((odp)) Diaris de Viatge (i VII): Cuba (2).

15 01 2012

Programa odp153: Segona part del programa dedicat a Cuba i últim de la sèrie dels Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau el 2007/2008. La selecció de lectures d’aquesta setmana ha acabat prioritzant les experiències qüotidianes i personals viscudes amb els cubans i les cubanes, doncs teniem previst difondre uns àudios del darrer discurs del president cubà Raul Castro a l’Asamblea Nacional, el desembre de 2011, que finalment per qüestions tècniques no podem compartir, i haviem deixat per una altra ocasió la informació del procés històric d’alliberació nacional i revolucionari de Cuba que també recopila els Diaris de Viatge i que vam començar a llegir en el primer monogràfic. Tanmateix, si «lo personal és polític», algunes de les vivències que expliquem reflexaran prou bé la situació política, econòmica i social que es viu a l’illa caribenya.

Llengua: CASTELLANO/CATALÀ.

[Per veure les imatges en gran, clicar-hi damunt amb el botó dret del ratolí].

Imatge (adalt): Castillo del Morro i port de Santiago de Cuba (Pag. 88/89, Diari de Viatge). A poques milles de la costa cubana,  les illes de Jamaica i Haití i la república Dominicana.

El «Concepto derevolución…» [què és la revolució] pronunciat pel Comandant Fidel Castro Ruz, quan era president de Cuba, durant la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig del 2000, i que llegim al començament del programa, el pots escoltar al web de RadioCubana.cu

A la imatge de dalt (pag. 51 Diari de Viatge a Cuba), Fidel Castro fent història: De la Sierra Maestra (Granma) i l’Exércit Rebel, a la declaració de La Habana, el 1960, a la plaça de la Revolució José Martí (encara sense l’escultura del Che).

Enllaçem una vegada més el web del Museo de la Revolución, de La Habana, amb molta informació, ben sintetitzada i agrupada per etapes, de la història revolucionària antiga i recent de Cuba.

A les imatges d’abaix és pot veure l’estudi/plató de CMKC Radio Revolución, de Santiago de Cuba, i l’equip del programa «Pronto» emetent en directe l’11 d’agost de 2008. Entre els espectadors/audiència, el conductor d’Ones de Pau…

Transcrivim a continuació uns fragments del discurs del president Raul Castro, durant la clausura del 8è periode de sesions de l’Assemblea Nacional de Cuba, el desembre de 2011:

«Estoy convencido de que la corrupción es hoy uno de los principales enemigos de la revolución, mucho más dañino que la actividad subversiva e injerencista del gobierno de EEUU y sus aliados dentro y fuera del país. […] En esta batalla estratégica se ha elevado la coordinación, cohesión y exigencia en el enfrentamiento al delito y comienzan a verse algunos resultados, tanto en los hechos llamados de «cuello blanco», cometidos por directivos y funcionarios nacionales y extranjeros vinculados con el comercio exterior y la inversión extranjera, como en las fechorías llevadas a cabo por delinquentes comunes en contuberbio con dirigentes administrativos y empleados de dependencia estatales…».

«Puedo asegurarles que ésta vez sí se acabaran los cuatreros en el país como se acabaron los traficantes de drogas. Y no resurgirán porque estamos decidios a hacer cumplir las instrucciones impartidas por el gobierno y los acuerdos del Congreso del Partido [Partido Comunista de Cuba]. Lo mismo les digo respecto de aquellos burócratas corrompidos con cargos obtenidos a golpe de simulación y oportunismo que utilizan las posiciones que todavía ocupan para acumular fortunas, apostando a una eventual derrota de la Revolución. […] [Las pruebas de los delitos de estos] delincuentes de cuello blanco les serán mostrados a todos ustedes compañeros Diputados».

«Tenemos muy presente la alerta de Fidel, el 17 de noviembre del 2005, en el Aula Magna de la Universidad de La Habana, hace algo más de seis años, al referirse a que «éste país [Cuba] puede autodestruirse por si mismo. Y hoy el enemigo no puede hacerlo, nosotros, sí. Y sería culpa nuestra», concluia el jefe de la revolución en aquella ocasión. Por eso acordamos hace dos días, en el tercer pleno del Comité Central que les acabo de mencionar, que acabaremos con esa plaga parasitaria. […] Muy vinculado con esa firme decisión de recuperar la disciplina social en nuestra patria, se encuentra el proceso de implementación de los lineamientos de la política económica y social del Partido y la Revolución, que fue debatido en la actual sesión de la Asamblea Nacional, pues a nadie le cabe duda de que con este panorama que les estoy narrando sería muy difícil actualizar nuestro socialismo».

«Continuaremos haciendo realidad todo lo acordado… contribuyendo a la superación de la vieja mentalidad dogmática y corrigiendo oportunamente los errores que podamos cometer…».

Imatges (adalt), Bahía de Taco: la primera, amb el cubà treient aigua de dins de la barca (a diferència de la imatge heroica de Fidel amb la guerrilla a Sierra Maestra) podria ser una metàfora de com és podria «enfonsar» o «ofegar» el sistema socialista cubà si no hi ha una veritable unitat del poble i no s’avança en el procés revolucionari…  És clar que més enllà de la corrupció (com s’apuntaba abans), no es pot oblidar que «el bloqueig econòmic, comercial i finançer del govern dels Estats Units contra Cuba persisteix i s’intensifica», debilitant dramàticament dia a dia la població i el govern. Enllaçem el web amb l’informe Bloqueo 2011, elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba: «En el presente informe se consigna que el daño económico directo ocasionado al pueblo cubano  por la aplicación del bloqueo económico, comercial y financiero de los Estados Unidos contra Cuba hasta diciembre de 2010, a precios corrientes, calculados de forma muy conservadora, asciende a una cifra que supera los 104 mil millones de dólares».

Un altre exemple de la «guerra de baixa intensitat» dels EEUU cap a Cuba, des de fa dècades i que no s’atura, és el cas de «los Cinco»: «Los cinco agentes cubanos que tenían como única función conocer los planes de atentados contra su país de grupos terroristas radicados en Miami, fueron encarcelados por EEUU en 1998, al conocerse su actividad luego de que el gobierno cubano facilitó la información al FBI. El juicio fue declarado nulo por la justicia de los EEUU, y su encarcelamiento fue declarado ilegal por el Grupo de Trabajo sobre Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas», sin embargo los Cinco ya llevan trece años en prisiones de máxima seguridad de EEUU (fuente, periódico Granma).

Evidentment no hem passat per alt la presó militar nordamericana de Guantánamo (centre d’internament i de tortura del govern dels EEUU, en territori cubà, que va crear l’administració del president G.W.Bush, l’11 de gener de 2002), malgrat que no ho hem denunciat en aquest programa,  precisament quan «viatgavem» per la província de Guantánamo, entre d’altres indrets de Cuba. Enllaçem doncs els seguents documents d’Amnistia Internacional (AI) que, més enllà de la informació periodística «útil» que ofereix, cal llegir «entre línies», de forma crítica:

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Cronología» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre, 2011). Bé ja ho deiem abans… només la primera data, 11 de gener de 2001, i la primera frase són ben polèmiques: «Cuatro aviones secuestrados se estrellan contra el World Trade Center, el Pentágono y una zona rural de Pensilvania». Només dir que el suposat avió dirigit contra el Pentágon no ha aparegut mai, oi? I de les Torres Bessones ja se n’ha parlat molt, i sembla clar que nomès amb l’impacte dels avions no és podien esfondrar les torres, i el tercer edifici que no va rebre l’impacte de cap avió, encara menys. Però és clar, la versió «oficial» dels fets segueix imposant-se per damunt de la veritat gràcies al control mediàtic i propagandístic. En fi, seguim llegint «entre línies» i de forma crítica…

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Datos y Cifras» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre 2011).

> «Torturas y entregas: Guantánamo, casos ilustrativos» (AI, gener 2012).

I d’un extrem a altre de l’illa, viatgem de Guantánamo a Pinar del Río…

Imatges (adalt): Campismo «Dos Hermanas» i camps de cultiu de tabac, encara sense sembrar, al Parque Nacional de Viñales (província de Pinar del Río).

El realitzador d’Ones de Pau va trobar en una llibreria de segona mà, a Santiago de Cuba, durant aquest viatge, el llibre «La guerra se acaba» (imatge portada adalt), una biografia de John Lennon (que va visitar Cuba «acompanyat de George Harrisson i va viure un temps a La Habana»), escrit pel cubà Ernesto Juan Castellanos (Ediciones Extramuros, La Habana, 2001). No ho comentem durant el programa però voliem incloure-ho en aquesta entrada del bloc perquè… el títol de la cançó de Lennon, que dóna nom al llibre, és un missatge més que adient pels antimilitaristes que practiquen la Desobediència Civil i intenten «ser el canvi que volem».

Clicant l’etiqueta d’accés directe als programes «Diaris de Viatge» (aquí i a la columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels set programes dedicats a aquest viatge a Méxic, Guatemala i Cuba, amb els àudios corresponents i la informació relacionada que hem publicat.

Recordem que al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» Ones de Pau publica tots els àudios dels programes monogràfics que realitza sobre aquesta país centreamericà. Per cert que aquest dissabte 14 de gener, l’exgeneral Otto Pérez Molina (coresponsable de crims de guerra i genocidi durant els anys 1980’s a Guatemala, com hem denunciat en diferents programes), ha pres possesió del càrrec de president de Guatemala, després de guanyar les eleccions celebrades el novembre del 2011. Caldrà seguir d’aprop com (i contra qui) aplica la seva política de «mano dura», en un país que té actualment «el récord d’homicidismés alt de tota América, 41 per cada 100.000 persones»; i s’ha convertit en un narcoestat, com el país veí, Méxic.

Al web de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i a Youtube pots veure el documental «Titular de hoy: Guatemala» (produït per EPIDEM i TV Finlandia, dirigit per Mikael Wahlforss i gravat l’any 1982 a Guatemala, durant les massacres a El Quiché, en els moments més terrorífics de la «Guerra Interna» (1963-1996). Un dels testimonis que surt retratat al documental és…

…Mayor Otto Pérez Molina. VIDEO: 3a part. MINUT: 04:40. Campamento y aldea modelo «La Pista», Nebaj, Quiché. El «Mayor Otto Pérez Molina», amb barba, vestimenta de comandament militar i boina vermella, explica al reporter l’estratègia contrainsurgent de «quitar el agua al pez» («la población civil es para la guerrilla lo que el agua es para el pez»), i que els morters de l’exèrcit de Guatemala estan fabricats a Israel (els helicòpter, als EEUU).

També són impagables les declaracions del general i president de Guatemala (després de fer un cop d’estat el 1982), Efrain Ríos Mont, parlant d’amor mentre es consumava el genocidi, durant un discurs davant representants de la Cambra de Comerç guatemalteca. El documental acaba amb una imatge dels presidents dels EEUU i Guatemala, Ronald Reagan i Ríos Montt, junts en una roda de prensa, i amb el seguent text: «El presidente Ríos Montt afirma: «No es que practiquemos la política de tierra arrasada, sino la táctica de comunistas quemados».

El proper diumenge 22 de gener, Ones de Pau emetrà l’últim programa de la temporada (i d’aquesta etapa radiofònica per la desmilitarització), coincidint amb el tercer aniversari del programa, des que l’11 de gener de 2009 va començar a emetre a Contrabanda FM. Després de tres anys emetent cada setmana (150 programes realitzats), Ones de Pau fa una pausa radiofònica fins… setembre (?). El proper diumenge ho concretarem i segurament apuntarem algunes idees noves pel programa de la propera temporada, que com ja vam anunciar fa unes setmanes s’anomenarà: Nodes de pau. Peròno avançem aconteixements, ens escoltem el proper diumenge a la sintonia de Contrabanda FM (91.4 de Barcelona) o per internet a http://www.contrabanda.org


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (i VII): Cuba (2).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.

1 01 2012

Programa odp151: Viatgem a Cuba a través d’una selecció de lectures dels Diaris de Viatge escrits pel conductor d’Ones de Pau durant la seva estada a l’illa caribenya, el juliol/agost de 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (21 juliol-27 agost 2008): La Habana (1), Trinidad, Santa Clara, Cayos Santa María (playa Perla Blanca), Santa Clara (2), Santiago de Cuba, Baracoa, Bahia Taco, Santiago de Cuba (2), La Habana (3), Sandino, Bahia Corrientes, Viñales, La Habana (4).

la-habana-calida-y-gris_diari

Les pàgines 18/19 (imatge adalt) reflecteixen la idea de La Habana: cálida y gris. Matissat amb els destacats: sopor e ilusión, nostalgia, decadente, morbosa (de l’obra pictòrica del cubà Luis Enrique Camejo). I, afegia el viatger (pag. 16): precaria, humilde, hospitalaria, amiga, política

Fidel Castro i el comandant Camilo Cienfuegos (imatge adalt) entrant el 8 de gener a l’Havana, al capdavant de la guerrilla i l’insurrecció popular.

Recordem que Ones de Pau va entrevistar el gener de 2009 a un representant del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos i membre del Partit Comunista de Cuba, que era de visita a Barcelona, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana (1959-2009). A l’entrada del bloc corresponent (odp03) pots escoltar l’àudio i trobaràs més informació (amb especial referència a José Martí) i enllaços a emissores de ràdio cubanes.

Sí que enllaçem aquí el web de Radio Rebelde (de l’Havana), on el Félix (de casa Inés) recita els seus versos satírics, com comentem en el programa, i amb interessants reportatges radiofònics realitzats per l’emissora cubana, així com àmplia informació nacional i internacional.

Hatuey (imatge adalt), cacique taino, de l’illa La Española (actual Haití i República Dominicana), és reconegut com el «màxim exponent de la rebel·lia anticolonial del segle XVI. Va organitzar la resistència inicial contra els conqueridors espanyols».

No hem d’oblidar que amb l’arribada dels espanyols i europeus al Carib, es va exterminar a la població indígena autòctona. A Yucatán (estat de Méxic), per exemple, van morir dos terceres parts de la població durant la colonització iniciada el segle XVI, però es que a les illes del Carib els invasors van exterminar a tota la població nativa.

Aquesta setmana hem compartit lectures d’algunes de les experiències en cases particulars de cubans que lloguen habitacions a estrangers. I a la segona part de la sèrie dels Diaris de Viatge a Cuba anirem de campismo («camping») amb els cubans que fan vacances organitzades per l’estat, visitarem noves ciutats (especialment Santiago de Cuba) i reviurem algunes «excursions» i nits dormint en hamaca (fugint del circuit turístic), a diferents platges de l’illa: Bahia Taco, Baracoa (imatge adalt) i Bahia Corrientes (Pinar del Río), entre d’altres indrets i aventures. També, en el proper monogràfic, repassarem les Guerres d’Alliberació Nacional del segle XIX i l’etapa revolucionària del segle XX que acabaria amb el derrocament del règim de Fulgencio Batista.

Enllaçem aquí el web del Museo de la Revolución, de l’Havana, una de les principals fonts d’informació dels Diaris de Viatge i que continuarem compartint en el proper programa. El web del museu divideix el contingut de l’Exposició permanent en: Colonia, Neocolonia, Guerra de Liberación Nacional (2do Piso). Revolución en el Poder (1er Piso). Período Especial, Gesta Boliviana, Sala Monográfica, Rincón de los Cretinos, Memorial Granma (Planta Baja).

Nada nos enseñará mejor a comprender lo que es una revolución (…) que el análisis de la historia de nuestro país, que el estudio de la historia de nuestro pueblo y de las raíces revolucionarias de nuestro pueblo (Fidel).

És clar que a Cuba, a banda de posar en pràctica un model socialista excepcional (únic? al món), no són poques les crítiques al règim cubà (des de l’interior i l’exterior del país) i els mateixos Raúl i Fidel han reconegut que el socialisme d’estat no està funcionant… Potser en el proper programa tindrem temps de comentar la situació política actual del país i de comparar (en certs àmbits) com és viu a Méxic, Guatemala i Cuba, els tres paísos recorreguts durant aquest viatge.

Música del programa:

> «Ghost riders in the sky», Ned Sublette (àlbum, «Cowboy Rumba»).

>  Solo piano, Chucho Valdés («Variations on classical themes»).

> Best of Orquesta Aragón.

> «Live in New York», Los Muñequitos de Matanzas.

> «Cubana», Sativo y la Voz Popular («Babilon se quema»)


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.

11 12 2011

Programa odp148: Nou monogràfic de la sèrie Un pont de mar blava, iniciada el 2010 (Liban, Turquia, Algèria, Líbia, Sahara Occidental). I aquesta setmana, Síria. Després de la contrarevolució imperialista consumada a Líbia, la pressió internacional («guerra bruta» i, de moment, de «baixa intensitat») a Síria continua amb similars metodologies (paramilitars i mercenaris, propaganda, manipulació informativa i corrupció) i el mateix objectiu, eliminar el govern legítim del país. Començem el programa amb un resum de la història antiga i moderna del país àrab. Llegim articles d’informació alternativa. I rebem la trucada d’un barceloní nascut a Síria que ens comparteix la seva opinió.

[ÀUDIO: Per problemes tècnics aquesta setmana no podem publicar la gravació del programa emés en directe diumenge a Contrabanda FM].

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Wikipedia – Siria (l’enciclopedia lliure): A la presentació del programa fem una lectura resumida d’aquesta font.

Red Voltaire («información no alineada»). Articles sobre Síria que llegim al programa:

> «El plan de desestabilización contra Siria», de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Beirut, 20/6/2011):

> «Siria: las supuestas 3.500 víctimas del régimen del presidente sirio Al-Assad están vivas», Russia Today (RT), publicat a RedVoltaire (30/11/2011).

Boletín «Armas contra las guerras», del Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR). Al programa llegim articles dels butlletins seguents:

> Boletín 402 (15/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (I)»: «Lo que no te cuentan sobre Siria. Repetición del mismo guión que en Libia, d’Alfredo Embid. I «El asunto de Hama» o cómo 10.000 manifestantes se convierten en 500.000 en los despachos de AFP», de Pierre Piccinin

> Boletín 403 (22/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (II)» «Mentiras y verdades sobre Siria. «23 razones por las que no deben aceptar sin crítica la visión occidental de la revuelta en Siria», de Jeremy Salt.

> «Siria: ¿Quién está detrás del Movimiento de Protesta?», de Michel Chossudovsky (original en anglés a Global Research, 3/5/2011). Aquest no el llegim durant el programa per falta de temps però és molt interessant, aquí van alguns fragments:

(…) «La existencia de una insurrección organizada compuesta por bandas armadas que participan en actos de asesinato e incendios ha sido desestimada por los medios occidentales, a pesar de la evidencia en sentido contrario.

Las manifestaciones no se iniciaron en Damasco, la capital de la nación. En un principio, las protestas han sido integradas por un movimiento ciudadano masivo en la capital de Siria».

«Las manifestaciones comenzaron en Daraa, un pequeño pueblo fronterizo de 75.000 habitantes, en la frontera entre Jordania y Siria, en lugar de en Damasco y Alepo, donde se encuentra el sostén principal de la oposición política organizada y los movimientos sociales». (…)

«¿Quiénes son estos «manifestantes», incluyendo francotiradores en tejados que estaban dirigidas a la policía?» (…)

«El informe del Ya Libnan libanés cita también a Al Jazeera reconociendo que los manifestantes habían «quemado la sede del Partido Baaz y el Palacio de Justicia en Dara’a».

«Estos informes de noticias de los acontecimientos en Daraa confirmar lo siguiente: Esta no fue una «protesta pacífica» como declaran los medios occidentales. Varios de los «manifestantes» portaban armas de fuego y las estaban utilizando contra la policía: «La policía abrió fuego contra los manifestantes armados matando a cuatro». (…)

«El «movimiento de protesta» en Daraa del 18 de marzo tenía todas las apariencias de ser un evento organizado involucrando, con toda probabilidad, el apoyo encubierto a terroristas islámicos por el Mossad y/o los servicios de inteligencia occidentales. Fuentes gubernamentales apuntan al papel de grupos radicales salafistas (con apoyo de Israel).

Otros informes han señalado el papel de Arabia Saudita en el financiamiento del movimiento de protesta. (…)

Desde la guerra afgano-soviética, las agencias de inteligencia occidentales, así como Mossad israelí siempre han utilizado diversas organizaciones terroristas islámicas como «activos de inteligencia». Washington y su indefectible aliado británico han proporcionado un apoyo encubierto a «terroristas islámicos» en Afganistán, Bosnia, Kosovo y Libia, etc., como un forma para desencadenar conflictos étnicos, violencia sectaria e inestabilidad política. (…)

Si bien una intervención militar de la OTAN en el futuro inmediato parece muy poco probable, sin embargo, Siria está en hoja de ruta militar del Pentágono, es decir, una eventual guerra contra Siria está contemplada tanto por Washington como por Tel Aviv».

«Si llegase a ocurrir, en alguna fecha futura, conduciría a una escalada. Israel estaría inevitablemente involucrado. Todo el Medio Oriente y Asia Central desde el Mediterráneo Oriental a la frontera chino-afgana se incendiaría».

Sóna apocalíptic però en realitat… quans paísos ja han estat «incendiats» amb el terrorisme d’estat (intern i extern) o l’intervenció militar directa desde l’exterior! Palestina, Algèria, Irak, Afganistan, Líbia…I no anem a l’Àfrica Subsahariana o a l’Amèrica Llatina perquè no acabariem. ¡Quanta dissidència, quantes revoltes populars (pacífiques o armades) justes han estat «apagades» amb el terrorisme d’estat (i els crims de guerra)!

I un últim article per entendre millor el nou taulell geopolític d’Orient Mitjà i el nou ordre mundial pretès pels neoconservadors del capitalisme global:

> «La contrarevolución en Medio Oriente» (el clan de los «sudaire» de Arabia Saudí), de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Damasc (Siria), 15/5/2011):

(…) «Según esos periódicos [árabes antisirios], la violencia terminará sólo cuando Bachar el-Assad obedezca dos órdenes: 1) romper con Irán y 2) suspender el apoyo sirio a la resistencia en Palestina, Líbano e Irak». (…)

Música del programa:

> «Dark Eyes», «Ya Bouy», «Laundry Girl», del músic turc Omar Farouk Tekbilek (àlbum «Alif», 2011 Resistencia).

>»Ricochet», Tangerine Dream (directe, Virgin Records, 1971).

> «Kabab Kardi Dile Janam» (flauta afganesa).

> «Shabe-Hamrahat» (cantant afganesa).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.

20 11 2011

Programa odp145: Tercer programa de la série Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que el conductor d’Ones de Pau i editor d’aquest bloc va fer el 2007/2008. Aquesta setmana compartim noves lectures sobre les comunitats zapatistas de Chiapas i seguim el recorregut fins a la selva del Petén a Guatemala.

Itinerari i àudios del programa: Chiapas (Méxic): Comunicat del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) de benvinguda als caracoles (2003), àudio Radio Insurgente. Escrit «El espíritu de la revolución i la revolución espiritual»: Brigades Internacionals d’Observació a comunitats zapatistas i diccionari i calendari maia (odp127). Apuntem el llibre «Arte en rebeldía» (selecció de murals  zapatistes, publicat pel caracol de Morelia). Experiència a les comunitats camperoles zapatistas d’El Rosario, Bolon Ajaw i 24 de diciembre.

Guatemala: El Mirador, antiga ciutat i centre cerimonial maia a la Reserva de la Biosfera Maya de la selva del Petén. Escrit «La Foto» (imatge abaix).

A la revista Arqueología Mexicana, que escriu «El Mirador fue la primera sociedad de nivel estatal de mesoamérica» (nº 66, març/abril 2004, «Mayas del Petén»), trobaràs més informació d’aquesta antiga ciutat maia, així com de la civilització i cultura  mesoamericana (prehispànica).

Recordem novament els dos centres que organitzen brigades d’observació i acompanyament a Chiapes:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA).

> Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE). No organitza brigades des del 2009 però al seu web trobaràs molta informació interessant.

Enlace Zapatista. Amb informació de les Juntas de Buen Gobierno dels caracoles i comunitats autònomes així com els enllaços a diferents webs zapatistas.

Revista «Chiapas». Al segon programa de la série dels Diaris de Viatges vam dir que aquesta revista actualment ja no és publica, lo qual és correcte. No obstant, sí que existeix encara la pàgina web amb els textes de les diferents edicions publicades. Força recomanable.

Revista «Ekintza Zuzena» (nº 38, 2011), article «Familias campesinas organizadas. Sistema agrario capitalista versus proyecto campesino», que no podem llegir al programa per falta de temps i, com vàrem prometre, enllaçem aquí.

Música del programa:

> Cidesleys.

> «Evocación al maiz» («mito, realidad y canto»).

> Marimbas de Guatemala.

> Piano i vibràfon. «ECM Editions» (1991).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el «monopoli de la violència» i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o «nodes de pau» existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La propietat privada [redifusió].
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta «és un robatori» (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal «extirpar» aquest «cancer» (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre «Venjança de classe»). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. «Rescat» caixes i bancs. «Proyecto-A» (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de «¿Qué és la propiedad?» (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

«Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo«.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La propietat privada.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.

30 10 2011

Programa odp142: Segon programa de la série «Diaris de Viatge» a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana viatgem a Méxic, començant per les antigues ciutats mesoamericanes (prehispàniques) de Monte Alban a Oaxaca, Tlatelolco a Méxic DF i Teotihuacan. A la segona part del programa, Chiapes i les comunitats zapatistes.

Llengua: els Diaris de Viatge estan escrits en CATALÀ i CASTELLÀ, i els llegim tal qual.

Informació destacada del programa:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA), que organitza les Brigadas Civiles de Observación (BRICO) a comunitats zapatistes.

> Centro de Voluntarios de Chiapas (JUNAX): «es un centro que ofrece enlace y alojamiento a personas que deseen apoyar como voluntari@s en comunidades indígenas, zonas rurales y/o urbanas; a través de las organizaciones sociales en Chiapas. Nació en 1999 gracias a la iniciativa de l@s prop@s voluntari@s que deseaban contar con un lugar para alojarse y reunirse antes y después de su trabajo en comunidades, a crecido y se ha desarrollado gracias al aporte de cada un@ de sus miembros».

Direcció de JUNAX: C/ Ejército Nacional, 17. San Cristobal de las Casas (Mexic). Email contacte: info@junax.org.mx

[Per veure les imatges ampliades clicar amb el botó dret del ratolí].

> Radio Insurgente: «La voz  de los sin voz, transmitiendo desde las montañas del sureste mexicano». Ràdio del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

> «Revista Rebeldia».

> Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI): Universidad de la Tierra.San Cristobal, Chiapas.

> «Enlace zapatista», amb informació dels caracoles i Juntas de Buen Gobierno dels municipis autònoms zapatistas.

> Revista «Arqueologia Mexicana». Publica articles i monogràfics tant científics com divulgatius sobre arqueologia i cultura mesoamericana.

El proper diumenge Ones de Pau emetrà un debat sobre la «propietat privada».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) «Escudo antimisiles» de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del «componente naval del escudo antimisiles de la OTAN» en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el «escudo antimisiles» y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, «Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases».

Documento «Base a base», que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del «escudo antimilises de la OTAN» en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la «guerra global imperialista» que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una «estrategia de la tensión» (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> «Camaleón», La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*»Manual de Guerrilla de la comunicación» (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): «¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?».

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del «escudo antimisiles de la OTAN», éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la «democracia».

Enlazamos también el artículo «El escudo antimisiles y España», escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: «La OTAN sigue mintiendo en Lisboa», en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del «escudo antimisiles» («antimissile shield»), buscar «Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System» (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las «fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo» (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del «Día de la Hispanidad», el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados «La larga mentira del 12 de octubre» y «Comunicado y video del 12 de octubre», entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) «Escudo antimisiles» de la OTAN y revueltas árabes.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'»analista d’inteligència» (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les «probes» de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu «fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… «crime and punishment», o sigui «crims i càstigs»…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al «corredor de la mort» de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària «MOVE» trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> «Song for Bradley Manning», Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: «The next attack», «Operation Iraqi Liberation – OIL» (oil=petroli), «After we torture our prisioners», «Who would Jesus Bomb», «After the Revolution».

Pots escoltar i «descarregar» lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a «Webs d’informació alternativa», trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> «Video: Collateral Murder» (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs» (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs» (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> «Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables» (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> «The Guantanamo Files» (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau «Corporacions Militars Privades» (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: «aullido enjaulado».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El soldat Bradley Manning.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936» de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge «Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX» realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer «La vaga de lloguers» (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) «100 años de anarcosindicalismo» del diari Solidaridad Obrera, «portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre «Venjança de classe» no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, «greuges infinits» que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article «De los cuadros de defensa a las Milicias Populares», publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

«El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como «los milicianos». Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en «Milicias Populares» per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una «venjança de classe» en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula «One dollar, el precio de la vida», del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> «…a mala sangre», Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> «2.0», Orxata Sound System (2011).

> «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Venjança de classe.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores