((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la “contra-guerrilla” turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc “Alif”), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede (“Cruzando el puente”).

4) Hip-Hop turc, Ceza (“Cruzando el puente”).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.

Anuncios




((odp)) Guerra de les drogues.

18 12 2009

Programa odp48: Segona part del programa dedicat a les drogues ilegals i la violència estructural, aquesta vegada centrat en la “Guerra de les drogues”: militarització, crim organitzat, corrupció política i econòmica, violació dels drets humans, criminalització i “eliminació” de camperols cultivadors (de coca, opi, etc), responsabilitat i complicitat criminal de les institucions públiques en la mort de consumidors de drogues ilegals i ciutadans empresonats (per delictes lleus comparats amb els que cometen els caps del narcotràfic), estats de setge, represió i persecució judicial (ilegal-legal) amparada en la doctrina de la falsa “seguretat democràtica”…

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistades: Adriana Rodríguez, Investigadora Social i Doctorant en Desenvolupament i Globalització. Virginia Montañés, expresidenta de la Coalición Europea por Políticas de Drogas Justas y Eficaces (ENCOD).

Denunciem, una vegada més, l’autoritarisme institucional i la corrupció dels cossos de seguretat de l’estat encarregats de controlar el tràfic de drogues. Dos exemples, la policia nordamericana de la DEA (Drug Enforcement Administration)  i la Guardia Civil (espanyola) que se suposa que lluiten contra el tràfic de drogues, a la pràctica s’ha demostrat que  sovint formen part del crim organitzat que es reparteix el pastís (més podrit que dolç) del tràfic d’estupefaents. Nacions Unides calcula que “el benefici global de la industria de les drogues ilegals és de 400 bilions de dòlars a l’any”.

Adjuntem a continuació l’enllaç del documental “The War on Drugs” (Sebastian J.F. 2007) sobre la guerra antidroga iniciada ara fa 40 anys pels Estats Units al seu propi pais, a Amèrica del Sud i a Centreamèrica (primer Plan Colombia, i recentment Plan Mérida a Mèxic i Guatemala). Una guerra que avui encara continua arreu del món mentre les xifres de persones assassinades i desplaçades de les seves comunitats augmenten cada any paralelament a l’increment dels beneficis del tràfic i el consum de drogues ilegals; el mateix hauriem de denunciar de les empreses i bancs que “blanqueigen” el diner del tràfic de drogues.

Enllaçem aquí l’estudi El cerco a la anaconda que explica i denúncia àmpliament “el conflicte colombià i l’impacte en les comunitats indígenes”, realitzat i publicat el 2004 per la convidada del programa Adriana Rodríguez.

ENCOD insisteix en que “si la droga fos legal, els canals de distribució es podrien controlar i els danys per a la salud pública i la seguretat es reduirien significativament. (…) Proposem una regulació legal del mercat de les drogues com l’únic mitjà humà de reduir els problemes relacionats amb les drogues i acabar amb el crim organitzat”.

Adjuntem aquí el Manifiesto por Políticas de Drogas Justas y Eficaces publicat per ENCOD que descriu els efectes negatius de les polítiques de control de drogues i proposa als governs del món prendre un seguit de mesures per a millorar aquestes polítiques.

Apuntem també l’enllaç de l’editorial que ha publicat el llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la clavaguera policial (David Fernández, Virus Editorial, 2006) del qual llegim dos capítols durant el programa: Porros i porres, i el cas UCIFA (Unidad Central de Investigación Fiscal i Antidroga). En el primer cas  es denuncia el rol polític de les drogues per controlar els moviments socials alternatius, i en el segon, la implicació de membres de la Guardia Civil i funcionaris de presons en el tràfic ilegal de drogues.

El proper divendres 25 de desembre emetrem un programa gravat. I començarem la segona temporada d’Ones de pau l’1 de gener de 2010 amb l’emisió d’un programa protagonitzat pel cantant i militant revolucionari nordamericà, Woody Guthrie.





((odp)) Violència Estructural: drogues (I).

13 11 2009

Programa odp43: Primer monogràfic sobre Violència Estructural i primera part del programa dedicat a la violència relacionada amb les drogues, des de la mirada social i als carrers de Barcelona. En la segona part  (que emetrem  properament) ens centrarem en la “guerra de la droga”. Una guerra que causa moltes més víctimes i morts que les provocades pel consum de drogues. Els responsables de la qual són governs, narcotraficants, traficants d’armes, exèrcits,  paramilitars, banquers… enfrontats i/o associats en aquest negoci sagnant i multimilionari.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Oriol Romaní Alfonso, professor de la Facultat d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). I membre de l’organització Grup IGIA.

Aquesta imatge em suggereix el títol “drogas limpias y duras”. Si les drogues  ilegals fòssin legals, possiblement serien més netes, és a dir amb menys risc per a la salud dels consumidors. Perque es podria fer un us més higiènic, sense fer-ho d’amagat i coneixent la qualitat del producte consumit. Al mateix temps s’evitarien la majoria de  morts relacionades amb el tràfic ilegal de drogues. Lo de “duras” és molt relatiu doncs com apuntem en el programa, les drogues legals com l’alcohol per exemple també poden ser molt “dures” si entenem aquest adjectiu com el grau de marginació i exclusió social a més del risc per la salud.

Aquesta tanca publicitària és dels carrers d’Omaha, Nebraska (EEUU), el 2008. El text diu: “L’abús de les drogues és dolent. La guerra de la droga, pitjor”. És un anunci firmat per l’associació (tradueixo del nom anglès) Accions Legals contra la Prohibició. Serveixi com a exemple il·lustratiu dels partidaris de la legalització de les drogues.

Afegim una informació interessant relacionada amb el fill del cap del Cartel de Medellín abatut el 1993. Segons publica l’agència EFE, “La vida de Juan Pablo Escobar, hijo del narcotraficante colombiano Pablo Escobar, aparece reflejada en el documental “Pecados de mi padre”, dirigido por Nicolás Entel, y presentada hoy (ahir 12 de noviembre de 2009) en el Festival Internacional de Mar de Plata, Argentina.”

(en Argentina) “trabaja como arquitecto y vive exiliado Pablo Escobar bajo la identidad de Sebastián Marroquín; y (desde allí) ha roto el silencio mantenido durante años sobre su familia”.

Pablo Escobar diu, en una entrevista a l’agència d’informació abans citada, que no ha perdut la por i aposta per la reconciliació a Colòmbia. El documental “reúne al hijo del jefe del Cartel de Medellín con los hijos de dos de sus víctimas, el candidato presidencial Luís Carlos Galán y el ministro de Justicia del gobierno de Belisario Betancur, Rodrigo Lara.”

“A juicio de Escobar, el ejemplo de las tres familias puede servir para ilustrar “el proceso de búsqueda de paz y el perdón” y de la reconciliación en Colombia.

La història que tracta el documental també és un exemple dels vincles i rivalitats entre el poder dels narcotraficants i dels polítics. Pablo Escobar va imposar als anys 1980’s  i inicis dels 1990 la llei de “plata o plomo” en el seu regnat del crim organitzat i el narcotràfic internacional (controlaba el 80% del trafic mundial de cocaina). La “plata” és diner i el “plom”, la bala. Evidentment no sempre cal amenaçar a ningú perquè col·labori amb els narcotraficants com demostren molts empresaris i banquers que blanquegen encantats el diner del narcotràfic.





((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una “escola” d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  “La verdad sobre el 11-S”.

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

“Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!”

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.