((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.

20 11 2011

Programa odp145: Tercer programa de la série Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que el conductor d’Ones de Pau i editor d’aquest bloc va fer el 2007/2008. Aquesta setmana compartim noves lectures sobre les comunitats zapatistas de Chiapas i seguim el recorregut fins a la selva del Petén a Guatemala.

Itinerari i àudios del programa: Chiapas (Méxic): Comunicat del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) de benvinguda als caracoles (2003), àudio Radio Insurgente. Escrit “El espíritu de la revolución i la revolución espiritual”: Brigades Internacionals d’Observació a comunitats zapatistas i diccionari i calendari maia (odp127). Apuntem el llibre “Arte en rebeldía” (selecció de murals  zapatistes, publicat pel caracol de Morelia). Experiència a les comunitats camperoles zapatistas d’El Rosario, Bolon Ajaw i 24 de diciembre.

Guatemala: El Mirador, antiga ciutat i centre cerimonial maia a la Reserva de la Biosfera Maya de la selva del Petén. Escrit “La Foto” (imatge abaix).

A la revista Arqueología Mexicana, que escriu “El Mirador fue la primera sociedad de nivel estatal de mesoamérica” (nº 66, març/abril 2004, “Mayas del Petén”), trobaràs més informació d’aquesta antiga ciutat maia, així com de la civilització i cultura  mesoamericana (prehispànica).

Recordem novament els dos centres que organitzen brigades d’observació i acompanyament a Chiapes:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA).

> Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE). No organitza brigades des del 2009 però al seu web trobaràs molta informació interessant.

Enlace Zapatista. Amb informació de les Juntas de Buen Gobierno dels caracoles i comunitats autònomes així com els enllaços a diferents webs zapatistas.

Revista “Chiapas”. Al segon programa de la série dels Diaris de Viatges vam dir que aquesta revista actualment ja no és publica, lo qual és correcte. No obstant, sí que existeix encara la pàgina web amb els textes de les diferents edicions publicades. Força recomanable.

Revista “Ekintza Zuzena” (nº 38, 2011), article “Familias campesinas organizadas. Sistema agrario capitalista versus proyecto campesino”, que no podem llegir al programa per falta de temps i, com vàrem prometre, enllaçem aquí.

Música del programa:

> Cidesleys.

> “Evocación al maiz” (“mito, realidad y canto”).

> Marimbas de Guatemala.

> Piano i vibràfon. “ECM Editions” (1991).

Anuncios




((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el “monopoli de la violència” i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o “nodes de pau” existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.





((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta “és un robatori” (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal “extirpar” aquest “cancer” (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre “Venjança de classe”). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. “Rescat” caixes i bancs. “Proyecto-A” (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de “¿Qué és la propiedad?” (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

“Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo“.





((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.

30 10 2011

Programa odp142: Segon programa de la série “Diaris de Viatge” a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana viatgem a Méxic, començant per les antigues ciutats mesoamericanes (prehispàniques) de Monte Alban a Oaxaca, Tlatelolco a Méxic DF i Teotihuacan. A la segona part del programa, Chiapes i les comunitats zapatistes.

Llengua: els Diaris de Viatge estan escrits en CATALÀ i CASTELLÀ, i els llegim tal qual.

Informació destacada del programa:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA), que organitza les Brigadas Civiles de Observación (BRICO) a comunitats zapatistes.

> Centro de Voluntarios de Chiapas (JUNAX): “es un centro que ofrece enlace y alojamiento a personas que deseen apoyar como voluntari@s en comunidades indígenas, zonas rurales y/o urbanas; a través de las organizaciones sociales en Chiapas. Nació en 1999 gracias a la iniciativa de l@s prop@s voluntari@s que deseaban contar con un lugar para alojarse y reunirse antes y después de su trabajo en comunidades, a crecido y se ha desarrollado gracias al aporte de cada un@ de sus miembros”.

Direcció de JUNAX: C/ Ejército Nacional, 17. San Cristobal de las Casas (Mexic). Email contacte: info@junax.org.mx

[Per veure les imatges ampliades clicar amb el botó dret del ratolí].

> Radio Insurgente: “La voz  de los sin voz, transmitiendo desde las montañas del sureste mexicano”. Ràdio del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

> “Revista Rebeldia”.

> Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI): Universidad de la Tierra.San Cristobal, Chiapas.

> “Enlace zapatista”, amb informació dels caracoles i Juntas de Buen Gobierno dels municipis autònoms zapatistas.

> Revista “Arqueologia Mexicana”. Publica articles i monogràfics tant científics com divulgatius sobre arqueologia i cultura mesoamericana.

El proper diumenge Ones de Pau emetrà un debat sobre la “propietat privada”.





((odp)) Diaris de viatge a Mèxic, Guatemala i Cuba (I).

16 10 2011

Programa odp140: Primer programa de presentació dels “diaris de viatge” a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau, el 2007/2008. En aquesta série de programes llegirem fragments dels 2 diaris de Méxic, 4 de Guatemala i 2 de Cuba escrits in situ durant aquest viatge “iniciàtic”, polític, cultural i de solidaritat i cooperació.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (durant els propers programes anirem descobrint nous personatges, paisatges, cultures, lluites i ressistències de diferents pobles i comunitats que no hem apuntat en aquest primer programa ni a continuació per poder-ho resumir d’alguna manera):

MÉXIC (3 mesos):Yucatán: antigues ciutats i centres ceremonials maies i antigues ciutats colonials espanyoles. Puebla: volcans Popocatepetl i Iztaciuatl, Hermita del Silencio. Mexico DF: capital, Tenochtitlan i Tlatelolco, Teotihuacan, antigues ciutats aztecas/mexicas. Vall de Oaxaca: Monte Alban i cultura zapoteca. Chiapas: antigues ciutats i centres cerimonials i observatoris astronòmics maies. Observador Internacional dels DDHH a comunitats indígenes camperoles zapatistes amb el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA). Brigades Especials Terra i Territori amb el Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE).

GUATEMALA (7 mesos): Ciutat de Guatemala (“Guate”) i arreu del país: antigues ciutats i centres ceremonials maies, Selva de Petén, acompanyament a defensors i defensores dels Drets Humans, a sobrevivents de la Guerra Interna (1960-1996) que lluiten per la recuperació de la memòria històrica i la justícia (d’ahir i d’avui) a “Guate” i en comunitats indígenes camperoles amb la Coordinación de Acompañamiento Internacional en Guatemala (ACOGUATE/CAIG).

CUBA (5 setmanes):La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo, Pinar del Río, Villa Clara.

Recordem que a Guatemala, el passat 11 de setembre, es van “celebrar” eleccions presidencials, departamentals i municipals en les que l’exGeneral de l’exèrcit guatemalenc Otto Pérez Molina, diputat del Congrés pel Partido Patriota i candidat del mateix partit a les eleccions presidencials, ha guanyat la primera “volta” electoral. Per tant és possible que, al novembre quan es farà la segona “volta” entre el candidat Manuel Baldizón (partit LIDER) i Pérez Molina, si guanya el segon, la república de Guatemala estigui presidida per un militar que va participar activament en la Guerra Interna (1960-1996) en la que es van cometre crims de guerra i un genocidi de la població índígena, amb unes 200.000 persones assassinades, més de 45.000 desaparicions forçades i més d’un milió de desplaçats/refugiats a Méxic i altres paísos. En aquells moments, Guatemala només tenia 8 milions d’habitants.

A la publicació El Quetzal (escrita i publicada per l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala), en el darrer número de setembre 2011, és pot llegir un resum del “currículm” de l’exmilitar Otto Pérz Molina que, si bé és cert que va signar els Acords de Pau (1996) entre l’exèrcit guatemalenc i la guerrilla (URNG), també és cert que “tuvo un papel protagonista desde su jefatura de la D2, que junto a la G2 fueron los responsables de las desapariciones forzadas… y ejecuciones extrajudiciales”.

“En el municipio de Chajul, donde operaba la Fuerza de Tarea Gumarcaj, y donde Pérez Molina la dirigía, 26 aldeas fueron borradas del mapa”. Era l’estratègia contrainsurgent i criminal de “terra arrassada” (i “treure-li l’aigua al peix”), documentada pels mateixos militars de l’exèrcit i les forçes contrainsurgents guatemalteques, segons consta als arxius secrets militars de la “Operación Sofía” (iniciada el 1982), fets públics el 2009.

“Los archivos de la “Operación Sofía” detallan las responsabilidades oficiales de lo que en 1999 la Comisión del Esclarecimiento Histórico (apoyada por la Organización de Naciones Unidas) denominó “actos de genocidio contra grupos del pueblo maya”  (Centro de Estudios de Guatemala, CEG).

Música del programa:

> Presentació programa, “Cidesley” (directe, àlbum “Take it with your hand”, 2011).

> Rock/jazz, Eberhars Weber, Egberto Gismonti, Terje Rydpal (àlbum “ECM Editions”, 1991).

> Marimbas de Guatemala (diversos autors).

> “Patria verde”, “Kin-Lalat” (àlbum “Ixim K’in Q’aaq'”, Maiz y Fusil).

> “I’m gonna love you like there’s no tomorrow”, Flaco Jiménez (album “Flaco’s Amigos”, 1989).

Recordem que al bloc Guatemala: de la impunitat a la pau que edita Ones de Pau trobaràs tots els àudios (i la informació complementària) dels monogràfics  sobre aquest país centreamericà realitzats pel programa.

Tornant a casa nostra, apuntar que des d’Ones de Pau seguirem atentament els resultats de la “Conferència de Pau” celebrada el dilluns 17 d’octubre a San Sebastian (organitzada per Lokarri i el grup internacional de contacte que lidera Brian Curri), així com intentem seguir i explicar el nou procés de resolució del conflcite armat al País Basc, des de que el gener de 2011 ETA va declarar un “alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional”, mentre l’esquerra abertzale es posiciona unitàriament per la resolució noviolenta del conflicte.

Per cert que Ones de Pau va gravar una entrevista (emesa el passat 9 d’agost) a dos portanveus de l’esquerra abertzale. Pots escoltar-la a l’entrada corresponent al programa odp135.





((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).





((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la “Ruta llibertària” del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça “d’El Molino”/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> “Mítings” polítics, “grups d’afinitat”, solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, “gimnàstica revolucionària”, “societat paral·lela” (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, “pistolerisme”, vaga treballadors, “suport mutu” (Avda paral·lel/”Parc de les tres xemeneies”, antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, “mítings” polítics, “teatre social”, clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, “pistolerisme”, “grups d’afinitat” llibertaris, “gimnàstica revolucionària”, “Los justicieros”, “maquis”… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem “antic” volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre “El eco de los pasos”, les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (I)” sobre La Setmana Tràgica (o la “Revolució de Juliol” de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (II)”: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: “Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc”.

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.





((odp)) Trobada d’assemblees de barri.

26 06 2011

Programa odp124: Difonem la gravació de la Trobada d’assemblees de barri (de Barcelona) celebrada a plaça Catalunya el diumenge 26 de juny de 2011.

[Altaveu.org ha editat dos àudios diferents de la gravació que va fer d’aquesta Trobada de Barris: el primer correspon a l’emissió d’Ones de pau (odp) i el segon està reeditat -sense la sintonia d’odp ni les referències al programa- per poder fer una difusió més directa].

[Malauradament per problemes tècnics la qualitat del so gravat no és la que desitjariem, no obstant pensem que igualment val la pena difondre-ho].

[La gravació no inclou la primer meitat de l’assemblea, amb les intervencions de les diferents comissions de l’Acampada-bcn, prèvies a les intervencions dels barris].

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el bloc de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, que també va participar en la trobada, per visibilitzar un exemple de com continua la lluita als barris… També trobaràs més informació a la Comissió d’Extensió de l’Acampada-bcn.

Transcrivim les cinc preguntes que plantega als barris el document “Proposta de la trobada d’assemblees de barris”, previ a la trobada del 26 de juny (que trobaràs en format pdf al blog de la Comissió d”Extensió, enllaçat adalt):

¿Com es veu des dels barris l’Àgora de Plaça Catalunya?
¿És necessari aquest espai per a la interacció entre barris?
¿Com es podria gestionar per assegurar una activitat permanent?
¿Quines activitats s’hi podrien dur a terme i de quina manera es gestionarien?
¿Ha de ser un espai de decisió o simplement un espai de coordinació per compartir idees, experiències i propostes?

Recordem que ja es va decidir en una assemblea general de l’Acamapada-bcn que es desmuntaria l’acampada de plaça Catalunya per descentralitzar el moviment del 15-M cap als barris. Tot i el consens d’aquesta decisió, a dia d’avui encara hi ha persones acampades a la plaça i el futur immediat de l’Àgora encara s’està definint.

Sens dubte queda molt camí per recòrrer i pensem que és necessari fomentar tant els debats polítics de fons com els estratègics, sense oblidar ni obessionar-se amb els metodològics pròpis de l’autogestió assembleària. A vegades sembla que sigui més important “apuntalar” (rigidesa) l’estructura del moviment (del 15-M/Acampades/Barris/…) en lloc d’organitzar (fluidesa). I sense fluidesa no és pot ser “impermeable” (dissident? automarginat? Insubmís?) al sistema capitalista del que no volem formar part i estem transformant.

També seria útil trobar més espais (i temps) de debat per aprofundir en questions polítiques i aclarir/compartir el posicionament ideològic i l’experiència de cadascuna a les assemblees. Els “grups d’afinitat” que neixin o es reagrupin en aquest renovat moviment de desobediència poden ser la clau de les veritables transformacions polítiques, socials i econòmiques que logrem. I això serà possible, en gran part, si abans hem aprofundit en el debat polític i hem fet aflorar les “diferències” entre les companyes de les assemblees, per unir-nos amb més força.

El proper diumenge sí que emetrem el monogràficde Guatemala: de la impunitat a la pau sobre els calendaris maies, com haviem anunciat la setmana passada.





((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.

19 06 2011

Programa odp123: Crònica i valoració de l’acció de Desebodiència Civil al Parlament de Catalunya el 15-J i de la manifestació del 19-J a Barcelona. I lectures de la “publicació contra la derrota” Terra Cremada (nº2, abril 2011).

Llengua: CATALÀ.

Clicar imatge (adalt) o aquí per accedir al bloc de Terra Cremada amb les publicacions (en pdf) de març 2010 i abril 2011.

Recomanem molt la lectura de Terra Cremada perquè pensem que pot ajudar a fomentar debats útils per “superar” la democràcia i encaminar la lluita i la construcció d’alternatives al capitalisme. També trobarem valoracions sobre la violència i la noviolència (especialment en el número d’abril 2011) que no s’acostumen a plantegar o s’entenen (i es practica) de forma diferent des de la majoria de col·lectius antimilitaristes.

Adjuntem el cartell (adalt) que comentem durant el programa i que defineix en part el posicionament del programaOnes de paurespecte l’us de la violència… De fet aquest cartell és un “remake” d’una campanya de difusió de la noviolència. Nosaltres també entenem i compartim la Desobediència Civil com una estratègia noviolenta, però el símbol de la pau (de la campanya) al costat del cap indígena Sitting Bull, que com milions de nadius nordamericans va morir en l’extermini o genocidi del seu poble i va lluitar en múltiples batalles, no ens encaixaba massa bé i per això l’hem redissenyat, amb el nou missatge “guerrer”.

Aquesta setmana és el solstici d’estiu i la revetlla de Sant Joan Us desitgem un molt bon inici d’estiu! Nosaltres tornarem el proper diumenge amb nova energia i un programa especial sobre els calendaris maies de Guatemala.





((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, “Anònima” i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text “VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI” (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!