ones de pau

Programa odp153: Segona part del programa dedicat a Cuba i últim de la sèrie dels Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau el 2007/2008. La selecció de lectures d’aquesta setmana ha acabat prioritzant les experiències qüotidianes i personals viscudes amb els cubans i les cubanes, doncs teniem previst difondre uns àudios del darrer discurs del president cubà Raul Castro a l’Asamblea Nacional, el desembre de 2011, que finalment per qüestions tècniques no podem compartir, i haviem deixat per una altra ocasió la informació del procés històric d’alliberació nacional i revolucionari de Cuba que també recopila els Diaris de Viatge i que vam començar a llegir en el primer monogràfic. Tanmateix, si «lo personal és polític», algunes de les vivències que expliquem reflexaran prou bé la situació política, econòmica i social que es viu a l’illa caribenya.

Llengua: CASTELLANO/CATALÀ.

[Per veure les imatges en gran, clicar-hi damunt amb el botó dret del ratolí].

Imatge (adalt): Castillo del Morro i port de Santiago de Cuba (Pag. 88/89, Diari de Viatge). A poques milles de la costa cubana,  les illes de Jamaica i Haití i la república Dominicana.

El «Concepto derevolución…» [què és la revolució] pronunciat pel Comandant Fidel Castro Ruz, quan era president de Cuba, durant la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig del 2000, i que llegim al començament del programa, el pots escoltar al web de RadioCubana.cu

A la imatge de dalt (pag. 51 Diari de Viatge a Cuba), Fidel Castro fent història: De la Sierra Maestra (Granma) i l’Exércit Rebel, a la declaració de La Habana, el 1960, a la plaça de la Revolució José Martí (encara sense l’escultura del Che).

Enllaçem una vegada més el web del Museo de la Revolución, de La Habana, amb molta informació, ben sintetitzada i agrupada per etapes, de la història revolucionària antiga i recent de Cuba.

A les imatges d’abaix és pot veure l’estudi/plató de CMKC Radio Revolución, de Santiago de Cuba, i l’equip del programa «Pronto» emetent en directe l’11 d’agost de 2008. Entre els espectadors/audiència, el conductor d’Ones de Pau…

Transcrivim a continuació uns fragments del discurs del president Raul Castro, durant la clausura del 8è periode de sesions de l’Assemblea Nacional de Cuba, el desembre de 2011:

«Estoy convencido de que la corrupción es hoy uno de los principales enemigos de la revolución, mucho más dañino que la actividad subversiva e injerencista del gobierno de EEUU y sus aliados dentro y fuera del país. […] En esta batalla estratégica se ha elevado la coordinación, cohesión y exigencia en el enfrentamiento al delito y comienzan a verse algunos resultados, tanto en los hechos llamados de «cuello blanco», cometidos por directivos y funcionarios nacionales y extranjeros vinculados con el comercio exterior y la inversión extranjera, como en las fechorías llevadas a cabo por delinquentes comunes en contuberbio con dirigentes administrativos y empleados de dependencia estatales…».

«Puedo asegurarles que ésta vez sí se acabaran los cuatreros en el país como se acabaron los traficantes de drogas. Y no resurgirán porque estamos decidios a hacer cumplir las instrucciones impartidas por el gobierno y los acuerdos del Congreso del Partido [Partido Comunista de Cuba]. Lo mismo les digo respecto de aquellos burócratas corrompidos con cargos obtenidos a golpe de simulación y oportunismo que utilizan las posiciones que todavía ocupan para acumular fortunas, apostando a una eventual derrota de la Revolución. […] [Las pruebas de los delitos de estos] delincuentes de cuello blanco les serán mostrados a todos ustedes compañeros Diputados».

«Tenemos muy presente la alerta de Fidel, el 17 de noviembre del 2005, en el Aula Magna de la Universidad de La Habana, hace algo más de seis años, al referirse a que «éste país [Cuba] puede autodestruirse por si mismo. Y hoy el enemigo no puede hacerlo, nosotros, sí. Y sería culpa nuestra», concluia el jefe de la revolución en aquella ocasión. Por eso acordamos hace dos días, en el tercer pleno del Comité Central que les acabo de mencionar, que acabaremos con esa plaga parasitaria. […] Muy vinculado con esa firme decisión de recuperar la disciplina social en nuestra patria, se encuentra el proceso de implementación de los lineamientos de la política económica y social del Partido y la Revolución, que fue debatido en la actual sesión de la Asamblea Nacional, pues a nadie le cabe duda de que con este panorama que les estoy narrando sería muy difícil actualizar nuestro socialismo».

«Continuaremos haciendo realidad todo lo acordado… contribuyendo a la superación de la vieja mentalidad dogmática y corrigiendo oportunamente los errores que podamos cometer…».

Imatges (adalt), Bahía de Taco: la primera, amb el cubà treient aigua de dins de la barca (a diferència de la imatge heroica de Fidel amb la guerrilla a Sierra Maestra) podria ser una metàfora de com és podria «enfonsar» o «ofegar» el sistema socialista cubà si no hi ha una veritable unitat del poble i no s’avança en el procés revolucionari…  És clar que més enllà de la corrupció (com s’apuntaba abans), no es pot oblidar que «el bloqueig econòmic, comercial i finançer del govern dels Estats Units contra Cuba persisteix i s’intensifica», debilitant dramàticament dia a dia la població i el govern. Enllaçem el web amb l’informe Bloqueo 2011, elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba: «En el presente informe se consigna que el daño económico directo ocasionado al pueblo cubano  por la aplicación del bloqueo económico, comercial y financiero de los Estados Unidos contra Cuba hasta diciembre de 2010, a precios corrientes, calculados de forma muy conservadora, asciende a una cifra que supera los 104 mil millones de dólares».

Un altre exemple de la «guerra de baixa intensitat» dels EEUU cap a Cuba, des de fa dècades i que no s’atura, és el cas de «los Cinco»: «Los cinco agentes cubanos que tenían como única función conocer los planes de atentados contra su país de grupos terroristas radicados en Miami, fueron encarcelados por EEUU en 1998, al conocerse su actividad luego de que el gobierno cubano facilitó la información al FBI. El juicio fue declarado nulo por la justicia de los EEUU, y su encarcelamiento fue declarado ilegal por el Grupo de Trabajo sobre Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas», sin embargo los Cinco ya llevan trece años en prisiones de máxima seguridad de EEUU (fuente, periódico Granma).

Evidentment no hem passat per alt la presó militar nordamericana de Guantánamo (centre d’internament i de tortura del govern dels EEUU, en territori cubà, que va crear l’administració del president G.W.Bush, l’11 de gener de 2002), malgrat que no ho hem denunciat en aquest programa,  precisament quan «viatgavem» per la província de Guantánamo, entre d’altres indrets de Cuba. Enllaçem doncs els seguents documents d’Amnistia Internacional (AI) que, més enllà de la informació periodística «útil» que ofereix, cal llegir «entre línies», de forma crítica:

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Cronología» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre, 2011). Bé ja ho deiem abans… només la primera data, 11 de gener de 2001, i la primera frase són ben polèmiques: «Cuatro aviones secuestrados se estrellan contra el World Trade Center, el Pentágono y una zona rural de Pensilvania». Només dir que el suposat avió dirigit contra el Pentágon no ha aparegut mai, oi? I de les Torres Bessones ja se n’ha parlat molt, i sembla clar que nomès amb l’impacte dels avions no és podien esfondrar les torres, i el tercer edifici que no va rebre l’impacte de cap avió, encara menys. Però és clar, la versió «oficial» dels fets segueix imposant-se per damunt de la veritat gràcies al control mediàtic i propagandístic. En fi, seguim llegint «entre línies» i de forma crítica…

> «Décimo aniversario de Guantánamo: Datos y Cifras» (AI, «Información para los medios de comunicación», desembre 2011).

> «Torturas y entregas: Guantánamo, casos ilustrativos» (AI, gener 2012).

I d’un extrem a altre de l’illa, viatgem de Guantánamo a Pinar del Río…

Imatges (adalt): Campismo «Dos Hermanas» i camps de cultiu de tabac, encara sense sembrar, al Parque Nacional de Viñales (província de Pinar del Río).

El realitzador d’Ones de Pau va trobar en una llibreria de segona mà, a Santiago de Cuba, durant aquest viatge, el llibre «La guerra se acaba» (imatge portada adalt), una biografia de John Lennon (que va visitar Cuba «acompanyat de George Harrisson i va viure un temps a La Habana»), escrit pel cubà Ernesto Juan Castellanos (Ediciones Extramuros, La Habana, 2001). No ho comentem durant el programa però voliem incloure-ho en aquesta entrada del bloc perquè… el títol de la cançó de Lennon, que dóna nom al llibre, és un missatge més que adient pels antimilitaristes que practiquen la Desobediència Civil i intenten «ser el canvi que volem».

Clicant l’etiqueta d’accés directe als programes «Diaris de Viatge» (aquí i a la columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels set programes dedicats a aquest viatge a Méxic, Guatemala i Cuba, amb els àudios corresponents i la informació relacionada que hem publicat.

Recordem que al bloc «Guatemala: de la impunitat a la pau» Ones de Pau publica tots els àudios dels programes monogràfics que realitza sobre aquesta país centreamericà. Per cert que aquest dissabte 14 de gener, l’exgeneral Otto Pérez Molina (coresponsable de crims de guerra i genocidi durant els anys 1980’s a Guatemala, com hem denunciat en diferents programes), ha pres possesió del càrrec de president de Guatemala, després de guanyar les eleccions celebrades el novembre del 2011. Caldrà seguir d’aprop com (i contra qui) aplica la seva política de «mano dura», en un país que té actualment «el récord d’homicidismés alt de tota América, 41 per cada 100.000 persones»; i s’ha convertit en un narcoestat, com el país veí, Méxic.

Al web de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i a Youtube pots veure el documental «Titular de hoy: Guatemala» (produït per EPIDEM i TV Finlandia, dirigit per Mikael Wahlforss i gravat l’any 1982 a Guatemala, durant les massacres a El Quiché, en els moments més terrorífics de la «Guerra Interna» (1963-1996). Un dels testimonis que surt retratat al documental és…

…Mayor Otto Pérez Molina. VIDEO: 3a part. MINUT: 04:40. Campamento y aldea modelo «La Pista», Nebaj, Quiché. El «Mayor Otto Pérez Molina», amb barba, vestimenta de comandament militar i boina vermella, explica al reporter l’estratègia contrainsurgent de «quitar el agua al pez» («la población civil es para la guerrilla lo que el agua es para el pez»), i que els morters de l’exèrcit de Guatemala estan fabricats a Israel (els helicòpter, als EEUU).

També són impagables les declaracions del general i president de Guatemala (després de fer un cop d’estat el 1982), Efrain Ríos Mont, parlant d’amor mentre es consumava el genocidi, durant un discurs davant representants de la Cambra de Comerç guatemalteca. El documental acaba amb una imatge dels presidents dels EEUU i Guatemala, Ronald Reagan i Ríos Montt, junts en una roda de prensa, i amb el seguent text: «El presidente Ríos Montt afirma: «No es que practiquemos la política de tierra arrasada, sino la táctica de comunistas quemados».

El proper diumenge 22 de gener, Ones de Pau emetrà l’últim programa de la temporada (i d’aquesta etapa radiofònica per la desmilitarització), coincidint amb el tercer aniversari del programa, des que l’11 de gener de 2009 va començar a emetre a Contrabanda FM. Després de tres anys emetent cada setmana (150 programes realitzats), Ones de Pau fa una pausa radiofònica fins… setembre (?). El proper diumenge ho concretarem i segurament apuntarem algunes idees noves pel programa de la propera temporada, que com ja vam anunciar fa unes setmanes s’anomenarà: Nodes de pau. Peròno avançem aconteixements, ens escoltem el proper diumenge a la sintonia de Contrabanda FM (91.4 de Barcelona) o per internet a http://www.contrabanda.org