((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta “és un robatori” (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal “extirpar” aquest “cancer” (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre “Venjança de classe”). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. “Rescat” caixes i bancs. “Proyecto-A” (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de “¿Qué és la propiedad?” (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

“Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo“.

Anuncios

Acciones

Information




A %d blogueros les gusta esto: