((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.

11 12 2011

Programa odp148: Nou monogràfic de la sèrie Un pont de mar blava, iniciada el 2010 (Liban, Turquia, Algèria, Líbia, Sahara Occidental). I aquesta setmana, Síria. Després de la contrarevolució imperialista consumada a Líbia, la pressió internacional («guerra bruta» i, de moment, de «baixa intensitat») a Síria continua amb similars metodologies (paramilitars i mercenaris, propaganda, manipulació informativa i corrupció) i el mateix objectiu, eliminar el govern legítim del país. Començem el programa amb un resum de la història antiga i moderna del país àrab. Llegim articles d’informació alternativa. I rebem la trucada d’un barceloní nascut a Síria que ens comparteix la seva opinió.

[ÀUDIO: Per problemes tècnics aquesta setmana no podem publicar la gravació del programa emés en directe diumenge a Contrabanda FM].

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Wikipedia – Siria (l’enciclopedia lliure): A la presentació del programa fem una lectura resumida d’aquesta font.

Red Voltaire («información no alineada»). Articles sobre Síria que llegim al programa:

> «El plan de desestabilización contra Siria», de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Beirut, 20/6/2011):

> «Siria: las supuestas 3.500 víctimas del régimen del presidente sirio Al-Assad están vivas», Russia Today (RT), publicat a RedVoltaire (30/11/2011).

Boletín «Armas contra las guerras», del Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR). Al programa llegim articles dels butlletins seguents:

> Boletín 402 (15/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (I)»: «Lo que no te cuentan sobre Siria. Repetición del mismo guión que en Libia, d’Alfredo Embid. I «El asunto de Hama» o cómo 10.000 manifestantes se convierten en 500.000 en los despachos de AFP», de Pierre Piccinin

> Boletín 403 (22/11/2011): «¿Qué está pasando realmente en Siria? (II)» «Mentiras y verdades sobre Siria. «23 razones por las que no deben aceptar sin crítica la visión occidental de la revuelta en Siria», de Jeremy Salt.

> «Siria: ¿Quién está detrás del Movimiento de Protesta?», de Michel Chossudovsky (original en anglés a Global Research, 3/5/2011). Aquest no el llegim durant el programa per falta de temps però és molt interessant, aquí van alguns fragments:

(…) «La existencia de una insurrección organizada compuesta por bandas armadas que participan en actos de asesinato e incendios ha sido desestimada por los medios occidentales, a pesar de la evidencia en sentido contrario.

Las manifestaciones no se iniciaron en Damasco, la capital de la nación. En un principio, las protestas han sido integradas por un movimiento ciudadano masivo en la capital de Siria».

«Las manifestaciones comenzaron en Daraa, un pequeño pueblo fronterizo de 75.000 habitantes, en la frontera entre Jordania y Siria, en lugar de en Damasco y Alepo, donde se encuentra el sostén principal de la oposición política organizada y los movimientos sociales». (…)

«¿Quiénes son estos «manifestantes», incluyendo francotiradores en tejados que estaban dirigidas a la policía?» (…)

«El informe del Ya Libnan libanés cita también a Al Jazeera reconociendo que los manifestantes habían «quemado la sede del Partido Baaz y el Palacio de Justicia en Dara’a».

«Estos informes de noticias de los acontecimientos en Daraa confirmar lo siguiente: Esta no fue una «protesta pacífica» como declaran los medios occidentales. Varios de los «manifestantes» portaban armas de fuego y las estaban utilizando contra la policía: «La policía abrió fuego contra los manifestantes armados matando a cuatro». (…)

«El «movimiento de protesta» en Daraa del 18 de marzo tenía todas las apariencias de ser un evento organizado involucrando, con toda probabilidad, el apoyo encubierto a terroristas islámicos por el Mossad y/o los servicios de inteligencia occidentales. Fuentes gubernamentales apuntan al papel de grupos radicales salafistas (con apoyo de Israel).

Otros informes han señalado el papel de Arabia Saudita en el financiamiento del movimiento de protesta. (…)

Desde la guerra afgano-soviética, las agencias de inteligencia occidentales, así como Mossad israelí siempre han utilizado diversas organizaciones terroristas islámicas como «activos de inteligencia». Washington y su indefectible aliado británico han proporcionado un apoyo encubierto a «terroristas islámicos» en Afganistán, Bosnia, Kosovo y Libia, etc., como un forma para desencadenar conflictos étnicos, violencia sectaria e inestabilidad política. (…)

Si bien una intervención militar de la OTAN en el futuro inmediato parece muy poco probable, sin embargo, Siria está en hoja de ruta militar del Pentágono, es decir, una eventual guerra contra Siria está contemplada tanto por Washington como por Tel Aviv».

«Si llegase a ocurrir, en alguna fecha futura, conduciría a una escalada. Israel estaría inevitablemente involucrado. Todo el Medio Oriente y Asia Central desde el Mediterráneo Oriental a la frontera chino-afgana se incendiaría».

Sóna apocalíptic però en realitat… quans paísos ja han estat «incendiats» amb el terrorisme d’estat (intern i extern) o l’intervenció militar directa desde l’exterior! Palestina, Algèria, Irak, Afganistan, Líbia…I no anem a l’Àfrica Subsahariana o a l’Amèrica Llatina perquè no acabariem. ¡Quanta dissidència, quantes revoltes populars (pacífiques o armades) justes han estat «apagades» amb el terrorisme d’estat (i els crims de guerra)!

I un últim article per entendre millor el nou taulell geopolític d’Orient Mitjà i el nou ordre mundial pretès pels neoconservadors del capitalisme global:

> «La contrarevolución en Medio Oriente» (el clan de los «sudaire» de Arabia Saudí), de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Damasc (Siria), 15/5/2011):

(…) «Según esos periódicos [árabes antisirios], la violencia terminará sólo cuando Bachar el-Assad obedezca dos órdenes: 1) romper con Irán y 2) suspender el apoyo sirio a la resistencia en Palestina, Líbano e Irak». (…)

Música del programa:

> «Dark Eyes», «Ya Bouy», «Laundry Girl», del músic turc Omar Farouk Tekbilek (àlbum «Alif», 2011 Resistencia).

>»Ricochet», Tangerine Dream (directe, Virgin Records, 1971).

> «Kabab Kardi Dile Janam» (flauta afganesa).

> «Shabe-Hamrahat» (cantant afganesa).





((odp)) «Escudo antimisiles» de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del «componente naval del escudo antimisiles de la OTAN» en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el «escudo antimisiles» y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, «Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases».

Documento «Base a base», que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del «escudo antimilises de la OTAN» en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la «guerra global imperialista» que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una «estrategia de la tensión» (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> «Camaleón», La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*»Manual de Guerrilla de la comunicación» (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): «¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?».

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del «escudo antimisiles de la OTAN», éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la «democracia».

Enlazamos también el artículo «El escudo antimisiles y España», escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: «La OTAN sigue mintiendo en Lisboa», en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del «escudo antimisiles» («antimissile shield»), buscar «Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System» (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las «fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo» (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del «Día de la Hispanidad», el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados «La larga mentira del 12 de octubre» y «Comunicado y video del 12 de octubre», entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) L’OTAN i Líbia: cròniques de guerra i propaganda (II).

19 09 2011

Programa odp136: Certament avui hi ha moltes guerres i conflictes armats arreu del món, però l’invasió/cop d’estat imperialista de l’OTAN (amb participació directa de l’exércit espanyol) a Líbia marca un precedent històric, més enllà dels criminals «atacs preventius» (com el d’Iraq), que no podem acceptar (malgrat la impunitat total) i cal seguir analitzant per entendre la nova política geoestratègica (o neocolonial) de les falses «guerres humanitàries» i «el dret a protegir» del binomi Nacions Unides-Aliança Atlàntica per derrocar els governs i règims «no aliniats» amb el nou «ordre mundial».

Llengua: comentaris en CATALÀ, àudios i lectures en CASTELLÀ.

Àudios del programa:

> Videoconferència de la ministra de Defensa amb els comandaments de l’exércit espanyol desplegats en l’operació «Unified Protector» de l’OTAN a Líbia (Centre d’Operacions del Ministeri de Defensa espanyol i bases militars de l’OTAN a Itàlia. 14/4/2011).

> Declaració de la ministra de Defensa després de la reunió de ministres de defensa de l’OTAN (Brussel·les, 9/6/2011).

> Intrervenció de la ministra de Defensa durant la reunió amb els embaixadors espanyols al Magreb i l’Orient Mitjà (19/4/2011).

> Seqüència pel·lícula «En tierra de nadie», del director Danis Tanovic (guerra a l’exIugoslàvia, 1992).

> ¿Qué es la OTAN? programa «Como Pedro por su casa» (TVE, 1985, un any abans del referendum d’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica).

Articles llegits (L) al programa i altres relacionats (R):

(L) > «Libia libre, y la nueva esclavitud imperialista» (26/8/2011, Argenpress.info)

(R) > «El nuevo centro de control aéreo de Torrejón estará en la estructura de mando OTAN y podría dirigir misiones como Libia» (EuropaPress, 9/6/2011). L’article, a banda d’explicar el tancament de la base de Retamares i les funcions del «nou» CAOC de Torrejón, precisa la «reforma històrica» de l’estructura de comandaments i bases militars de l’OTAN aprobada pels membres de l’Aliança Atlàntica aquest estiu.

(R) > «Helicópteros de combate preparan el desembarco en Libia» (Manlio Dinucci, 12/6/2011, Redvoltairenet.org).

En relació al periodista francés Bernard-Henry Lévy (del qual voliem fer un comentari al programa però finalment no vam poder fer, coses del directe) adjuntem el seguent article, que tracta de la manipulació informativa, entre d’altres qüestions relacionades amb la guerra bruta a Algèria:

(R) > «Argelia, los años de sangre y el papel de los agentes de influencia», entrevista de Silvia Cattori a l’escriptor algerià Lounis Aggoun (22/11/2010, Red Voltaire) que introdueix així: «Los crímenes cometidos por el régimen militar que gobierna Argelia han sido tapados bajo la etiqueta de lucha contra el terrorismo, crímenes que han sido blanqueados o ignorados en la prensa internacional por los agentes de influencia». I a continuació, el text d’alguns dels peus de foto de l’article (!!):

«Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI) es un seudo grupo islámico controlado por los servicios de inteligencia de Argelia».

«Bernard-Henry Lévy, magnate francés neoconservador. Controla con mano de hierro el contenido ideológico de una gran parte de los medios de comunicación y de la edición en Francia».

«Daniel Leconte, periodista francés neoconservador y productor asociado a Bernard-Henry Lévy».

«Christian de Bongain (alias Xavier Raufer), periodista y criminólogo francés. Ha trabajado y rendido servicio a diversas coberturas de la CIA, especialmente a la National Strategy Information Center de Bush padre».

«Amari Saïfi (alias Abderazak el Para o Abou Haydara), llamado «el Bin Laden del Sahara», líder del GSPC. Este «terrorista islámico» es en realidad un antiguo comandante de la guardia del Ministerio de la Defensa de Argelia y un agente del Departamento de la Inteligencia y la Seguridad Estatal argelina (antigua Seguridad Militar)».

Sens dubte el «Règim dels coronels» que va terroritzar a la població algeriana durant tants anys (com vam explicar i denunciar en un monogràfic d’Ones de Pau de la série «Un pont de mar blava») és un bon exemple de com actuen els governs europeus corruptes com el francés (en el cas d’Algèria o Líbia) o l’espanyol (en el cas del Marroc o el Sahara Occidental) a la riba sud de La Mediterrània, ara sent còmplices del terrorisme d’estat, ara sent els abanderats de la «democràcia».

Però no ens confonguem, Líbia te una història molt diferent d’Algèria, com també d’Egipte o el Marroc, i si la coalició imperialista ha atacat la Yamahiria es perquè el govern de Gaddafi, tot i ser un bon «soci» econòmic dels governs europeus i de les multinacionals petrolieres, mai hauria permés, per exemple, que s’instalès una base militar occidental al seu país, com sí que acceptava el Marroc la localització de la base d’AFRICOM dels EEUU a Tan-Tan, el 2008, tot i que finalment es va instal·lar a Stuttgart, Alemanya.

(R) > «Bienvenidos a la democracia en Libia» (24/8/2011, Pepe Escobar, publicat a Rebelion.org, escrit a Asia Times Online).

(R) > «El Pentágono trocea África en zonas militares» (article sobre l’AFRICOM, 16/5/2010), de Rick Rozoff, autor del bloc «STOP NATO. Oposition to global militarism».

(R) > «Cómo los hombres de Al-Qaida llegaron a Libia» (Thierry Meyssan, 7/9/2011. Voltairenet.org).

El cartell (imatge adalt) correspon a una de les poques convocatòries contra la guerra a Líbia i l’imperialisme de l’OTAN que s’han fet a Espanya en els darrers mesos, convocada per la Plataforma Contra la Guerra Imperialista, el 24 de setembre a Madrid.

Música del programa:

> «Oriente Miedo», La Troba Kung Fu (album «Clavell morenet»).

> «Sombrero» i «Ayer», Hermetic Sound (Discos Konfort).

> «The war is over», David Rovics (album «Songs for Mahmud»).

> «Ricochet», Tangerine Dream (album «Ricochet»).

> «Take it with your hands», Cidesleys.

Recordem especialment el programa dedicat a Líbia realitzat per Ones de Pau i emes el 2010, amb una cronologia històrica dels 40 anys de govern de Muammar Gaddafi, a partir del llibre del periodista egipci Paul Balta: «El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000».

A l’etiqueta «Unió Mediterrània» d’accès directe als programes (columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels monogràfics d’Ones de Pau dedicats als paisos de la riba sud de La Mediterrània: Líbia, Liban, Turquia, Sahara Occidental, Algèria.

ACTUALITZEM L’ENTRADA AMB EL SEGUENT TEXT (que es pot trobar en diversos articles publicats als mitjans de contrainformació apuntats al bloc però que hem volgut recopilar per facilitar-ne la lectura):

L’excusa que motivaria la «responsabilitat de protegir» els civils libis (val la pena recordar-ho):

«Oficialmente, el conflicto se debe a un levantamiento armado en Benghazi, cuna histórica de la oposición al gobierno, el 13 de febrero 2011 en qué, según Human Rights Watch, 173 “manifestantes” (combatientes armados después de un ataque suicida en una caserna militar) son muertos durante cuatro días de enfrentamientos».

«Pero lo que llama la atención y garantiza la votación del Consejo de Seguridad de la ONU [membres permanents: EEUU, China, Russia, Gran Bretanya, Alemanya, França] el 19 [de febrero] son los supuestos 6.000 muertos reportados por la oposición al gobierno. Una cifra que, a pesar del nivel de las tecnologías de comunicación disponibles en el país, jamás será sostenido por alguna prueba concreta. Después se hablará de 2.000 muertos. Después algunos cientos. Pero no importa…» [perquè l’atac imperialista ja estava aprovat sense cap investigació oficial dels «enfrontaments» i perquè els posteriors/actuals bombardeigs de l’OTAN segurament han causat desenes de milers de víctimes civils innocents, a més de la destrucció del país] («La manipulación del apoyo popular en Libia, o el arte gato-por-liebre de los medios», Jean-Luc Guilmont, 31/8/2011. LaHaine.org).

Qui són els «rebels» libis (després de sis mesos de la inicial revolta popular i la posterior/actual contrarevolució imperialista):

«Sobre los rebeldes […] me conformaré con enumerar de nuevo la variada filiación de sus miembros: jóvenes abrumados por la «miseria vital» (como en Túnez y Egipto, los primeros en manifestarse pacíficamente); militares desertores de primera hora en Bengasi; oportunistas del régimen gadafista; liberales educados en EEUU, algunos próximos a la CIA y todos ellos pro-occidentales; e islamistas vinculados al Grupo Islámico Combatiente Libio, que se suman más tarde a la revuelta, pero que juegan un papel determinante por su preparación y disciplina. Del CNT sólo forman parte, que yo sepa, los oportunistas, los liberales y los islamistas, lo que demuestra ya la intención (como, por otra parte en Túnez y Egipto) de dejar fuera a los chabab que sacrificaron sus vidas por derrocar la dictadura. Pero debo decir sinceramente que no veo muchas diferencias entre este gobierno provisional y el de Túnez o Egipto, donde los oportunistas del antiguo régimen, los militares y los liberales gestionan por el momento la vida política» (“En Libia se ha producido una revolución popular”, Santiago Alba Rico, 22/9/2011. LaHaine.org).

Enrico Piovesana, periodista de Peace Reporter, escriu («Libia, asuntos de guerra (sucia)», 31/8/2011. LaHaine.org):

«Rebeldes que, entre otras cosas, plantean inquietantes interrogantes. El frente antigubernamental comprende, efectivamente, combatientes de las células libias de Al Qaeda en particular el Grupo Combatiente Islámico de Libia (LIFG, por sus siglas en inglés), creado en los años 90 por las agencias de inteligencia occidentales (CIA y MI6), precisamente con el fin de asesinar o derrocar a Gadafi, y formado por veteranos de la guerra contra los soviéticos en Afganistán. La presencia de estos fundamentalistas entre los rebeldes, poco publicitada pero conocida desde las primeras etapas de esta guerra, ha sido liquidada por la prensa occidental con una nota de “marginal y no preocupante”.

«Sin embargo, muchos han cambiado de opinión tras el asesinato del comandante militar rebelde, el exgeneral nacionalista libio Abdul Fatah Younis, por los muyahidin de la brigada islámica Abu Obeida Al Jarrah. El puesto de Younis ha sido cubierto con Khalifa Belqasim Haft, ex agente de la CIA que hasta hace pocos meses residía junto a Langley, Virginia (EE.UU.)».

I una «perla informativa» que tampoc hem d’oblidar, per tancar aquesta actualització («Libia resiste, la OTAN fija ahora su punto de mira en Siria», Pravda, 31/8/2011).

«Como la mayoría de lectores ya sabrán, el colmo del engaño y la manipulación descarada se dio con la transmisión en directo de la cadena [de TV] Al Jazeera desde la supuesta Plaza Verde de Trípoli, donde centenares de personas celebraban la victoria rebelde. Ese mismo día empezó a circular por la red una foto denunciando la falsedad de las imágenes, señalando diversos detalles en el muro de la Plaza, como la ventana y el estuco, que no existían en el vídeo difundido por todas las cadenas del mundo. Las sospechas que difundieron decenas de blogs, y medios alternativos se confirmaron cuando el mismísimo líder del CNT, Mustafá Abdeljalil, reconoció en una entrevista que fue todo una gran mentira organizada desde Qatar» [seu dels estudis de la cadena de TV Al Jazeera].





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols [redifusió].

28 08 2011

Programa odp133: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

A l’entrada del programa odp114 (10 d’abril de 2011), que hem redifós aquesta setmana, trobaràs tota la informació que vam publicar.





((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).

3 07 2011

Programa odp125: Començem el programa amb un xiclet «nuclear». Llegim un nou capítol (veure pdf abaix) de «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental» (Daniel Ganser, El Viejo Topo 2010) que demostra la «guerra bruta» de l’OTAN i els governs i serveis secrets de Gran Bretanya i EEUU contra el partit comunista i socialista, la guerrilla i la resistència popular a Grècia, al segle XX. I que ens serveix per imaginar fins a on pot arribar el Terrorisme d’Estat als paisos occidentals.

Llengua: CASTELLÀ.

Aquí pdf amb el text del capítol-16 «La guerra secreta en Grecia», que llegim en aquest programa.

Aquí pdf amb l’índex, el pròleg i la introducció del llibre i el capítol-8 «La guerra secreta en España»que vam llegir als programes odp63 i odp64: «Los ejércitos secretos de la OTAN» (1a i 2a part).

I a continuació l’entrada del bloc corresponent al segon monogràfics d'»Un pont de mar blava» dedicat a Turquia, amb la lectura del capítol-17 «La guerra secreta en Turquía» (dels  exèrcits secrets de l’OTAN en aquest país): odp77.

FE D’ERRADES: Durant la lectura d’aquesta setmana (coses del directe i de l’afany didàctic del conductor :) ens equivoquem diverses vegades al dir que las «Fuerzas de Asalto Helénicas« eren l’exèrcit secret britànic, i el correcte és que era «un nuevo ejército secreto derechista griego, bajo supervisión militar británica». El SOE, sí que és l’exèrcit secret britànic. En l’àudio editat que enllaçem aquí al bloc ja ho hem corregit.

Com que durant el programa no tenim temps de comentar l’actualitat de Grècia, apuntem dos articles que voliem compartir i recomanem dues webs d’informació alternativa:

> La Directa (nº 231, 1 de juny 2011): «La violència racista i l’abús policial ataquen el cor d’Atenes».

Als carrers de Grècia torna a apareixer la violència nacional-feixista i els moviments d’extrema esquerra. ¿Qui és còmplice del Terrorisme d’Estat polític-econòmic-militar? I com defensar-se d’aquests atacs? El que es segur es que la població «sacrificada» pel «capital» cada dia és més gran.

> La Directa (nº 23422 de juny 2011): «La població grega defensa les places i el país tremola».

El 28 i 29 de juliol Grècia vivia la novena Vaga General des de 2010, aquesta vegada contra el «pla d’ajust» (consecuència del pla de «rescat» del FMI i la Unió Europea), l»endeutament de l’Estat i les privatitzacions del Govern que, tot i les manifestacions de rebuig mostrades per milers de persones a la plaça Syntagma d’Atenes, finalment va aprovar el Parlament grec el 29 de juliol.

> Nodo50.org: ¿Qué es lo que se ha aprobado en Grecia?» (article aquí).

> LaHaine.org (secció Mundo-Europa, amb notícies de Grècia)

I tornem a la revista «Terra Cremada» que vam comentar fa dues setmanes (odp123) i que en l’article «La lògica de l’enfrontament; l’error de reproduir allò que tant odiem» fa una crítica a la masculinització de la violència. Llegint el capítol dels exèrcits secrets a Grècia, hem pensat en aquest article que apunta el lema: «Heroi al carrer! fatxa al llit?». Atenció perquè l’article no questiona l’us de la violència (en escenaris inssurrecionals, per exemple) sinó la masculinització de la violència!

Amb altres paraules, l’article aposta per… «Trencar amb la idea que la debilitat és antagònica a la violència i a l’home, doncs la debilitat i la pacificació han estat socialment associades a la dona. Les nostres actuacions pacífiques o violentes haurien de ser el resultat d’una opció política superant aquesta masculinització».

I acabem recordant que hem d’aturar la renovació de la llicència de la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre) abans d’octubre de 2011. Infòrma’t-en al web de la Coordinadora estatal antinuclear, Tanquem les nuclears. I a l’etiqueta «Energia nuclear» del bloc trobaràs els programes d’Ones de pau dedicats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó (Catalunya), Cofrents (València) i Fukushima (Japó).

El proper diumenge 10 de juliol sí que emetrem el programa dedicat als calendaris maies que estem anunciant des de fa dues setmanes.





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols.

10 04 2011

Programa odp114: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.  

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

Temes de l’entrevista: CAU. Lluita anti-Bolonya (nou pla d’estudis, universitat=empresa). Crisis política-econòmica-social. Exèrcit als carrers. Manifestació nacional anti-guerra (16 abril). Vaga General (6 de maig). Comandament Nàpols de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN. Altres bases de l’OTAN i la Sexta Flota nordamericana a Itàlia. Vincles polítics i econòmics entre Itàlia i Líbia. L'»Operació Gladio» (Exèrcits secrets -clandestins i ilegals- de l’OTAN i terrorisme d’Estat a Europa). Control i repressió dels moviments socials i la migració.

Detallem les forçes militars espanyoles desplegades a Líbia (perquè durant el programa nomès parlem dels F18 i són, com a mínim, 6 avions, 2 vaixells i 500 militars), segons publica El Pais el 20 de març de 2011:

Per la «zona d’exclusió aèria» (resolució 1973 de Nacions Unides):

> 4 cassabombarders F18 (de la Base de Torrejón de Ardoz), equipats amb missils aire-aire de llarg abast AMRAAM i de curt abast Sidewinder.

Pel bloqueig marítim i l’embargament d’armament (1973 NU):

> 1 aviò de vigilància marítima CN-235 de fabricació espanyola.

> La fragata F-104 Méndez Núñez (amb base al Ferrol, Galícia), equipada amb el sistema de combat Aegis, el radar del qual es capaç de controlar per si sol l’espai aeri de tota la costa líbia.

> Submarí S-74 Tramuntana (amb base a Cartagena, Múrcia).

> 500 militars es l’aportació total espanyola a la misió de l’OTAN a Líbia (sergons fons de Defensa) dels quals uns 150 pertanyen a l’Exèrcit de l’Aire i la  resta a l’Armada.

Aquest desplegament es va aprovar primer en un Consell de Ministres i després es va votar favorablement al Congrés el 22 de març (nomès van votar en contra dos diputats, un d’Izquierda Unida i un altre del Bloc Nacionalista Gallec).

Properament  tornarem a parlar amb companys antimilitaristes d’arreu de la Península Ibèrica per denunciar la participació de l’exèrcit espanyol a la guerra de Líbia i l’Afganistan. Perquè com no ens cansarem de repetir, la guerra es prepara i comença aquí a casa nostra; a les bases militars de l’Estat espanyol. Recordem les bases espanyoles i enllaçem els programes d’Ones de pau  ja emesos per denunciar les mateixes:

> Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Quarter Jaime I, a Bètera): odp15.

> Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid (Retamares): odp16.

> Bases aeronaval nordamericana-espanyola de Rota (Càdiz). odp93.

> Programa de Lideratge Tàctic (TLP) -per a pilots de l’OTAN- a Albacete: odp17.

Apuntem també una activitat per a l’agenda d’aquesta setmana relacionada amb Guatemala. El dijous 14 d’abril es farà la segona i última reunió informativa de les brigades de treball i d’acompanyament polític i solidari a Guatemala que organitza la Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), a la Casa de la Solidaritat (carrer Vistalegre nº15 de Barcelona) a partir de les 19:30h.





((odp)) INDRA: Guerra Electrònica i Control Social.

27 03 2011

Programa odp112: Monogràfic de denúncia de la multinacional espanyola Indra, «líder» del sector de l’electrònica aplicada a la Seguretat i la Defensa (Inseguretat i Guerra Global). Parlem amb un extreballador d’Indra, objector a la investigació militar. Escoltem a investigadors i activistes per la desmilitarització. I difonem uns àudios que hem «capturat» de dos directius d’Indra que ens pretenen «vendre» els seus «exits» en el «negoci la guerra».

Apuntem les dades del llibre que recomanen al programa:

> «Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas», Ediciones Bajo Cero (Asociación SKP).

La campanya Prou Investigació Militar que es va realitzar fins el 2007, malgrat haver-se aturat, encara es pot consultar al web (enllaçat adalt) i segueix sent un referent força interessant de la lluita per la desmilitarització.

Recomanem i adjuntem novament l’informe «Neoconopticon» (Ben Hayes, 2009) que analitza i denúncia el complex militar-industrial y de seguretat de l’Unió Europea, publicat i enllaçat al Transnational Institute (TNI) i del que ja en vam parlar el 2010 al programa odp99: una aproximació per Terra, Mar i Aire al complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol.

La web d’Indra, que apuntem a continucació, s’ha de mirar de forma molt crítica per poder «desemmascarar» la seva «doble cara» en  R+D (Recerca i Desenvolupament) civil i militar. Perquè podria ser fàcil «enlluernar-se» amb la seva capacitat de comunicació  i «marketing» multimèdia per «vendre» la seva «excel·lència»… Però estem parlant d’industria de guerra i control social, no ho oblidem: http://www.indracompany.com

Properament Ones de pau emetrà nous monogràfics per seguir denunciant el complex militar-industrial i de seguretat espanyol.





((odp)) Líbia: cròniques de guerra i propaganda.

6 03 2011

Programa odp109: Analitzem la propaganda mediàtica i la manipulació informativa de l’actual conflicte armat a Líbia. Començem denunciant les maniobres militars de l’OTAN a la costa espanyola d’Almeria: l’assaig d’una possible «Guerra Humanitària» a Líbia?

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

«Operación naval de la OTAN en aguas de Almería» (Espanya),del 28 de febrer al 10 de març de 2011. Article (enllaçat adalt) publicat a El Confidencial Digital, tambè difòs a Antimilitaristas.org

Mitjans informatius i alternatius dels articles i cròniques que llegim al programa: Lahaine.org / Vientosur.info / Elconfidencial.org / Rebelion.org / El Pais.es / Periodismohumano.com

L’article«La mesa en la que se autoriza la venta de armas en España»(que apuntem al programa) denuncia el secretisme de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i fa un interessant repàs històric d’aquesta Junta i del «negoci de la guerra» entre les empreses fabricants d’armes, el Congrès i el Govern. Publicat a Periodismo Humano.

Resolució de Nacions Unides contra Líbia (pdf): «Resolució 1970 (2011), aprovada pel Consell de Seguretat en la seva 6491 sessió, celebrada el 26 de febrer de 2011 (www.un.org/es). Ho apuntem per evidenciar el poder de la maquinària diplomàtica de les grans potències internacionals que ara senyalen a un dictador i ara el recolzen, ara denúncien un genocidi i ara el silencien, ara denuncien crims contra la humanitat i ara els cometen directa o indirectament amb els seus propis exèrcits o armant i finançant milícies o empreses de seguretat privada arreu del món. Parlem dels mateixos paisos «rics» que formen el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Veurem si aprova una nova resolució per permetre la intervenció militar internacional a Líbia. Per cert no oblidem que aquest consell, que representa «l’imperi de la llei» al món, el formen exclusivament (com a únics membres premanents) EEUU, França, Gran Bretanya, Russia i China: el paisos que més armes fabriquen i venen al món!

Enllaçem també el programa d’Ones de pau emès el 2009 (odp40): «Somàlia. I resolució de conflictes armats», amb una entrevista a Josep Maria Royo, membre de l’Escola de Cultura de Pau (UAB) que ens explica magistralment les claus dels conflictes armats que pateixen des de fa dècades els paísos de la «Banya d’Àfrica», així com les bases dels processos de resolució dels conflictes armats. I es que alguns analistes plantegen la possibilitat que l’actual conflicte armat a Líbia, segons com evolucioni, podria acabar convertint-se en una nova Somàlia. Esperem que no sigui així!

Música del programa:

> «Sidi H’Bibi», disc «Best of Mano Negra» (1998, Virgin France).

> «Sahara», disc «Hafla», Khaled (1998, PolyGram).

I la música de fons de les lectures:

> «Ricochet», de Tangerine Dream (electrònica).

> «The Diabaté Variations», de Tounami Diabaté (tradicional de Mali).





((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la «nova cultura de l’aigua» (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les «guerres de l’aigua» amb lectures de Vandana Shiva («Las guerras del agua») i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental «Contracorriente»,  una producció de «A salto de mata», dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la «Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz»: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> «Las guerras del agua» (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que «il·lustra» aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: «Un pont de mar blava: Líbia«, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics «Un pont de mar blava»: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie «Les guerres de l’aigua».

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Nova Cultura de l’Aigua.

20 02 2011

Programa odp107: Recordem l’intent de cop d’Estat militar del 23-F de 1981. Parlem amb un activista de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. I denunciem la represió dels règims totalitaris del Magreb i Egipte durant les revoltes actuals.

LLengua: CATALÀ. Entrevistat: Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Començem amb la lectura de l’editorial del primer número (monogràfic «Agua») de la revista «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine). Si no pots accedir al web, a la llibreria de l’InfoEspai (Barcelona, Plaça del Sol) trobaràs exemplars en paper del mateix magazine.

La setmana que ve (o properament) dedicarem tot el programa a les «Guerres de l’Aigua» que ja hem començat a analitzar aquest diumenge amb:

> Una lectura sobre el conflicte pel litigi de l’aigua del riu Jordà utilitzada per Israel, Jordània, Síria, Liban i Palestina del llibre «Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio», de Vandana Shiva (Editorial Icaria, 2002).

> I un primer anàlisi dels conflictes per l’aigua a l’Àfrica que comentem durant l’entrevista i amb la lectura de l’article: «Ressonen tambors de guerra al riu Nil» (Directa nº 210, desembre 2010).