((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, “una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.”

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, “crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…”. A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.

Anuncios




((odp)) Un pont de mar blava (7): Líbia i Muammar al Gaddafi.

29 08 2010

Programa odp84:  Darrer monogràfic de la primera sèrie sobre paisos de la riba est i sud de la Mediterrània. Aquesta setmana, “Libia o la voluntad de existir”, del llibre El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000, de Paul Balta (Siglo Veintiuno Editores, 1994). Una cronologia de la revolució iniciada per Muammar al Gaddafi el 1969; un règim en constant evolució que l’1 de setembre de 2010 compleix 41 anys amb el mateix excoronel al capdavant.

Llengua lectures: CASTELLÀ.

Articles interessants i un bon mapa geogràfic-polític del Magreb a la revista Altaïr, nº 51 – Sahara. I un fotoreportatge de la BBC que resumeix amb imatges (com la d’abaix) els 40 anys del règim de Gaddafi.

Titulars dels capítols del llibre de l’escriptor egipci, Paul Balta, llegits en aquest porgrama: El antiguo régimen (“independència” i monarquia, 1951). Una república naseriana (1969, naseriana, de Gamal Abdel Nasser). Revolución cultural y transición (1973>). El Libro Verde (o “tercera teoria universal”, 1975). La yamahiría, estado de las masas (1977, Yamahiría Árabe Libia Popular y Socialista). Hacia el pueblo en armas  (1977, guerra dels tres dies amb Egipte i última invasió de Libia al Chad, 1986-87). Rebeliones, oposiciones, represión. Economia: de la euforia a la austeridad. Una diplomacia militante y desconcertante. ¿La primavera de tripoli? (1988>).

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim al final del programa:  El Magreb. Realidades nacionales y dinámicas regionales. Autors, Yahia H. Zoubir i Haizam Amirah Fernández (coords.). Editorial Sintesis, 2008. I el contingut seleccionat: Líbia renúncia oficialment a la possessió d’armes de destrucció massiva, 2003. Estats Units de nordamerica (EE.UU) aixeca les sancions comercials a Líbia, 2004. Licitacions per l’extracció petrolíera a Líbia, 2005. EE.UU suprimeix Líbia de la llista de paisos terroristes, 2006.

Música d’aquest monogràfic, per ordre d’aparició en el programa, primer nom grup i entre parèntesis nom disc  i any publicació: 1> Gnawa diffusion (Fucking Cowboys, 2006. França). 2> Tinariwen (Aman Iman, 2007. Mali). 3> Cheb jilani (recopilatori, North African Groove, 2000. Libia). 4> Tinariwen (Anassakoul, 2004. Mali).

Enllaçem també la web d’un altre editorial que ens sembla molt bona i interessant per seguir aproximant-nos al Magreb sense eurocentrismes, prejudicis ni imatges estereotipades: Biblioteca del Islam Contemporáneo, Edicions Bellaterra.

Segurament al llarg del darrer trimestre de l’any emetrem nous monogràfics de la sèrie d’Un pont de mar blava. Esperem trobar el moment adecuat per preparar i emetre uns programes especials sobre el Marroc, la República Saharaui i Egipte.

Els dos primers diumenges de setembre emetrem programes gravats o redifusions d’Ones de pau i el 19 de setembre tornarem en directe a Contrabanda FM, com sempre al 91.4 de la Freqüència Modulada de Barcelona i per internet a http://www.contrabanda.org





((odp)) Comité de Unidad Campesina.

13 06 2010

Programa odp73: Nou monogràfic dedicat a Guatemala. Aquest cop entrevistem a un membre del Comité de Unidad Campesina (CUC) coincidint amb la seva gira per Espanya. El lema del CUC, “cabeza clara, corazón solidario y puño combativo de las y los trabajadores del campo”.

Entrevistat: Aparicio Pérez, membre del CUC. Llengua: CASTELLANO.

[els primers 4 minuts de presentació del programa s’han gravat amb una qualitat de so inferior a l’habitual. La resta del programa, o sigui tota l’entrevista, s’escolta perfectament]

Temes tractats: estat de prevenció (estat d’excepció), militarització, persecució i criminalització dels moviments populars de ressistència, defensa del territori (terra, aigua, sobirania alimentària, drets humans i laborals), transnacionals, Goldcorp (minería d’or i plata, Canadà), Unión Fenosa (distribució d’electricitat, Gas Natural), oligarquia, corrupció, monocultius agrocombustible (canya de sucre, palma africana, Palmas de Desarrollo SA, PADESA, entre altres empreses, veure pàgina 10 informe “Las Plantaciones para Agrocombustibes” enllaçat abaix), Guerra Interna (1967-1996), Acords de Pau (1996), Reforma Agrària, pobresa extrema, migració, organització indígena i camperola (comunitària i nacional),…

Una entrevista que podriem resumir amb dues de les consignes del CUC:

¡La tierra no se compra ni se vende, se recupera y se defiende!

¡Agua, tierra y maiz, transnacionales fuera de nuestro país!

Després d’escoltar aquesta entrevista potser coincidiràs amb nosaltres en que gairebé tot el que diu el company del CUC coincideix amb les denúncies i les propostes d’alternatives que plantegen moltes comunitats i moviments socials d’arreu del món, també a casa nostra. I es que enfront de la globalització capitalista neoliberal, per fer realitat el canvi social, la lluita i la ressistència també han de ser globals, refoçant i compartint les experiències alternatives locals.

A continuació adjuntem l’informe d’Actionaid, Las Plantaciones para Agrocombustibles y la Pérdida de Tierra para Alimentos en Guatemala.

I la web de Via Campesina, “La voz de los campesinos y de las campesinas del mundo”.

Recordem una vegada més l’altre blog que edita Ones de pau per publicar els  àudios emesos de Guatemala de la impunitat a la pau:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

I la pròxima setmana emetrem el primer monogràfic de la sèrie de programes que estem preparant sobre diversos paísos de la riba sud de La Mediterrània. El proper diumenge anirem al Liban, on les tropes de l’Exèrcit espanyol es troben desplegades des de 2006 en una misió de Nacions Unides (iniciada el 1978) per “mantenir la confirmació de la retirada de l’Exèrcit israelià del sud del Liban…”





((odp)) Per una Mediterrània i Europa social, dels pobles i la pau.

6 06 2010

Programa odp72: Reportatge de la manifestació en solidaritat amb Palestina i Contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra del dissabte 5 de juny a Barcelona. Àudios de la conferència Crisi Ecològica i Conflicte pels Recursos dins de les Jornades per una altra Mediterrània que es van realitzar el mateix dissabte, abans de les mobilitzacions i coincidint amb la (anulada) cimera de caps d’estat i de govern d’Europa i la Mediterrània. Mentrestant, els  “terroristes fincancers internacionals del Club Bilderberg” es reunien a Sitges…

Enllaçem a continuació diversos webs i blogs que apuntem al llarg del programa i que us poden interessar:

Campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel:

http://www.bdsmovement.net

http://www.boicotpreventiu.palestina.net

Contra la privatització de la mar Mediterrània i la política europea de pesca:

Coalició Ocean 2012.

Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua:

http://www.xnca.org

Iberpotash, S.A., filial de la transnacional israelí ICL Fertilizers, explotadora de les mines de potasa a Sallent i Súria a la comarca del Bages:

http://www.prousal.org

El Club Bilderberg i el Nou Ordre Mundial:

Documental d’Alex Jones (veure vídeo aquí).

Aturem el comerç d’armes i les vinculacions militars entre Espanya i Israel:

Informe Espanya-Israel, del Centre Delàs (clicar aquí).

I no oblidem que, després del segrest de 629 persones i l’assassintas de 9 persones innocents de la Flotilla de la Llibertat per part de les forçes militars d’èlit israelianes, encara hi ha 6 persones desaparegudes.





((odp)) Violència estructural: neoliberalisme.

11 12 2009

Programa odp47: Denunciem la violència estructural econòmica del sistema capitalista neoliberal. Un economista ens explica com hem arribat a la situació actual en que “els paisos rics (el 15% de la població mundial) acaparen anualment, pel seu estil de vida i patrons de consum, el 85% dels recursos del planeta”. I mostrem quines són les causes i consecuències d’aquesta injustícia i violència estructural mai viscuda en tals graus de deshumanització, mort i destrucció, en la història de la humanitat.

Format: collage radiofònic i entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Manel Busqueta del Seminari d’economia crítica TAIFA.

Collage radiofònic: Petrodollars, Pik oil, Wall Street, Club Bilderberg, Reserva Federal dels EEUU, Bernard Madoff, Capital fictici, Hipoteca, Contracte Social, Exclusió social, Propietat privada, Nacional-Catolicisme, Classe obrera aburgesada…

La Tercera Guerra Mundial continuarà mentre les transacionals associades als militars, paramilitars i polítics independents o vinculats al terrorisme d’estat i el crim organitzat (per exemple, l’OTAN, trafic d’arme i narcotràfic) segueixin imposant els models d’explotació neoliberal i ultraconservadors: explotació humana (fins a la marginació i la mort) i explotació dels recursos naturals (incloent-hi la producció o extracció i distribució de bens bàsics com l’aigua i els aliments), destruint el planeta irreversiblement. Els homes i els aliments avui són una mercaderia més al servei de les transnacionals i el seu insaciable lucre. Les microempreses però també segueixen el mateix model capitalista i per tant a petita escala es reprodueix la mateixa lògica de domini/submisió.

La Tercera Guerra Mundial és la violència estructrual a la màxima potència. El benefici empresarial elevat a la mort cotidiana: 1.200 milions d’homes i dones arreu del món sobreviuren amb menys d’un dòlar diari. 40.000 nens i nenes moren cada dia al món per causes fàcilment evitables als paisos rics (de la salud en parlarem en un altre programa, com també de l’eduació  enmarcada en la violència estructural). A Espanya, 30.000  persones sense sostre sobreviuen al carrer. I tots som receptors de la propaganda conservadora i el pensament únic difós als mass-merda (mass-media) que ens volen transformar i convertir en còmplices inconscients de la mort i els crims neoliberals, quan no en som víctimes directes.

Els culpables de la pobresa (amb mort o sense com a resultat) cometen el pitjor crim contra la humanitat, però aquest crim no nomès es mantè en la absoluta impunitat sinó que les estructures econòmiques privades i les institucions públiques estatals  i internacionals (legals i judicials) en són els principals responsables.

Després, els consumidors (abans en deien ciutadans) no nomès són explotats en major o menor grau sinó que al mateix temps es converteixen  en còmplices de la violència estructural en molts moments en que actuen com a usuaris o són comsumidors dins del sistema neoliberal. Apuntem una vegada més els casos denunciats de Unión Fenosa (onesdepau20) i Goldcorp (onesdepau44). Si som còmplices i en som conscients, haurem fet el primer pas per deixar de ser-ho. Després, nomès cal unir-nos a la resistència activa per alliberar-nos del sistema capitalista opresor i criminal. Aturar la maquinària de guerra del neoliberalisme nomès es possible guanyant petites batalles, actualitzant i coordinant continuament l’agenda estratègica de la resistència local i global.

Despesa dels Estats Units de Nordamèrica en la “Guerra contra el terrorisme” (any/milions de dòllars. Font SIPRI):

2001: 17.000] 2002: 14.000] 2003: 69.000] 2004: 66.000] 2005: 103.000] 2006: 115.000] 2007: 170.400] 2008: 189.000] 2009: 170.000.

TOTAL: 913.400 milions de dòllars (gairebé 1 bilió de dòlars en menys de deu anys).

Els governs democràtics autoritaris són la cara “humana” de la barbàrie social-econòmica actual i de la guerra contra el terrorisme dissenyada als cercles  dominadors de l’economia i la política mundial (lobbys, think tanks, fundacions, universitats i laboratoris privats…). Un terrorisme (real i fictici) estereotipat que s’identifica i exhibeix espectacularment, per exemple en els telenotícies o la majoria  de videojocs de guerra. Mentre els cossos de seguretat, militars i paramilitars fan la “feina bruta” (“neteja social” i contrainsurgent) per eliminar els “enemics” allà on els paisos rics, lluny de les seves fronteres nacionals, tenen interesos polítics-econòmics,  i també  dins dels propis paísos perseguint policialment i ilegalment els moviments socials que desenmascaren el sistema neoliberal i plantegen alternatives al model capitalista. Neocolonialisme i Guerra global, repressió i Guerra de baixa intensitat.

Text vinyeta: “Después dicen que en este país no se puede vivir” (informe Seminari Taifa).

Sobre l’economia real, que ens toca de més a prop a la majoria de persones, i l’economia alternativa social i solidària, ja en vàrem parlar en un programa emès el març de 2009 titulat Economia social: Ones de pau 09. Recordem també el programa Ones de pau 41 sobre la comuna Lakabe, un exemple més de com les alternatives al capitalisme no nomès són necessàries sinó que són possibles i ben reals: projectes i experiències d’autogestió, cooperatives, energies renovables, xarxes de consum crític, etc.





((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.

30 10 2009

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per Libre Pensamiento, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, cofundadora de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

“Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.”

“El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.”

“Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.”

“Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.”

“Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.”

“Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.”

“No buscas estar en todo por que “hay que estar”, ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.”

“Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.”

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: “Tu transformación personal es la transformación del mundo.”





((odp)) Economia social [redifusió]

19 06 2009

Programa odp24:  redifusió del programa  sobre Economia Social i Solidària (odp09). I el proper divendres tornem en directe amb un programa especial sobre “La Setmana Tràgica” o la “Revolució de Juliol” de 1909 a Barcelona. Ara fa 100 anys: revolució i anarquisme pels carrers de Barcelona…





((odp)) Economia social i solidària.

8 03 2009

Programa odp09: Economia social i solidària, experiències alternatives consolidades i ara encara més necessàries davant la crisi. Format: Entrevista i reportatge. Llengua: CATALÀ.

Convidat: Jordi Via Llop, soci i fundador d’Arç Cooperativa i membre de la Xarxa d’Economia Solidària.

“L’economia social i solidària és l’activitat econòmica que es desenvolupa tenint a la persona al centre d’aquesta activitat, i no al capital o els diners.”

“L’economia social i solidària és una opció de vida. Un es comença a incorporar en l’economia social i solidària com a persona consumidora responsable. Per tant des de la modificació dels hàbits de consum i des de la selecció de qui subministra els productes i els serveis que volem consumir (consum crític, consum concient). Així  ja estem participant de l’economia solidària en relació a aquest procés de construcció de mercat social.”

“Una part significativa de les experiències d’economia social i solidària són cooperatives de treball associat, que cooperativitzen el seu treball. La manera de fer funcionar aquesta cooperativa es des de la implicació autogestionària de les persones homes i dones que formem part d’aquests projectes. Això vol dir intervenir en relació al conjunt del projecte des de la descripció i l’exercici d’allò que fem nosaltres dins d’aquest projecte. És a dir, ningú ens diu amb una estructura de gestió jerarquitzada el que hem de fer per desenvolupar el nostre projecte, ho decidim nosaltres d’una forma col.lectiva participada.”

Després de l’entrevista fem un breu recull de premsa amb les valoracions dels portaveus d’alguns moviments socials catalans respecte la crisi del capitalisme, que ve de llarg però ara està repercutin amb molta força a tots els nivells.

I al final del programa desvetllem el primer dels 15 secrets d’“El libro de los secretos”, de Deepak Chopra: “El misterio de la vida es real”. La música que acompanya la lectura es de la banda sonora composada i dirigida per Maurice Jarre, per la película “Doctor Zhivago” (1965) del director David Lean, basada en la novela homònima de l’escriptor Boris Pasternak (1957).