((odp)) “Escudo antimisiles” de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del “componente naval del escudo antimisiles de la OTAN” en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el “escudo antimisiles” y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, “Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases”.

Documento “Base a base”, que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del “escudo antimilises de la OTAN” en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la “guerra global imperialista” que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una “estrategia de la tensión” (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> “Camaleón”, La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*”Manual de Guerrilla de la comunicación” (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): “¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?”.

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del “escudo antimisiles de la OTAN”, éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la “democracia”.

Enlazamos también el artículo “El escudo antimisiles y España”, escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: “La OTAN sigue mintiendo en Lisboa”, en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del “escudo antimisiles” (“antimissile shield”), buscar “Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System” (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las “fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo” (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del “Día de la Hispanidad”, el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados “La larga mentira del 12 de octubre” y “Comunicado y video del 12 de octubre”, entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…

Anuncios




((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la “Banya d’Àfrica”) per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la “guerra contra el terror”(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una “hambruna” causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el “mercat dels aliments” provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han “perdut” (els hi han robat) la “sobirania alimentària”, i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la “Banya d’Àfrica” que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) “Guerra contra el terror” (intentarem definir-ho sintèticament): “Guerres preventives” (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), “guerra bruta” (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de “bandera falsa”, propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha “segrestat” l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales”. (…) “A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990” (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), “13 mlions de persones estan en risc de mort” [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article “Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo”, (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, “Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje”, Alfredo Embid – “Boletín armas contra las guerras” nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, “La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales”. “…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales”.

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del “nou ordre mundial”:

> “El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI”, de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, “tot indica que serà permanent”.

> “Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial”, entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> “Somalia: la primera guerra de EEUU en África”, Rick Rozoff, autor del bloc “Stop NATO. Against global militarism” (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa “Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)” vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> “Música a màquina”, CaboSanRoque (2007).

> “Requiem For a Dying Planet”, Ernst Reijseger (“sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond”).

> “Embryo”, Apo-Calypso (Disconforme, 1977).





((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'”analista d’inteligència” (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les “probes” de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu “fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… “crime and punishment”, o sigui “crims i càstigs”…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al “corredor de la mort” de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària “MOVE” trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> “Song for Bradley Manning”, Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: “The next attack”, “Operation Iraqi Liberation – OIL” (oil=petroli), “After we torture our prisioners”, “Who would Jesus Bomb”, “After the Revolution”.

Pots escoltar i “descarregar” lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a “Webs d’informació alternativa”, trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> “Video: Collateral Murder” (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> “Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables” (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> “The Guantanamo Files” (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau “Corporacions Militars Privades” (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: “aullido enjaulado”.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció “Publicacions” del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.





((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).

3 07 2011

Programa odp125: Començem el programa amb un xiclet “nuclear”. Llegim un nou capítol (veure pdf abaix) de “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental” (Daniel Ganser, El Viejo Topo 2010) que demostra la “guerra bruta” de l’OTAN i els governs i serveis secrets de Gran Bretanya i EEUU contra el partit comunista i socialista, la guerrilla i la resistència popular a Grècia, al segle XX. I que ens serveix per imaginar fins a on pot arribar el Terrorisme d’Estat als paisos occidentals.

Llengua: CASTELLÀ.

Aquí pdf amb el text del capítol-16 “La guerra secreta en Grecia”, que llegim en aquest programa.

Aquí pdf amb l’índex, el pròleg i la introducció del llibre i el capítol-8 “La guerra secreta en España”que vam llegir als programes odp63 i odp64: “Los ejércitos secretos de la OTAN” (1a i 2a part).

I a continuació l’entrada del bloc corresponent al segon monogràfics d'”Un pont de mar blava” dedicat a Turquia, amb la lectura del capítol-17 “La guerra secreta en Turquía” (dels  exèrcits secrets de l’OTAN en aquest país): odp77.

FE D’ERRADES: Durant la lectura d’aquesta setmana (coses del directe i de l’afany didàctic del conductor :) ens equivoquem diverses vegades al dir que las “Fuerzas de Asalto Helénicas eren l’exèrcit secret britànic, i el correcte és que era “un nuevo ejército secreto derechista griego, bajo supervisión militar británica”. El SOE, sí que és l’exèrcit secret britànic. En l’àudio editat que enllaçem aquí al bloc ja ho hem corregit.

Com que durant el programa no tenim temps de comentar l’actualitat de Grècia, apuntem dos articles que voliem compartir i recomanem dues webs d’informació alternativa:

> La Directa (nº 231, 1 de juny 2011): “La violència racista i l’abús policial ataquen el cor d’Atenes”.

Als carrers de Grècia torna a apareixer la violència nacional-feixista i els moviments d’extrema esquerra. ¿Qui és còmplice del Terrorisme d’Estat polític-econòmic-militar? I com defensar-se d’aquests atacs? El que es segur es que la població “sacrificada” pel “capital” cada dia és més gran.

> La Directa (nº 23422 de juny 2011): “La població grega defensa les places i el país tremola”.

El 28 i 29 de juliol Grècia vivia la novena Vaga General des de 2010, aquesta vegada contra el “pla d’ajust” (consecuència del pla de “rescat” del FMI i la Unió Europea), l”endeutament de l’Estat i les privatitzacions del Govern que, tot i les manifestacions de rebuig mostrades per milers de persones a la plaça Syntagma d’Atenes, finalment va aprovar el Parlament grec el 29 de juliol.

> Nodo50.org: ¿Qué es lo que se ha aprobado en Grecia?” (article aquí).

> LaHaine.org (secció Mundo-Europa, amb notícies de Grècia)

I tornem a la revista “Terra Cremada” que vam comentar fa dues setmanes (odp123) i que en l’article “La lògica de l’enfrontament; l’error de reproduir allò que tant odiem” fa una crítica a la masculinització de la violència. Llegint el capítol dels exèrcits secrets a Grècia, hem pensat en aquest article que apunta el lema: “Heroi al carrer! fatxa al llit?”. Atenció perquè l’article no questiona l’us de la violència (en escenaris inssurrecionals, per exemple) sinó la masculinització de la violència!

Amb altres paraules, l’article aposta per… “Trencar amb la idea que la debilitat és antagònica a la violència i a l’home, doncs la debilitat i la pacificació han estat socialment associades a la dona. Les nostres actuacions pacífiques o violentes haurien de ser el resultat d’una opció política superant aquesta masculinització”.

I acabem recordant que hem d’aturar la renovació de la llicència de la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre) abans d’octubre de 2011. Infòrma’t-en al web de la Coordinadora estatal antinuclear, Tanquem les nuclears. I a l’etiqueta “Energia nuclear” del bloc trobaràs els programes d’Ones de pau dedicats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó (Catalunya), Cofrents (València) i Fukushima (Japó).

El proper diumenge 10 de juliol sí que emetrem el programa dedicat als calendaris maies que estem anunciant des de fa dues setmanes.





((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).





((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: “Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes”, amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en “espiral”: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, “matrística”, herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: “Si no sabes a dónde vas…”. Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació “Música per la Pau” (produït pel “magazine cultural de música lliure” Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: “Desde el fondo del tiempo…”. Ramón Sampedro (llibre “Cartas desde el infierno”). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció “Nombres propios”)

> TEXT: “El tiempo según los mayas…”. José Argüelles (“Calendario 13 lunas”).

> MÚSICA: “Emir’s dream”. Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc “Unza Unza Time”).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro (“Cartas desde el infierno”).

> MÚSICA: “Peace of Iona”. The Water Boys.

> TEXT: “In la kesh – A la ken”. Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: “Song for the unification of Europe”. Banda sonora pel·lícula “Blau”, de Zbigniew Preisner.

> TEXT: “Arrancaron nuestros frutos…”. Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental “Atenco: Romper el cerco”, Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: “Nasvali So Uljim”, Esma Redsepova (disc “Chaje Shukarije”).

> TEXT (repetició): “In la kesh – A la ken”

> MÚSICA: “Take a flight”, Omar Faruk Tekbilek (disc “Alif”).

> CRÒNICA: “España a la ofensiva en Afganistan” (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: “Holocausto optimista”, poema d’Otto René Castillo (“Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala“, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: “Soy pan, soy paz, soy más”, Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo (“Cuadernos de Guatemala”. Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula “En tierra de nadie”, Danis Tonavic (2001).

> TEXT: “La matrística en el Neolítico” (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre “El asalto al Hades – La rebelión de Edipo”, Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc “The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: “La general Margaret Woodward...” I “Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España” (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora “En tierra de nadie”.

> MÚSICA (repetició): “Dot Tape Dot” (“Música per la pau”, enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): “Cartas desde el infierno”. Ramon Sampedro.

> MÚSICA: “Welcome” (disc “The gentel side of John Coltrane“).

> TEXT: “No poseer nada…”, Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, “Soy pan, soy paz, soy más” (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el “barcelocentrisme”, inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la “paradeta” a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!