((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.

18 12 2011

Programa 149: Segona part dels Diaris de Viatge a Guatemala. Començem escoltant un predicador/cantant de l’església pentecostal i denunciem la pressió evangelitzadora com a arma de guerra social. I recordem l’experiència amb la Coordinadora d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE) a les comunitats de Xix (Nebaj) i Ilom (Chajul), al departament del Quiché. El gener de 2012 seguirem amb noves lectures dels Diaris de Viatge de la darrera etapa, a l’illa de Cuba, abans d’acabar el recorregut (Méxic-Guatemala-Cuba-Guatemala) viscut pel conductor d’Ones de Pau el 2007/2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

[clicar mapa o imatges amb el botó dret del “ratolí” per veure mida gran]

Recordem que si alguna persona està interessada en fer l’acompanyament amb la CAIG/ACOGUATE (malgrat que no hi ha cap organització catalana o espanyola integrada), és possible fer la capacitació i participar-hi, com va fer el conductor d’Ones de Pau i han fet altres persones de diferents països que van per lliure. Això sí, caldrà fer el taller de capacitació a la capital (Guate) i comprometre’s durant un mínim de tres mesos, ja sigui en l’equip de la capital o a les comuinitats.

El correu electrònic de la coordinació a Guatemala és: caig@riseup.net

Los reclamos de libertad molestó a los ricos, por lo que mandó a sus generales y ejército a bombardear a nuestras comunidades / El Ejército masacró, violó, torturó, secuestró y asesinó a miles de hermanos pobres y revolucionarios cometiendo genocidio / En 1996 finalizó la Guerra. Hoy reivindicamos nuestra lucha y recordamos a los caídos que guían nuestro camino por la igualdad… / porque a pesar de los golpes, florecerás Guatemala (text junt a unes pintures reivindicatives a la població de Nebaj, veure abaix).

Asoj at tx’iloaq’ii b’anol va’le’xh uva’ni taq’jé umaj ijatz tí ku qul as ye’ ni chooné ti suuchil tu ilo txakle’lo sti / “Mientras la injusticia, la intervención extranjera y explotación de los ricos nos quieran despojar, estamos aquí para seguir luchando”.

Recordamos el ajusticiamiento del Tigre del Ixcán y otras acciones de los pueblos de Guatemala (imatge pintura abaix).

Representació (imatge adalt) de la mort del “Tigre del Ixcán” (Enrique Arenas), ajusticiat per l’Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP), el 1975.

El Tigre del Ixcán fou un dels terratinents més cruels. Tractava els indígenes com a esclaus. Avui els fills d’aquest “finquero” segueixent sent propietaris de la finca La Perla (Ilom) on antigament vivien els maies ixils i van ser expulsats, repartits en diferents aldeas modelos o arraconats en els límits de l’actual comunitat.

Al segle XV van patir el genocidi durant la conquesta espanyola (2/3 parts de la població autòctona va morir). Després, durant segles, l’esclavitud i l’explotació a mans dels “finqueros” descendents dels espanyols i les famílies de criollos i guatemalencs/europeus. El 1954 el cop d’estat orquestrat pels EEUU seria el preludi de la Guerra Interna (1961-1996) que provocaria el terror entre la població civil i un nou genocidi (més de 200.000 persones mortes, unes 45.000 desaparegudes forçades i 1.500.000 desplaçades, principalment, a Méxic). En l’actualitat la violència estructural continua, amb una mitja diària de 14 persones assassinades (en una població total de 15 milions d’habitants), i un índex d'”impunitat judicial” del 93%. Tanmateix, la repressió i la violència generada per les multinacionals, el narcotràfic (crim organitzat) i la corrupció podria ser la gota que fes petar el got (dels límits per la sobrevivència en les condicions de pobresa i violència estructural que viu la majoria de la població). Malgrat tot, la cultura maia segueix viva, i la lluita popular continua, al mateix temps que la ressistència és globalitza: la cooperació (suport i aprenentatge mutuo) i la solidaritat, allà com aquí, segueix sent imprescindible!

Música del programa:

> “Take it with your hand”, CidesLeys (àlbum en directe).

> Marimbas de Guatemala (autors diversos).

> “A vencer o a morir”, La Voz Popular – URNG (àlbum editat per la ràdio guerrillera de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca).

> “Slow marimbas”, Peter Gabriel (Birdy).

EL proper diumenge 25 de desembre emetrem una redifusió del programa  odp34: “Eutanàsia” que Ones de Pau va realitzar el 2009. I l’1 de gener, primer diumenge de l’any, tornarem en directe a Contrabanda FM amb un nou monogràfic dels Diaris de Viatge, en la darrera etapa a… l’illa del foc, Cuba!

Ones de Pau desitja un bon solstici d’hivern a tothom i que la nova estació solar ens sigui ben propícia per fer realitat els nostres somnis i el que podem i volem arribar a ser, compartir i gaudir!





((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.

4 12 2011

Programa odp147: Quarta emissió dels programes dedicats als Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana recordem l’experiència amb la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE), el 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Comités i organitzacions que formen part de la CAIG/ACOGUATE(enllaçats tots des del bloc de la coordinadora): CAREA (Alemanya). Collectif Guatemala (França). Guatemala Solidarity Network (Gran Bretanya).  Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network (Canadà). NISGUA (Estats Units). Peace Watch Suiza (Suïssa). Projet Accompagnement Québec-Guatemala (Canadà). Swefor (Suècia).

[clicar imatges amb el botó dret del ratolí per veure en mida gran].

Aquesta imatge (adalt) a més d’expressar l’humor mexicà vol representar la necessitat de continuar desemmascarant i posant “contra les cordes” els responsables dels crims de guerra i la violència a Guatemala.

“El 25 de marzo de 1982 el ejército de Guatemala y las PAC [Patrullas de Autodefensa Civil] de la finca La Perla masacraron a 69 campesinos de Ilom-Chajul, de los quales 51 están enterrados en éste lugar [cementerio de Ilom].

“Los sueños perseguidos. Memoria de las Comunidades de Población en Resistencia de la Sierra. Volumen I”, del periodista Andrés Cabanas Díaz (editorial Magna Terra, 1999). Durant el programa llegim uns fragments i ara transcribim part del pròleg de Rigoberta Menchu: “Adentrarse en las páginas de Los sueños perseguidos permite ir descubriendo la magnitud del terror, los alcances de la compleja red contrainsurgente tejida sobre una serie de propósitos cruzados y abominables: destruir las comunidades y la cultura mayas, eliminar de raíz el descontento, la oposición, perpetuar el paraíso de dominación de un puñado de potentados y la miseria y desgracia de millones de guatemaltecos. Permite conocer la bestialidad de los sin razón y sus máquinas de la muerte. Nos descubre también las formas de sobrevivencia inventadas y reinventadas sobre la marcha. Los hilos de la solidaridad como mecanismo fundamental para resistir, sobrevivir y burlar el terror”.

Informe “Guatemala: Memoria del silencio“, elaborado por la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH). La CEH “fué establecida mediante el Acuerdo de Oslo, del 23 de junio de 1994, para establecer con toda seguridad, equidad e imparcialidad las violaciones a los derechos humanos y los hechos de violencia que causaron sufrimiento a la población guatemalteca, vinculados con el enfrentamiento armado”…

… Més de 30 anys de guerra que van finalitzar amb els Acords de Pau de 1996 entre l’exércit de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG). No obstant això, en l’actualitat la guerra política, económica i social continua amb xifres de civils morts per la violència pròpies de la pitjor guerra i uns nivells d’impunitat gairebé total (93% segons la CICIG) permesos per la classe política i judicial corrupta, al servei del crim organitzat, el narcotràfic i les famílies més riques i poderoses del país vinculades al capital internacional.

“Los caminos de Paxil”, novela d’Arturo Arias (Editorial Cultura, 1990). En llegim un breu fragment durant el programa. Poesia, mitologia i memòria històrica de guatemaya… un llibre molt recomanable.

Imatge (adalt): Hotel Ilebal Tenam, a Nebaj (Departament del Quiché), Guatemala. A la fotografia, l’equip d’acomanyants d’ACOGUATE a la zona Ixil, el maig/juny de 2008, Jordi i Sandra (que treu el cap per una finestra :) del col·lectiu alemany CAREA.

Enllaçem algunes de les organitzacions que CAIG/ACOGUATE acompanya i que comentem durant el programa:

> Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> Asociación para la Justicia y la Reconciliación (AJR). “Comunidad de testigos que trabaja conjuntamente con CALDH para alcanzar justicia en lo que se refiere a las masacres cometidas en la guerra civil. Cuenta con personería jurídica y una junta integrada por sobrevivientes del conflicto armado interno. Está compuesto por más de 100 sobrevivientes de 22 comunidades mayas donde ocurrieron masacres durante el gobierno militar del general Romeo Lucas García (1978-1982) y Efrain Ríos Montt (1982/83), distribuidas en cinco departamentos de Guatemala: Huehuetenango, Chimaltenango, Baja Verapaz, Alta Verapaz y Quiché, quienes pertenecen a las comunidades linguísticas: Chuj, Quiché, Qéqchi y Ixil. La AJR es querellante adhesivo en dos casos legales presentados en cortes guatemaltecas, en contra de Lucas García y Ríos Montt que junto con sus altos mandos es acusado de cometer genocidio, crímenes de lesa humanidad y crímenes de guerra”.

> Instituto de Estudios Comparados en Ciencias Penales de Guatemala (ICCPG).

> Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP).

> Grupo de Apoyo Mútuo (GAM).

> Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos Guatemala (UDEFEGUA).

> Fundación de Antropologia Forense de Guatemala (FAFG).

Al bloc “Guatemala: de la impunitat a la pau” trobaràs tots els àudios dels diferents programes sobre Guate que ha realitzat Ones de Pau. Destaquem els seguents programes, alguns citats durant l’emissió d’aquesta setmana:

> odp39 (9/10/2009): “Guatemala i els pobles indígenes”. Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

> odp44: (20/11/2009): “La tierra es de quien la trabaja”.Entrevistat: Grégory Lassalle, membre de Collectif Guatemala, i autor del documental “Km 207: a la orilla de la carrretera”, del cas Finca Nueva Linda.

> odp57 (19/2/2010): “Goldcorp: mineria i neocolonialisme”. Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia. Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI).

En el proper programa sobre els Diaris de Viatge a Guatemala compartirem més lectures de l’experiència d’acompanyament als pobles maia ixil d’Ilom i quichés de la zona de Nebaj i Uspantan, així com de l’acompanyament a Defensors/es dels Drets Humans de la capital, Guate, i “tornarem” als centres ceremonials i antigues ciutats maies.

La propera setmana a Ones de Pau intentarem explicar què està succeïnt a Síria: una nova invasió imperialista? Fins a on serà “desestabilitzat” el règim de Bashar Al-Assad? Quantes milícies i unitats de mercenaris amb suport forani estan actuant actualment a Síria? Quina responsabilitat tenen Israel, Arabia Saudí, Iran, Russia, Estats Units o Gran Bretanya en aquest conflicte? Els veïns de Jordània i el Liban quin paper hi juguen? És possible que és produeixi una veritable revolta popular en algun país d’Orient Mitjà o està tot sota control? Ha començat una guerra civil? L’exèrcit segueix fidel a la familia reial governant? I els serveis secrets siris què hauran après del mossad israelià? L’enfrontament interètnic i interreligiós és important o no? Nomès és una lluita pel poder estatal i el control geoestratègic? S’imposa la repressió o és promou el desgovern? Podem o sabem desxifrar la propaganda i (des)informació que ens arriba d’aquest conflicte? I els territoris ocupats per Israel dels Alts del Golan…? (altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Liban).

 





((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense “pels a la llengua”, amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels “centres d’extermini” (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: “La cárcel es un cementerio de hombres vivos”. I una filosòfica: “El deseo es sufrimiento”.

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA (“Boletín de difusión, debate y lucha social”). “Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…”.

> “DesdeDentro” (“Difusión de las luchas contra la cárcel). “No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> “101 países avalan pena de muerte”. Article publicat a la revista mexicana de “periodismo de investigación” Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com “la veu dels sense veu”, empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al “corredor de la mort” des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu “és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes”.

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. “Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal“. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> “La casa incendiada” (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa “Una condena compartida, carcel y materindad” (6/4/2011). Entrevista a “Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real”. Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> “Introducción al abolicionismo carcelario”, text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: “La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder”.

> “La carcel desde dentro”, dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: “Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> “Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons”. Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del “Panòptic” (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació “Punto de Fuga” (“de la cárcel a la red”). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> “Huye, hombre, huye”. “Diario de un preso FIES” (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, “asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria”.

> “Adiós prisión”, testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: “El clavo que sobresale recibe un martillazo”.

> “La fuga de los 45”, d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): “Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL”. López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya “s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat”.

> “Diario e ideario de un delincuente”, de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, “Librería, editorial libertária”).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> “Judici a la justícia”, programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): “Els abusos de poder del sistema judicial al descobert”. En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del “sistema capitalista dominant”. Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> “La naranja mecánica” (“A clockwork orange”), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i “encarnissament terapèutic”). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental “Presos de la democracia” (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> “Feeling no pain”, Ned Sublette (àlbum “Cowboy rumba”). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'”escapada” a través de la beguda (que pot “empresonar” i “esclavitzar” fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment (“pain”) quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una “fugida” d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure “Etiquetes d’accès directe als programes”, columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): “Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons”. Després, sopador vegà.

I al web de les jornades “Dentro, fuera, dentro” realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.”El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle”. Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.





((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.

20 11 2011

Programa odp145: Tercer programa de la série Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que el conductor d’Ones de Pau i editor d’aquest bloc va fer el 2007/2008. Aquesta setmana compartim noves lectures sobre les comunitats zapatistas de Chiapas i seguim el recorregut fins a la selva del Petén a Guatemala.

Itinerari i àudios del programa: Chiapas (Méxic): Comunicat del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) de benvinguda als caracoles (2003), àudio Radio Insurgente. Escrit “El espíritu de la revolución i la revolución espiritual”: Brigades Internacionals d’Observació a comunitats zapatistas i diccionari i calendari maia (odp127). Apuntem el llibre “Arte en rebeldía” (selecció de murals  zapatistes, publicat pel caracol de Morelia). Experiència a les comunitats camperoles zapatistas d’El Rosario, Bolon Ajaw i 24 de diciembre.

Guatemala: El Mirador, antiga ciutat i centre cerimonial maia a la Reserva de la Biosfera Maya de la selva del Petén. Escrit “La Foto” (imatge abaix).

A la revista Arqueología Mexicana, que escriu “El Mirador fue la primera sociedad de nivel estatal de mesoamérica” (nº 66, març/abril 2004, “Mayas del Petén”), trobaràs més informació d’aquesta antiga ciutat maia, així com de la civilització i cultura  mesoamericana (prehispànica).

Recordem novament els dos centres que organitzen brigades d’observació i acompanyament a Chiapes:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA).

> Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE). No organitza brigades des del 2009 però al seu web trobaràs molta informació interessant.

Enlace Zapatista. Amb informació de les Juntas de Buen Gobierno dels caracoles i comunitats autònomes així com els enllaços a diferents webs zapatistas.

Revista “Chiapas”. Al segon programa de la série dels Diaris de Viatges vam dir que aquesta revista actualment ja no és publica, lo qual és correcte. No obstant, sí que existeix encara la pàgina web amb els textes de les diferents edicions publicades. Força recomanable.

Revista “Ekintza Zuzena” (nº 38, 2011), article “Familias campesinas organizadas. Sistema agrario capitalista versus proyecto campesino”, que no podem llegir al programa per falta de temps i, com vàrem prometre, enllaçem aquí.

Música del programa:

> Cidesleys.

> “Evocación al maiz” (“mito, realidad y canto”).

> Marimbas de Guatemala.

> Piano i vibràfon. “ECM Editions” (1991).





((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el “monopoli de la violència” i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o “nodes de pau” existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.





((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta “és un robatori” (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal “extirpar” aquest “cancer” (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre “Venjança de classe”). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. “Rescat” caixes i bancs. “Proyecto-A” (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de “¿Qué és la propiedad?” (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

“Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo“.





((odp)) Diaris de viatge a Mèxic, Guatemala i Cuba (I).

16 10 2011

Programa odp140: Primer programa de presentació dels “diaris de viatge” a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau, el 2007/2008. En aquesta série de programes llegirem fragments dels 2 diaris de Méxic, 4 de Guatemala i 2 de Cuba escrits in situ durant aquest viatge “iniciàtic”, polític, cultural i de solidaritat i cooperació.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (durant els propers programes anirem descobrint nous personatges, paisatges, cultures, lluites i ressistències de diferents pobles i comunitats que no hem apuntat en aquest primer programa ni a continuació per poder-ho resumir d’alguna manera):

MÉXIC (3 mesos):Yucatán: antigues ciutats i centres ceremonials maies i antigues ciutats colonials espanyoles. Puebla: volcans Popocatepetl i Iztaciuatl, Hermita del Silencio. Mexico DF: capital, Tenochtitlan i Tlatelolco, Teotihuacan, antigues ciutats aztecas/mexicas. Vall de Oaxaca: Monte Alban i cultura zapoteca. Chiapas: antigues ciutats i centres cerimonials i observatoris astronòmics maies. Observador Internacional dels DDHH a comunitats indígenes camperoles zapatistes amb el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA). Brigades Especials Terra i Territori amb el Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE).

GUATEMALA (7 mesos): Ciutat de Guatemala (“Guate”) i arreu del país: antigues ciutats i centres ceremonials maies, Selva de Petén, acompanyament a defensors i defensores dels Drets Humans, a sobrevivents de la Guerra Interna (1960-1996) que lluiten per la recuperació de la memòria històrica i la justícia (d’ahir i d’avui) a “Guate” i en comunitats indígenes camperoles amb la Coordinación de Acompañamiento Internacional en Guatemala (ACOGUATE/CAIG).

CUBA (5 setmanes):La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo, Pinar del Río, Villa Clara.

Recordem que a Guatemala, el passat 11 de setembre, es van “celebrar” eleccions presidencials, departamentals i municipals en les que l’exGeneral de l’exèrcit guatemalenc Otto Pérez Molina, diputat del Congrés pel Partido Patriota i candidat del mateix partit a les eleccions presidencials, ha guanyat la primera “volta” electoral. Per tant és possible que, al novembre quan es farà la segona “volta” entre el candidat Manuel Baldizón (partit LIDER) i Pérez Molina, si guanya el segon, la república de Guatemala estigui presidida per un militar que va participar activament en la Guerra Interna (1960-1996) en la que es van cometre crims de guerra i un genocidi de la població índígena, amb unes 200.000 persones assassinades, més de 45.000 desaparicions forçades i més d’un milió de desplaçats/refugiats a Méxic i altres paísos. En aquells moments, Guatemala només tenia 8 milions d’habitants.

A la publicació El Quetzal (escrita i publicada per l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala), en el darrer número de setembre 2011, és pot llegir un resum del “currículm” de l’exmilitar Otto Pérz Molina que, si bé és cert que va signar els Acords de Pau (1996) entre l’exèrcit guatemalenc i la guerrilla (URNG), també és cert que “tuvo un papel protagonista desde su jefatura de la D2, que junto a la G2 fueron los responsables de las desapariciones forzadas… y ejecuciones extrajudiciales”.

“En el municipio de Chajul, donde operaba la Fuerza de Tarea Gumarcaj, y donde Pérez Molina la dirigía, 26 aldeas fueron borradas del mapa”. Era l’estratègia contrainsurgent i criminal de “terra arrassada” (i “treure-li l’aigua al peix”), documentada pels mateixos militars de l’exèrcit i les forçes contrainsurgents guatemalteques, segons consta als arxius secrets militars de la “Operación Sofía” (iniciada el 1982), fets públics el 2009.

“Los archivos de la “Operación Sofía” detallan las responsabilidades oficiales de lo que en 1999 la Comisión del Esclarecimiento Histórico (apoyada por la Organización de Naciones Unidas) denominó “actos de genocidio contra grupos del pueblo maya”  (Centro de Estudios de Guatemala, CEG).

Música del programa:

> Presentació programa, “Cidesley” (directe, àlbum “Take it with your hand”, 2011).

> Rock/jazz, Eberhars Weber, Egberto Gismonti, Terje Rydpal (àlbum “ECM Editions”, 1991).

> Marimbas de Guatemala (diversos autors).

> “Patria verde”, “Kin-Lalat” (àlbum “Ixim K’in Q’aaq'”, Maiz y Fusil).

> “I’m gonna love you like there’s no tomorrow”, Flaco Jiménez (album “Flaco’s Amigos”, 1989).

Recordem que al bloc Guatemala: de la impunitat a la pau que edita Ones de Pau trobaràs tots els àudios (i la informació complementària) dels monogràfics  sobre aquest país centreamericà realitzats pel programa.

Tornant a casa nostra, apuntar que des d’Ones de Pau seguirem atentament els resultats de la “Conferència de Pau” celebrada el dilluns 17 d’octubre a San Sebastian (organitzada per Lokarri i el grup internacional de contacte que lidera Brian Curri), així com intentem seguir i explicar el nou procés de resolució del conflcite armat al País Basc, des de que el gener de 2011 ETA va declarar un “alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional”, mentre l’esquerra abertzale es posiciona unitàriament per la resolució noviolenta del conflicte.

Per cert que Ones de Pau va gravar una entrevista (emesa el passat 9 d’agost) a dos portanveus de l’esquerra abertzale. Pots escoltar-la a l’entrada corresponent al programa odp135.





((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la “Banya d’Àfrica”) per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la “guerra contra el terror”(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una “hambruna” causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el “mercat dels aliments” provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han “perdut” (els hi han robat) la “sobirania alimentària”, i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la “Banya d’Àfrica” que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) “Guerra contra el terror” (intentarem definir-ho sintèticament): “Guerres preventives” (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), “guerra bruta” (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de “bandera falsa”, propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha “segrestat” l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales”. (…) “A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990” (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), “13 mlions de persones estan en risc de mort” [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article “Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo”, (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, “Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje”, Alfredo Embid – “Boletín armas contra las guerras” nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, “La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales”. “…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales”.

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del “nou ordre mundial”:

> “El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI”, de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, “tot indica que serà permanent”.

> “Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial”, entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> “Somalia: la primera guerra de EEUU en África”, Rick Rozoff, autor del bloc “Stop NATO. Against global militarism” (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa “Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)” vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> “Música a màquina”, CaboSanRoque (2007).

> “Requiem For a Dying Planet”, Ernst Reijseger (“sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond”).

> “Embryo”, Apo-Calypso (Disconforme, 1977).





((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'”analista d’inteligència” (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les “probes” de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu “fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… “crime and punishment”, o sigui “crims i càstigs”…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al “corredor de la mort” de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària “MOVE” trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> “Song for Bradley Manning”, Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: “The next attack”, “Operation Iraqi Liberation – OIL” (oil=petroli), “After we torture our prisioners”, “Who would Jesus Bomb”, “After the Revolution”.

Pots escoltar i “descarregar” lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a “Webs d’informació alternativa”, trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> “Video: Collateral Murder” (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> “Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables” (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> “The Guantanamo Files” (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau “Corporacions Militars Privades” (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: “aullido enjaulado”.