Probablemente uno de los mejores programas de las #radioslibres

10 02 2012

Twitter de Radio Bronka (26 Set. 2011)

«Un dels millors programes de les #radioslliures Ones de pau»  (Twitter)





((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: «Ràdio, difusió i acció…»), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: «Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori».

Aquesta «interferència» la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del «cancer capitalista» (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita «contra…» i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais «alliberats», i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) Diaris de Viatge (i VII): Cuba (2).

15 01 2012

Programa odp153: Segona part del programa dedicat a Cuba i últim de la sèrie dels Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau el 2007/2008. La selecció de lectures d’aquesta setmana ha acabat prioritzant les experiències qüotidianes i personals viscudes amb els cubans i les cubanes, doncs teniem previst difondre uns àudios del darrer discurs del president cubà Raul Castro a l’Asamblea Nacional, el desembre de 2011, que finalment per qüestions tècniques no podem compartir, i haviem deixat per una altra ocasió la informació del procés històric d’alliberació nacional i revolucionari de Cuba que també recopila els Diaris de Viatge i que vam començar a llegir en el primer monogràfic. Tanmateix, si «lo personal és polític», algunes de les vivències que expliquem reflexaran prou bé la situació política, econòmica i social que es viu a l’illa caribenya.

Llengua: CASTELLANO/CATALÀ.

[Per veure les imatges en gran, clicar-hi damunt amb el botó dret del ratolí].

Imatge (adalt): Castillo del Morro i port de Santiago de Cuba (Pag. 88/89, Diari de Viatge). A poques milles de la costa cubana,  les illes de Jamaica i Haití i la república Dominicana.

El «Concepto derevolución…» [què és la revolució] pronunciat pel Comandant Fidel Castro Ruz, quan era president de Cuba, durant la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig del 2000, i que llegim al començament del programa, el pots escoltar al web de RadioCubana.cu

A la imatge de dalt (pag. 51 Diari de Viatge a Cuba), Fidel Castro fent història: De la Sierra Maestra (Granma) i l’Exércit Rebel, a la declaració de La Habana, el 1960, a la plaça de la Revolució José Martí (encara sense l’escultura del Che).

Enllaçem una vegada més el web del Museo de la Revolución, de La Habana, amb molta informació, ben sintetitzada i agrupada per etapes, de la història revolucionària antiga i recent de Cuba.

A les imatges d’abaix és pot veure l’estudi/plató de CMKC Radio Revolución, de Santiago de Cuba, i l’equip del programa «Pronto» emetent en directe l’11 d’agost de 2008. Entre els espectadors/audiència, el conductor d’Ones de Pau…

Transcrivim a continuació uns fragments del discurs del president Raul Castro, durant la clausura del 8è periode de sesions de l’Assemblea Nacional de Cuba, el desembre de 2011:

«Estoy convencido de que la corrupción es hoy uno de los principales enemigos de la revolución, mucho más dañino que la actividad subversiva e injerencista del gobierno de EEUU y sus aliados dentro y fuera del país. […] En esta batalla estratégica se ha elevado la coordinación, cohesión y exigencia en el enfrentamiento al delito y comienzan a verse algunos resultados, tanto en los hechos llamados de «cuello blanco», cometidos por directivos y funcionarios nacionales y extranjeros vinculados con el comercio exterior y la inversión extranjera, como en las fechorías llevadas a cabo por delinquentes comunes en contuberbio con dirigentes administrativos y empleados de dependencia estatales…».

«Puedo asegurarles que ésta vez sí se acabaran los cuatreros en el país como se acabaron los traficantes de drogas. Y no resurgirán porque estamos decidios a hacer cumplir las instrucciones impartidas por el gobierno y los acuerdos del Congreso del Partido [Partido Comunista de Cuba]. Lo mismo les digo respecto de aquellos burócratas corrompidos con cargos obtenidos a golpe de simulación y oportunismo que utilizan las posiciones que todavía ocupan para acumular fortunas, apostando a una eventual derrota de la Revolución. […] [Las pruebas de los delitos de estos] delincuentes de cuello blanco les serán mostrados a todos ustedes compañeros Diputados».

«Tenemos muy presente la alerta de Fidel, el 17 de noviembre del 2005, en el Aula Magna de la Universidad de La Habana, hace algo más de seis años, al referirse a que «éste país [Cuba] puede autodestruirse por si mismo. Y hoy el enemigo no puede hacerlo, nosotros, sí. Y sería culpa nuestra», concluia el jefe de la revolución en aquella ocasión. Por eso acordamos hace dos días, en el tercer pleno del Comité Central que les acabo de mencionar, que acabaremos con esa plaga parasitaria. […] Muy vinculado con esa firme decisión de recuperar la disciplina social en nuestra patria, se encuentra el proceso de implementación de los lineamientos de la política económica y social del Partido y la Revolución, que fue debatido en la actual sesión de la Asamblea Nacional, pues a nadie le cabe duda de que con este panorama que les estoy narrando sería muy difícil actualizar nuestro socialismo».

«Continuaremos haciendo realidad todo lo acordado… contribuyendo a la superación de la vieja mentalidad dogmática y corrigiendo oportunamente los errores que podamos cometer…».

Imatges (adalt), Bahía de Taco: la primera, amb el cubà treient aigua de dins de la barca (a diferència de la imatge heroica de Fidel amb la guerrilla a Sierra Maestra) podria ser una metàfora de com és podria «enfonsar» o «ofegar» el sistema socialista cubà si no hi ha una veritable unitat del poble i no s’avança en el procés revolucionari…  És clar que més enllà de la corrupció (com s’apuntaba abans), no es pot oblidar que «el bloqueig econòmic, comercial i finançer del govern dels Estats Units contra Cuba persisteix i s’intensifica», debilitant dramàticament dia a dia la població i el govern. Enllaçem el web amb l’informe Bloqueo 2011, elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba: «En el presente informe se consigna que el daño económico directo ocasionado al pueblo cubano  por la aplicación del bloqueo económico, comercial y financiero de los Estados Unidos contra Cuba hasta diciembre de 2010, a precios corrientes, calculados de forma muy conservadora, asciende a una cifra que supera los 104 mil millones de dólares».

Un altre exemple de la «guerra de baixa intensitat» dels EEUU cap a Cuba, des de fa dècades i que no s’atura, és el cas de «los Cinco»: «Los cinco agentes cubanos que tenían como única función conocer los planes de atentados contra su país de grupos terroristas radicados en Miami, fueron encarcelados por EEUU en 1998, al conocerse su actividad luego de que el gobierno cubano facilitó la información al FBI. El juicio fue declarado nulo por la justicia de los EEUU, y su encarcelamiento fue declarado ilegal por el Grupo de Trabajo sobre Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas», sin embargo los Cinco ya llevan trece años en prisiones de máxima seguridad de EEUU (fuente, periódico Granma).

Evidentment no hem passat per alt la presó militar nordamericana de Guantánamo (centre d’internament i de tortura del govern dels EEUU, en territori cubà, que va crear l’administració del president G.W.Bush, l’11 de gener de 2002), malgrat que no ho hem denunciat en aquest programa,  precisament quan «viatgavem» per la província de Guantánamo, entre d’altres indrets de Cuba. Enllaçem doncs els seguents documents d’Amnistia Internacional (AI) que, més enllà de la informació periodística «útil» que ofereix, cal llegir «entre línies», de forma crítica:

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Cronología» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre, 2011). Bé ja ho deiem abans… només la primera data, 11 de gener de 2001, i la primera frase són ben polèmiques: «Cuatro aviones secuestrados se estrellan contra el World Trade Center, el Pentágono y una zona rural de Pensilvania». Només dir que el suposat avió dirigit contra el Pentágon no ha aparegut mai, oi? I de les Torres Bessones ja se n’ha parlat molt, i sembla clar que nomès amb l’impacte dels avions no és podien esfondrar les torres, i el tercer edifici que no va rebre l’impacte de cap avió, encara menys. Però és clar, la versió «oficial» dels fets segueix imposant-se per damunt de la veritat gràcies al control mediàtic i propagandístic. En fi, seguim llegint «entre línies» i de forma crítica…

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Datos y Cifras» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre 2011).

> «Torturas y entregas: Guantánamo, casos ilustrativos» (AI, gener 2012).

I d’un extrem a altre de l’illa, viatgem de Guantánamo a Pinar del Río…

Imatges (adalt): Campismo «Dos Hermanas» i camps de cultiu de tabac, encara sense sembrar, al Parque Nacional de Viñales (província de Pinar del Río).

El realitzador d’Ones de Pau va trobar en una llibreria de segona mà, a Santiago de Cuba, durant aquest viatge, el llibre «La guerra se acaba» (imatge portada adalt), una biografia de John Lennon (que va visitar Cuba «acompanyat de George Harrisson i va viure un temps a La Habana»), escrit pel cubà Ernesto Juan Castellanos (Ediciones Extramuros, La Habana, 2001). No ho comentem durant el programa però voliem incloure-ho en aquesta entrada del bloc perquè… el títol de la cançó de Lennon, que dóna nom al llibre, és un missatge més que adient pels antimilitaristes que practiquen la Desobediència Civil i intenten «ser el canvi que volem».

Clicant l’etiqueta d’accés directe als programes «Diaris de Viatge» (aquí i a la columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels set programes dedicats a aquest viatge a Méxic, Guatemala i Cuba, amb els àudios corresponents i la informació relacionada que hem publicat.

Recordem que al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» Ones de Pau publica tots els àudios dels programes monogràfics que realitza sobre aquesta país centreamericà. Per cert que aquest dissabte 14 de gener, l’exgeneral Otto Pérez Molina (coresponsable de crims de guerra i genocidi durant els anys 1980’s a Guatemala, com hem denunciat en diferents programes), ha pres possesió del càrrec de president de Guatemala, després de guanyar les eleccions celebrades el novembre del 2011. Caldrà seguir d’aprop com (i contra qui) aplica la seva política de «mano dura», en un país que té actualment «el récord d’homicidismés alt de tota América, 41 per cada 100.000 persones»; i s’ha convertit en un narcoestat, com el país veí, Méxic.

Al web de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i a Youtube pots veure el documental «Titular de hoy: Guatemala» (produït per EPIDEM i TV Finlandia, dirigit per Mikael Wahlforss i gravat l’any 1982 a Guatemala, durant les massacres a El Quiché, en els moments més terrorífics de la «Guerra Interna» (1963-1996). Un dels testimonis que surt retratat al documental és…

…Mayor Otto Pérez Molina. VIDEO: 3a part. MINUT: 04:40. Campamento y aldea modelo «La Pista», Nebaj, Quiché. El «Mayor Otto Pérez Molina», amb barba, vestimenta de comandament militar i boina vermella, explica al reporter l’estratègia contrainsurgent de «quitar el agua al pez» («la población civil es para la guerrilla lo que el agua es para el pez»), i que els morters de l’exèrcit de Guatemala estan fabricats a Israel (els helicòpter, als EEUU).

També són impagables les declaracions del general i president de Guatemala (després de fer un cop d’estat el 1982), Efrain Ríos Mont, parlant d’amor mentre es consumava el genocidi, durant un discurs davant representants de la Cambra de Comerç guatemalteca. El documental acaba amb una imatge dels presidents dels EEUU i Guatemala, Ronald Reagan i Ríos Montt, junts en una roda de prensa, i amb el seguent text: «El presidente Ríos Montt afirma: «No es que practiquemos la política de tierra arrasada, sino la táctica de comunistas quemados».

El proper diumenge 22 de gener, Ones de Pau emetrà l’últim programa de la temporada (i d’aquesta etapa radiofònica per la desmilitarització), coincidint amb el tercer aniversari del programa, des que l’11 de gener de 2009 va començar a emetre a Contrabanda FM. Després de tres anys emetent cada setmana (150 programes realitzats), Ones de Pau fa una pausa radiofònica fins… setembre (?). El proper diumenge ho concretarem i segurament apuntarem algunes idees noves pel programa de la propera temporada, que com ja vam anunciar fa unes setmanes s’anomenarà: Nodes de pau. Peròno avançem aconteixements, ens escoltem el proper diumenge a la sintonia de Contrabanda FM (91.4 de Barcelona) o per internet a http://www.contrabanda.org





((odp)) El complex militar-industrial (4): General Dynamics – Santa Barbara Sistemas.

8 01 2012

Programa odp152:  Denunciem el fabricant d’armament General Dynamics European Land Systems – Santa Barbara Sistemas; el frau de les subvencions estatals encobertes als fabricants d’armes; i el nou ministre de Defensa Pedro Morenés, al·liat dels industrials de la guerra i el negoci de la mort.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

General Dynamics European Land Sistems – Santa Barbara Sistemas (www.gdels.com), principal fabricant i proveidor de vehicles de guerra i munició de l’exércit espanyol, forma part des del 2001 de la multinacional nordamericana General Dynamics (www.generaldynamics.com), el cinqué productor d’armes mundial, i té la seva oficina central a Madrid. GDELS agrupa 12 centre d’operacions europeus situats a Espanya (Madrid, A Coruña, Oviedo, Trubia, Palencia, Sevilla i Granada), Alemanya, Àustria i Suïssa.

Articles i llibres que llegim i/o comentem al programa:

> «El militarismo en España. Balance del ciclo armamentista español hasta 2007«, Arcadi Oliveras i Pere Ortega (editorial Icaria – Antrazyt, 2007). Al programa llegim el capítol «La venta de Santa Barbara [Empresa Nacional Santa Barbara de Industrias Militares] a General Dinamics».

> «Pedro Morenés, un ministro de Defensa de armas vender y gasto militar disparar», escrit per Estitxu Martínez de Guevara del Colectivo Gasteizkoak (Rebelion/Gasteizkoak, 1/1/2012).

> «La fallida del Ministeri de Defensa», Pere Ortega (Centre JM Delàs, 6/12/2011).

> «Industrials de guerra, negoci de mort(s)», per David Fernández (Directa, nº 253, 7/12/2011).

> «Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas», (Ediciones Bajo Cero, 2006). Voliem llegir un capítol però per falta de temps no ho podem fer. No obstant enllaçem el web de la campanya «No a la investigación militar» que, tot i ser del 2005/06, inclou informació interessant, i la denúncia segueix sent necessària.

Recordem, com apuntem al programa, les xifres actuals dels efectius de les Forçes Armades espanyoles: 17.613 oficials. 28.455 suboficials. 83.000 soldats i marineria. Total: 127.807 (font, Ministeri de Defensa, juliol 2011). És a dir que si hi han 46.068 comandaments i 83.000 soldats, surt a un comandament per cada dos soldats! Ja ho haviem denunciat però val la pena remarcar-ho.

Enllaçem també el dossier «Lo que mata engorda. Base a base: la militarización del territorio español a vista de satélite (V). Un educativo recorrido por empresas, laboratorios y fábricas de armas» (publicat el 2006 per Antimilitaristas.org). Un estudi ben complet que inclou, entre d’altres empreses, dues de les set fábriques de Santa Barbara Sistemas a Espanya, la d’A Coruña i la d’Alcalá de Guadaira (Sevilla).

Música del programa:

> «La paz del poderoso», «Una única voz», «Hoy para comer no hay nada», «Bienaventurados», Ketesnuko («La paz del poderoso», Working Class Records, 2011). Apuntem la lletra d’una de les cançons que escoltem al programa:

«Una única voz»

«Una única voz, una sola opinión, y a ver quien democratiza antes. Entre dos está la solución final, elige a tu gusto y no hables, es muy importante que no elijas al azar y exijas tu derecho a la libertad. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan. La democracia es así a veces pierdes y a veces te callan. Una única voz, una sola opinión, dos caras distintas e iguales, amargas charlas, largos debates, respuestas densas que intentan ahogarte. Sin compasión hasta la victoria, el pueblo celebrará su propia derrota. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan, la democracia es así a veces pierdes y a veces te callan»

Apuntem l’enllaç de les entrades del bloc corresponents als anteriors programes sobre el complex militar-industrial realitzats per Ones de Pau:

> odp99: El complex militar-industrial… i de seguretat! (1).

> odp112: El complex militar-industrial (2): EADS-CASA (Cassidian), la guerra es fabrica a casa nostra.

> odp117: El complex militar-industrial (3): INDRA, guerra electrònica i control social.

I el proper diumenge, Ones de Pau emetrà la segona part del programa dedicat als Diaris de Viatge a Cuba.





((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.

1 01 2012

Programa odp151: Viatgem a Cuba a través d’una selecció de lectures dels Diaris de Viatge escrits pel conductor d’Ones de Pau durant la seva estada a l’illa caribenya, el juliol/agost de 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (21 juliol-27 agost 2008): La Habana (1), Trinidad, Santa Clara, Cayos Santa María (playa Perla Blanca), Santa Clara (2), Santiago de Cuba, Baracoa, Bahia Taco, Santiago de Cuba (2), La Habana (3), Sandino, Bahia Corrientes, Viñales, La Habana (4).

la-habana-calida-y-gris_diari

Les pàgines 18/19 (imatge adalt) reflecteixen la idea de La Habana: cálida y gris. Matissat amb els destacats: sopor e ilusión, nostalgia, decadente, morbosa (de l’obra pictòrica del cubà Luis Enrique Camejo). I, afegia el viatger (pag. 16): precaria, humilde, hospitalaria, amiga, política

Fidel Castro i el comandant Camilo Cienfuegos (imatge adalt) entrant el 8 de gener a l’Havana, al capdavant de la guerrilla i l’insurrecció popular.

Recordem que Ones de Pau va entrevistar el gener de 2009 a un representant del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos i membre del Partit Comunista de Cuba, que era de visita a Barcelona, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana (1959-2009). A l’entrada del bloc corresponent (odp03) pots escoltar l’àudio i trobaràs més informació (amb especial referència a José Martí) i enllaços a emissores de ràdio cubanes.

Sí que enllaçem aquí el web de Radio Rebelde (de l’Havana), on el Félix (de casa Inés) recita els seus versos satírics, com comentem en el programa, i amb interessants reportatges radiofònics realitzats per l’emissora cubana, així com àmplia informació nacional i internacional.

Hatuey (imatge adalt), cacique taino, de l’illa La Española (actual Haití i República Dominicana), és reconegut com el «màxim exponent de la rebel·lia anticolonial del segle XVI. Va organitzar la resistència inicial contra els conqueridors espanyols».

No hem d’oblidar que amb l’arribada dels espanyols i europeus al Carib, es va exterminar a la població indígena autòctona. A Yucatán (estat de Méxic), per exemple, van morir dos terceres parts de la població durant la colonització iniciada el segle XVI, però es que a les illes del Carib els invasors van exterminar a tota la població nativa.

Aquesta setmana hem compartit lectures d’algunes de les experiències en cases particulars de cubans que lloguen habitacions a estrangers. I a la segona part de la sèrie dels Diaris de Viatge a Cuba anirem de campismo («camping») amb els cubans que fan vacances organitzades per l’estat, visitarem noves ciutats (especialment Santiago de Cuba) i reviurem algunes «excursions» i nits dormint en hamaca (fugint del circuit turístic), a diferents platges de l’illa: Bahia Taco, Baracoa (imatge adalt) i Bahia Corrientes (Pinar del Río), entre d’altres indrets i aventures. També, en el proper monogràfic, repassarem les Guerres d’Alliberació Nacional del segle XIX i l’etapa revolucionària del segle XX que acabaria amb el derrocament del règim de Fulgencio Batista.

Enllaçem aquí el web del Museo de la Revolución, de l’Havana, una de les principals fonts d’informació dels Diaris de Viatge i que continuarem compartint en el proper programa. El web del museu divideix el contingut de l’Exposició permanent en: Colonia, Neocolonia, Guerra de Liberación Nacional (2do Piso). Revolución en el Poder (1er Piso). Período Especial, Gesta Boliviana, Sala Monográfica, Rincón de los Cretinos, Memorial Granma (Planta Baja).

Nada nos enseñará mejor a comprender lo que es una revolución (…) que el análisis de la historia de nuestro país, que el estudio de la historia de nuestro pueblo y de las raíces revolucionarias de nuestro pueblo (Fidel).

És clar que a Cuba, a banda de posar en pràctica un model socialista excepcional (únic? al món), no són poques les crítiques al règim cubà (des de l’interior i l’exterior del país) i els mateixos Raúl i Fidel han reconegut que el socialisme d’estat no està funcionant… Potser en el proper programa tindrem temps de comentar la situació política actual del país i de comparar (en certs àmbits) com és viu a Méxic, Guatemala i Cuba, els tres paísos recorreguts durant aquest viatge.

Música del programa:

> «Ghost riders in the sky», Ned Sublette (àlbum, «Cowboy Rumba»).

>  Solo piano, Chucho Valdés («Variations on classical themes»).

> Best of Orquesta Aragón.

> «Live in New York», Los Muñequitos de Matanzas.

> «Cubana», Sativo y la Voz Popular («Babilon se quema»)





((odp)) Eutanàsia [redifusió].

25 12 2011

Programa odp150:  Redifusió del programa d’Ones de Pau (odp34) emès l’abril del 2009. Eutanasia vol dir morir bé o bona mort. I el dret a morir dignament és un dret universal i reconegut constitucionalment. Però avui la ciència i la tecnologia aplicades a la medicina han «avançat» tant que ens trobem amb la paradoxa que, mentre milers de persones moren cada día arreu del món per manca d’aliments i medicaments, als «paisos rics» es produeix la situació contrària: «l’acarnissament terapèutic», és a dir el tractament i intervenció mèdica abusiva i/o en contra de la voluntad dels pacients. Al mateix temps, l’església i les institucions conservadores pretenen mantenir la seva autoritat fins al final. Així sorgeix la necessitat de defensar l’autonomia individual i la llibertat del malalt (o futur malalt) de decidir quin tractament prefereix i quan vol morir (quan sent que ja no vol continuar vivint).

Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Aurora Bau Blasi, voluntària i expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya (enllaç web associació, clicar imatge abaix).





((odp)) Diaris de Viatge (V): Guatemala.

18 12 2011

Programa 149: Segona part dels Diaris de Viatge a Guatemala. Començem escoltant un predicador/cantant de l’església pentecostal i denunciem la pressió evangelitzadora com a arma de guerra social. I recordem l’experiència amb la Coordinadora d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE) a les comunitats de Xix (Nebaj) i Ilom (Chajul), al departament del Quiché. El gener de 2012 seguirem amb noves lectures dels Diaris de Viatge de la darrera etapa, a l’illa de Cuba, abans d’acabar el recorregut (Méxic-Guatemala-Cuba-Guatemala) viscut pel conductor d’Ones de Pau el 2007/2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

[clicar mapa o imatges amb el botó dret del «ratolí» per veure mida gran]

Recordem que si alguna persona està interessada en fer l’acompanyament amb la CAIG/ACOGUATE (malgrat que no hi ha cap organització catalana o espanyola integrada), és possible fer la capacitació i participar-hi, com va fer el conductor d’Ones de Pau i han fet altres persones de diferents països que van per lliure. Això sí, caldrà fer el taller de capacitació a la capital (Guate) i comprometre’s durant un mínim de tres mesos, ja sigui en l’equip de la capital o a les comuinitats.

El correu electrònic de la coordinació a Guatemala és: caig@riseup.net

Los reclamos de libertad molestó a los ricos, por lo que mandó a sus generales y ejército a bombardear a nuestras comunidades / El Ejército masacró, violó, torturó, secuestró y asesinó a miles de hermanos pobres y revolucionarios cometiendo genocidio / En 1996 finalizó la Guerra. Hoy reivindicamos nuestra lucha y recordamos a los caídos que guían nuestro camino por la igualdad… / porque a pesar de los golpes, florecerás Guatemala (text junt a unes pintures reivindicatives a la població de Nebaj, veure abaix).

Asoj at tx’iloaq’ii b’anol va’le’xh uva’ni taq’jé umaj ijatz tí ku qul as ye’ ni chooné ti suuchil tu ilo txakle’lo sti / «Mientras la injusticia, la intervención extranjera y explotación de los ricos nos quieran despojar, estamos aquí para seguir luchando».

Recordamos el ajusticiamiento del Tigre del Ixcán y otras acciones de los pueblos de Guatemala (imatge pintura abaix).

Representació (imatge adalt) de la mort del «Tigre del Ixcán» (Enrique Arenas), ajusticiat per l’Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP), el 1975.

El Tigre del Ixcán fou un dels terratinents més cruels. Tractava els indígenes com a esclaus. Avui els fills d’aquest «finquero» segueixent sent propietaris de la finca La Perla (Ilom) on antigament vivien els maies ixils i van ser expulsats, repartits en diferents aldeas modelos o arraconats en els límits de l’actual comunitat.

Al segle XV van patir el genocidi durant la conquesta espanyola (2/3 parts de la població autòctona va morir). Després, durant segles, l’esclavitud i l’explotació a mans dels «finqueros» descendents dels espanyols i les famílies de criollos i guatemalencs/europeus. El 1954 el cop d’estat orquestrat pels EEUU seria el preludi de la Guerra Interna (1961-1996) que provocaria el terror entre la població civil i un nou genocidi (més de 200.000 persones mortes, unes 45.000 desaparegudes forçades i 1.500.000 desplaçades, principalment, a Méxic). En l’actualitat la violència estructural continua, amb una mitja diària de 14 persones assassinades (en una població total de 15 milions d’habitants), i un índex d'»impunitat judicial» del 93%. Tanmateix, la repressió i la violència generada per les multinacionals, el narcotràfic (crim organitzat) i la corrupció podria ser la gota que fes petar el got (dels límits per la sobrevivència en les condicions de pobresa i violència estructural que viu la majoria de la població). Malgrat tot, la cultura maia segueix viva, i la lluita popular continua, al mateix temps que la ressistència és globalitza: la cooperació (suport i aprenentatge mutuo) i la solidaritat, allà com aquí, segueix sent imprescindible!

Música del programa:

> «Take it with your hand», CidesLeys (àlbum en directe).

> Marimbas de Guatemala (autors diversos).

> «A vencer o a morir», La Voz Popular – URNG (àlbum editat per la ràdio guerrillera de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca).

> «Slow marimbas», Peter Gabriel (Birdy).

EL proper diumenge 25 de desembre emetrem una redifusió del programa  odp34: «Eutanàsia» que Ones de Pau va realitzar el 2009. I l’1 de gener, primer diumenge de l’any, tornarem en directe a Contrabanda FM amb un nou monogràfic dels Diaris de Viatge, en la darrera etapa a… l’illa del foc, Cuba!

Ones de Pau desitja un bon solstici d’hivern a tothom i que la nova estació solar ens sigui ben propícia per fer realitat els nostres somnis i el que podem i volem arribar a ser, compartir i gaudir!





((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.

11 12 2011

Programa odp148: Nou monogràfic de la sèrie Un pont de mar blava, iniciada el 2010 (Liban, Turquia, Algèria, Líbia, Sahara Occidental). I aquesta setmana, Síria. Després de la contrarevolució imperialista consumada a Líbia, la pressió internacional («guerra bruta» i, de moment, de «baixa intensitat») a Síria continua amb similars metodologies (paramilitars i mercenaris, propaganda, manipulació informativa i corrupció) i el mateix objectiu, eliminar el govern legítim del país. Començem el programa amb un resum de la història antiga i moderna del país àrab. Llegim articles d’informació alternativa. I rebem la trucada d’un barceloní nascut a Síria que ens comparteix la seva opinió.

[ÀUDIO: Per problemes tècnics aquesta setmana no podem publicar la gravació del programa emés en directe diumenge a Contrabanda FM].

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Wikipedia – Siria (l’enciclopedia lliure): A la presentació del programa fem una lectura resumida d’aquesta font.

Red Voltaire («información no alineada»). Articles sobre Síria que llegim al programa:

> «El plan de desestabilización contra Siria», de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Beirut, 20/6/2011):

> «Siria: las supuestas 3.500 víctimas del régimen del presidente sirio Al-Assad están vivas», Russia Today (RT), publicat a RedVoltaire (30/11/2011).

Boletín «Armas contra las guerras», del Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR). Al programa llegim articles dels butlletins seguents:

> Boletín 402 (15/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (I)»: «Lo que no te cuentan sobre Siria. Repetición del mismo guión que en Libia, d’Alfredo Embid. I «El asunto de Hama» o cómo 10.000 manifestantes se convierten en 500.000 en los despachos de AFP», de Pierre Piccinin

> Boletín 403 (22/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (II)» «Mentiras y verdades sobre Siria. «23 razones por las que no deben aceptar sin crítica la visión occidental de la revuelta en Siria», de Jeremy Salt.

> «Siria: ¿Quién está detrás del Movimiento de Protesta?», de Michel Chossudovsky (original en anglés a Global Research, 3/5/2011). Aquest no el llegim durant el programa per falta de temps però és molt interessant, aquí van alguns fragments:

(…) «La existencia de una insurrección organizada compuesta por bandas armadas que participan en actos de asesinato e incendios ha sido desestimada por los medios occidentales, a pesar de la evidencia en sentido contrario.

Las manifestaciones no se iniciaron en Damasco, la capital de la nación. En un principio, las protestas han sido integradas por un movimiento ciudadano masivo en la capital de Siria».

«Las manifestaciones comenzaron en Daraa, un pequeño pueblo fronterizo de 75.000 habitantes, en la frontera entre Jordania y Siria, en lugar de en Damasco y Alepo, donde se encuentra el sostén principal de la oposición política organizada y los movimientos sociales». (…)

«¿Quiénes son estos «manifestantes», incluyendo francotiradores en tejados que estaban dirigidas a la policía?» (…)

«El informe del Ya Libnan libanés cita también a Al Jazeera reconociendo que los manifestantes habían «quemado la sede del Partido Baaz y el Palacio de Justicia en Dara’a».

«Estos informes de noticias de los acontecimientos en Daraa confirmar lo siguiente: Esta no fue una «protesta pacífica» como declaran los medios occidentales. Varios de los «manifestantes» portaban armas de fuego y las estaban utilizando contra la policía: «La policía abrió fuego contra los manifestantes armados matando a cuatro». (…)

«El «movimiento de protesta» en Daraa del 18 de marzo tenía todas las apariencias de ser un evento organizado involucrando, con toda probabilidad, el apoyo encubierto a terroristas islámicos por el Mossad y/o los servicios de inteligencia occidentales. Fuentes gubernamentales apuntan al papel de grupos radicales salafistas (con apoyo de Israel).

Otros informes han señalado el papel de Arabia Saudita en el financiamiento del movimiento de protesta. (…)

Desde la guerra afgano-soviética, las agencias de inteligencia occidentales, así como Mossad israelí siempre han utilizado diversas organizaciones terroristas islámicas como «activos de inteligencia». Washington y su indefectible aliado británico han proporcionado un apoyo encubierto a «terroristas islámicos» en Afganistán, Bosnia, Kosovo y Libia, etc., como un forma para desencadenar conflictos étnicos, violencia sectaria e inestabilidad política. (…)

Si bien una intervención militar de la OTAN en el futuro inmediato parece muy poco probable, sin embargo, Siria está en hoja de ruta militar del Pentágono, es decir, una eventual guerra contra Siria está contemplada tanto por Washington como por Tel Aviv».

«Si llegase a ocurrir, en alguna fecha futura, conduciría a una escalada. Israel estaría inevitablemente involucrado. Todo el Medio Oriente y Asia Central desde el Mediterráneo Oriental a la frontera chino-afgana se incendiaría».

Sóna apocalíptic però en realitat… quans paísos ja han estat «incendiats» amb el terrorisme d’estat (intern i extern) o l’intervenció militar directa desde l’exterior! Palestina, Algèria, Irak, Afganistan, Líbia…I no anem a l’Àfrica Subsahariana o a l’Amèrica Llatina perquè no acabariem. ¡Quanta dissidència, quantes revoltes populars (pacífiques o armades) justes han estat «apagades» amb el terrorisme d’estat (i els crims de guerra)!

I un últim article per entendre millor el nou taulell geopolític d’Orient Mitjà i el nou ordre mundial pretès pels neoconservadors del capitalisme global:

> «La contrarevolución en Medio Oriente» (el clan de los «sudaire» de Arabia Saudí), de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Damasc (Siria), 15/5/2011):

(…) «Según esos periódicos [árabes antisirios], la violencia terminará sólo cuando Bachar el-Assad obedezca dos órdenes: 1) romper con Irán y 2) suspender el apoyo sirio a la resistencia en Palestina, Líbano e Irak». (…)

Música del programa:

> «Dark Eyes», «Ya Bouy», «Laundry Girl», del músic turc Omar Farouk Tekbilek (àlbum «Alif», 2011 Resistencia).

>»Ricochet», Tangerine Dream (directe, Virgin Records, 1971).

> «Kabab Kardi Dile Janam» (flauta afganesa).

> «Shabe-Hamrahat» (cantant afganesa).





((odp)) Diaris de Viatge (IV): Guatemala.

4 12 2011

Programa odp147: Quarta emissió dels programes dedicats als Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana recordem l’experiència amb la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG/ACOGUATE), el 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Comités i organitzacions que formen part de la CAIG/ACOGUATE(enllaçats tots des del bloc de la coordinadora): CAREA (Alemanya). Collectif Guatemala (França). Guatemala Solidarity Network (Gran Bretanya).  Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network (Canadà). NISGUA (Estats Units). Peace Watch Suiza (Suïssa). Projet Accompagnement Québec-Guatemala (Canadà). Swefor (Suècia).

[clicar imatges amb el botó dret del ratolí per veure en mida gran].

Aquesta imatge (adalt) a més d’expressar l’humor mexicà vol representar la necessitat de continuar desemmascarant i posant «contra les cordes» els responsables dels crims de guerra i la violència a Guatemala.

«El 25 de marzo de 1982 el ejército de Guatemala y las PAC [Patrullas de Autodefensa Civil] de la finca La Perla masacraron a 69 campesinos de Ilom-Chajul, de los quales 51 están enterrados en éste lugar [cementerio de Ilom].

«Los sueños perseguidos. Memoria de las Comunidades de Población en Resistencia de la Sierra. Volumen I», del periodista Andrés Cabanas Díaz (editorial Magna Terra, 1999). Durant el programa llegim uns fragments i ara transcribim part del pròleg de Rigoberta Menchu: «Adentrarse en las páginas de Los sueños perseguidos permite ir descubriendo la magnitud del terror, los alcances de la compleja red contrainsurgente tejida sobre una serie de propósitos cruzados y abominables: destruir las comunidades y la cultura mayas, eliminar de raíz el descontento, la oposición, perpetuar el paraíso de dominación de un puñado de potentados y la miseria y desgracia de millones de guatemaltecos. Permite conocer la bestialidad de los sin razón y sus máquinas de la muerte. Nos descubre también las formas de sobrevivencia inventadas y reinventadas sobre la marcha. Los hilos de la solidaridad como mecanismo fundamental para resistir, sobrevivir y burlar el terror».

Informe «Guatemala: Memoria del silencio«, elaborado por la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH). La CEH «fué establecida mediante el Acuerdo de Oslo, del 23 de junio de 1994, para establecer con toda seguridad, equidad e imparcialidad las violaciones a los derechos humanos y los hechos de violencia que causaron sufrimiento a la población guatemalteca, vinculados con el enfrentamiento armado»…

… Més de 30 anys de guerra que van finalitzar amb els Acords de Pau de 1996 entre l’exércit de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG). No obstant això, en l’actualitat la guerra política, económica i social continua amb xifres de civils morts per la violència pròpies de la pitjor guerra i uns nivells d’impunitat gairebé total (93% segons la CICIG) permesos per la classe política i judicial corrupta, al servei del crim organitzat, el narcotràfic i les famílies més riques i poderoses del país vinculades al capital internacional.

«Los caminos de Paxil», novela d’Arturo Arias (Editorial Cultura, 1990). En llegim un breu fragment durant el programa. Poesia, mitologia i memòria històrica de guatemaya… un llibre molt recomanable.

Imatge (adalt): Hotel Ilebal Tenam, a Nebaj (Departament del Quiché), Guatemala. A la fotografia, l’equip d’acomanyants d’ACOGUATE a la zona Ixil, el maig/juny de 2008, Jordi i Sandra (que treu el cap per una finestra :) del col·lectiu alemany CAREA.

Enllaçem algunes de les organitzacions que CAIG/ACOGUATE acompanya i que comentem durant el programa:

> Centro para la Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> Asociación para la Justicia y la Reconciliación (AJR). «Comunidad de testigos que trabaja conjuntamente con CALDH para alcanzar justicia en lo que se refiere a las masacres cometidas en la guerra civil. Cuenta con personería jurídica y una junta integrada por sobrevivientes del conflicto armado interno. Está compuesto por más de 100 sobrevivientes de 22 comunidades mayas donde ocurrieron masacres durante el gobierno militar del general Romeo Lucas García (1978-1982) y Efrain Ríos Montt (1982/83), distribuidas en cinco departamentos de Guatemala: Huehuetenango, Chimaltenango, Baja Verapaz, Alta Verapaz y Quiché, quienes pertenecen a las comunidades linguísticas: Chuj, Quiché, Qéqchi y Ixil. La AJR es querellante adhesivo en dos casos legales presentados en cortes guatemaltecas, en contra de Lucas García y Ríos Montt que junto con sus altos mandos es acusado de cometer genocidio, crímenes de lesa humanidad y crímenes de guerra».

> Instituto de Estudios Comparados en Ciencias Penales de Guatemala (ICCPG).

> Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP).

> Grupo de Apoyo Mútuo (GAM).

> Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos Guatemala (UDEFEGUA).

> Fundación de Antropologia Forense de Guatemala (FAFG).

Al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» trobaràs tots els àudios dels diferents programes sobre Guate que ha realitzat Ones de Pau. Destaquem els seguents programes, alguns citats durant l’emissió d’aquesta setmana:

> odp39 (9/10/2009): «Guatemala i els pobles indígenes». Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

> odp44: (20/11/2009): «La tierra es de quien la trabaja».Entrevistat: Grégory Lassalle, membre de Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera», del cas Finca Nueva Linda.

> odp57 (19/2/2010): «Goldcorp: mineria i neocolonialisme». Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia. Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI).

En el proper programa sobre els Diaris de Viatge a Guatemala compartirem més lectures de l’experiència d’acompanyament als pobles maia ixil d’Ilom i quichés de la zona de Nebaj i Uspantan, així com de l’acompanyament a Defensors/es dels Drets Humans de la capital, Guate, i «tornarem» als centres ceremonials i antigues ciutats maies.

La propera setmana a Ones de Pau intentarem explicar què està succeïnt a Síria: una nova invasió imperialista? Fins a on serà «desestabilitzat» el règim de Bashar Al-Assad? Quantes milícies i unitats de mercenaris amb suport forani estan actuant actualment a Síria? Quina responsabilitat tenen Israel, Arabia Saudí, Iran, Russia, Estats Units o Gran Bretanya en aquest conflicte? Els veïns de Jordània i el Liban quin paper hi juguen? És possible que és produeixi una veritable revolta popular en algun país d’Orient Mitjà o està tot sota control? Ha començat una guerra civil? L’exèrcit segueix fidel a la familia reial governant? I els serveis secrets siris què hauran après del mossad israelià? L’enfrontament interètnic i interreligiós és important o no? Nomès és una lluita pel poder estatal i el control geoestratègic? S’imposa la repressió o és promou el desgovern? Podem o sabem desxifrar la propaganda i (des)informació que ens arriba d’aquest conflicte? I els territoris ocupats per Israel dels Alts del Golan…? (altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Liban).

 





((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense «pels a la llengua», amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels «centres d’extermini» (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: «La cárcel es un cementerio de hombres vivos». I una filosòfica: «El deseo es sufrimiento».

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA («Boletín de difusión, debate y lucha social»). «Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…».

> «DesdeDentro» («Difusión de las luchas contra la cárcel). «No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> «101 países avalan pena de muerte». Article publicat a la revista mexicana de «periodismo de investigación» Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com «la veu dels sense veu», empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al «corredor de la mort» des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu «és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes».

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. «Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal«. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> «La casa incendiada» (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa «Una condena compartida, carcel y materindad» (6/4/2011). Entrevista a «Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real». Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> «Introducción al abolicionismo carcelario», text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: «La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder».

> «La carcel desde dentro», dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: «Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> «Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons». Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del «Panòptic» (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació «Punto de Fuga» («de la cárcel a la red»). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> «Huye, hombre, huye». «Diario de un preso FIES» (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, «asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria».

> «Adiós prisión», testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: «El clavo que sobresale recibe un martillazo».

> «La fuga de los 45», d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): «Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL». López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya «s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat».

> «Diario e ideario de un delincuente», de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, «Librería, editorial libertária»).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> «Judici a la justícia», programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): «Els abusos de poder del sistema judicial al descobert». En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del «sistema capitalista dominant». Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> «La naranja mecánica» («A clockwork orange»), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i «encarnissament terapèutic»). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental «Presos de la democracia» (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> «Feeling no pain», Ned Sublette (àlbum «Cowboy rumba»). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'»escapada» a través de la beguda (que pot «empresonar» i «esclavitzar» fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment («pain») quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una «fugida» d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure «Etiquetes d’accès directe als programes», columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): «Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons». Després, sopador vegà.

I al web de les jornades «Dentro, fuera, dentro» realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.»El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle». Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.