((odp)) Un pont de mar blava (9): Síria.

11 12 2011

Programa odp148: Nou monogràfic de la sèrie Un pont de mar blava, iniciada el 2010 (Liban, Turquia, Algèria, Líbia, Sahara Occidental). I aquesta setmana, Síria. Després de la contrarevolució imperialista consumada a Líbia, la pressió internacional (“guerra bruta” i, de moment, de “baixa intensitat”) a Síria continua amb similars metodologies (paramilitars i mercenaris, propaganda, manipulació informativa i corrupció) i el mateix objectiu, eliminar el govern legítim del país. Començem el programa amb un resum de la història antiga i moderna del país àrab. Llegim articles d’informació alternativa. I rebem la trucada d’un barceloní nascut a Síria que ens comparteix la seva opinió.

[ÀUDIO: Per problemes tècnics aquesta setmana no podem publicar la gravació del programa emés en directe diumenge a Contrabanda FM].

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Wikipedia – Siria (l’enciclopedia lliure): A la presentació del programa fem una lectura resumida d’aquesta font.

Red Voltaire (“información no alineada”). Articles sobre Síria que llegim al programa:

> “El plan de desestabilización contra Siria”, de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Beirut, 20/6/2011):

> “Siria: las supuestas 3.500 víctimas del régimen del presidente sirio Al-Assad están vivas”, Russia Today (RT), publicat a RedVoltaire (30/11/2011).

Boletín “Armas contra las guerras”, del Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR). Al programa llegim articles dels butlletins seguents:

> Boletín 402 (15/11/2011): “¿Qué está pasando realmente en Siria? (I)”: “Lo que no te cuentan sobre Siria. Repetición del mismo guión que en Libia, d’Alfredo Embid. I “El asunto de Hamao cómo 10.000 manifestantes se convierten en 500.000 en los despachos de AFP”, de Pierre Piccinin

> Boletín 403 (22/11/2011): “¿Qué está pasando realmente en Siria? (II)” “Mentiras y verdades sobre Siria. “23 razones por las que no deben aceptar sin crítica la visión occidental de la revuelta en Siria”, de Jeremy Salt.

> “Siria: ¿Quién está detrás del Movimiento de Protesta?”, de Michel Chossudovsky (original en anglés a Global Research, 3/5/2011). Aquest no el llegim durant el programa per falta de temps però és molt interessant, aquí van alguns fragments:

(…) “La existencia de una insurrección organizada compuesta por bandas armadas que participan en actos de asesinato e incendios ha sido desestimada por los medios occidentales, a pesar de la evidencia en sentido contrario.

Las manifestaciones no se iniciaron en Damasco, la capital de la nación. En un principio, las protestas han sido integradas por un movimiento ciudadano masivo en la capital de Siria”.

“Las manifestaciones comenzaron en Daraa, un pequeño pueblo fronterizo de 75.000 habitantes, en la frontera entre Jordania y Siria, en lugar de en Damasco y Alepo, donde se encuentra el sostén principal de la oposición política organizada y los movimientos sociales”. (…)

“¿Quiénes son estos “manifestantes”, incluyendo francotiradores en tejados que estaban dirigidas a la policía?” (…)

“El informe del Ya Libnan libanés cita también a Al Jazeera reconociendo que los manifestantes habían “quemado la sede del Partido Baaz y el Palacio de Justicia en Dara’a”.

“Estos informes de noticias de los acontecimientos en Daraa confirmar lo siguiente: Esta no fue una “protesta pacífica” como declaran los medios occidentales. Varios de los “manifestantes” portaban armas de fuego y las estaban utilizando contra la policía: “La policía abrió fuego contra los manifestantes armados matando a cuatro”. (…)

“El “movimiento de protesta” en Daraa del 18 de marzo tenía todas las apariencias de ser un evento organizado involucrando, con toda probabilidad, el apoyo encubierto a terroristas islámicos por el Mossad y/o los servicios de inteligencia occidentales. Fuentes gubernamentales apuntan al papel de grupos radicales salafistas (con apoyo de Israel).

Otros informes han señalado el papel de Arabia Saudita en el financiamiento del movimiento de protesta. (…)

Desde la guerra afgano-soviética, las agencias de inteligencia occidentales, así como Mossad israelí siempre han utilizado diversas organizaciones terroristas islámicas como “activos de inteligencia”. Washington y su indefectible aliado británico han proporcionado un apoyo encubierto a “terroristas islámicos” en Afganistán, Bosnia, Kosovo y Libia, etc., como un forma para desencadenar conflictos étnicos, violencia sectaria e inestabilidad política. (…)

Si bien una intervención militar de la OTAN en el futuro inmediato parece muy poco probable, sin embargo, Siria está en hoja de ruta militar del Pentágono, es decir, una eventual guerra contra Siria está contemplada tanto por Washington como por Tel Aviv”.

“Si llegase a ocurrir, en alguna fecha futura, conduciría a una escalada. Israel estaría inevitablemente involucrado. Todo el Medio Oriente y Asia Central desde el Mediterráneo Oriental a la frontera chino-afgana se incendiaría”.

Sóna apocalíptic però en realitat… quans paísos ja han estat “incendiats” amb el terrorisme d’estat (intern i extern) o l’intervenció militar directa desde l’exterior! Palestina, Algèria, Irak, Afganistan, Líbia…I no anem a l’Àfrica Subsahariana o a l’Amèrica Llatina perquè no acabariem. ¡Quanta dissidència, quantes revoltes populars (pacífiques o armades) justes han estat “apagades” amb el terrorisme d’estat (i els crims de guerra)!

I un últim article per entendre millor el nou taulell geopolític d’Orient Mitjà i el nou ordre mundial pretès pels neoconservadors del capitalisme global:

> “La contrarevolución en Medio Oriente” (el clan de los “sudaire” de Arabia Saudí), de Thierry Meyssan (Red Voltaire – Damasc (Siria), 15/5/2011):

(…) “Según esos periódicos [árabes antisirios], la violencia terminará sólo cuando Bachar el-Assad obedezca dos órdenes: 1) romper con Irán y 2) suspender el apoyo sirio a la resistencia en Palestina, Líbano e Irak”. (…)

Música del programa:

> “Dark Eyes”, “Ya Bouy”, “Laundry Girl”, del músic turc Omar Farouk Tekbilek (àlbum “Alif”, 2011 Resistencia).

>”Ricochet”, Tangerine Dream (directe, Virgin Records, 1971).

> “Kabab Kardi Dile Janam” (flauta afganesa).

> “Shabe-Hamrahat” (cantant afganesa).

Anuncios




((odp)) “Escudo antimisiles” de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del “componente naval del escudo antimisiles de la OTAN” en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el “escudo antimisiles” y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, “Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases”.

Documento “Base a base”, que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del “escudo antimilises de la OTAN” en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la “guerra global imperialista” que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una “estrategia de la tensión” (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> “Camaleón”, La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*”Manual de Guerrilla de la comunicación” (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): “¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?”.

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del “escudo antimisiles de la OTAN”, éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la “democracia”.

Enlazamos también el artículo “El escudo antimisiles y España”, escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: “La OTAN sigue mintiendo en Lisboa”, en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del “escudo antimisiles” (“antimissile shield”), buscar “Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System” (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las “fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo” (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del “Día de la Hispanidad”, el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados “La larga mentira del 12 de octubre” y “Comunicado y video del 12 de octubre”, entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'”analista d’inteligència” (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les “probes” de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu “fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… “crime and punishment”, o sigui “crims i càstigs”…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al “corredor de la mort” de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària “MOVE” trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> “Song for Bradley Manning”, Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: “The next attack”, “Operation Iraqi Liberation – OIL” (oil=petroli), “After we torture our prisioners”, “Who would Jesus Bomb”, “After the Revolution”.

Pots escoltar i “descarregar” lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a “Webs d’informació alternativa”, trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> “Video: Collateral Murder” (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> “Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables” (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> “The Guantanamo Files” (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau “Corporacions Militars Privades” (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: “aullido enjaulado”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Taula rodona per la desmilitarització (audio+video).

20 03 2011

Programa odp111: Ones de pau i Okupem les Ones (LaTele.cat) han coorganitzat el debat “Desmilitarització”, gravat el 15 de març de 2011 a l’Infoespai, de Barcelona.

“Taula rodona per la desmilitarització” (VIDEOS).

Llengua: CATALÀ. Participants: Pilar Palacio i Toni Alvarez (membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau), David Fernández (periodista del setmanari Directa), Alejandro Pozo (investigador del Centre per la Pau JM Delàs).

Producció i presentació del debat: Ones de pau. Realització, gravació i postproducció: Okupem les Ones (La Tele – Assemblea per la Comunicació Social). Localització: Infoespai (plaça del Sol, Barcelona).

Blocs temàtics: 1) Exèrcit espanyol. 2) Industria militar. 3) Aliança Atlàntica (OTAN). 4) Violència estructural i cultural. Eixos dels debats de cada bloc: L”Estat sense exèrcit és possible? Com reconvertir l’indústria militar en civil? Com tancar les bases de l’OTAN i sortir de l’Aliança Atlàntica? Com construir la “pau justa”?

Llibres que recomanem (un cop més) durant el debat:

> “Ejércitos en las calles” (“Algunas cuestiones en torno al informe Urban Operations in the year 2020 de la OTAN”), Bardo Ecdiciones, 2010. L’editorial publica el llibre en format d’accès lliure i pdf al seu web (enllaçat al títol).

> “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, El Viejo Topo, 2010. Pots llegir un fragment del llibre en pdf  i una entrevista a l’autor  (Daniel Ganser) a l’entrada corresponent al programa odp63.





((odp)) Wikileaks: aullido enjaulado.

12 12 2010

Programa odp98: Denunciem El Pais i aplaudim Wikileaks. Critiquem el “soroll informatiu” i defensem la llibertat d’expresió. No formem part de l'”espectacle mediàtic” però sabem que “la vida es un juego serio” (Julio Cortázar). No ens creiem la propaganda governamental de la “pacificació social” (que difonen les institucions públiques i els “ministeris de la guerra”, així com tantes empreses, fundacions, ONG i mass-media). Lluitem per la desmilitarització de la societat i nomès acceptem la “pau justa”.

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el web de Wikileaks, que també el trobaràs a la columna  fixa d’enllaços del bloc  (a la dreta, abaix) titulada “webs d’informació alternativa”.

Per cert que durant el programa no aclarim prou bé que els documents secrets “War diary: Iraq war logs” i War diary: Afghanistan war logs” filtrats per Wikileaks estan publicats i a l’abast de tothom al seu web. Però cal traduir-los de l’anglès i interpetar el context dels fets i els còdigs  xifrats (o sigles, abreviatures i tecnicismes) de comunicació militar  i documental (que no obstant facilita Wikileaks). I certa informació “sensible” dels documents no és accessible/pública.

El que denunciem es que El País hagi fet una petita difusió dels documents secrets de la guerra d’Iraq i d’Afganistan en comparació amb la  posterior “avalancha” informativa (i per tant, enorme notorietat pública) de la tercera filtració -també publicada i accessible, parcialment, a la wiki-, “Els papers del Departament d’Estat” (El País), és a dir el “Cablegate: 250.00 US Embassy Dipolmatic Cables” (Wikileaks).

S”ha de reconéixer que El País (Grupo PRISA) està fent bé la seva feina. Sens dubte els seus anunciants, accionistes i molts lectors estaran ben satisfets de l’exclusiva mundial i de què està difonent el diari (així com del que no està difonent).

Dit això, els mitjans de comunicació lliures i “locals” com ràdio Contrabanda FM ens hem de seguir preguntant com podem continuar avançant en l’autogestió de la difusió i la comunicació en aquests moments de  revolució multimèdia, globalització informativa i “guerra cibernètica”.





((odp)) Lisboa 2010: Frente a la Guerra Global de la OTAN, Desobediencia Civil permanente.

21 11 2010

Programa odp95: Dos activistes d’Alternativa Antimilitarista-MOC (AA-MOC) ens expliquen com han viscut la cimera de l’OTAN a Portugal, aquest cap de setmana del 19 i 20 de novembre de 2010. Diversos col·lectius de la xarxa antimilitarista europea s’han trobat a Lisboa entre el 15 i el 21 de novembre per participar en una setmana de Desobediencia Civil a l’OTAN,  en la que s’han realitzat diverses activitats i Accions Directes Noviolentes per denunciar a l’Aliança Atlàntica i reclamar la dissolució de l’organització política-militar més belicista del món.

Format: entrevista, CASTELLÀ. Lectures, CATALÀ.

Entrevistats: Aitziber i Jon, del Moviment d’Objecció de Conciència – Grup Antimilitarista de Bilbao (KEM-MOC Bilbo).

Adjuntem el document (pdf en anglès) del nou Concepte Estratègic per a la Defensa i la Seguretat dels Membres de l’Organització del Tractat Atlàntic Nord (Aliança Atlàntica, OTAN), titulat “Compromís Actiu, Defensa Moderna” (Active Engagement, Modern Defence), adoptat pels Caps d’Estat i de Govern a Lisboa, aquest cap de setmana. Quan tinguem la versió catalana o castellana l’adjuntarem de nou i ho acabarem d’analitzar i comentar.

Suggerim l’article La cumbe de la OTAN y el Cuartel General de Retamares (de Madrid), escrit per  l’excomandant d’aquest quarter, Juan Navarro, entre 1999-2003, publicat al web d’AteneaDigital.es …ojo! que és el bloc d’un “think tank de defensa y seguridad”.

El quarter de Retamares de Madrid (que possiblement tancarà el 2011) i el de Heidelberg a Alemanya són els dos únics Quarters Generals del Comandament de Força (terrestre i desplegable) de l’OTAN (HQFC).

Per veure les cròniques de la contra-cimera de Lisboa pots connectar-te als seguents blocs:

> INSUMISSIA: www.antimilitaristas.org

> Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal: PAGAN.

> Internacional de Resistentes a la Guerra: IRG.

Apuntem les referències dels dos llibres sobre l’OTAN que hem llegit i comentat en aquest (i anteriors) programes:

> “L’OTAN, una amenaça global”. Teresa de Fortuny, Gabriela Serra (eds.). Icaria Editorial, 2009.

> “Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental”. Daniel Ganser. El Viejo Topo, 2010. [enllaçar amb el programa odp63 per veure arxiu pdf amb fragments del llibre i escoltar el programa sobre els exèrcits secrets (clandestins, ilegals, terroristes) de l’OTAN].

I recordem que pots accedir i escoltar tots els programes d’Ones de pau sobre l’Aliança Atlàntica fent clic a l’“etiqueta” OTAN(i sempre accessible a columna dreta del bloc).

Per resumir, adjuntem document amb “10 raons per dissoldre l’OTAN”; “10 raons que fan de l’OTAN un obstacle per la pau mundial”.

Aquesta setmana hem tornat a escoltar la música africana de Toumani Diabaté (àlbum “The Mandé Variations”), i de N’faly Kouyaté (àlbum “Kora grooves, from west africa”).





((odp)) El hombre de Otanpuerca.

5 09 2010

Programa odp85: Gravació de la conferència-xerrada antimilitarista que el conductor d’Ones de pau va compartir el 17 de febrer de 2010 a La Papa (L’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats), de Barcelona. El títol Mono-logos fa referència als avantpassats prehistòrics i, sobretot, als polítics i militars que enlloc d’evolucionar destrueixen la humanitat (mono), com els membres de l’Aliança Atlàntica (OTAN). També fa referència als filòsofs grecs (mite-logos). Otanpuerca és un joc de paraules entre l’Home d’Atapuerca i els “homes” de l’OTAN.

Llengua: CASTELLÀ.

Enllaçem els programes d’Ones de pau que tracten alguns temes que comentem en aquesta conferència-xerrada:

odp11 > L’Aliança Atlàntica (OTAN).

odp05 > Energia i armament nuclear.

odp14 > Contracimera Estrasburg, 60 aniversari OTAN.

odp38 > Guerra d’Afganistan.

odp33 > El Refugi 307 del Poble Sec.





((odp)) Trobada d’estiu AA-MOC 2010.

8 08 2010

Programa odp81: Parlem amb un activista del grup antimilitarista Tortuga, d’Elx (Alacant), que va participar en la Trobada d’estiu d’AA-MOC i la Xarxa Antimilitarista Europea a Jarandilla de la Vera (Cáceres), del 30 de juliol al 2 d’agost de 2010. També recordem nocions bàsiques però importants de les Accions Diectes Noviolentes i del consens en les dinàmiques assembleàries.

Llengua entrevista: CATALÀ /VALENCIÀ. Lectures: CASTELLÀ.

Enllaçem aquí una crònica de la Trobada d’estiu d’AA-MOC a Jarandilla publicada al web d’Insumissia (antimilitaristas.org).

Recordem que la trobada va ser organitzada pel Grup Antimilitarista de Carabanchel (Madrid), i que van presentar durant l’encontre la guía teórico-práctica “Cómo realizar una Acción Directa Noviolenta y no sucumbir en el intento”. Veure pdfs de la guia al final de l’article enllaçat.

Apuntem també el web de PAGAN, la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal, que també va assistir a la Trobada d’AA-MOC de Jarandilla per participar en els diferents tallers, així com en el “Plenari OTAN Portugal” que serviria perquè els diferents col·lectius antimilitaristas espanyols, europeus i portuguesos preparèssin les accions anti-OTAN de cara al 19/20 de novembre de 2010 quan es celebrarà la cimera de l’OTAN a Lisboa.

Acabem el programa amb dues noitícies, una bona i una dolenta. La primera, és l’ordre (del 29 de juliol) de recerca, captura i detenció dels tres militars nordamericans acusats de l’assessinat del càmara de televisió José Couso el 8 d’abril de 2003 a l’Iraq. Els militars nordamericans van disparar un missil des d’un tanc a l’hotel Palestina de Bagdad on s’allotgaven els periodistes internacionals. “En el seu acte, el jutge Pedraz torna a imputar el tinent coronel Philip de Camp, el capità Philip Woldford i el sergent Thomas Gibson d’un delicte contra la comunitat internacional, en concurs amb un delicte d’homicidi. El magistrat enmarca la mort de Couso en un intent dels militars de “terroritzar” la població civil i els periodistes que cobrien la guerra d’Iraq. El jutge considera que hi ha bastants motius per considerar responsables criminalment els tres acusats”.

Apuntem l’enllç del programa odp59 en el que vam llegir una conferència del germà de José Couso que parla de la llibertat d’expessió, la manipulació informativa i la lluita perquè es faci justícia amb totes les víctimes innocents de la guerra-invasió d’Iraq.

La mala notícia es que el govern espanyol va autoritzar el 22 de juny la renovació del permís de funcionament de la central nuclear de Vandellós II, a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) fins el 2020. La notícia que no és d’actualitat la recuperem per plantejar la necessitat de posar en pràctica noves estratègies per aconseguir el tancament de les nuclears a Catalunya. Serveixin d’exemple les campanyes i accions directes noviolentes contra les fàbriques d’armament nuclear que coordina i realitza Bombspoting a Bèlgica.

Actualitzem aquesta entrada per adjuntar el Manual para Campañas Noviolentas de la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG), complementant així l’altre manual o “guía” d’AA-MOC enllaçada adalt.