((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).

Anuncios




((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre “la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons” [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a “La mayor necesidad” (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

“Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento”.

“Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada” [y no todos viven en países empobrecidos].

“La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos”.

“El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento”.

“En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial”.

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> “La lucha por el agua en Orange Farm”, Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> “Alts del Golan”, Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de “Boicot Israel”.

> “La guerra del agua”, Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que “reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000”.

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> “Los gigantes del agua”, Vandana Shiva,  llibre “Las guerras del agua”, (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.





((odp)) Nova Cultura de l’Aigua.

20 02 2011

Programa odp107: Recordem l’intent de cop d’Estat militar del 23-F de 1981. Parlem amb un activista de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. I denunciem la represió dels règims totalitaris del Magreb i Egipte durant les revoltes actuals.

LLengua: CATALÀ. Entrevistat: Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Començem amb la lectura de l’editorial del primer número (monogràfic “Agua”) de la revista “Pimiento Verde” (Greenpepper Magazine). Si no pots accedir al web, a la llibreria de l’InfoEspai (Barcelona, Plaça del Sol) trobaràs exemplars en paper del mateix magazine.

La setmana que ve (o properament) dedicarem tot el programa a les “Guerres de l’Aigua” que ja hem començat a analitzar aquest diumenge amb:

> Una lectura sobre el conflicte pel litigi de l’aigua del riu Jordà utilitzada per Israel, Jordània, Síria, Liban i Palestina del llibre “Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio”, de Vandana Shiva (Editorial Icaria, 2002).

> I un primer anàlisi dels conflictes per l’aigua a l’Àfrica que comentem durant l’entrevista i amb la lectura de l’article: “Ressonen tambors de guerra al riu Nil” (Directa nº 210, desembre 2010).





((odp)) Jornades Antimilitaristes de Bcn.

26 09 2010

Programa odp88: Crònica de les Jornades Antimilitaristes celebrades a l’Ateneu del Casc Antic i a l’Espai Obert de Barcelona del 24 al 26 de setembre. Bé més que crònica, resum improvitzat (disculpeu l’atreviment !). I es que entre l’emissió a la “plaça dels Bufons” -exPlaça Reial- que vam fer dissabte amb els companys/es de Contrabanda FM, i l’assistència a les jornades antimilitaristes de diumenge fins a minuts abans de començar el programa en directe, gairebé no hem tingut temps ni de reflexionar sobre aquestes xerrades i debats.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El programa de les jornades i altres documents relacionats amb les mateixes el trobareu a l’entrada del blog enllaçat adalt. De les lectures que fem durant el programa, apuntem les seguents referències:

“Refuzniks. Los que rehúsan a servir en la máquina de guerra israelí.” Entrevistes del fotògraf Martín Barzilai. Bardo Ediciones, 2010.

“La feminización del estado: la mujer en el ejército”. Intervención en el “Otoño Libertario” CNT, Madrid 2009. María del Prado Esteban Diezma. Publicat a: “Ekintza Zuzena”, nº 37.

“La función del ejército en la Constitución Española de 1978: dictadura política y militarismo”. Félix Rodrigo Mora. Septiembre 2010. Text d’aquesta ponència en còpia pdf (clicar aquí).

“Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, pròleg de Gabriela Serra i David Fernández del llibre “500 ejemplos de noviolencia”, escrit pel col·lectiu Bidea Helburu i publicat el 2009 en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

I una de les notícia del cap de setmana ha estat l’ocupció de l’antic edifici de Banesto a la plaça Catalunya de Barcelona. Diumenge ho vam recordar al programa i ens solidaritzem amb aquesta acció directa per desenmascarar un dels símbols de  l’economia capitalista que amaga els veritables responsables de la violència estructural del neoliberalisme: la banca.

A Okupem les Ones podeu veure alguns vídeos d’aquesta acció.





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència “dels paisos grans cap als petits”. I acabem denunciant l’exercici militar internacional “Azor” que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: “Libano: las huellas del Imperio”. Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de “pau”, i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la “satanització” de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació “Vals con Bashir” que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)






((odp)) Per una Mediterrània i Europa social, dels pobles i la pau.

6 06 2010

Programa odp72: Reportatge de la manifestació en solidaritat amb Palestina i Contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra del dissabte 5 de juny a Barcelona. Àudios de la conferència Crisi Ecològica i Conflicte pels Recursos dins de les Jornades per una altra Mediterrània que es van realitzar el mateix dissabte, abans de les mobilitzacions i coincidint amb la (anulada) cimera de caps d’estat i de govern d’Europa i la Mediterrània. Mentrestant, els  “terroristes fincancers internacionals del Club Bilderberg” es reunien a Sitges…

Enllaçem a continuació diversos webs i blogs que apuntem al llarg del programa i que us poden interessar:

Campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel:

http://www.bdsmovement.net

http://www.boicotpreventiu.palestina.net

Contra la privatització de la mar Mediterrània i la política europea de pesca:

Coalició Ocean 2012.

Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua:

http://www.xnca.org

Iberpotash, S.A., filial de la transnacional israelí ICL Fertilizers, explotadora de les mines de potasa a Sallent i Súria a la comarca del Bages:

http://www.prousal.org

El Club Bilderberg i el Nou Ordre Mundial:

Documental d’Alex Jones (veure vídeo aquí).

Aturem el comerç d’armes i les vinculacions militars entre Espanya i Israel:

Informe Espanya-Israel, del Centre Delàs (clicar aquí).

I no oblidem que, després del segrest de 629 persones i l’assassintas de 9 persones innocents de la Flotilla de la Llibertat per part de les forçes militars d’èlit israelianes, encara hi ha 6 persones desaparegudes.







((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre “500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia”. Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull “accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.” Són “les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.” Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

“Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. “Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, de Gabriela Serra i David Fernández:

“¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.” (…)

“Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.” (…)

“…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En “Nadie es neutral en un tren en marcha.” (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, “el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras”, diem per equivocació al traduir-la: “el compromis és amb el cor…”. Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: “estima i fes el que vulguis.”