((odp)) Diaris de Viatge (i VII): Cuba (2).

15 01 2012

Programa odp153: Segona part del programa dedicat a Cuba i últim de la sèrie dels Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau el 2007/2008. La selecció de lectures d’aquesta setmana ha acabat prioritzant les experiències qüotidianes i personals viscudes amb els cubans i les cubanes, doncs teniem previst difondre uns àudios del darrer discurs del president cubà Raul Castro a l’Asamblea Nacional, el desembre de 2011, que finalment per qüestions tècniques no podem compartir, i haviem deixat per una altra ocasió la informació del procés històric d’alliberació nacional i revolucionari de Cuba que també recopila els Diaris de Viatge i que vam començar a llegir en el primer monogràfic. Tanmateix, si «lo personal és polític», algunes de les vivències que expliquem reflexaran prou bé la situació política, econòmica i social que es viu a l’illa caribenya.

Llengua: CASTELLANO/CATALÀ.

[Per veure les imatges en gran, clicar-hi damunt amb el botó dret del ratolí].

Imatge (adalt): Castillo del Morro i port de Santiago de Cuba (Pag. 88/89, Diari de Viatge). A poques milles de la costa cubana,  les illes de Jamaica i Haití i la república Dominicana.

El «Concepto derevolución…» [què és la revolució] pronunciat pel Comandant Fidel Castro Ruz, quan era president de Cuba, durant la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig del 2000, i que llegim al començament del programa, el pots escoltar al web de RadioCubana.cu

A la imatge de dalt (pag. 51 Diari de Viatge a Cuba), Fidel Castro fent història: De la Sierra Maestra (Granma) i l’Exércit Rebel, a la declaració de La Habana, el 1960, a la plaça de la Revolució José Martí (encara sense l’escultura del Che).

Enllaçem una vegada més el web del Museo de la Revolución, de La Habana, amb molta informació, ben sintetitzada i agrupada per etapes, de la història revolucionària antiga i recent de Cuba.

A les imatges d’abaix és pot veure l’estudi/plató de CMKC Radio Revolución, de Santiago de Cuba, i l’equip del programa «Pronto» emetent en directe l’11 d’agost de 2008. Entre els espectadors/audiència, el conductor d’Ones de Pau…

Transcrivim a continuació uns fragments del discurs del president Raul Castro, durant la clausura del 8è periode de sesions de l’Assemblea Nacional de Cuba, el desembre de 2011:

«Estoy convencido de que la corrupción es hoy uno de los principales enemigos de la revolución, mucho más dañino que la actividad subversiva e injerencista del gobierno de EEUU y sus aliados dentro y fuera del país. […] En esta batalla estratégica se ha elevado la coordinación, cohesión y exigencia en el enfrentamiento al delito y comienzan a verse algunos resultados, tanto en los hechos llamados de «cuello blanco», cometidos por directivos y funcionarios nacionales y extranjeros vinculados con el comercio exterior y la inversión extranjera, como en las fechorías llevadas a cabo por delinquentes comunes en contuberbio con dirigentes administrativos y empleados de dependencia estatales…».

«Puedo asegurarles que ésta vez sí se acabaran los cuatreros en el país como se acabaron los traficantes de drogas. Y no resurgirán porque estamos decidios a hacer cumplir las instrucciones impartidas por el gobierno y los acuerdos del Congreso del Partido [Partido Comunista de Cuba]. Lo mismo les digo respecto de aquellos burócratas corrompidos con cargos obtenidos a golpe de simulación y oportunismo que utilizan las posiciones que todavía ocupan para acumular fortunas, apostando a una eventual derrota de la Revolución. […] [Las pruebas de los delitos de estos] delincuentes de cuello blanco les serán mostrados a todos ustedes compañeros Diputados».

«Tenemos muy presente la alerta de Fidel, el 17 de noviembre del 2005, en el Aula Magna de la Universidad de La Habana, hace algo más de seis años, al referirse a que «éste país [Cuba] puede autodestruirse por si mismo. Y hoy el enemigo no puede hacerlo, nosotros, sí. Y sería culpa nuestra», concluia el jefe de la revolución en aquella ocasión. Por eso acordamos hace dos días, en el tercer pleno del Comité Central que les acabo de mencionar, que acabaremos con esa plaga parasitaria. […] Muy vinculado con esa firme decisión de recuperar la disciplina social en nuestra patria, se encuentra el proceso de implementación de los lineamientos de la política económica y social del Partido y la Revolución, que fue debatido en la actual sesión de la Asamblea Nacional, pues a nadie le cabe duda de que con este panorama que les estoy narrando sería muy difícil actualizar nuestro socialismo».

«Continuaremos haciendo realidad todo lo acordado… contribuyendo a la superación de la vieja mentalidad dogmática y corrigiendo oportunamente los errores que podamos cometer…».

Imatges (adalt), Bahía de Taco: la primera, amb el cubà treient aigua de dins de la barca (a diferència de la imatge heroica de Fidel amb la guerrilla a Sierra Maestra) podria ser una metàfora de com és podria «enfonsar» o «ofegar» el sistema socialista cubà si no hi ha una veritable unitat del poble i no s’avança en el procés revolucionari…  És clar que més enllà de la corrupció (com s’apuntaba abans), no es pot oblidar que «el bloqueig econòmic, comercial i finançer del govern dels Estats Units contra Cuba persisteix i s’intensifica», debilitant dramàticament dia a dia la població i el govern. Enllaçem el web amb l’informe Bloqueo 2011, elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba: «En el presente informe se consigna que el daño económico directo ocasionado al pueblo cubano  por la aplicación del bloqueo económico, comercial y financiero de los Estados Unidos contra Cuba hasta diciembre de 2010, a precios corrientes, calculados de forma muy conservadora, asciende a una cifra que supera los 104 mil millones de dólares».

Un altre exemple de la «guerra de baixa intensitat» dels EEUU cap a Cuba, des de fa dècades i que no s’atura, és el cas de «los Cinco»: «Los cinco agentes cubanos que tenían como única función conocer los planes de atentados contra su país de grupos terroristas radicados en Miami, fueron encarcelados por EEUU en 1998, al conocerse su actividad luego de que el gobierno cubano facilitó la información al FBI. El juicio fue declarado nulo por la justicia de los EEUU, y su encarcelamiento fue declarado ilegal por el Grupo de Trabajo sobre Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas», sin embargo los Cinco ya llevan trece años en prisiones de máxima seguridad de EEUU (fuente, periódico Granma).

Evidentment no hem passat per alt la presó militar nordamericana de Guantánamo (centre d’internament i de tortura del govern dels EEUU, en territori cubà, que va crear l’administració del president G.W.Bush, l’11 de gener de 2002), malgrat que no ho hem denunciat en aquest programa,  precisament quan «viatgavem» per la província de Guantánamo, entre d’altres indrets de Cuba. Enllaçem doncs els seguents documents d’Amnistia Internacional (AI) que, més enllà de la informació periodística «útil» que ofereix, cal llegir «entre línies», de forma crítica:

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Cronología» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre, 2011). Bé ja ho deiem abans… només la primera data, 11 de gener de 2001, i la primera frase són ben polèmiques: «Cuatro aviones secuestrados se estrellan contra el World Trade Center, el Pentágono y una zona rural de Pensilvania». Només dir que el suposat avió dirigit contra el Pentágon no ha aparegut mai, oi? I de les Torres Bessones ja se n’ha parlat molt, i sembla clar que nomès amb l’impacte dels avions no és podien esfondrar les torres, i el tercer edifici que no va rebre l’impacte de cap avió, encara menys. Però és clar, la versió «oficial» dels fets segueix imposant-se per damunt de la veritat gràcies al control mediàtic i propagandístic. En fi, seguim llegint «entre línies» i de forma crítica…

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Datos y Cifras» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre 2011).

> «Torturas y entregas: Guantánamo, casos ilustrativos» (AI, gener 2012).

I d’un extrem a altre de l’illa, viatgem de Guantánamo a Pinar del Río…

Imatges (adalt): Campismo «Dos Hermanas» i camps de cultiu de tabac, encara sense sembrar, al Parque Nacional de Viñales (província de Pinar del Río).

El realitzador d’Ones de Pau va trobar en una llibreria de segona mà, a Santiago de Cuba, durant aquest viatge, el llibre «La guerra se acaba» (imatge portada adalt), una biografia de John Lennon (que va visitar Cuba «acompanyat de George Harrisson i va viure un temps a La Habana»), escrit pel cubà Ernesto Juan Castellanos (Ediciones Extramuros, La Habana, 2001). No ho comentem durant el programa però voliem incloure-ho en aquesta entrada del bloc perquè… el títol de la cançó de Lennon, que dóna nom al llibre, és un missatge més que adient pels antimilitaristes que practiquen la Desobediència Civil i intenten «ser el canvi que volem».

Clicant l’etiqueta d’accés directe als programes «Diaris de Viatge» (aquí i a la columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels set programes dedicats a aquest viatge a Méxic, Guatemala i Cuba, amb els àudios corresponents i la informació relacionada que hem publicat.

Recordem que al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» Ones de Pau publica tots els àudios dels programes monogràfics que realitza sobre aquesta país centreamericà. Per cert que aquest dissabte 14 de gener, l’exgeneral Otto Pérez Molina (coresponsable de crims de guerra i genocidi durant els anys 1980’s a Guatemala, com hem denunciat en diferents programes), ha pres possesió del càrrec de president de Guatemala, després de guanyar les eleccions celebrades el novembre del 2011. Caldrà seguir d’aprop com (i contra qui) aplica la seva política de «mano dura», en un país que té actualment «el récord d’homicidismés alt de tota América, 41 per cada 100.000 persones»; i s’ha convertit en un narcoestat, com el país veí, Méxic.

Al web de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i a Youtube pots veure el documental «Titular de hoy: Guatemala» (produït per EPIDEM i TV Finlandia, dirigit per Mikael Wahlforss i gravat l’any 1982 a Guatemala, durant les massacres a El Quiché, en els moments més terrorífics de la «Guerra Interna» (1963-1996). Un dels testimonis que surt retratat al documental és…

…Mayor Otto Pérez Molina. VIDEO: 3a part. MINUT: 04:40. Campamento y aldea modelo «La Pista», Nebaj, Quiché. El «Mayor Otto Pérez Molina», amb barba, vestimenta de comandament militar i boina vermella, explica al reporter l’estratègia contrainsurgent de «quitar el agua al pez» («la población civil es para la guerrilla lo que el agua es para el pez»), i que els morters de l’exèrcit de Guatemala estan fabricats a Israel (els helicòpter, als EEUU).

També són impagables les declaracions del general i president de Guatemala (després de fer un cop d’estat el 1982), Efrain Ríos Mont, parlant d’amor mentre es consumava el genocidi, durant un discurs davant representants de la Cambra de Comerç guatemalteca. El documental acaba amb una imatge dels presidents dels EEUU i Guatemala, Ronald Reagan i Ríos Montt, junts en una roda de prensa, i amb el seguent text: «El presidente Ríos Montt afirma: «No es que practiquemos la política de tierra arrasada, sino la táctica de comunistas quemados».

El proper diumenge 22 de gener, Ones de Pau emetrà l’últim programa de la temporada (i d’aquesta etapa radiofònica per la desmilitarització), coincidint amb el tercer aniversari del programa, des que l’11 de gener de 2009 va començar a emetre a Contrabanda FM. Després de tres anys emetent cada setmana (150 programes realitzats), Ones de Pau fa una pausa radiofònica fins… setembre (?). El proper diumenge ho concretarem i segurament apuntarem algunes idees noves pel programa de la propera temporada, que com ja vam anunciar fa unes setmanes s’anomenarà: Nodes de pau. Peròno avançem aconteixements, ens escoltem el proper diumenge a la sintonia de Contrabanda FM (91.4 de Barcelona) o per internet a http://www.contrabanda.org





((odp)) Diaris de Viatge (VI): Cuba.

1 01 2012

Programa odp151: Viatgem a Cuba a través d’una selecció de lectures dels Diaris de Viatge escrits pel conductor d’Ones de Pau durant la seva estada a l’illa caribenya, el juliol/agost de 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (21 juliol-27 agost 2008): La Habana (1), Trinidad, Santa Clara, Cayos Santa María (playa Perla Blanca), Santa Clara (2), Santiago de Cuba, Baracoa, Bahia Taco, Santiago de Cuba (2), La Habana (3), Sandino, Bahia Corrientes, Viñales, La Habana (4).

la-habana-calida-y-gris_diari

Les pàgines 18/19 (imatge adalt) reflecteixen la idea de La Habana: cálida y gris. Matissat amb els destacats: sopor e ilusión, nostalgia, decadente, morbosa (de l’obra pictòrica del cubà Luis Enrique Camejo). I, afegia el viatger (pag. 16): precaria, humilde, hospitalaria, amiga, política

Fidel Castro i el comandant Camilo Cienfuegos (imatge adalt) entrant el 8 de gener a l’Havana, al capdavant de la guerrilla i l’insurrecció popular.

Recordem que Ones de Pau va entrevistar el gener de 2009 a un representant del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos i membre del Partit Comunista de Cuba, que era de visita a Barcelona, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana (1959-2009). A l’entrada del bloc corresponent (odp03) pots escoltar l’àudio i trobaràs més informació (amb especial referència a José Martí) i enllaços a emissores de ràdio cubanes.

Sí que enllaçem aquí el web de Radio Rebelde (de l’Havana), on el Félix (de casa Inés) recita els seus versos satírics, com comentem en el programa, i amb interessants reportatges radiofònics realitzats per l’emissora cubana, així com àmplia informació nacional i internacional.

Hatuey (imatge adalt), cacique taino, de l’illa La Española (actual Haití i República Dominicana), és reconegut com el «màxim exponent de la rebel·lia anticolonial del segle XVI. Va organitzar la resistència inicial contra els conqueridors espanyols».

No hem d’oblidar que amb l’arribada dels espanyols i europeus al Carib, es va exterminar a la població indígena autòctona. A Yucatán (estat de Méxic), per exemple, van morir dos terceres parts de la població durant la colonització iniciada el segle XVI, però es que a les illes del Carib els invasors van exterminar a tota la població nativa.

Aquesta setmana hem compartit lectures d’algunes de les experiències en cases particulars de cubans que lloguen habitacions a estrangers. I a la segona part de la sèrie dels Diaris de Viatge a Cuba anirem de campismo («camping») amb els cubans que fan vacances organitzades per l’estat, visitarem noves ciutats (especialment Santiago de Cuba) i reviurem algunes «excursions» i nits dormint en hamaca (fugint del circuit turístic), a diferents platges de l’illa: Bahia Taco, Baracoa (imatge adalt) i Bahia Corrientes (Pinar del Río), entre d’altres indrets i aventures. També, en el proper monogràfic, repassarem les Guerres d’Alliberació Nacional del segle XIX i l’etapa revolucionària del segle XX que acabaria amb el derrocament del règim de Fulgencio Batista.

Enllaçem aquí el web del Museo de la Revolución, de l’Havana, una de les principals fonts d’informació dels Diaris de Viatge i que continuarem compartint en el proper programa. El web del museu divideix el contingut de l’Exposició permanent en: Colonia, Neocolonia, Guerra de Liberación Nacional (2do Piso). Revolución en el Poder (1er Piso). Período Especial, Gesta Boliviana, Sala Monográfica, Rincón de los Cretinos, Memorial Granma (Planta Baja).

Nada nos enseñará mejor a comprender lo que es una revolución (…) que el análisis de la historia de nuestro país, que el estudio de la historia de nuestro pueblo y de las raíces revolucionarias de nuestro pueblo (Fidel).

És clar que a Cuba, a banda de posar en pràctica un model socialista excepcional (únic? al món), no són poques les crítiques al règim cubà (des de l’interior i l’exterior del país) i els mateixos Raúl i Fidel han reconegut que el socialisme d’estat no està funcionant… Potser en el proper programa tindrem temps de comentar la situació política actual del país i de comparar (en certs àmbits) com és viu a Méxic, Guatemala i Cuba, els tres paísos recorreguts durant aquest viatge.

Música del programa:

> «Ghost riders in the sky», Ned Sublette (àlbum, «Cowboy Rumba»).

>  Solo piano, Chucho Valdés («Variations on classical themes»).

> Best of Orquesta Aragón.

> «Live in New York», Los Muñequitos de Matanzas.

> «Cubana», Sativo y la Voz Popular («Babilon se quema»)





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci «per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música». I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental». El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  «La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental».

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser «armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units».

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc «Alif») i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc «Baraka»). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental «Cruzando el puente».

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Dr. Sativo y La Voz Popular.

14 08 2009

Programa odp32: Concert acústic en directe des dels estudis de Contrabanda FM. Començem esoltant un document sonor històric, la primera emissió de la ràdio rebel La Voz Popular (de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca). Una emissora que va inspirar el nom de la banda del Dr. Sativo, i que es defineixen com: «Una sabrosa mezcla de reggae, cumbia y hip-hop con líricas para reflexionar. Un mensaje de fuerza y unión contra el sistema babilónico que impone el mal gobierno a los habitantes del Planeta Tierra». Aquesta setmana fem un recorregut vital-musical per Guatemala, Cuba, Europa, India… Com diuen ells, «pa llenarte de energía positiva y fuerza para luchar… con sabrossura».

Format: concert i entrevista. Llengua: CASTELLANO, yoruba, inglés.

Dr. Sativo y la voz popular

Recordem que Ones de pau realitza la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Una espai que a vegades és monogràfic (és a dir que dura tot el programa, com aquest concert) i a vegades és una secció més dins del programa. I editem un blog a part propi perquè puguis trobar i escoltar tots els àudios junts sobre Guatemala emesos a Ones de pau. Així podràs descobrir millor la realitat d’aquest país Centreamericà. L’enllaç a aquest altre blog el pots trobar a la pagina «Guatemala» (sumari barra superior), i és el següent:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com





((odp)) Revolució cubana: 50 anys (1959-2009).

25 01 2009

Programa odp03: 50 aniversari de la Revolució cubana (1959-2009). I per contrastar processos històrics, també parlem de la revolució i guerrilla a Guatemala.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidats: Amaury Damian Torno, del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos. Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase: “Patria es humanidad». José Martí (ideòleg de la revolució cubana i líder de la segona Guerra d’Independència de 1895).

La revista «Caminos» (nº 47, 2007), del Centro Dr. Martin Luther King Jr., de la Habana, presenta en un article «al más grande de todos los cubanos» (José Martí):

«…uno de los muchos aspectos de la grandeza martiana: fusionar armónicamente  al hombre político, al luchador incansable, al periodista sagaz, al poeta, al ensayista, al escritor para niños, en un saldo único, en una integridad nada común. El intelectual no desterró al político. El periodista no desmembró al poeta…»

«Nuestra América» es el texto cenital de José Martí. Apareció por primera vez en La revista ilustrada de Nueva York, el primero de enero de 1891, y el 30 de enero del mismo año en la revista El Partido Liberal, de México.

«Nuestra América» es una de las tres grandes y sintéticas culminaciones de la obra martiana dadas a luz en vísperas de la preparación y fundación del Partido Revolucionario Cubano. Las otras dos son «Los versos senzillos», atesoradores de su más alta sabiduría, y el discurso pronunciado el 26 de noviembre de 1891 en el Liceo Cubano de Tampa («Con todos, y para el bien de todos»), donde están formulados los principios éticos de la futura república de Cuba.

Así escribió Martí en «Nuestra América», en 1891, cuatro años antes de que empezara la Segunda Guerra de Liberación Nacional, o sea la Guerra Hispano-Cubana-Norteamericana:

«No hay proa que taje una nube de ideas. Una idea enérgica; flameada a tiempo ante el mundo, para (detiene), como la bandera mítica del juicio final, a un escuadrón de acorazados.» (…)

«Ya no podemos ser el pueblo de hojas, que vive en el aire, con la copa cargada de flor, restallando o zumbando, según la acaricie el capricho de la luz, o la tundan y talen las tempestades; ¡los árboles se han de poner en fila, para que no pase el gigante de las siete leguas! ¡Es la hora del recuento y de la marcha unida, y hemos de andar en cuadro apretado como la plata en las raíces de Los Andes!»

Al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, també parlem d’un altra revolució i un altra guerrilla, amb un resultat molt diferent del viscut a Cuba.

«La cançó «Guantanamera» va popularitzar internacionalment els «Versos Sencillos» de Martí, i potser l’escoltaràs en alguna emissora del Portal de la radio cubana.

Acabem amb un apunt cinematogràfic: «Los 4 años que estremecieron al mundo» (1959-1962). Sèrie documental «Cuba: caminos de revolución» (DVD3). «En cuatro años, el tiempo que dura una administración norteamericana, un pequeño país que comienza una Revolución es sometido a centenares de actos de sabotaje, a una invasión a gran escala, a un bloqueo económico y se coloca en el vórtice de un posible holocausto nuclear…»