((odp)) Wikileaks: aullido enjaulado.

12 12 2010

Programa odp98: Denunciem El Pais i aplaudim Wikileaks. Critiquem el «soroll informatiu» i defensem la llibertat d’expresió. No formem part de l'»espectacle mediàtic» però sabem que «la vida es un juego serio» (Julio Cortázar). No ens creiem la propaganda governamental de la «pacificació social» (que difonen les institucions públiques i els «ministeris de la guerra», així com tantes empreses, fundacions, ONG i mass-media). Lluitem per la desmilitarització de la societat i nomès acceptem la «pau justa».

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el web de Wikileaks, que també el trobaràs a la columna  fixa d’enllaços del bloc  (a la dreta, abaix) titulada «webs d’informació alternativa».

Per cert que durant el programa no aclarim prou bé que els documents secrets «War diary: Iraq war logs» i «War diary: Afghanistan war logs» filtrats per Wikileaks estan publicats i a l’abast de tothom al seu web. Però cal traduir-los de l’anglès i interpetar el context dels fets i els còdigs  xifrats (o sigles, abreviatures i tecnicismes) de comunicació militar  i documental (que no obstant facilita Wikileaks). I certa informació «sensible» dels documents no és accessible/pública.

El que denunciem es que El País hagi fet una petita difusió dels documents secrets de la guerra d’Iraq i d’Afganistan en comparació amb la  posterior «avalancha» informativa (i per tant, enorme notorietat pública) de la tercera filtració -també publicada i accessible, parcialment, a la wiki-, «Els papers del Departament d’Estat» (El País), és a dir el «Cablegate: 250.00 US Embassy Dipolmatic Cables» (Wikileaks).

S»ha de reconéixer que El País (Grupo PRISA) està fent bé la seva feina. Sens dubte els seus anunciants, accionistes i molts lectors estaran ben satisfets de l’exclusiva mundial i de què està difonent el diari (així com del que no està difonent).

Dit això, els mitjans de comunicació lliures i «locals» com ràdio Contrabanda FM ens hem de seguir preguntant com podem continuar avançant en l’autogestió de la difusió i la comunicació en aquests moments de  revolució multimèdia, globalització informativa i «guerra cibernètica».





((odp)) Lisboa 2010: Frente a la Guerra Global de la OTAN, Desobediencia Civil permanente.

21 11 2010

Programa odp95: Dos activistes d’Alternativa Antimilitarista-MOC (AA-MOC) ens expliquen com han viscut la cimera de l’OTAN a Portugal, aquest cap de setmana del 19 i 20 de novembre de 2010. Diversos col·lectius de la xarxa antimilitarista europea s’han trobat a Lisboa entre el 15 i el 21 de novembre per participar en una setmana de Desobediencia Civil a l’OTAN,  en la que s’han realitzat diverses activitats i Accions Directes Noviolentes per denunciar a l’Aliança Atlàntica i reclamar la dissolució de l’organització política-militar més belicista del món.

Format: entrevista, CASTELLÀ. Lectures, CATALÀ.

Entrevistats: Aitziber i Jon, del Moviment d’Objecció de Conciència – Grup Antimilitarista de Bilbao (KEM-MOC Bilbo).

Adjuntem el document (pdf en anglès) del nou Concepte Estratègic per a la Defensa i la Seguretat dels Membres de l’Organització del Tractat Atlàntic Nord (Aliança Atlàntica, OTAN), titulat «Compromís Actiu, Defensa Moderna» (Active Engagement, Modern Defence), adoptat pels Caps d’Estat i de Govern a Lisboa, aquest cap de setmana. Quan tinguem la versió catalana o castellana l’adjuntarem de nou i ho acabarem d’analitzar i comentar.

Suggerim l’article La cumbe de la OTAN y el Cuartel General de Retamares (de Madrid), escrit per  l’excomandant d’aquest quarter, Juan Navarro, entre 1999-2003, publicat al web d’AteneaDigital.es …ojo! que és el bloc d’un «think tank de defensa y seguridad».

El quarter de Retamares de Madrid (que possiblement tancarà el 2011) i el de Heidelberg a Alemanya són els dos únics Quarters Generals del Comandament de Força (terrestre i desplegable) de l’OTAN (HQFC).

Per veure les cròniques de la contra-cimera de Lisboa pots connectar-te als seguents blocs:

> INSUMISSIA: www.antimilitaristas.org

> Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal: PAGAN.

> Internacional de Resistentes a la Guerra: IRG.

Apuntem les referències dels dos llibres sobre l’OTAN que hem llegit i comentat en aquest (i anteriors) programes:

> “L’OTAN, una amenaça global”. Teresa de Fortuny, Gabriela Serra (eds.). Icaria Editorial, 2009.

> “Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental”. Daniel Ganser. El Viejo Topo, 2010. [enllaçar amb el programa odp63 per veure arxiu pdf amb fragments del llibre i escoltar el programa sobre els exèrcits secrets (clandestins, ilegals, terroristes) de l’OTAN].

I recordem que pots accedir i escoltar tots els programes d’Ones de pau sobre l’Aliança Atlàntica fent clic a l’«etiqueta» OTAN(i sempre accessible a columna dreta del bloc).

Per resumir, adjuntem document amb «10 raons per dissoldre l’OTAN»; «10 raons que fan de l’OTAN un obstacle per la pau mundial».

Aquesta setmana hem tornat a escoltar la música africana de Toumani Diabaté (àlbum «The Mandé Variations»), i de N’faly Kouyaté (àlbum «Kora grooves, from west africa»).





((odp)) Bètera, Rota, Lisboa… La guerra comença aquí!

7 11 2010

Programa odp93: La desobediència civil davant l’OTAN continua: VIII Inspecció Ciutadana de la base de l’OTAN de Bètera, València (30 octubre). XXV Marxa a la base aeronaval yanki i espanyola de Rota, Cádiz (7 de novembre). Contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal (19/20 novembre)… El moviment antimilitarista continua la seva lluita i planta cara a l’OTAN, l’organització política-militar més belicista del món, quan falten pocs dies per la cimera de l’Aliança Atlàntica que tindrà lloc a la capital portuguesa.

Col·laboradors: Carlos, Alternativa Antimilitarista-MOC, València. Jesús, Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía, RANA.

Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ/CASTELLÀ.

Al bloc d’Insubmissia (www.antimilitaristas.org) trobaràs informació sobre les bases de l’OTAN al territori espanyol, així com totes les convocatòries i accions que realitzen els diversos col·lectius vinculats a Alternativa Antimilitarista – MOC.

Apuntem a continuació les referències de tres llibres sobre l’OTAN, el primer encara no l’haviem presentat i els altres dos ja els haviem comentat en diversos programes però val la pena recordar-los perquè els tinguis a mà:

«L’OTAN, una amenaça global». Teresa de Fortuny, Gabriela Serra (eds.). Icaria Editorial, 2009.

«Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental». Daniel Ganser. El Viejo Topo, 2010. [enllaçar amb el programa odp63 per veure arxiu pdf amb fragments del llibre i escoltar el programa sobre els exèrcits secrets (clandestins, ilegals, terroristes) de l’OTAN]

«Los ejércitos en las calles. «Urban Operations in the year 2020″ de la OTAN». Bardo Ediciones, 2010. [clicar el títol per veure el llibre en format pdf]. I a continuació enllaçem l’entrada del programa en el que presentem aquest llibre: odp61.

Linkem també les entrades dels dos programes sobre la base militar de Bètera que ja haviem emès, abans del d’aquesta setmana:

> odp46: «VII Inspecció Ciutadana a la base militar de l’OTAN a Bètera, València».

> odp15: «Bases militars de l’OTAN a Espanya (I): Bètera, València».

I si cliques l’etiqueta OTAN («Etiquetes d’accès als programes», a la columna de la dreta del bloc) podràs escoltar els programes que hem fet sobre l’Aliança Atlàntica i veure la informació de cada entrada. Per cert no t’estranyis si escoltes l’antiga sintonia del programa (si encara no l’havies sentit): així com constanment busquem nous continguts, el ritme i el to del programa també han anat evolucionat al llarg dels gairebé dos anys d’emissions a Contrabanda FM, i esperem seguir evolucionant; avançant en la difusió compartida de les estratègies antimilitaristes, les denúncies  a la violència directa, cultural i estructural, i en les propostes alternatives del món  lliure de violència i autoritarisme en el que volem viure i estem construint.





((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la «contra-guerrilla» turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental», escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc «Alif»), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede («Cruzando el puente»).

4) Hip-Hop turc, Ceza («Cruzando el puente»).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci «per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música». I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental». El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  «La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental».

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser «armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units».

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc «Alif») i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc «Baraka»). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental «Cruzando el puente».

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència «dels paisos grans cap als petits». I acabem denunciant l’exercici militar internacional «Azor» que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: «Libano: las huellas del Imperio». Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de «pau», i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la «satanització» de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació «Vals con Bashir» que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)






((odp)) L’ocupació d’Iraq (3).

12 03 2010

Programa odp60: Continuem la sèrie de programes dedicats a l’ocupació i la guerra d’Iraq amb un anàlisis socio-polític d’aquest país destruït per l’ocupació nordamericana i la guerra neocolonial. Dissabte 20 de febrer a l’Ateneu La Torna (Gràcia, Barcelona) es  va fer una xerrada dins de la campanya «Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra», organitzada per la Plataforma Aturem la Guerra. Ones de pau va ser-hi present i va gravar la conferència que ara pots escoltar.

Conferenciant:  Walid Saleh, acadèmic iraquià actualment a la Universitat Autònoma de Madrid. Llengua: CASTELLANO.

Contingut de la conferència:

Análisis breve de la situación socio-política en Oriente Medio:

Sistemas políticos. Desarrollo económico y militarismo. Derechos Humanos. Analfabetismo. «Machismo». Islamismo. Crímenes de guerra en Afganistan, Iraq, Palestina, Pakistán…

La situación socio-política en Iraq, presente y pasado:

Antes de la invasión de 2003. Las tropas invasoras y el ejército iraquí. La oposición iraquí en Estados Unidos: propaganda y enfrentamiento étnico. Kurdistan: autonomia, milicias y petroleo. Violencia, caos y éxodo civil. La Constitución de 2005: federalismo, racismo y sectarismo. Despotismo, tráfico de petroleo y pobreza extrema. La cultura desaparecida y asesinada. Falsa democracia y neocolonialismo.

Algunos datos significativos apuntados en la conferencia:

Irak es el segundo productor de petroleo del mundo pero actulamente el 70% de la población está en paro. Hay 7 millones de refugiados: 4 millones dentro de Iraq, 3 millones fuera del país. Los servicios e infrestructuras de salud, electricidad y agua estaban en mejores condiciones durante el embargo internacional a Irak (1991-2003) que en la actualidad, después de 9 años de ocupación «en nombre de la Democracia y la Libertad».

En el debat posterior a la conferència, Walid Saleh i el públic assistent van analitzar l’ocupació nordamericana i la militarització d’Iraq, malauradament no vam poder gravar aquesta part de l’acte. Per compensar-ho, us adjuntem l’enllaç als webs de Rebelion.org i Antimilitarista.org amb l’índex d’articles que denuncien l’ocupació militar, paramilitar i neocolonial d’Iraq.

Al mateix temps en el muntatge per a l’emisió a Contrabanda FM no vam incloure el fragment de la conferència titulat «Kurdistan: autonomía, milicias y petroleo» perque ens va semblar que Walid Saleh criticava més a les milícies kurdes i autòctones que a l’exèrcit nordamericà i de la coalició internacional invasora. A més en cap moment el conferenciant diu res dels grups paramilitars nordamericans ni tampoc dels serveis secrets occidentals, causants en gran part del caos i la violència que ha patit i pateix la població d’Iraq.

En l’audio que ara pots escoltar sí que incloem aquest fragment de la conferència sobre els kurds perquè, com deiem, ara us oferim més informació (a través dels blogs enllaçats) que compensarà aquest buit informatiu del conferenciant (ho diem amb tots els respectes).

I enllaçem també el web de la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberanía de Iraq (www.iraqsolidaridad.org), amb informació d’última hora sobre les eleccions (¿una pantomima democràtica més impulsada i escenificada pels ocupants i les sectes dominants del país?) celebrades a Iraq diumenge passat, 7 de març. En aquest web també trobaràs informació i documents molt interessants que aprofundeixen en els punts claus de l’ocupació militar i l’invasió económica d’Iraq.





((odp)) El complex militar-industrial dels EEUU i la guerra d’Iraq.

26 02 2010

Programa odp58: reeditem l’audio del documental «¿Why we fight?» (¿Per què lluitem?) que denuncia el complex militar-industrial dels Estats Units (EEUU); una poderosa màquina de guerra formada per la industria, l’exèrcit i el Congres.

El documental, dirigit per Eugene Jarecky i estrenat el 2005, va guanyar el premi del jurat del festival de cinema nordamericà Sundance. Aquest és un documental que denuncia amb noms i cognoms el criminal i corrupte complex industrial militar dels EEUU, i la manipulació mediàtica i governamental per atacar l’Iraq el març de 2003.

Però aquest documental també sembla que sigui, en alguns episodis, propaganda a favor de l’expresident Eisenhower, que va governar els EEUU entre 1954 i 1961. Perquè  si bé es cert que ell va advertir per primer cop als EEUU del perill del complex industrial militar, a la fi del seu mandat a la Casa Blanca, també es cert que durant la seva presidència EEUU protagonitzava la guerra freda amb l’exUnió Soviètica, amb la fatal «carrera armamentística» i proliferació nuclear, i es reforçava la militarització de la societat a tots els nivells mentre es consolidava «l’establishment» capitalista.

«¿Why we fight?» denuncia l’imperialisme nordamericà actual i històric, sí. Però no aposta per la desmilitarització de la societat ni es plantega el canvi o les possibilitats de canviar el sistema neoliberal, la màscara econòmica de la guerra.

Aquest audio que Ones de pau ha reeditat és una versió subversiva del vídeo original «¿Why we fight?».

Llengua documental: CASTELLANO.

[properament penjarem el vídeo del documental, abans preferim que escoltis l’audio que vam emetre per la FM a Contrabanda]

Adjuntem l’enllaç de la pàgina web SirNoSir, amb altres documentals, més recomanables encara que «¿Why we fight?». En aquesta web pots veure i escoltar els testimonis de soldats nordamericans veterans i en actiu que denuncien les monstruositats de la guerra en la que han participat, a l‘Iraq i l’Afganistan.





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (3).

15 01 2010

Programa odp52: Tercera part de la sèrie de programes sobre les memòries  Rumbo a la gloria del cantant de música folk Woody Guthrie. No llegim el darrer capítol del llibre, com tampoc hem llegit molts dels diferents episodis, per mantenir així la sorpresa dels qui vulguin llegir aquestes memòries. La selecció final de textes que hem triat ens descobreix la Ruth, una companya de Woody. Noves cares i personatges dels «bajos fondos» amb els quals es relaciona en Woody. El racisme o xenofobia d’alguns yankis contra els japonesos que viuen a nordamèrica, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’audició de Woody i altres artistes al Rockefeller Center de Nova York. I al final, una mostra més de la  llibertat que cerca i viu constantment Woody Guthrie.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

Apuntem els títols de lescançons que pots escoltar en aquest tercer programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “All you fascist bound to lose” (1942).

2) “Dust bowl blues” (1937).

3) “So long it’s been good to know you” (1942).

4) “Little black train” (1941).

5) “Baltimore to Washington” (1949).

6) “Will you miss me (when I am gone)”.

7) “Talking fishing blues” (1943).

I acabem adjuntant l’enllaç web del sindicat històric nordamericà Industrial Workers of the World (IWW) que actualment segueix actiu i que va protagonitzar les grans lluites obreres a principis del segle XX. Woody Guthrie va recolzar la lluita sindical principalment a les ciutats i va escriure i cantar al costat de molts treballadors d’arreu del país com també entre els woobblies.

El proper divendres 22 de gener Ones de pau emetrà un programa sobre l’antropologia de la pau, partint del text situacionista «El deseo en ruinas». Ens escoltem a Contrabanda FM, de 14:00h a 15:00h. O bé en la redifusió de diumenge, a les 23:30h.