((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).

Anuncios




((odp)) Entrevista a Pere Godall Gandia. Batalla de l’Ebre (3a part).

4 09 2011

Programa odp134: Entrevistem a un sobrevivent de “la quinta del biberó”, formada pels soldats més joves (entre 16 i 18 anys quan van ser cridats a files) que van participar a la Guerra Civil Espanyola,  i que van lluitar a la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938), entre d’altres fronts de guerra.

Entrevistat: Pere Godall i Gandia, nascut el 1920 a la ciutat de Tarragona, president des del 1988 de l’Agrupació de la Lleva del Biberó-41.

Llengua: CATALÀ.

Haviem anunciat que fariem un reportatge sobre el terreny de la Batalla de l’Ebre però finalment hem realitzat aquesta entrevista, un testimoni oral (després de més de 70 anys) del “combat més descarnat i el que va decidir el final de la resistència republicana, el final de la guerra i el final de la República”. Als anteriors programes d’Ones de Pau dedicats a la Batalla de l’Ebre (1a part: odp130 i 2a part: odp131) trobaràs, entre d’altres informacions, els diferents espais i centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Apuntem el llibre de la periodista catalana Emma Aixalà “La quinta del biberó. Els anys perduts” (Proa, 2004) que recull el testimoni de 13 excombatents d’aquesta generació coneguda com “la quinta del biberó”.

“Els pobles escenaris de la Batalla de l’Ebre, tant els del front com els de la immediata rereguarda, van patir doblement la guerra. Primer, durant la retirada republicana i l’ofensiva de les forçes nacionals, a la primavera de 1938. Després, mentre el riu fou la frontera bél·lica entre uns i altres. I finalment, quan la Batalla de l’Ebre, entre el juliol i el novembre d’aquell any. Alguns pobles, els de la riba esquerra del riu, encara van haver d’aguantar l’ofensiva de Franco de desembre de 1938”.

“Fina ara, la majoria de testimonis sobre la batalla de l’Ebre provenen dels combatents i són molt pocs els que es deuen a la població civil, la qual va patir gairebé tant com els que lluitaven, sofrint no només en les seues persones i les dels seus familiars les penalitats de la guerra, sinó també en els seus bens, veient com les seues cases eren bombardegades o saquejades, els animals requisats, les collites perdudes i el seu poble destrossat, quedant-se en la ruïna i obligats a evacuar enmig de la incertesa o amagant-se en coves o casetes de camp i sobrevivint entre el perill i la miseria. I després, una vegada acabada la batalla, intentar refer la vida entre les runes i la desgràcia” (“Treball de Recerca”, Roc Salvadó Poy).

Querida Isabel:

Me pregunto si te abracé lo suficiente. Si te dije te quiero las veces que te merecías cuando te buscaba a tientas bajo los pliegues de las sábanas. Si te besé hasta quedarme sin aliento. No sé si ya será demasiado tarde. Y ahora tengo miedo.

Ante mí, ya sólo logro distinguir el olor a sangre seca procedente del reguero de cuerpos inertes desplomados sobre el arduo campo de batalla, que se une, inevitablemente, al sonido ensordecedor del rugir de las armas y las bombas de mano, y termina por mezclarse con la mugre y la miseria de los que sienten como yo que no regresaremos más a casa. Sí, tengo miedo.

Hoy mis muchachos hicieron un buen trabajo. No son más que un puñado de jóvenes reclutas imberbes que no alcanzan aún la mayoría de edad, sin formación política y mucho menos militar, pero que venían con las ganas de comerse el mundo. Nadie les previno de su mala suerte. ¿Sabes mi amor que les han apodado “La quinta del biberón”?, son enormes valientes. Pobres críos, algunos no se han recuperado del susto de ver a sus compañeros caer con los ojos vueltos ante la herida de bala y no creo que vuelvan jamás a conciliar un sueño sereno. (…)

Fragment incial de la carta del General Don Rodrigo González Arnau a la seva dona Isabel (1938). Pots llegir aquest relat sencer escrit per Noa aquí.

ACTUALITZEM L’ENTRADA: Haviem publicat la imatge d’aquest cartell (adalt) per acabar l’entrada del bloc de forma “provocativa”. Però després hem volgut incloure alguna imatge d’en Pere Godall, com corresponia. I buscant, buscant, hem trobat les seguents fotografies, aquestes sí que realment polèmiques (o no?). Mireu i ens expliquem…

ADALT: Homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre a la Cota 705 (Punta Alta, on es troba el Monument a la Pau) de la Serra de Pàndols, el 2005. Al centre de la imatge, el Ministre de Defensa José Bono (actual president del Congrés), al seu costat membres de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 (el segon per la dreta és en Pere Godall). ABAIX:Reunió al Ministeri de Defensa: Antonio Calvo, portaveu de l’agrupació dels “biberons”, encaixa la mà amb Carme Chacón, actual  ministra espanyola “de la guerra”.

Què podem dir?… Abans que res, apuntar un detall significatiu: els avions F-18 de l’Exèrcit de l’Aire espanyol han participat fent exhibicions aèries en les jornades d’homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre, lo qual rebutgem i denunciem, perquè es tracta dels mateixos avions F-18 espanyols que, per exemple, participen a la guerra de Líbia. Dit això, el que hem de denunciar sobretot es que ministres de defensa com Bono i Chacón (així com tants altres polítics) parlin de pau mentre són els responsables de la política belicista (per no dir criminal i neocolonial) del govern espanyol en guerres falsament humanitàries com la d’Afganistan o Líbia, a les ordres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

Tota aquesta propaganda “humanitària” governamental, màscara del veritable govern militarista espanyol, no hauria de desvirturar (instrumentalitzar políticament) la tasca de memòria històrica que estan fent des de fa molts anys els sobrevivents de la “lleva del biberó”, així com la de tantes altres associacions o col·lectius (moltes de les quals no perdonaran ni oblidaran mentre no es faci justícia de veritat). Es clar que cadacsú hauria de saber quan, com i perquè accepta (o no) l'”ajuda” institucional. En fi que a Ones de Pau desitgem que aquesta tasca de memòria històrica no caigui (encara més) en la manipulació política (i obstrucció “legal”, en el cas judicial) de l’Administració Pública estatal o autonòmica.

Per acabar de complicar la cosa, sembla que no tothom es conscient, enten o vol reconèixer (i “amaga” o manipula, com els mass-media i les estructures de poder) les vinculacions que hi ha entre una “guerra social” i una “guerra civil”. Potser la majoria de soldats de la “quinta del biberó”, obligats a anar a la guerra, no sabien ben bé perquè lluitaven i en qualsevol cas, un cop acaben els combats, molts sobrevivents (tant els republicans com el nacionals) sabran que “en una guerra no hi guanya ningú”. Nosaltres diriem que els soldats mai hi guanyen, perquè (com els obrers) són els peons de les classes dominants en la “guerra social”. Cas a part (però tendència actual) són els mercenaris (soldats i paramilitars a sou) dels exércits privats contractats pels estats, questió que ja vam denunciar a Ones de Pau en un doble monogràfic sobre les Corporacions Militars Privades.

La intencionada confusió terminològica dels anomenats “rebels” de Líbia, que en molts casos en realitat són mercenaris entrenats pels serveis secrets dels EEUU, la CIA, i Gran Bretanya, l’M-16, que també han armat ilegalment, juntament amb altres paísos com França o Arabia Saudí, contrariament al que dicta la resolució de Nacions Unides en quant a l’embargament d’armes, és un altre exemple de manipulació i propaganda en la guerra social, en aquest cas també global.

No obstant, com vam explicar fa unes setmanes, les “causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” eren evidents. I es que la sublevació militar franquista pretenia impedir (i ho va aconseguir) que la legalitat republicana, primer, i la revolució popular armada, després, imposéssin un nou model social, polític i econòmic a Espanya. I així, després de la Guerra Civil, un pocs privilegiats (militars, burgesia i esglèsia, amb la colaboració dels seus còmplices, actius i passius) es van mantenir al poder, someten a la majoria, durant més de 40 anys de franquisme.

Tanmateix l’absència de guerra no vol dir que hi hagi pau. I, com constantment deununciem al programa, les múltiples formes de violència directa, estructural i cultural dels nostres dies demostren que la guerra social continua.

Sigui com sigui, a Ones de Pau seguirem intentant anar més enllà dels “blancs i negres” alhora d’analitzar, refelxionar i explicar les causes de la violència i les injustícies que aquesta genera.

MÚSICA: Escoltem (a la meitat de l’entrevista) a Pere Godall tocant en directe el piano de casa seva (malauradament no vam poder gravar aquesta emocionant improvització amb la qualitat de so que es mereixia). I (al final) escoltem a Consuelo Velazquez Torres amb el seu famós bolero “Bésame mucho” (que també hem editat com a “separadors” de l’entrevista).

Recordem que Ones de Pau va emetre el 25 de setembre de 2009 una entrevista amb l’Edmon Gimeno Font, sobrevivent dels camps de concentració de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, que enllaçem a continuació: odp37: Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (1a. part).

7 08 2011

Programa odp130:  Recordem les víctimes dels bombardeigs atòmics d’Hiroshima i Nagasaki (Japó), el 6 i 9 d’agost de 1945. Ens endinsem amb l’Exèrcit Popular de la República a la Batalla de l’Ebre (agost-novembre, 1938). Perseguim els avions no tripulats (UAV) fabricats a Espanya. I difonem un manifest del Consell Tribal de Líbia contra la guerra i l’OTAN.

Llengua: CATALÀ (Batalla Ebre), i CATALÀ/CASTELLÀ (UAV i Líbia).

I aquí, mapa amb els Centres d’Interpretació i els Espais Històrics.

Al web Batallaebre.org trobaràs aquesta informació que facilitem des del bloc i bastanta informació històrica així com fotografies i les característiques dels diferents espais i rutes que es poden visitar.

Aquí pdf amb els horaris d’estiu 2011.

Visites guiades: Informació i reserves: 616936052 / 977421726

Enllaçem a continuació el Dossier de Visita “Les terres ferides. Espais i història de la Batalla de l’Ebre” (del mateix bloc Batallaebre.org, secció “Recursos pedaògics” que també inclou “Dossier pel Professorat”, “Treball de Recerca” i “Crèdit de Síntesi”).

El documental “La Batalla del Ebro”, capítol de la sèrie “España en Guerra”, dirigit per Pascual Cervera i produit per RTVE el 1987, no l’hem vist encara però ens atrevim a apuntar-lo al bloc…

Aquí pots llegir en un document pdf el resum dels 30 capítols del documental “España en Guerra”, apuntat adalt. La Batalla de l’Ebre, a la pàgina 62/63. Tot i que en aquest document es diuen coses com “Dictadura [de Primo de Rivera, 1923], época de prosperidad económica, obras públicas” (!!), la síntesis pot anar bé per resumir les etapes, conflictes i transformacions històriques d’aquella època. I en qualsevol cas, cadascú sabrà fer la seva valoració crítica.

Precismanet a Ones de pau les dues darreres setmanes hem emès el reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX”, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec de Barcelona (odp128) i el monogràfic sobre el llibre de l’historiador Xavier Diez “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” (odp129).

I recomanem el documental La batalla de la memòria”, de Mario Pons Múria (DVD, 2008), que ens parla “dels silencis mesurats convertits en l’oblit selectiu que fa que els conflictes locals mal resolts s’heretin de generació en generació”. “Una lectura en clau ebrenca sobre la Guerra Civil Espanyola que ens diu molt de la universalitat de la violència”.

(Per veure les imatges en mida gran, clicar damunt amb el botó dret del ratolí)

La música seleccionada per aquest primer programa dedicat a la Batalla de l’Ebre és del compositor japonès Kítaro.

El text i la cronologia de la Batalla de l’Ebre que llegim en aquest monogràfic forma part del llibret de l’exposició “La Batalla de l’Ebre” coorganitzada el 2008 per l’assocació Amics i Amigues de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili – Campus Terres de l’Ebre. Els comissaris d’aquesta exposició (i autors de la recopilació del text) són Àlex Cervelló Salvadó i Rafael Sampé i Gómez.

Aquest mes d’agost Ones de pau intentarà gravar un reportatge “sobre el terreny” de la Batalla de l’Ebre, amb l’ajuda d’algun historiador i/o guia de les Terres de l’Ebre, per difondre’l properament.

Portes obertes als centres de Corbera, Vilalba dels Arcs, Batea, la Fatarella i el Pinell de Brai
Espais de la Batalla de l’Ebre
Últim diumenge del mes
Diumenge 28 d’agost, es preveu l’obertura de tots els centres d’interpretació en règim de portes obertes.




((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).





((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la “Ruta llibertària” del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça “d’El Molino”/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> “Mítings” polítics, “grups d’afinitat”, solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, “gimnàstica revolucionària”, “societat paral·lela” (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, “pistolerisme”, vaga treballadors, “suport mutu” (Avda paral·lel/”Parc de les tres xemeneies”, antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, “mítings” polítics, “teatre social”, clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, “pistolerisme”, “grups d’afinitat” llibertaris, “gimnàstica revolucionària”, “Los justicieros”, “maquis”… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem “antic” volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre “El eco de los pasos”, les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (I)” sobre La Setmana Tràgica (o la “Revolució de Juliol” de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (II)”: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: “Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc”.

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.





((odp)) Educació llibertària (2a. part).

17 10 2010

Programa odp91: Programa sense el debat anunciat, però en directe una setmana més i amb la segona part del monogràfic sobre pedagogia llibertària. Començem fent un anàlisis crític de l’editorial “España en decadencia”, d’un diari de Madrid que reclama (tot el contrari que nosaltres) autoritat als centres educatius. Seguim llegint el dossier La pedagogía libertária, de la revista Libre Pensamiento. I avançem l’agenda antimilitarista de les properes setmanes (veure abaix).

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Apuntem les cites del calendari antimilitarista que comentem al programa:

> 30 d’octubre: Marxa i Inspecció civil a la base militar de l’OTAN de Bètera, València.

> 19/20 de novembre: contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal.

El blog de la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO, de Portugal: PAGAN.

> Estrena: “Pa negre”, pel·lícula sobre la pos-Guerra Civil espanyola, d’Agustí Villaronga (2010).

Música del programa, per ordre cronòlogic (primer nom cançó, després autor i entre parèntesis, àlbum o discogràfica):

1) Conte “La lluna i el cuc”, Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

2) “Cançó de la lluna”,  Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

3) “Each and every day”, Yes (Sweet dreams).

4) “Guerra Mundial”, Joquín Sabina (Ruleta rusa, 2003).

5) “Soldaditos”, El sobrino del diablo (Pulgarcito, 2005).

6) “Per la perla de la de l’u”, Primera Nota + Urbàlia Rurana (Folk Nou, 1996).

7) “Fes-te enci, fes-te ençà”, Xesco Boix (La granota tocada del bolet, -Salta Miralta, PICAP 1995).

I la notícia radiofònica de la setmana…! Radio Mistelera, emissora lliure i nocomercial de Dènia (València) està reproduint els audios d’Ones de pau en la seva programació on-line. Pots veure el seu blog connectan-te a:

http://radiomistelera.blogspot.com

I acabem recordant que ens agradaria poder compartir amb tu la lectura del llibre “Violència” (Biblioteca Universal Empúries). En castellà, titulat “Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales” (Editorial Paidós). En les properes setmanes ho anirem comentant al programa. Anima’t a participar en aquest debat i sempre que ho vulguis.

Telèfon de Contrabanda FM: 93 317 73 66

Email del programa: onesdepau@altaveu.org





((odp)) El genocidi franquista a València. I Objeccio Fiscal a la Despesa Militar (redifusions).

16 05 2010

Programa odp69: Redifonem l’entrevista que denuncia “El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri” (odp65). I l’entrevista sobre l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’estat espanyol (odp16).

Recordem que a l’entrada odp65 hem inclós un archiu pdf del document històric “El genocidi franquista a València”. I que pots fer l’objeccio fiscal a la despesa militar fins a finals de juny, quan facis la declaració de la renda.





((odp)) El genocidi franquista a València. I El pintor de batallas (2).

18 04 2010

Programa odp65: Al cementiri de València van ser registrades 23661 persones assessinades pel franquisme entre 1939 i 1945. Parlem amb Empar Salvador, fundadora del Forum per la Memòria del País València i coordinadora del document històric que demostra “El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri” (Icaria Editorial, 2008). I llegim un nou capítol de “El pintor de batallas” (Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara, 2006). L’exguerriller croata Ivo Markovic i el pintor de batalles, Faulques (l’exreporter de guerra que va fotografiar a Markovic durant la guerra a l’exiugoslavia), es tornen a trobar cara a cara…

Llengua: entrevista en CATALÀ. Lectura “El pintor de Batallas” en CASTELLÀ.

Trenquem el silenci! Ja és hora de fer justícia a les víctimes del genocidi espanyol, assessinades durant la Guerra Civil i el règim franquista! No reconeixem la Llei d’Amnistia de 1977 aprobada pel Congrés  que “consagrà” la “impunitat legal” del genocidi franquista i els crims contra la humanitat comesos pels feixistes!

No oblidem les més de 25.000 persones soterrades al cementiri de València ni les 192.000 persones mortes a les presons de l’Espanya franquista entre 1939-1945! Tampoc oblidem les més de 150.000 persones desaparegudes forçades arreu de la península ibèrica pel feixisme en nom del “nacional-catolicisme”! No oblidem “els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra” que cridaren LLIBERTAT!

Adjuntem a continuació un archiu pdf del llibre (enllaç abaix), en el que no hem inclós els llistats amb el registre de les 23.661 víctimes enterrades a les fosses del cementiri de València que inclou el llibre, però que sí podreu consultar adquirint el llibre o contactant amb el Forum per la memòria:

“El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri”.

(Icaria Editorial, 2008).




((odp)) El pintor de batallas (1). I Los ejércitos secreto de la OTAN (2).

11 04 2010

Programa odp64: Començem llegint uns fragments del llibre “El pintor de batallas”, de l’exreporter de guerra i escriptor Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara, 2006). Acabem de llegir el capítol “Los ejércitos secretos en España” i la cronologia de “Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental” (Daniel Ganser, Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Comentaris en CATALÀ.

Transcrivim a continuació el segón fragment seleccionat del text sobre els volcans de “El pintor de batallas” amb el que començem el programa i que no vam llegir (despistes del directe). A propòsit de la sintonia d’Ones de pau: “Vesubi”, cançó i música del grup italià “Spaccanapoli” amb la que sempre començem el programa. Trobaràs més informació de la sintonia i el grup sicilià a la capçalera del blog.

“Faulques (exfotògraf de guerra i ara pintor de batalles) acercó más el farol a la pared, en la zona donde estaba pintado el volcán. Permaneció un rato estudiándolo y al cabo salió afuera, conectó el generador y los focos halógenos, requirió pincéles y pintura, y se puso a trabajar. El eco de la conversación con Ivo Markovic daba nuevos matices al paisaje circular que envolvía al pintor de batallas. Despacio, con sumo cuidado, aplicó gris payne sin mezcla para la columna de humo y ceniza, intensificando la base del cielo azul cobalto mezclado con el blanco, olvidó las precauciones para marcar el fuego y el horror con trazos vigorosos, casi brutales, de laca escarlata y blanco, naranja cadmio y bermellón.”

El volcán que derramaba su lava hasta el límite del campo de batalla, como un Olimpo indiferente a los afanes de las pequeñas hormigas erizadas de lanzas que se acometían a sus pies, estaba ahora surcado de líneas que se abrían en abanico, crestas y cuencas que parecían guiar el caos sólo aparente de la lava rojiza que brotaba interminable, semen listo para preñar de espanto la tierra entera.” (…)

“Bueno o malo, el volcán era en cierto modo diferente a los que el doctor Atl había pintado a lo largo de su vida. Aquellos eran prodigios de la naturaleza grandiosa y heroica, visión extraordinaria de la transformación del mundo y las fuerzas telúricas que lo crean y destruyen. Algo casi simpático. Lo que Faulques había plasmado en el muro de la torre era más sombrío y más siniestro: la impotencia ante el capricho geométrico del Universo, el rayo despectivo de Júpiter que golpea, preciso como un bisturí guiado por cauces invisibles, en el corazón mismo del hombre y de su vida.”

La propera setmana llegirem un altre capítol de la novela “El pintor de batallas”. I intentarem parlar amb Empar Salvador del Forum per la Memòria del País Valencià, que va publicar el llibre “EL genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri” (Icaria Editorial, 2008), “un document històric que demostra el genocidi silenciat fins avui de milers de persones de la zona republicana, durant el període comprés entre la caiguda de València l’any 1939 (final de la Guerra Civil) i l’any 1945″.

“Durant l’any 2005, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va descobrir les fosses del Cementiri i els llibres de Registre d’Enterraments que confirmen la seva existència. Amb la publicació dels noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort, amb una transcripció fidedigna de l’original, es contribueix al coneixement de l’existència d’aquesta població desapareguda i a la seva imprescindible reparació històrica”.