((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: «Ràdio, difusió i acció…»), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: «Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori».

Aquesta «interferència» la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del «cancer capitalista» (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita «contra…» i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais «alliberats», i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el «monopoli de la violència» i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o «nodes de pau» existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.





((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta «és un robatori» (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal «extirpar» aquest «cancer» (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre «Venjança de classe»). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. «Rescat» caixes i bancs. «Proyecto-A» (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de «¿Qué és la propiedad?» (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

«Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo«.





((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936» de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge «Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX» realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer «La vaga de lloguers» (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) «100 años de anarcosindicalismo» del diari Solidaridad Obrera, «portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre «Venjança de classe» no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, «greuges infinits» que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article «De los cuadros de defensa a las Milicias Populares», publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

«El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como «los milicianos». Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en «Milicias Populares» per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una «venjança de classe» en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula «One dollar, el precio de la vida», del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> «…a mala sangre», Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> «2.0», Orxata Sound System (2011).

> «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).





((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la «Ruta llibertària» del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça «d’El Molino»/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> «Mítings» polítics, «grups d’afinitat», solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, «gimnàstica revolucionària», «societat paral·lela» (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, «pistolerisme», vaga treballadors, «suport mutu» (Avda paral·lel/»Parc de les tres xemeneies», antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, «mítings» polítics, «teatre social», clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, «pistolerisme», «grups d’afinitat» llibertaris, «gimnàstica revolucionària», «Los justicieros», «maquis»… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem «antic» volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre «El eco de los pasos», les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936», de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (I)» sobre La Setmana Tràgica (o la «Revolució de Juliol» de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (II: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: «Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc».

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.





((odp)) Trobada d’assemblees de barri.

26 06 2011

Programa odp124: Difonem la gravació de la Trobada d’assemblees de barri (de Barcelona) celebrada a plaça Catalunya el diumenge 26 de juny de 2011.

[Altaveu.org ha editat dos àudios diferents de la gravació que va fer d’aquesta Trobada de Barris: el primer correspon a l’emissió d’Ones de pau (odp) i el segon està reeditat -sense la sintonia d’odp ni les referències al programa- per poder fer una difusió més directa].

[Malauradament per problemes tècnics la qualitat del so gravat no és la que desitjariem, no obstant pensem que igualment val la pena difondre-ho].

[La gravació no inclou la primer meitat de l’assemblea, amb les intervencions de les diferents comissions de l’Acampada-bcn, prèvies a les intervencions dels barris].

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el bloc de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, que també va participar en la trobada, per visibilitzar un exemple de com continua la lluita als barris… També trobaràs més informació a la Comissió d’Extensió de l’Acampada-bcn.

Transcrivim les cinc preguntes que plantega als barris el document «Proposta de la trobada d’assemblees de barris», previ a la trobada del 26 de juny (que trobaràs en format pdf al blog de la Comissió d»Extensió, enllaçat adalt):

¿Com es veu des dels barris l’Àgora de Plaça Catalunya?
¿És necessari aquest espai per a la interacció entre barris?
¿Com es podria gestionar per assegurar una activitat permanent?
¿Quines activitats s’hi podrien dur a terme i de quina manera es gestionarien?
¿Ha de ser un espai de decisió o simplement un espai de coordinació per compartir idees, experiències i propostes?

Recordem que ja es va decidir en una assemblea general de l’Acamapada-bcn que es desmuntaria l’acampada de plaça Catalunya per descentralitzar el moviment del 15-M cap als barris. Tot i el consens d’aquesta decisió, a dia d’avui encara hi ha persones acampades a la plaça i el futur immediat de l’Àgora encara s’està definint.

Sens dubte queda molt camí per recòrrer i pensem que és necessari fomentar tant els debats polítics de fons com els estratègics, sense oblidar ni obessionar-se amb els metodològics pròpis de l’autogestió assembleària. A vegades sembla que sigui més important «apuntalar» (rigidesa) l’estructura del moviment (del 15-M/Acampades/Barris/…) en lloc d’organitzar (fluidesa). I sense fluidesa no és pot ser «impermeable» (dissident? automarginat? Insubmís?) al sistema capitalista del que no volem formar part i estem transformant.

També seria útil trobar més espais (i temps) de debat per aprofundir en questions polítiques i aclarir/compartir el posicionament ideològic i l’experiència de cadascuna a les assemblees. Els «grups d’afinitat» que neixin o es reagrupin en aquest renovat moviment de desobediència poden ser la clau de les veritables transformacions polítiques, socials i econòmiques que logrem. I això serà possible, en gran part, si abans hem aprofundit en el debat polític i hem fet aflorar les «diferències» entre les companyes de les assemblees, per unir-nos amb més força.

El proper diumenge sí que emetrem el monogràficde Guatemala: de la impunitat a la pau sobre els calendaris maies, com haviem anunciat la setmana passada.





((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!

1 05 2011

Programa odp117: Nou monográfic de denúncia del complex militar-industrial espanyol (i internacional). Començem però en clau d’humor… propaganda i publicitat militarista del rellotge Air Fighter (veure abaix), l’helicòpter Eurocoopter, els avions d’Airbus Military i el Ministeri de Defensa (reclutament de «metges militars»). I entrevistem a Cristòbal Orellana de la xarxa antimilitarista RANA.

LLengua: comentaris en CATALÀ, lectures i entrevista en CASTELLÀ.

Entrevistat: Cristóbal Orellana, membre de la Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía (RANA).

CLICAR (DAMUNT LA IMATGE) AMB EL BOTÓ DRET DEL «RATOLÍ» I SELECCIONAR «VER IMAGEN» PER AMPLIAR-LA.

Adjuntem (adalt) l’anunci del rellotge «Air Fighter» (diari ADN, 17 abril 2011) que relaciona (i exalta) els valors i la tecnologia militar amb les qualitats del cronògraf, i que recreem durant el programa al Teatre Informatiu.

Recordem que EADS Defence & Security actualment és Cassidian. I que CASA era Construcciones Aeronáuticas CASA, S.A. Els consorcis empresarials i els holdings d’inversió internacionals (i públics!) es renoven i fusionen per tenir més força política i econòmica en el complex militar-industrial i posicionar-se millor davant la demanda creixent de tecnologia i armament en la Guerra Global del segle XXI que no té fronteres.

Denunciem també (o sobretot) els vincles entre l’Estat i la indústria militar. Un exemple: la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Segons consta al web de Cassidian, la Sociedad Estatal Holding Española es titular d’un 5% de les accions d’EADS-CASA (http://www.eads.com/eads/spain/es). L’Administració Pública (Ministeri de Defensa, Ministeri d’Indústria, etc) no nomès ofereix subvencions i crèdits fraudulents a la inústria militar sinó que hi inverteix directament amb els diners/impostos dels ciutadants.

Remarquem que el president d’Airbus Military és Domingo Ureña i que al Consell d’Administració d’EADS-CASA hi ha un altre espanyol, Juan Manuel Eguiagaray (exministre d’Indústria i Energia del PSOE, 1993-1996).

Suggerim un cop més el llibre «El militarismo en España. Balance del ciclo armamentístico español hasta 2007», d’Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau i Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs), publicat a l’Editorial Icaria, 2007.

I apuntem l’enllaç de la Revista Española de Defensa (http://www.defensa.gob.es/documentacion/revista) d’on treiem els anuncis publicitaris amb els que començem el programa, una publicació del Ministeri de Defensa amb informació sempre útil per saber per on van els «trets» del militarisme espanyol i com les gasta el govern en matèria de «Seguretat i Defensa».

Els articles de Vicenç Fisas i la resposta de Cristòal Orellana, sobre la guerra de Líbia i el «dret de protegir», els trobaràs enllaçats a l’entrada del programa odp116.

Abans de l’estiu emetrem nous monogràfics del complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol. Recordem que l’odp112 el vam dedicar a INDRA: «Guerra electrònica i control social».





((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la «nova cultura de l’aigua» (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les «guerres de l’aigua» amb lectures de Vandana Shiva («Las guerras del agua») i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental «Contracorriente»,  una producció de «A salto de mata», dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la «Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz»: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> «Las guerras del agua» (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que «il·lustra» aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: «Un pont de mar blava: Líbia«, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics «Un pont de mar blava»: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie «Les guerres de l’aigua».

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Nova Cultura de l’Aigua.

20 02 2011

Programa odp107: Recordem l’intent de cop d’Estat militar del 23-F de 1981. Parlem amb un activista de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. I denunciem la represió dels règims totalitaris del Magreb i Egipte durant les revoltes actuals.

LLengua: CATALÀ. Entrevistat: Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Començem amb la lectura de l’editorial del primer número (monogràfic «Agua») de la revista «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine). Si no pots accedir al web, a la llibreria de l’InfoEspai (Barcelona, Plaça del Sol) trobaràs exemplars en paper del mateix magazine.

La setmana que ve (o properament) dedicarem tot el programa a les «Guerres de l’Aigua» que ja hem començat a analitzar aquest diumenge amb:

> Una lectura sobre el conflicte pel litigi de l’aigua del riu Jordà utilitzada per Israel, Jordània, Síria, Liban i Palestina del llibre «Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio», de Vandana Shiva (Editorial Icaria, 2002).

> I un primer anàlisi dels conflictes per l’aigua a l’Àfrica que comentem durant l’entrevista i amb la lectura de l’article: «Ressonen tambors de guerra al riu Nil» (Directa nº 210, desembre 2010).





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article «Desescolarizando la escuela», del dossier «La pedagogía libertària», publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) «Apa som-hi tots», «Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) «Gresca», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.

3) «Homenatge a Teresa», Ovidi Montllor Mengual, «A Alcoi», 1974.

4) «Diccionari de butxaca», Ovidi Montllor Mengual, «Crònica d’un temps», 1973.

5) «Napoleon 2n», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.