((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.

23 10 2011

Programa odp141: «L’organització socialista revolucionària basca», Euskadi ta Askatasuna (ETA), comunica «el cese definitivo» de la seva activitat armada, el dijous 20 d’octubre de 2011, tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional per la pau a Donostia; vuit mesos després de «l’alto el foc permanent, de carácter general i verificable per la comunitat internacional» declarat per ETA el gener del mateix any. Aquest diumenge escoltem i repassem els darrers comunicats i declaracions d’ETA i l’esquerra abertzale i analitzem els camins cap a la resolució del conflicte armat.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El procés de resolució noviolenta del conflicte armat a Euskal Herria està «encarrilat». Però el diàleg, les negociacions i reunions entre els governs francés i espanyol amb ETA i l’esquerra abertzale, partits polítics i organitzacions sindicals i socials continuen, a un més vista de les eleccions generals (20 novembre). La coyuntura política electoral no hauria de treure protagonisme als col·lectius i moviments socials que també formen part d’aquest procés i no s’inscriuen en cap partit polític parlamentari.

A Ones de Pau celebrem la fi definitva de l’activitat armada d’ETA però tenim molts dubtes de que la via democràtica (electoral, parlamentària) permeti assolir els objectius legitims que l’esquerra abertzale defensa, o sigui l’independència i un estat socialista. Si ETA abandona les armes i es dissol, ¿això vol dir que ja no existirà al País Basc cap organització socialista revolucionària? Perquè… ¿és possible canviar el regim d’un estat (pel cas basc, com tants d’altres, del capitalisme al socialisme) sense lluita armada? ¿Qui, quan, per què i com és legitimen (recolzen i finançien) algunes lluites armades i daltres no? Parlem també de les revolucions (i contrarevolucions) àrabs, de les lluites de lliberació nacional de territoris llatinoamericans… i hauriem de recordar els processos d’independència com els d’Irlanda del Nord (Gran Bretanya), Croàcia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina (exIugoslàvia), Djibouti (Somàlia/EEUU), República Àrab Democràtica Sharaui (territoris ocupats del Sahara Occidental), Chipre (Grècia/Turquia), Còrsega (Itàlia/França) etc. per posar només alguns exemples.

L’autodeterminació i els nacionalismes, les ideologies i la llibertat, la justícia i la pau no són fàcils de «casar», i sovint s’autoexclouen. Més concretament, moltes persones pensem que els nacionalismes i les ideologies són conceptes sempre perillosos, com s’ha demostrat, especialment, en mans dels militars, polítics i aparells mediàtics i culturals propagandístics. ¿Quanta intolerància, violència i guerres han estat i són causades pels «ismes» ideològics? Nazisme, feixisme, anarquisme, socialisme, comunisme, capitalisme… Podem o sabem viure sense ideologies? I si la llibertat no pertany a cap ideologia…

Recordem aquí el programa odp53: «El deseo en ruinas», poesia i revolució», en el que vam llegir el capítol «Las ideologías» del llibre «Comentarios sobre el vivir» (Tomo I. Editorial Kairós), del filòsof Jiddu Krsihnamurti.

Una cosa és segura, l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau, per això destaquem el seguent punt dels principis i acords que han de regir els diàlegs i les negociacions de la resolució del conflicte basc: «Necesidad de un reconocimiento, reconciliación y reparación de todas las víctimas, originadas por el conflicto político y la realidad de las múltiples violencias» (Acuerdo de Gernika, document adjuntat abaix). I ens preguntem, demanarà ETA perdó a les víctimes dels atemptats? Demanaràn els cossos de seguretat de l’estat perdó a les víctimes de la tortura i la repressió? La fi d’ETA reforça el «monopoli de la violència» de l’estat o el poder popular?

Documents sonors i escrits que compartim durant el programa:

> Llibre «ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia», Iker Casanova (editorial Txalaparta.com, 2007).

> Àudio comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (video a Gara.net i Berria.info). 20/10/2011.

> Text comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (pdf a Gara.net). 20/10/2011.

> Text Conferencia Internacional per la pau de Donostia (declaració en pdf -mateix document en anglés, euskera i castellà- Lokarri.org). 17/10/2011.

> Àudio declaració esquerra abertzale a Altsasu (video a Gara.net). 23/10/2011.

> Àudio «Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas» de Gernika (vídeo a Gara.net). 25/9/2011.

> Text «Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas» de Gernika (declaració en pdf a Gara.net). 25/9/2011.

Música del programa, per ordre d’aparició («cançó» i autor):

> «Ezpatadanza», Jexux Artze.

> «Goizeku euri artean», Haizea.

> «Gora afrika», Imuntzo eta Beloki.

> Música irlandesa («100 Irish Ballads»).

> «Toro 1, Torero o», Vidrio eta Otxoa.

> «The diabaté variations», Tounami Diabaté.

> «Gerra zikna», Etzaiak.

Com expliquem al programa, ens hauria agradat poder entrevistar aquesta setmana al portanveu de l’esquerra abertzale Txelui Moreno, a qui Ones de Pau va convidar i amb qui vam acordar gravar en directe una entrevista aquest diumenge 23 d’octubre. Malauradament finalment no va ser possible. No obstant, recordem que Ones de Pau va entrevistar els portanveus Txelui Moreno i Nico Moreno al programa (odp135) emés el passat 11 de setembre de 2011.

També ens hauria agradat preguntar-li a Moreno què en pensa del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i de l’autonomia zapatista als caracoles de Chiapas, doncs la propera setmana a Ones de Pau tornarem a viatjar fins a Méxic per fer el segon programa de la série «Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba» (2007/2008) que vam començar a emetre el passat diumenge 16 d’octubre. Així el proper diumenge compartirem l’experiència del conductor d’Ones de Pau a les comunitats zapatistes i a les antigues ciutats i centres ceremonials maies de Méxic.

Recordem a continuació els diferents programes que Ones de Pau ha realitzat i emés amb el títol Procés de pau al País Basc 2011 i que trobaràs clicant l’etiqueta «ETA» d’accés directe als programes (columna dreta del bloc):

> odp103: Alto el foc permanent d’ETA i cerca d’acords resolutius.

> odp104: L’ideologia d’ETA.

> odp135: L’esquerra abertzale.

> odp141: ETA abandona definitivament la lluita armada.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (III): L’esquerra abertzale.

11 09 2011

Programa odp135: Entrevistem a dos portanveus de l’esquerra abertzale que ens expliquen com viuen el nou procés de pau de resolució del conflicte armat a Euskal Herria, set mesos després de que ETA declarés (el gener de 2011) un «alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional» (veure vídeo abaix).

Entrevistats: Txelui Moreno i Nico, portanveus de l’esquerra abertzale (Ezker Abertzalea) del País Basc. Llengua: en CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació dos vídeos i un document de text històrics (de l’actual procés de pau) publicats a Gara.net:

VÍDEO DECLARACIÓ D’ALTO EL FOC PERMANENT D’ETA (10/1/2011).

VÍDEO ACUERDO EN GERNIKA, ESQUERRA ABERTZALE (25/9/2010).

TEXT ACUERDO GERNIKA (mateixa declaració vídeo): «Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas», dirigit a ETA i el Govern, i que estableix els «principios y contenidos del proceso de diálogo y negociación política», signat per organitzacions polítiques, sindicals i socials del País Basc, el 25 de setembre de 2010.

Recordem que el gener de 2011 Ones de Pau va emetre dos monogràfics dedicats al  procés de pau al Pais Basc i a l’organització política/militar d’ETA: odp103 i odp104.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (III): L’esquerra abertzale.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre «500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia». Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull «accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.» Són «les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.» Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

«Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. «Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino», de Gabriela Serra i David Fernández:

«¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.» (…)

«Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.» (…)

«…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En «Nadie es neutral en un tren en marcha.» (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, «el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras», diem per equivocació al traduir-la: «el compromis és amb el cor…». Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: «estima i fes el que vulguis.»


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Processos de pau (II).

6 11 2009

Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a  l’Afganistan,  Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: «la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social».

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos».

Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els «mass-merda» (mass-media) i bona part de la «societat-telespectadora» no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.

Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…

Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.

Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar  o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició  com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem  realitzant pel canvi social.

Construim la pau amb REBEL·LIA. Encarem el diàleg des de la RESSISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS.  Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.

Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), «el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos» (Servando Rocha. «Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes». La Felguera ediciones, 2006).

El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula «All you fascist bound to lose» (Feixistes tots esteu destinats a perdre).

El 2010 Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Processos de pau (II).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau