%. Tanmateix, la repressió i la violència generada per les multinacionals, el narcotràfic (crim organitzat) i la corrupció podria ser la gota que fes petar el got (dels límits per la sobrevivència en les condicions de pobresa i violència estructural que viu la majoria de la població). Malgrat tot, la cultura maia segueix viva, i la lluita popular continua, al mateix temps que la ressistència és globalitza: la cooperació (suport i aprenentatge mutuo) i la solidaritat, allà com aquí, segueix sent imprescindible!

Música del programa:

> “Take it with your hand”, CidesLeys (àlbum en directe).

> Marimbas de Guatemala (autors diversos).

> “A vencer o a morir”, La Voz Popular – URNG (àlbum editat per la ràdio guerrillera de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca).

> “Slow marimbas”, Peter Gabriel (Birdy).

EL proper diumenge 25 de desembre emetrem una redifusió del programa  odp34: “Eutanàsia” que Ones de Pau va realitzar el 2009. I l’1 de gener, primer diumenge de l’any, tornarem en directe a Contrabanda FM amb un nou monogràfic dels Diaris de Viatge, en la darrera etapa a… l’illa del foc, Cuba!

Ones de Pau desitja un bon solstici d’hivern a tothom i que la nova estació solar ens sigui ben propícia per fer realitat els nostres somnis i el que podem i volem arribar a ser, compartir i gaudir!





((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.

4 12 2011

Programa odp147: Quarta emissió dels programes dedicats als Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana recordem l’experiència amb la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE), el 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Comités i organitzacions que formen part de la CAIG/ACOGUATE(enllaçats tots des del bloc de la coordinadora): CAREA (Alemanya). Collectif Guatemala (França). Guatemala Solidarity Network (Gran Bretanya).  Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network (Canadà). NISGUA (Estats Units). Peace Watch Suiza (Suïssa). Projet Accompagnement Québec-Guatemala (Canadà). Swefor (Suècia).

[clicar imatges amb el botó dret del ratolí per veure en mida gran].

Aquesta imatge (adalt) a més d’expressar l’humor mexicà vol representar la necessitat de continuar desemmascarant i posant “contra les cordes” els responsables dels crims de guerra i la violència a Guatemala.

“El 25 de marzo de 1982 el ejército de Guatemala y las PAC [Patrullas de Autodefensa Civil] de la finca La Perla masacraron a 69 campesinos de Ilom-Chajul, de los quales 51 están enterrados en éste lugar [cementerio de Ilom].

“Los sueños perseguidos. Memoria de las Comunidades de Población en Resistencia de la Sierra. Volumen I”, del periodista Andrés Cabanas Díaz (editorial Magna Terra, 1999). Durant el programa llegim uns fragments i ara transcribim part del pròleg de Rigoberta Menchu: “Adentrarse en las páginas de Los sueños perseguidos permite ir descubriendo la magnitud del terror, los alcances de la compleja red contrainsurgente tejida sobre una serie de propósitos cruzados y abominables: destruir las comunidades y la cultura mayas, eliminar de raíz el descontento, la oposición, perpetuar el paraíso de dominación de un puñado de potentados y la miseria y desgracia de millones de guatemaltecos. Permite conocer la bestialidad de los sin razón y sus máquinas de la muerte. Nos descubre también las formas de sobrevivencia inventadas y reinventadas sobre la marcha. Los hilos de la solidaridad como mecanismo fundamental para resistir, sobrevivir y burlar el terror”.

Informe “Guatemala: Memoria del silencio“, elaborado por la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH). La CEH “fué establecida mediante el Acuerdo de Oslo, del 23 de junio de 1994, para establecer con toda seguridad, equidad e imparcialidad las violaciones a los derechos humanos y los hechos de violencia que causaron sufrimiento a la población guatemalteca, vinculados con el enfrentamiento armado”…

… Més de 30 anys de guerra que van finalitzar amb els Acords de Pau de 1996 entre l’exércit de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG). No obstant això, en l’actualitat la guerra política, económica i social continua amb xifres de civils morts per la violència pròpies de la pitjor guerra i uns nivells d’impunitat gairebé total (93% segons la CICIG) permesos per la classe política i judicial corrupta, al servei del crim organitzat, el narcotràfic i les famílies més riques i poderoses del país vinculades al capital internacional.

“Los caminos de Paxil”, novela d’Arturo Arias (Editorial Cultura, 1990). En llegim un breu fragment durant el programa. Poesia, mitologia i memòria històrica de guatemaya… un llibre molt recomanable.

Imatge (adalt): Hotel Ilebal Tenam, a Nebaj (Departament del Quiché), Guatemala. A la fotografia, l’equip d’acomanyants d’ACOGUATE a la zona Ixil, el maig/juny de 2008, Jordi i Sandra (que treu el cap per una finestra :) del col·lectiu alemany CAREA.

Enllaçem algunes de les organitzacions que CAIG/ACOGUATE acompanya i que comentem durant el programa:

> Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> Asociación para la Justicia y la Reconciliación (AJR). “Comunidad de testigos que trabaja conjuntamente con CALDH para alcanzar justicia en lo que se refiere a las masacres cometidas en la guerra civil. Cuenta con personería jurídica y una junta integrada por sobrevivientes del conflicto armado interno. Está compuesto por más de 100 sobrevivientes de 22 comunidades mayas donde ocurrieron masacres durante el gobierno militar del general Romeo Lucas García (1978-1982) y Efrain Ríos Montt (1982/83), distribuidas en cinco departamentos de Guatemala: Huehuetenango, Chimaltenango, Baja Verapaz, Alta Verapaz y Quiché, quienes pertenecen a las comunidades linguísticas: Chuj, Quiché, Qéqchi y Ixil. La AJR es querellante adhesivo en dos casos legales presentados en cortes guatemaltecas, en contra de Lucas García y Ríos Montt que junto con sus altos mandos es acusado de cometer genocidio, crímenes de lesa humanidad y crímenes de guerra”.

> Instituto de Estudios Comparados en Ciencias Penales de Guatemala (ICCPG).

> Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP).

> Grupo de Apoyo Mútuo (GAM).

> Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos Guatemala (UDEFEGUA).

> Fundación de Antropologia Forense de Guatemala (FAFG).

Al bloc “Guatemala: de la impunitat a la pau” trobaràs tots els àudios dels diferents programes sobre Guate que ha realitzat Ones de Pau. Destaquem els seguents programes, alguns citats durant l’emissió d’aquesta setmana:

> odp39 (9/10/2009): “Guatemala i els pobles indígenes”. Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

> odp44: (20/11/2009): “La tierra es de quien la trabaja”.Entrevistat: Grégory Lassalle, membre de Collectif Guatemala, i autor del documental “Km 207: a la orilla de la carrretera”, del cas Finca Nueva Linda.

> odp57 (19/2/2010): “Goldcorp: mineria i neocolonialisme”. Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia. Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI).

En el proper programa sobre els Diaris de Viatge a Guatemala compartirem més lectures de l’experiència d’acompanyament als pobles maia ixil d’Ilom i quichés de la zona de Nebaj i Uspantan, així com de l’acompanyament a Defensors/es dels Drets Humans de la capital, Guate, i “tornarem” als centres ceremonials i antigues ciutats maies.

La propera setmana a Ones de Pau intentarem explicar què està succeïnt a Síria: una nova invasió imperialista? Fins a on serà “desestabilitzat” el règim de Bashar Al-Assad? Quantes milícies i unitats de mercenaris amb suport forani estan actuant actualment a Síria? Quina responsabilitat tenen Israel, Arabia Saudí, Iran, Russia, Estats Units o Gran Bretanya en aquest conflicte? Els veïns de Jordània i el Liban quin paper hi juguen? És possible que és produeixi una veritable revolta popular en algun país d’Orient Mitjà o està tot sota control? Ha començat una guerra civil? L’exèrcit segueix fidel a la familia reial governant? I els serveis secrets siris què hauran après del mossad israelià? L’enfrontament interètnic i interreligiós és important o no? Nomès és una lluita pel poder estatal i el control geoestratègic? S’imposa la repressió o és promou el desgovern? Podem o sabem desxifrar la propaganda i (des)informació que ens arriba d’aquest conflicte? I els territoris ocupats per Israel dels Alts del Golan…? (altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Liban).

 





((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense “pels a la llengua”, amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels “centres d’extermini” (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: “La cárcel es un cementerio de hombres vivos”. I una filosòfica: “El deseo es sufrimiento”.

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA (“Boletín de difusión, debate y lucha social”). “Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…”.

> “DesdeDentro” (“Difusión de las luchas contra la cárcel). “No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> “101 países avalan pena de muerte”. Article publicat a la revista mexicana de “periodismo de investigación” Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com “la veu dels sense veu”, empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al “corredor de la mort” des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu “és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes”.

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. “Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal“. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> “La casa incendiada” (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa “Una condena compartida, carcel y materindad” (6/4/2011). Entrevista a “Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real”. Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> “Introducción al abolicionismo carcelario”, text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: “La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder”.

> “La carcel desde dentro”, dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: “Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> “Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons”. Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del “Panòptic” (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació “Punto de Fuga” (“de la cárcel a la red”). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> “Huye, hombre, huye”. “Diario de un preso FIES” (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, “asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria”.

> “Adiós prisión”, testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: “El clavo que sobresale recibe un martillazo”.

> “La fuga de los 45”, d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): “Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL”. López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya “s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat”.

> “Diario e ideario de un delincuente”, de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, “Librería, editorial libertária”).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> “Judici a la justícia”, programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): “Els abusos de poder del sistema judicial al descobert”. En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del “sistema capitalista dominant”. Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> “La naranja mecánica” (“A clockwork orange”), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i “encarnissament terapèutic”). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental “Presos de la democracia” (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> “Feeling no pain”, Ned Sublette (àlbum “Cowboy rumba”). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'”escapada” a través de la beguda (que pot “empresonar” i “esclavitzar” fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment (“pain”) quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una “fugida” d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure “Etiquetes d’accès directe als programes”, columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): “Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons”. Després, sopador vegà.

I al web de les jornades “Dentro, fuera, dentro” realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.”El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle”. Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.





((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el “monopoli de la violència” i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o “nodes de pau” existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.





((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta “és un robatori” (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal “extirpar” aquest “cancer” (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre “Venjança de classe”). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. “Rescat” caixes i bancs. “Proyecto-A” (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de “¿Qué és la propiedad?” (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

“Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo“.





((odp)) “Escudo antimisiles” de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del “componente naval del escudo antimisiles de la OTAN” en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el “escudo antimisiles” y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, “Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases”.

Documento “Base a base”, que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del “escudo antimilises de la OTAN” en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la “guerra global imperialista” que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una “estrategia de la tensión” (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> “Camaleón”, La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*”Manual de Guerrilla de la comunicación” (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): “¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?”.

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del “escudo antimisiles de la OTAN”, éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la “democracia”.

Enlazamos también el artículo “El escudo antimisiles y España”, escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: “La OTAN sigue mintiendo en Lisboa”, en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del “escudo antimisiles” (“antimissile shield”), buscar “Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System” (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las “fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo” (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del “Día de la Hispanidad”, el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados “La larga mentira del 12 de octubre” y “Comunicado y video del 12 de octubre”, entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la “Banya d’Àfrica”) per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la “guerra contra el terror”(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una “hambruna” causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el “mercat dels aliments” provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han “perdut” (els hi han robat) la “sobirania alimentària”, i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la “Banya d’Àfrica” que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) “Guerra contra el terror” (intentarem definir-ho sintèticament): “Guerres preventives” (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), “guerra bruta” (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de “bandera falsa”, propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha “segrestat” l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales”. (…) “A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990” (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), “13 mlions de persones estan en risc de mort” [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article “Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo”, (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, “Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje”, Alfredo Embid – “Boletín armas contra las guerras” nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, “La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales”. “…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales”.

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del “nou ordre mundial”:

> “El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI”, de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, “tot indica que serà permanent”.

> “Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial”, entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> “Somalia: la primera guerra de EEUU en África”, Rick Rozoff, autor del bloc “Stop NATO. Against global militarism” (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa “Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)” vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> “Música a màquina”, CaboSanRoque (2007).

> “Requiem For a Dying Planet”, Ernst Reijseger (“sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond”).

> “Embryo”, Apo-Calypso (Disconforme, 1977).





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.