((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la “nova cultura de l’aigua” (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les “guerres de l’aigua” amb lectures de Vandana Shiva (“Las guerras del agua”) i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental “Contracorriente”,  una producció de “A salto de mata”, dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la “Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz”: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> “Las guerras del agua” (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> “Pimiento Verde” (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que “il·lustra” aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: “Un pont de mar blava: Líbia, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics “Un pont de mar blava”: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie “Les guerres de l’aigua”.

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).

Anuncios




((odp)) Educació llibertària (2a. part).

17 10 2010

Programa odp91: Programa sense el debat anunciat, però en directe una setmana més i amb la segona part del monogràfic sobre pedagogia llibertària. Començem fent un anàlisis crític de l’editorial “España en decadencia”, d’un diari de Madrid que reclama (tot el contrari que nosaltres) autoritat als centres educatius. Seguim llegint el dossier La pedagogía libertária, de la revista Libre Pensamiento. I avançem l’agenda antimilitarista de les properes setmanes (veure abaix).

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Apuntem les cites del calendari antimilitarista que comentem al programa:

> 30 d’octubre: Marxa i Inspecció civil a la base militar de l’OTAN de Bètera, València.

> 19/20 de novembre: contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal.

El blog de la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO, de Portugal: PAGAN.

> Estrena: “Pa negre”, pel·lícula sobre la pos-Guerra Civil espanyola, d’Agustí Villaronga (2010).

Música del programa, per ordre cronòlogic (primer nom cançó, després autor i entre parèntesis, àlbum o discogràfica):

1) Conte “La lluna i el cuc”, Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

2) “Cançó de la lluna”,  Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

3) “Each and every day”, Yes (Sweet dreams).

4) “Guerra Mundial”, Joquín Sabina (Ruleta rusa, 2003).

5) “Soldaditos”, El sobrino del diablo (Pulgarcito, 2005).

6) “Per la perla de la de l’u”, Primera Nota + Urbàlia Rurana (Folk Nou, 1996).

7) “Fes-te enci, fes-te ençà”, Xesco Boix (La granota tocada del bolet, -Salta Miralta, PICAP 1995).

I la notícia radiofònica de la setmana…! Radio Mistelera, emissora lliure i nocomercial de Dènia (València) està reproduint els audios d’Ones de pau en la seva programació on-line. Pots veure el seu blog connectan-te a:

http://radiomistelera.blogspot.com

I acabem recordant que ens agradaria poder compartir amb tu la lectura del llibre “Violència” (Biblioteca Universal Empúries). En castellà, titulat “Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales” (Editorial Paidós). En les properes setmanes ho anirem comentant al programa. Anima’t a participar en aquest debat i sempre que ho vulguis.

Telèfon de Contrabanda FM: 93 317 73 66

Email del programa: onesdepau@altaveu.org





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article “Desescolarizando la escuela”, del dossier “La pedagogía libertària”, publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) “Apa som-hi tots”, “Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) “Gresca”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.

3) “Homenatge a Teresa”, Ovidi Montllor Mengual, “A Alcoi”, 1974.

4) “Diccionari de butxaca”, Ovidi Montllor Mengual, “Crònica d’un temps”, 1973.

5) “Napoleon 2n”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.





((odp)) Onesdepau: remix1_2010.

1 08 2010

Programa odp80: Selecció d’àudios emesos el 2009 i 2010 a Ones de pau. No és cap resum del contingut realitzat i difòs fins ara doncs seria impossible sintetitzar en una hora i mitja  els gairebé 80 programes  que hem fet al llarg de 80 setmanes d’emisions. Serveixi, això sí, com a una visió de les  diverses perspectives amb que el programa tracta el tema de la pau i la violència. I amb l’acompanyament de bona música per refrescar l’audició.

Remix1_2010: contingut per temes i noms propis: ahimsa, “500 ejemplos de noviolencia” (David Fernández, Gabriela Serra, pròleg del llibre editat per Bidea Helburu), pau positiva, pau negativa, eirene, pax romana, Escola de Cultura de Pau (UAB), Laura Pau-sini, La Quadra Mágica (radioteatre), Lotta love (Led Zeppelin), Jack de Jonette (jazz), Mario Benedeti (oda a la pacificación), Jose Couso (rap),  Donde se cuece la guerra (àudio video), J. Molina (poema Soldado), Jiddu Krishnamurti (àudio en anglès amb traducció simultània, filòsof indi), Ya es primavera en la OTAN, Dios consumo (falques de Consume Hasta Morir), tecno-punk, En tierra de nadie (música pel·lícula mateix títol), musica per la pau (Fundacio per la Pau), Himne dels partisans, Tengo la vida en las manos (Lurdes Pérez).

Llengua lectures: CATALÀ/CASTELLÀ.





((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la “contra-guerrilla” turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc “Alif”), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede (“Cruzando el puente”).

4) Hip-Hop turc, Ceza (“Cruzando el puente”).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci “per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música”. I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”. El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  “La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental”.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser “armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units”.

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc “Alif”) i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc “Baraka”). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental “Cruzando el puente”.

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (3).

15 01 2010

Programa odp52: Tercera part de la sèrie de programes sobre les memòries  Rumbo a la gloria del cantant de música folk Woody Guthrie. No llegim el darrer capítol del llibre, com tampoc hem llegit molts dels diferents episodis, per mantenir així la sorpresa dels qui vulguin llegir aquestes memòries. La selecció final de textes que hem triat ens descobreix la Ruth, una companya de Woody. Noves cares i personatges dels “bajos fondos” amb els quals es relaciona en Woody. El racisme o xenofobia d’alguns yankis contra els japonesos que viuen a nordamèrica, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’audició de Woody i altres artistes al Rockefeller Center de Nova York. I al final, una mostra més de la  llibertat que cerca i viu constantment Woody Guthrie.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

Apuntem els títols de lescançons que pots escoltar en aquest tercer programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “All you fascist bound to lose” (1942).

2) “Dust bowl blues” (1937).

3) “So long it’s been good to know you” (1942).

4) “Little black train” (1941).

5) “Baltimore to Washington” (1949).

6) “Will you miss me (when I am gone)”.

7) “Talking fishing blues” (1943).

I acabem adjuntant l’enllaç web del sindicat històric nordamericà Industrial Workers of the World (IWW) que actualment segueix actiu i que va protagonitzar les grans lluites obreres a principis del segle XX. Woody Guthrie va recolzar la lluita sindical principalment a les ciutats i va escriure i cantar al costat de molts treballadors d’arreu del país com també entre els woobblies.

El proper divendres 22 de gener Ones de pau emetrà un programa sobre l’antropologia de la pau, partint del text situacionista “El deseo en ruinas”. Ens escoltem a Contrabanda FM, de 14:00h a 15:00h. O bé en la redifusió de diumenge, a les 23:30h.





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (2).

8 01 2010

Programa odp51: Segona part del programa basat en les memòries de Woody Guthrie. LLegim nous textes de Rumbo a la gloria i compartim més música “folk” d’un dels cantants que millor va saber expresar la crua realitat que van patir les víctimes de la Gran Depresió als Estats Units durant els anys 1920/1930. A través dels  nous capítols que llegim aquesta setmana, ens apropem cada vegada més als homes i dones, infants i anciants que viuen aquesta tragèdia econòmica, social, humana… en la que hi ha en joc la pròpia supervivència, i que el mateix Woody va patir en carn pròpia.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

La gran crisis industrial, agrícola, finançera… coneguda com la Gran Depresió i el Crack del 1929, és un referent històric imprescindible per entendre la societat capitalista nordamericana i mundial del segle XX i d’avui en dia. Els textos de les memòries de Woody Guthrie s’han d’entendre doncs en el context d’aquella època i “des d’abaix” (amb el poble), però alhora expresen una realitat molt present en el segle XXI. De fet les consequències de la crisis que vivim actualment supera en molts aspectes i nivells la crisis de 1929, tot i que moltes causes són les mateixes. Molta població migrant d’avui, per exemple, ara està patint les mateixes (o pitjors) condicions de vida que els protagonistes de Rumbo a la glòria. És la violència estructural, ho seguim denunciant!

Woody Guthrie va estar enrolat com a soldat yanki a la Segona Guerra Mundial.  Per tant és clar que Woody no és cap exemple d’insubmisió antimilitarista. Ara bé sí que va denunciar des de la seva posició independent  i amb moltes cançons el feixisme, la represió policial i l’injust, explotador i criminal sistema capitalista.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “Ain’t got no home in this world anymore” (1938).

2) “Going/Blowing down the road” (1939).

3) “Do, Re, Mi” (1937).

4) “This land is your land” (1940).

5) “Talking dust bowl blues” (1937).

6) “Cowboy walts” (tradicional).

7) “Ain’t got no home in this world anymore” (1938).

La propera setmana emetrem la tercera i última part d’aquesta sèrie de programes basats en les memòries de Woody Guthrie, Rumbo a la gloria. Per cert que hem evitat de llegir algunes de les parts més trascendents del llibe perque qui vulgui llegir-les pugui sorprendre’s, tot i haver escoltat alguns fragments en el programa Ones de pau.

I apuntem una vegada més l’enllaç web en el que trobaràs tota la informació relacionada amb el cantant i músic nordamericà:

http://www.woodyguthrie.org





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (1).

1 01 2010

Programa odp50: Començem l’any 2010 amb la primera part del programa dedicat al cantant i músic nordamericà Woody Guthrie (1912-1967). En lloc de fer un programa biogràfic tipus reportatge, hem volgut compartir alguns fragments de les memòries “Rumbo a la gloria” que va escriure Woody Guthrie. I així presentar-lo en primera persona.  I qui és en Woody? Segons Bob Dylan,  es “un antimaterialista que posee una alma profundamente poética”. I segons John Steinbeck, representa “la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión”. Com es pot comprobar en la fotografia (abaix), Woody ho diu molt clar quan escriu a la seva guitarra: “this machine kills fascist” (aquesta màquina mata feixistes).

Format: Lectura+música. Llengua: CASTELLÀ/ANGLÈS.

“Woody es simplemente Woody; miles de personas lo conocen sólo por ese nombre. Es una voz y una guitarra. Canta las canciones de un pueblo y sospecho que él mismo es en cierto modo ese pueblo. Con su timbre áspero y nasal, la guitarra colgando como una herramienta oxidada, nada dulce hay en él y nada dulce hay tampoco en las canciones que canta. Pero hay algo más importante para quienes aún escuchan: la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión. Diría que a eso lo llamamos espíritu americano”. John Steinbeck, escritor norteamericano y autor, entre otras novelas, de “Las uvas de la ira”.

“Apenas iniciados los años treinta del pasado siglo, un jovencísimo Woody Guthrie abandonó la devastada Oklahoma de su infancia para emprender un viaje que sólo detendría la muerte tres décadas más tarde. Rodando a pie o a dedo por los polvorientos caminos de la Gran Depresión, persiguiendo la quimera del Oeste en vagones de carga compartidos con vagabundos y emigrantes, conviviendo con los parias de la tierra en tabernas, fondas, fábricas o campos de cultivo, Guthrie quiso vivir entre las voces de esa América que algunos llaman profunda para tejer con ellas un prodigioso legado de canciones cuyos ecos no han dejado de sonar en la música popular contemporánea. Guthrie nos legó también una singular autobiografía que consigue recrear las múltiples texturas de un hombre, de una época y de una visión que no podemos dejar en las garras del olvido”.  The Nation.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites (o reeditades), interpretades per Woody Guthrie:

1) “The sinking of the Reuben James” (1942).

2) “Cowboy walts” (tradicional).

3) “How Joo do” (1946).

4) Hobo’s Lullaby” (renewed, 1961).

5) “Bufallo skinners” (1945).

6) “Car song” (1954).

7) “Cowboy walts” (tradicional).

8) “Bed on the floor” (1941).

9) “Muleskinner blues” (renewed, 1963).

10) “The sinking of the Reuben James” (1942).

Al web oficial de Woody Guthrie trobaràs les lletres de totes les cançons, informació biogràfica i discogràfica, així com un ampli arxiu  documental relacionat amb les obres del músic nordamericà.

La propera setmana emetrem la segona part del programa dedicat a Woody Guthrie, amb noves lectures dels darrers capítols de “Rumbo a la gloria” i més música d’aquest cantant popular que ha superat l’etiqueta de “folk” per esdevenir un poeta universal del poble nordamericà.

El títol original de “Rumbo a la gloria” és “Bound for glory”. I la primera publicació fou editada per E. P. Dutton (1943). L’edició que llegim en el programa és la de  Majorie M. Guthrie (1971), amb traducció d’Ezequiel Martínez.





((odp)) Canalons i canons.

25 12 2009

Programa odp49: “Galets i galetes, canalons i canons, turrons i terror…”. Muntatge d’àudio antimilitarista damunt la bateria electrònica de Bill Cobham (1972) i d’una actuació en directe de la banda d’un altre bateria excepcional, Jack de Jonnethe (1975). Recitem el poema  “Oda a la pacificación” de Mario Benedetti (llegir abaix). I tanquem el muntatge amb “What the world needs now” (…is love, sweet love…), un altre magistral interpretació, aquesta a càrrec del duet de saxofonistes Al Cohn i Zoot Sims (Motoring Along, 1975).

Format: muntatge sonor-musical. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

“Oda a la pacificación”:

“No sé hasta dónde irán los pacificadores con su ruido metálico de paz

pero hay ciertos corredores de seguros que ya colocan pólizas contra la pacificación

y hay quienes reclaman la pena del garrote para los que no quieren ser pacificados

cuando los pacificadores apuntan por supuesto tiran a pacificar

y a veces pacifican dos pájaros de un tiro

es claro que siempre hay algún necio que se niega a ser pacificado por la espalda

o algún estúpido que resiste la pacificación a fuego lento

en realidad somos un país tan peculiar

que quien pacifique a los pacificadores un buen pacificador será”.

Poema de Mario Benedetti.