((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.

18 12 2011

Programa 149: Segona part dels Diaris de Viatge a Guatemala. Començem escoltant un predicador/cantant de l’església pentecostal i denunciem la pressió evangelitzadora com a arma de guerra social. I recordem l’experiència amb la Coordinadora d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE) a les comunitats de Xix (Nebaj) i Ilom (Chajul), al departament del Quiché. El gener de 2012 seguirem amb noves lectures dels Diaris de Viatge de la darrera etapa, a l’illa de Cuba, abans d’acabar el recorregut (Méxic-Guatemala-Cuba-Guatemala) viscut pel conductor d’Ones de Pau el 2007/2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

[clicar mapa o imatges amb el botó dret del «ratolí» per veure mida gran]

Recordem que si alguna persona està interessada en fer l’acompanyament amb la CAIG/ACOGUATE (malgrat que no hi ha cap organització catalana o espanyola integrada), és possible fer la capacitació i participar-hi, com va fer el conductor d’Ones de Pau i han fet altres persones de diferents països que van per lliure. Això sí, caldrà fer el taller de capacitació a la capital (Guate) i comprometre’s durant un mínim de tres mesos, ja sigui en l’equip de la capital o a les comuinitats.

El correu electrònic de la coordinació a Guatemala és: caig@riseup.net

Los reclamos de libertad molestó a los ricos, por lo que mandó a sus generales y ejército a bombardear a nuestras comunidades / El Ejército masacró, violó, torturó, secuestró y asesinó a miles de hermanos pobres y revolucionarios cometiendo genocidio / En 1996 finalizó la Guerra. Hoy reivindicamos nuestra lucha y recordamos a los caídos que guían nuestro camino por la igualdad… / porque a pesar de los golpes, florecerás Guatemala (text junt a unes pintures reivindicatives a la població de Nebaj, veure abaix).

Asoj at tx’iloaq’ii b’anol va’le’xh uva’ni taq’jé umaj ijatz tí ku qul as ye’ ni chooné ti suuchil tu ilo txakle’lo sti / «Mientras la injusticia, la intervención extranjera y explotación de los ricos nos quieran despojar, estamos aquí para seguir luchando».

Recordamos el ajusticiamiento del Tigre del Ixcán y otras acciones de los pueblos de Guatemala (imatge pintura abaix).

Representació (imatge adalt) de la mort del «Tigre del Ixcán» (Enrique Arenas), ajusticiat per l’Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP), el 1975.

El Tigre del Ixcán fou un dels terratinents més cruels. Tractava els indígenes com a esclaus. Avui els fills d’aquest «finquero» segueixent sent propietaris de la finca La Perla (Ilom) on antigament vivien els maies ixils i van ser expulsats, repartits en diferents aldeas modelos o arraconats en els límits de l’actual comunitat.

Al segle XV van patir el genocidi durant la conquesta espanyola (2/3 parts de la població autòctona va morir). Després, durant segles, l’esclavitud i l’explotació a mans dels «finqueros» descendents dels espanyols i les famílies de criollos i guatemalencs/europeus. El 1954 el cop d’estat orquestrat pels EEUU seria el preludi de la Guerra Interna (1961-1996) que provocaria el terror entre la població civil i un nou genocidi (més de 200.000 persones mortes, unes 45.000 desaparegudes forçades i 1.500.000 desplaçades, principalment, a Méxic). En l’actualitat la violència estructural continua, amb una mitja diària de 14 persones assassinades (en una població total de 15 milions d’habitants), i un índex d'»impunitat judicial» del 93%. Tanmateix, la repressió i la violència generada per les multinacionals, el narcotràfic (crim organitzat) i la corrupció podria ser la gota que fes petar el got (dels límits per la sobrevivència en les condicions de pobresa i violència estructural que viu la majoria de la població). Malgrat tot, la cultura maia segueix viva, i la lluita popular continua, al mateix temps que la ressistència és globalitza: la cooperació (suport i aprenentatge mutuo) i la solidaritat, allà com aquí, segueix sent imprescindible!

Música del programa:

> «Take it with your hand», CidesLeys (àlbum en directe).

> Marimbas de Guatemala (autors diversos).

> «A vencer o a morir», La Voz Popular – URNG (àlbum editat per la ràdio guerrillera de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca).

> «Slow marimbas», Peter Gabriel (Birdy).

EL proper diumenge 25 de desembre emetrem una redifusió del programa  odp34: «Eutanàsia» que Ones de Pau va realitzar el 2009. I l’1 de gener, primer diumenge de l’any, tornarem en directe a Contrabanda FM amb un nou monogràfic dels Diaris de Viatge, en la darrera etapa a… l’illa del foc, Cuba!

Ones de Pau desitja un bon solstici d’hivern a tothom i que la nova estació solar ens sigui ben propícia per fer realitat els nostres somnis i el que podem i volem arribar a ser, compartir i gaudir!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.

4 12 2011

Programa odp147: Quarta emissió dels programes dedicats als Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana recordem l’experiència amb la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE), el 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Comités i organitzacions que formen part de la CAIG/ACOGUATE(enllaçats tots des del bloc de la coordinadora): CAREA (Alemanya). Collectif Guatemala (França). Guatemala Solidarity Network (Gran Bretanya).  Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network (Canadà). NISGUA (Estats Units). Peace Watch Suiza (Suïssa). Projet Accompagnement Québec-Guatemala (Canadà). Swefor (Suècia).

[clicar imatges amb el botó dret del ratolí per veure en mida gran].

Aquesta imatge (adalt) a més d’expressar l’humor mexicà vol representar la necessitat de continuar desemmascarant i posant «contra les cordes» els responsables dels crims de guerra i la violència a Guatemala.

«El 25 de marzo de 1982 el ejército de Guatemala y las PAC [Patrullas de Autodefensa Civil] de la finca La Perla masacraron a 69 campesinos de Ilom-Chajul, de los quales 51 están enterrados en éste lugar [cementerio de Ilom].

«Los sueños perseguidos. Memoria de las Comunidades de Población en Resistencia de la Sierra. Volumen I», del periodista Andrés Cabanas Díaz (editorial Magna Terra, 1999). Durant el programa llegim uns fragments i ara transcribim part del pròleg de Rigoberta Menchu: «Adentrarse en las páginas de Los sueños perseguidos permite ir descubriendo la magnitud del terror, los alcances de la compleja red contrainsurgente tejida sobre una serie de propósitos cruzados y abominables: destruir las comunidades y la cultura mayas, eliminar de raíz el descontento, la oposición, perpetuar el paraíso de dominación de un puñado de potentados y la miseria y desgracia de millones de guatemaltecos. Permite conocer la bestialidad de los sin razón y sus máquinas de la muerte. Nos descubre también las formas de sobrevivencia inventadas y reinventadas sobre la marcha. Los hilos de la solidaridad como mecanismo fundamental para resistir, sobrevivir y burlar el terror».

Informe «Guatemala: Memoria del silencio«, elaborado por la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH). La CEH «fué establecida mediante el Acuerdo de Oslo, del 23 de junio de 1994, para establecer con toda seguridad, equidad e imparcialidad las violaciones a los derechos humanos y los hechos de violencia que causaron sufrimiento a la población guatemalteca, vinculados con el enfrentamiento armado»…

… Més de 30 anys de guerra que van finalitzar amb els Acords de Pau de 1996 entre l’exércit de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG). No obstant això, en l’actualitat la guerra política, económica i social continua amb xifres de civils morts per la violència pròpies de la pitjor guerra i uns nivells d’impunitat gairebé total (93% segons la CICIG) permesos per la classe política i judicial corrupta, al servei del crim organitzat, el narcotràfic i les famílies més riques i poderoses del país vinculades al capital internacional.

«Los caminos de Paxil», novela d’Arturo Arias (Editorial Cultura, 1990). En llegim un breu fragment durant el programa. Poesia, mitologia i memòria històrica de guatemaya… un llibre molt recomanable.

Imatge (adalt): Hotel Ilebal Tenam, a Nebaj (Departament del Quiché), Guatemala. A la fotografia, l’equip d’acomanyants d’ACOGUATE a la zona Ixil, el maig/juny de 2008, Jordi i Sandra (que treu el cap per una finestra :) del col·lectiu alemany CAREA.

Enllaçem algunes de les organitzacions que CAIG/ACOGUATE acompanya i que comentem durant el programa:

> Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> Asociación para la Justicia y la Reconciliación (AJR). «Comunidad de testigos que trabaja conjuntamente con CALDH para alcanzar justicia en lo que se refiere a las masacres cometidas en la guerra civil. Cuenta con personería jurídica y una junta integrada por sobrevivientes del conflicto armado interno. Está compuesto por más de 100 sobrevivientes de 22 comunidades mayas donde ocurrieron masacres durante el gobierno militar del general Romeo Lucas García (1978-1982) y Efrain Ríos Montt (1982/83), distribuidas en cinco departamentos de Guatemala: Huehuetenango, Chimaltenango, Baja Verapaz, Alta Verapaz y Quiché, quienes pertenecen a las comunidades linguísticas: Chuj, Quiché, Qéqchi y Ixil. La AJR es querellante adhesivo en dos casos legales presentados en cortes guatemaltecas, en contra de Lucas García y Ríos Montt que junto con sus altos mandos es acusado de cometer genocidio, crímenes de lesa humanidad y crímenes de guerra».

> Instituto de Estudios Comparados en Ciencias Penales de Guatemala (ICCPG).

> Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP).

> Grupo de Apoyo Mútuo (GAM).

> Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos Guatemala (UDEFEGUA).

> Fundación de Antropologia Forense de Guatemala (FAFG).

Al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» trobaràs tots els àudios dels diferents programes sobre Guate que ha realitzat Ones de Pau. Destaquem els seguents programes, alguns citats durant l’emissió d’aquesta setmana:

> odp39 (9/10/2009): «Guatemala i els pobles indígenes». Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

> odp44: (20/11/2009): «La tierra es de quien la trabaja».Entrevistat: Grégory Lassalle, membre de Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera», del cas Finca Nueva Linda.

> odp57 (19/2/2010): «Goldcorp: mineria i neocolonialisme». Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia. Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI).

En el proper programa sobre els Diaris de Viatge a Guatemala compartirem més lectures de l’experiència d’acompanyament als pobles maia ixil d’Ilom i quichés de la zona de Nebaj i Uspantan, així com de l’acompanyament a Defensors/es dels Drets Humans de la capital, Guate, i «tornarem» als centres ceremonials i antigues ciutats maies.

La propera setmana a Ones de Pau intentarem explicar què està succeïnt a Síria: una nova invasió imperialista? Fins a on serà «desestabilitzat» el règim de Bashar Al-Assad? Quantes milícies i unitats de mercenaris amb suport forani estan actuant actualment a Síria? Quina responsabilitat tenen Israel, Arabia Saudí, Iran, Russia, Estats Units o Gran Bretanya en aquest conflicte? Els veïns de Jordània i el Liban quin paper hi juguen? És possible que és produeixi una veritable revolta popular en algun país d’Orient Mitjà o està tot sota control? Ha començat una guerra civil? L’exèrcit segueix fidel a la familia reial governant? I els serveis secrets siris què hauran après del mossad israelià? L’enfrontament interètnic i interreligiós és important o no? Nomès és una lluita pel poder estatal i el control geoestratègic? S’imposa la repressió o és promou el desgovern? Podem o sabem desxifrar la propaganda i (des)informació que ens arriba d’aquest conflicte? I els territoris ocupats per Israel dels Alts del Golan…? (altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Liban).

 


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense «pels a la llengua», amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels «centres d’extermini» (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: «La cárcel es un cementerio de hombres vivos». I una filosòfica: «El deseo es sufrimiento».

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA («Boletín de difusión, debate y lucha social»). «Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…».

> «DesdeDentro» («Difusión de las luchas contra la cárcel). «No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> «101 países avalan pena de muerte». Article publicat a la revista mexicana de «periodismo de investigación» Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com «la veu dels sense veu», empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al «corredor de la mort» des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu «és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes».

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. «Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal«. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> «La casa incendiada» (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa «Una condena compartida, carcel y materindad» (6/4/2011). Entrevista a «Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real». Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> «Introducción al abolicionismo carcelario», text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: «La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder».

> «La carcel desde dentro», dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: «Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> «Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons». Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del «Panòptic» (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació «Punto de Fuga» («de la cárcel a la red»). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> «Huye, hombre, huye». «Diario de un preso FIES» (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, «asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria».

> «Adiós prisión», testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: «El clavo que sobresale recibe un martillazo».

> «La fuga de los 45», d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): «Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL». López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya «s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat».

> «Diario e ideario de un delincuente», de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, «Librería, editorial libertária»).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> «Judici a la justícia», programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): «Els abusos de poder del sistema judicial al descobert». En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del «sistema capitalista dominant». Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> «La naranja mecánica» («A clockwork orange»), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i «encarnissament terapèutic»). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental «Presos de la democracia» (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> «Feeling no pain», Ned Sublette (àlbum «Cowboy rumba»). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'»escapada» a través de la beguda (que pot «empresonar» i «esclavitzar» fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment («pain») quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una «fugida» d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure «Etiquetes d’accès directe als programes», columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): «Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons». Després, sopador vegà.

I al web de les jornades «Dentro, fuera, dentro» realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.»El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle». Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència estructural: Presons.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el «monopoli de la violència» i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o «nodes de pau» existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La propietat privada [redifusió].
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta «és un robatori» (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal «extirpar» aquest «cancer» (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre «Venjança de classe»). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. «Rescat» caixes i bancs. «Proyecto-A» (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de «¿Qué és la propiedad?» (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

«Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo«.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La propietat privada.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de viatge a Mèxic, Guatemala i Cuba (I).

16 10 2011

Programa odp140: Primer programa de presentació dels «diaris de viatge» a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau, el 2007/2008. En aquesta série de programes llegirem fragments dels 2 diaris de Méxic, 4 de Guatemala i 2 de Cuba escrits in situ durant aquest viatge «iniciàtic», polític, cultural i de solidaritat i cooperació.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (durant els propers programes anirem descobrint nous personatges, paisatges, cultures, lluites i ressistències de diferents pobles i comunitats que no hem apuntat en aquest primer programa ni a continuació per poder-ho resumir d’alguna manera):

MÉXIC (3 mesos):Yucatán: antigues ciutats i centres ceremonials maies i antigues ciutats colonials espanyoles. Puebla: volcans Popocatepetl i Iztaciuatl, Hermita del Silencio. Mexico DF: capital, Tenochtitlan i Tlatelolco, Teotihuacan, antigues ciutats aztecas/mexicas. Vall de Oaxaca: Monte Alban i cultura zapoteca. Chiapas: antigues ciutats i centres cerimonials i observatoris astronòmics maies. Observador Internacional dels DDHH a comunitats indígenes camperoles zapatistes amb el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA). Brigades Especials Terra i Territori amb el Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE).

GUATEMALA (7 mesos): Ciutat de Guatemala («Guate») i arreu del país: antigues ciutats i centres ceremonials maies, Selva de Petén, acompanyament a defensors i defensores dels Drets Humans, a sobrevivents de la Guerra Interna (1960-1996) que lluiten per la recuperació de la memòria històrica i la justícia (d’ahir i d’avui) a «Guate» i en comunitats indígenes camperoles amb la Coordinación de Acompañamiento Internacional en Guatemala (ACOGUATE/CAIG).

CUBA (5 setmanes):La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo, Pinar del Río, Villa Clara.

Recordem que a Guatemala, el passat 11 de setembre, es van «celebrar» eleccions presidencials, departamentals i municipals en les que l’exGeneral de l’exèrcit guatemalenc Otto Pérez Molina, diputat del Congrés pel Partido Patriota i candidat del mateix partit a les eleccions presidencials, ha guanyat la primera «volta» electoral. Per tant és possible que, al novembre quan es farà la segona «volta» entre el candidat Manuel Baldizón (partit LIDER) i Pérez Molina, si guanya el segon, la república de Guatemala estigui presidida per un militar que va participar activament en la Guerra Interna (1960-1996) en la que es van cometre crims de guerra i un genocidi de la població índígena, amb unes 200.000 persones assassinades, més de 45.000 desaparicions forçades i més d’un milió de desplaçats/refugiats a Méxic i altres paísos. En aquells moments, Guatemala només tenia 8 milions d’habitants.

A la publicació El Quetzal (escrita i publicada per l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala), en el darrer número de setembre 2011, és pot llegir un resum del «currículm» de l’exmilitar Otto Pérz Molina que, si bé és cert que va signar els Acords de Pau (1996) entre l’exèrcit guatemalenc i la guerrilla (URNG), també és cert que «tuvo un papel protagonista desde su jefatura de la D2, que junto a la G2 fueron los responsables de las desapariciones forzadas… y ejecuciones extrajudiciales».

«En el municipio de Chajul, donde operaba la Fuerza de Tarea Gumarcaj, y donde Pérez Molina la dirigía, 26 aldeas fueron borradas del mapa». Era l’estratègia contrainsurgent i criminal de «terra arrassada» (i «treure-li l’aigua al peix»), documentada pels mateixos militars de l’exèrcit i les forçes contrainsurgents guatemalteques, segons consta als arxius secrets militars de la «Operación Sofía» (iniciada el 1982), fets públics el 2009.

«Los archivos de la «Operación Sofía» detallan las responsabilidades oficiales de lo que en 1999 la Comisión del Esclarecimiento Histórico (apoyada por la Organización de Naciones Unidas) denominó «actos de genocidio contra grupos del pueblo maya»  (Centro de Estudios de Guatemala, CEG).

Música del programa:

> Presentació programa, «Cidesley» (directe, àlbum «Take it with your hand», 2011).

> Rock/jazz, Eberhars Weber, Egberto Gismonti, Terje Rydpal (àlbum «ECM Editions», 1991).

> Marimbas de Guatemala (diversos autors).

> «Patria verde», «Kin-Lalat» (àlbum «Ixim K’in Q’aaq'», Maiz y Fusil).

> «I’m gonna love you like there’s no tomorrow», Flaco Jiménez (album «Flaco’s Amigos», 1989).

Recordem que al bloc Guatemala: de la impunitat a la pau que edita Ones de Pau trobaràs tots els àudios (i la informació complementària) dels monogràfics  sobre aquest país centreamericà realitzats pel programa.

Tornant a casa nostra, apuntar que des d’Ones de Pau seguirem atentament els resultats de la «Conferència de Pau» celebrada el dilluns 17 d’octubre a San Sebastian (organitzada per Lokarri i el grup internacional de contacte que lidera Brian Curri), així com intentem seguir i explicar el nou procés de resolució del conflcite armat al País Basc, des de que el gener de 2011 ETA va declarar un «alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional», mentre l’esquerra abertzale es posiciona unitàriament per la resolució noviolenta del conflicte.

Per cert que Ones de Pau va gravar una entrevista (emesa el passat 9 d’agost) a dos portanveus de l’esquerra abertzale. Pots escoltar-la a l’entrada corresponent al programa odp135.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de viatge a Mèxic, Guatemala i Cuba (I).
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la «Banya d’Àfrica») per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la «guerra contra el terror»(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una «hambruna» causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el «mercat dels aliments» provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han «perdut» (els hi han robat) la «sobirania alimentària», i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la «Banya d’Àfrica» que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) «Guerra contra el terror» (intentarem definir-ho sintèticament): «Guerres preventives» (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), «guerra bruta» (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de «bandera falsa», propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha «segrestat» l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

«Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales». (…) «A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990» (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), «13 mlions de persones estan en risc de mort» [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article «Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo», (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, «Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje», Alfredo Embid – «Boletín armas contra las guerras» nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, «La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales». «…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales».

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del «nou ordre mundial»:

> «El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI», de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, «tot indica que serà permanent».

> «Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial», entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> «Somalia: la primera guerra de EEUU en África», Rick Rozoff, autor del bloc «Stop NATO. Against global militarism» (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa «Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)» vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> «Música a màquina», CaboSanRoque (2007).

> «Requiem For a Dying Planet», Ernst Reijseger («sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond»).

> «Embryo», Apo-Calypso (Disconforme, 1977).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental «La Batalla del Ebro» de la série «España en Guerra», dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula «La víctima perfecta» (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras «Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio» (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels «crèdits» del documental «La batalla del Ebro» de la série «España en Guerra»: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la «crisis de agosto» del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

«La batalla de la memòria»

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: «Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio», publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

«Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: «En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido».

«Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década» (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la «Guerra de la droga»:

> odp65: «El genocidi franquista a València».

> odp48: «Guerra de les drogues».

I recorda que «clicant» l’etiqueta «Guerra Civil Espanyola» (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série «The Spanish Civil War» de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els «projectes» llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre «va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra».

Música del programa:

> «Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos», Jorge Antunes. Album «Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music» (Pogus Productions, 2002).

> «Ay Carmela» i «Si me quieres escribir», cançons populars.

«¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional» (www.altavozdelfrente.tk).

> «Lo maté», Psyco. Banda sonora pel·lícula «One Dollar. El precio de la vida» (SuperEgo, 2004).

> «El cant dels ocells», versió funky.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la «Guerra Interna» a Guatemala (1963-1996):

«Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida».

I com que «la bèstia encara no ha mort» (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que «Vale la pena vivir para que la verdad no muera».

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> «Radio La Voz Popular» (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete «Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG».

> «What game shall we play today», Gary Burton / Chick Corea. Cd «ECM Editions» (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> «Guatemala: de la impunitat a la pau», separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> «Holocausto Optimista», poema d’Otto René Castillo (1936-1967). «Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004», publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> «Twister», Marc Johnson. Cd «ECM Editions» (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> «A los héroes y mártires» (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete «Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG».

> «What game shall we play today», (repetició música, de fons lectura):

> «Masacre en la embajada de España en Guatemala» (lectura). «Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005» publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> «Patria Verde» (Kin Lalat). Cassete «Ixiim K’in Q’aaq'» (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> «Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país». Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig («de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales» de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> «Vale la pena vivir para que la verdad no muera» (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd «Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música» (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de «Guatemala: de la impunitat a la pau» pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: «Holocausto Optimista».

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre «la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons» [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a «La mayor necesidad» (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

«Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento».

«Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada» [y no todos viven en países empobrecidos].

«La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos».

«El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento».

«En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial».

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> «La lucha por el agua en Orange Farm», Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> «Alts del Golan», Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de «Boicot Israel».

> «La guerra del agua», Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que «reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000».

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics «Guatemala: de la impunitat a la pau», que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> «Los gigantes del agua», Vandana Shiva,  llibre «Las guerras del agua», (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores