Probablemente uno de los mejores programas de las #radioslibres

10 02 2012

Twitter de Radio Bronka (26 Set. 2011)

“Un dels millors programes de les #radioslliures Ones de pau”  (Twitter)

Anuncios




((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, “Anònima” i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text “VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI” (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).





((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: “Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes”, amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en “espiral”: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, “matrística”, herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: “Si no sabes a dónde vas…”. Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació “Música per la Pau” (produït pel “magazine cultural de música lliure” Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: “Desde el fondo del tiempo…”. Ramón Sampedro (llibre “Cartas desde el infierno”). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció “Nombres propios”)

> TEXT: “El tiempo según los mayas…”. José Argüelles (“Calendario 13 lunas”).

> MÚSICA: “Emir’s dream”. Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc “Unza Unza Time”).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro (“Cartas desde el infierno”).

> MÚSICA: “Peace of Iona”. The Water Boys.

> TEXT: “In la kesh – A la ken”. Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: “Song for the unification of Europe”. Banda sonora pel·lícula “Blau”, de Zbigniew Preisner.

> TEXT: “Arrancaron nuestros frutos…”. Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental “Atenco: Romper el cerco”, Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: “Nasvali So Uljim”, Esma Redsepova (disc “Chaje Shukarije”).

> TEXT (repetició): “In la kesh – A la ken”

> MÚSICA: “Take a flight”, Omar Faruk Tekbilek (disc “Alif”).

> CRÒNICA: “España a la ofensiva en Afganistan” (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: “Holocausto optimista”, poema d’Otto René Castillo (“Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala“, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: “Soy pan, soy paz, soy más”, Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo (“Cuadernos de Guatemala”. Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula “En tierra de nadie”, Danis Tonavic (2001).

> TEXT: “La matrística en el Neolítico” (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre “El asalto al Hades – La rebelión de Edipo”, Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc “The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: “La general Margaret Woodward...” I “Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España” (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora “En tierra de nadie”.

> MÚSICA (repetició): “Dot Tape Dot” (“Música per la pau”, enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): “Cartas desde el infierno”. Ramon Sampedro.

> MÚSICA: “Welcome” (disc “The gentel side of John Coltrane“).

> TEXT: “No poseer nada…”, Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, “Soy pan, soy paz, soy más” (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el “barcelocentrisme”, inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la “paradeta” a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!





((odp)) Feminismes enfront la violència masclista.

6 02 2011

Programa odp105:  Taula rodona sobre Violència Estructural, Cultural i Directa cap a les dones. Expliquem i compartim diferents posicions i experiències davant la “violència masclista” innherent al patriarcat capitalista.  “Lo personal es político”…

Llengua: debat en CASTELLÀ.

Participants: Àlex, nou col·laborador del programa. Pilar, vinculada als moviments llibertaris. Anaïs, companya de Contrabanda FM (conductora del programa Sexofonia). I Carlos, amic de l’Àlex que s’afegeix al debat.

Apuntem algunes referències de dones, llibres i obres diverses que citem  durant el programa o que no vam poder comentar i suggerim ara :

> “Manifiesto Divergente: Por una sociedad libre y diversa”, que sorgeix de la Asamblea Divergente i s’està difonent a les “Jornadas Diver-GENTES” que es celebren de l’1 al 26 de febrer de 2011 a Pamplona (Navarra).

> “El asalto al Hades” i “La sexualidad y el funcionameniento de la dominación”, primera i segona part, respectivament, de “La rebelión de Edipo”, escrits per Casilda Rodrigañez. Al seu bloc, on l’autora es defineix dient que “escriu  desde la perspectiva de la abolición del patriarcado y la esclavitud”, trobaràs aquests llibres de lliure accès, en format pdf, entre d’altres obres força interessants.

> “El pensamiento heterosexual y otros ensayos”, de la poeta i activista lesbiana Monique Wittig, publicat a l’Editorial Eagle, 2005.

> “Mujeres ante la guerra”, de Cynthia Cockburn, membre de Women in Black Against War. Publicat el 2007 a l’editorial Icària-Antrazyt (“Mujeres, Voces y Propuestas”).

> “Escupamos sobre Hegel”, escrits de Carla Lonzi i Rivolta Femminile (1972).

Entrevistes de la  secció Miralls, d’Illacrua (suplement de la Directa):

> Maria Llopis: “El postporno és explorar més enllà del pur acte sexual” (Directa, 2010).

> Patrizia Romito: “La massacre de Montreal va ser un acte masculinista contra les dones”, (Directa, nº 210).

> “Transfeminismos”, Universidad Internacional de Andalucía – Arte y Pensamiento (UNIA).

> DUODA: Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona. “Un centre de recerca interdisciplinar internacionalment reconegut per la seva recerca, la seva docència i per les seves publicacions, la política de la qual és la pràctica de la relació sense fi –la relació no instrumental- orientada pel sentit lliure de la diferència sexual”.

I acabem apuntant novament el llibre que vam començar a llegir al programa “Sumari 2011 d’Ones de pau” (odp102): “El Amante”, de Marguerite Duras.

Per cert que el d’aquesta setmana és el programa nº 100 d’Ones de pau. Com ja vam explicar, hem comptabilitzat vàries redifusions com a noves emissions i per això marquem el programa d’aquesta setmana com el 105. Esperem que ens segueixis escoltant i acompanyant molts més programes al llarg del 2011.

I reecorda que aquest divendres 11 de febrer Contrabanda FM celebra el seu 20è aniversari amb una festa-concert al Centre Cívic de la Farinera del Clot. T’esperem!!





((odp)) Procès de pau al País Basc 2011 (2a part).

30 01 2011

Programa odp104:  Segon programa dedicat al procès de pau i la resolució del conflicte armat al País Basc. Repassem el “conflicte Basc” durant els anys 60’s per descriure l’ideologia d’ETA després de la V Asamblea, segons explica el llibre “ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia”. També recordem la crisis i la “guerra bruta” dels anys 80’s durant el govern de Felipe González…

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Lectures del programa:

> Entrevista a Felipe González (El Pais, 7-11-2010).

“ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia” (Iker Casanova, 2007, Editorial Txalaparta):

> Part1. Capítol IV. “La V Asamblea: La madurez política de ETA”. “La escisión de la Oficina Política”.

> Part4. Capítol III. “Las leyes de la guerra”: “Los 800.000 son de la Guardia Civil”. “Prefiero la Guerra que la independencia de Euskadi”.

Enllaçem també el llibre “¿Llegó la hora? Propuestas de paz para el País Vasco”, de Vicenç Fisas, publicat el setembre de 2010 a l’Editorial Icària (colecció Más Madera). Aquest llibre “reúne las propuestas que a lo largo de los últimos años, especialmente desde 1998, han surgido en la sociedad vasca para alcanzar una paz esquiva debido al empeño de ETA en seguir ejerciendo la violencia, a pesar del sentir mayoritario del pueblo vasco a favor de la no violencia”.

I la propera setmana emetrem el programa nº100 d’Ones de pau!! Esperem poder compartir-lo amb tu i… potser anunciar ja alguna sorpresa que estem preparant per celebrar-ho. Que no es compleixen dos anys d’emissions i 100 programes cada dia!

I parlant de celebracions, Contrabanda FM organitza l’11 de febrer la festa-concert “20 anys bategant al dial”. I es que aquesta ràdio lliure compleix 20 anys d’emissions a Barcelona, des de l’any 1991!! T’esperem a partir de les 21:30h al Centre Cultural La Farinera del Clot. Gran Via de Les Corts Catalanes, 837 (Barcelona).





((odp)) Sumari 2011 [redifusió i nova informació].

16 01 2011

Programa odp102: Redifonem el programa “Sumari 2011” que diumenge 9 de gener només es va poder escoltar en l’emissió per internet de Contrabanda FM. Aquest diumenge 16 de gener, reestablerta ja la programació de Contrabanda en directe per la frequència modulada (FM), hem emès la redifusió del mateix programa.

Recordem que en aquest programa hem estrenat nova sintonia i presentat amb un format tipus “sumari” alguns dels nous continguts que tractarem el 2011.

Apuntem les referències dels llibres que llegim en aquest “Sumari 2011” i que servirán per il·lustrar dos dels monogràfics d’Ones de pau que estem preparant:

La versió d’El Amante (Marguerite Duras, 1984) que llegim és de Tusquets Editors (2010) i el tornarem a compartir en el monogràfic sobre “feminisme” (i violència estructural) que emetrem a Ones de pau properament. La veritat es que l’editor d’aquest bloc (i conductor d’Ones de pau) va descobrir recentment aquest llibre i en acabar-lo de llegir (gairebé d’una tirada) va sentir moltes emocions i li va provocar unes reflexions com pocs llibres li han causat últimament. O sigui que en recomanem molt la lectura.

En la imatge superior del 1964, Jorge Semprun i Marguerite Duras, amics i militants del Partit Comunista Francés (Duras seria expulsada del partit). Vam trobar la fotografia i l’hem volgut compartir per mostrar dues cares de l’escriptora.

Aquest llibre d’ETA, escrit per Iker Casanova, està publicat per Txalaparta, i tornarem a llegir nous fragments en el monogràfic dedicat al conflicte armat del Pais Vasc a partir de l’anunci d'”alto el foc” declarat per ETA (llegir i veure declaració abaix).

Adjuntem un document pdf (facilitat per l’editorial) amb fragments del llibre escrit pel militant “abertzale” Iker Casanova. La pàgina 95/96 és el tros que llegim en el programa “Sumari 2011”.

Enllaçem el web del diari Gara (Euskal Herriko egunkaria) amb el vídeo i text de la declaració d’ETA “dalto el foc permanent, general i verificable”, firmat el 8 de gener de 2010.

Aprofitem per recordar que pots escoltar Ones de pau i la programació de Contrabanda FM per internet: www.contrabanda.org (veure enllaç-web fixe a la columna de la dreta del bloc). I per la Frequència Modulada de Barcelona al 91.4 FM.





((odp)) Ones de pau: Sumari 2011.

9 01 2011

Programa odp102: Estrenem nova sintonia de programa i presentem  amb un format tipus “sumari” alguns dels nous continguts que tractarem el 2011.

[Per motius tècnics aquest programa gravat diumenge 9 de gener no es va poder emetre a Contrabanda FM i el difondrem el proper diumenge 16 de gener].

Llengua: CATALÀ. Lectures, CASTELLÀ.

“A la vora del bosc”, la nova sintonia d’Ones de pau, va ser “escrita al front de Lenningrad per Leonnid Shokhin, fruit de la trobada amb el poeta Petr Mamaichuk, en un hospital de guerra”. La versió que escoltarem a Ones de pau és una interpretació del Brossa Quartet de Corda, gravada en el disc “Músiques de l’Holocaust”.

Adjuntem (com prometem en el programa) l’enllaç de l’article “El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI”, un dels temes que tractarem en les properes setmanes:

> Article original (en anglès) publicat al blog “Stop OTAN. Opisició al militarisme global”, de Rick Rozoff.

> Article castellà (pdf) traduït per Germán Leyens per a Rebelion.org

I apuntem el nom d’un dels grups de música que anima el programa d’aquesta setmana: “New Orleans Ragamuffins”.





((odp)) Transformant conflictes. Contruïnt la pau. Conferència de J.P.Lederach.

26 12 2010

Programa odp100: Conferència de John Paul Lederach (mediador i expert en resolució de conflictes) i presentació de la “Guia de recursos per la pau”, a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona. Acte organitzat per Fundació per la Pau, el 13 de desembre de 2010. Tres contradiccions  (o paradoxes?) d’entrada: L’espai de l’acte (universitat  pública i privada…), la “Guia” (comunicació lliure i institucionalitzada…), i els conflictes estructurals (globals i locals…).

Llengua conferència: CASTELLANO.

[SO: la qualitat de la gravació que va fer Ones de pau de la conferència no és el millor, disculpeu…]

A l’editorial ja comentem la segona contradicció referent a la “comunicació” i la “Guia” (llegir adalt i escoltar àudio programa). Respecte la primera contradicció (“educar” o “programar”), Ones de pau ja ha fet difusió i s’ha posicionat clarament en quant a l’educació  “lliure” en diversos programes, especialment en el doble monogràfic titulat “Educació llibertària” (odp90 i odp91).

Pel que fa a la tercera contradicció (violència estructural local i global), recordar que a Ones de pau realitzem i emetem els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, i ja hem denunciat clarament la responsabilitat que tenen les multinacionals espanyoles i el Govern en la violència econòmica i  directa a Centreamèrica i a Europa. Aquí (Barcelona, Catalunya, Espanya) tenim les oficines centrals d’algunes d’aquestes multinacionals criminals, però no nomès som còmplices de la Guerra Global (econòmica, militar i de “seguretat”) sent clients o usuaries d’aquestes multinacionals i “silenciant” la seva violència. Som “còmplices”, sobretot, quan no volem saber que existeix un “Quart Món”: milions de persones que viuen en la pobresa i la miseria molt a prop de casa nostra (el “Primer Món”); víctimes de les mateixes multinacionals i polítiques neoliberals.

I ens hauria agradat escoltar a John Paul Lederach parlar d’Europa, EEUU o la “crisis” iels múltiples conflictes estructurals que s’aprofundeixen amb cada nou cicle de crisis del capitalisme. Però Lederach ens va parlar del Nepal i de la teoria en la transformació de conflictes. I… ¿quantes persones aturades hi hauria a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna durant la conferència? ¿I cuántes còmplices  de les polítiques de represió, control i dominació de la població? I aquí lo de “còmplices” s’ha d’entendre en el sentit que el mateix Lederache ens recorda sobre l’eduació: “Educar no és simplemente la transferencia de conocimiento, es crear la concienciación…” para poder cambiar. O sigui que la “complicitat” podria ser triplement greu, per exemple:

a) “Ho sé (n’estic informat o conec les “regles del joc”) i participo més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

b) “No ho sé i/o no ho vull saber i participo més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

c) “Ho saben (institució pública, acadèmica, cultural, empresa, mitjà de comunicació) i menteixen o manipulen  als que no ho saben o no ho volen saber (ciutadants, estudiants, treballadors, clients, usuaris) perque participin més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

Segur que hi pot haver més casos, la questió es que cada individu sàpiga on es troba… I és clar que la “participació” també es pot entendre com la “noacció” (“seu al sofà i creu-t’ho”… “ets feliç i t’estem protegint”).

Fa unes setmanes a Ones de pau (odp98: “Wikileaks, aullido enjaulado”) criticavem els mitjans de comunicació per no fomentar veritables debats que ajudin a la tranformació social davant la “crisis” (idea ingènua per part nostra perque fèiem referència a un diari com El Pais que és part del “Quart Poder” -els mass-media-). La qüestió és:

¿Per què el “moviment per la pau” no denúncia la violència estructural del capitalisme? La resposta (en part) és a la “Guia de recursos per la pau”, només cal veure algunes ONG, mitjans de comunicació i Institucions Públiques que mai denunciaran ni canviaran aquestes estructures que permeten que existeixi la violència que hipòcritament rebutgen, amb boniques paraules es clar. I es obvi que a la Universitat Ramón Llull ni el capitalisme ni el “Pla Bolonya” són cap “problema”.

Resumim amb dotze frases breus algunes idees interessants exposades pel sociòleg nordamericà en la conferència:

> “Para mi la palabra transformar más allá de la palabra resolver [resolución de conflictos] pone el énfasis en la idea de procesos de cambio. Es la idea de que el conflicto en sí crea también cambio“.

> “El conflicto es un motor de cambio a nivel de las esructuras sociales y [Carl Marx] mobilizaba esa idea. Es decir él entendía que el conflicto crea cambio en las estructuras, instituciones, la política… Y cuando hablamos de la transformación de conflictos, tenemos que pensar cuáles son los procesos de cambio estructural”.

> “Casi todos los conflictos si ustedes lo miran de cerca van a tener este aspecto relacional: Quién soy. Quién es usted. Y quiénes somos“.

> [Guatemalteco a Lederach] “¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada? Porque si es así no nos interesa”.

> “Entonces [tras la experiencia de mediación de Lederach en Guatemala] es cuando empezé a trabajar la cuestión sobretodo de la tranformación de conflictos y no tanto la resolución de conflictos; ponía el énfasis en el cambio…“.

> “Nuestros movimientos de paz casi siempre han crecido cuando estamos en contra de algo. Pero no hemos logrado mantener ese crecimiento cuando se habla de lo que queremos construir. ¿Por qué?”.

> “Ya creo que ha llegado el día que le seguimos a este ex-esclavo [nepalí protagonista de la historia real que cuenta Lederach en la conferencia]. Que busquemos las formas concretas de hacernos frente con el enemigo, que no depende de armas sino de la creatividad y palabras. Y que cambia no sólo el contenido del conflicto sino el contexto relacional en el cual ocurre“.

> “La violencia resta. La no-violencia suma“.

> “Parte de lo que he venido aprendiendo es la diferencia entre contradicción y paradoja. La contradicción significa que una verdad tiene que eliminar la otra. Y la paradoja significa que hay más de una cosa, a veces varias, que son y tienen algo de verdad, aunque parecen contràrias. Y que uno tiene que vivir suficiente como para ver hasta dónde llega; para ver si hay algo que “abra” más “luz” de lo que uno tiene en un momento dado”.

> “Reducir la violencia no significa construir la justicia“. [en altres paraules, com no ens cansarem de repetir a Ones de pau: l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau].

> “Educar, si lo tomamos desde la prespectiva de Pablo Freire, no es simplemente la tranferencia de conocimiento. Es crear la concienciación, desde el contexto, de un cambio que tiene capacidad de hacer las personas que son también de este contexto” [del conflicto].

> “Pues, a su pregunta… [¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada?] ¿Qué hice? Empecé a cambiarme a mi primero“.

Apuntem alguns llibres de John Paul Lederach, mediador, expert en construcció de pau i resolució de conflictes:

> “Els anomenats pacifistes: la no violència a l’Estat espanyol”. Edicions La Magrana, 1983.

> “Educar para la paz‘”. Editorial Fontamara, 1986.

> “Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas”. Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998.

> “La imaginación moral”. Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 2007.

L’editor d’aquest bloc i conductor d’Ones de pau encara no ha llegit cap d’aquests llibres però molt possiblement en comentarem algun al llarg del 2011.

Música de l’àudio  de la conferència (gravat i editat per Ones de pau): “Echos of France” (versió de “La Marsellaise”). Guitarrista D.J. Reinhardt i  violinista S. Grappelli.

Programa número 100 d’Ones de pau a Contrabanda FM: en realitat el d’aquesta setmana és el programa 95, perquè durant la temporada 2009 i 2010 vam comptar cinc redifusions com a noves emissions. Per tant la xifra “rodona” seria el programa 105. Esperem poder-ho celebrar ben aviat i d’alguna manera especial…

I aquesta setmana serà el 31 de desembre, així es que molt bon any nou a tothom! Ens seguim escoltant el 2011 !!





((odp)) Wikileaks: aullido enjaulado.

12 12 2010

Programa odp98: Denunciem El Pais i aplaudim Wikileaks. Critiquem el “soroll informatiu” i defensem la llibertat d’expresió. No formem part de l'”espectacle mediàtic” però sabem que “la vida es un juego serio” (Julio Cortázar). No ens creiem la propaganda governamental de la “pacificació social” (que difonen les institucions públiques i els “ministeris de la guerra”, així com tantes empreses, fundacions, ONG i mass-media). Lluitem per la desmilitarització de la societat i nomès acceptem la “pau justa”.

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el web de Wikileaks, que també el trobaràs a la columna  fixa d’enllaços del bloc  (a la dreta, abaix) titulada “webs d’informació alternativa”.

Per cert que durant el programa no aclarim prou bé que els documents secrets “War diary: Iraq war logs” i War diary: Afghanistan war logs” filtrats per Wikileaks estan publicats i a l’abast de tothom al seu web. Però cal traduir-los de l’anglès i interpetar el context dels fets i els còdigs  xifrats (o sigles, abreviatures i tecnicismes) de comunicació militar  i documental (que no obstant facilita Wikileaks). I certa informació “sensible” dels documents no és accessible/pública.

El que denunciem es que El País hagi fet una petita difusió dels documents secrets de la guerra d’Iraq i d’Afganistan en comparació amb la  posterior “avalancha” informativa (i per tant, enorme notorietat pública) de la tercera filtració -també publicada i accessible, parcialment, a la wiki-, “Els papers del Departament d’Estat” (El País), és a dir el “Cablegate: 250.00 US Embassy Dipolmatic Cables” (Wikileaks).

S”ha de reconéixer que El País (Grupo PRISA) està fent bé la seva feina. Sens dubte els seus anunciants, accionistes i molts lectors estaran ben satisfets de l’exclusiva mundial i de què està difonent el diari (així com del que no està difonent).

Dit això, els mitjans de comunicació lliures i “locals” com ràdio Contrabanda FM ens hem de seguir preguntant com podem continuar avançant en l’autogestió de la difusió i la comunicació en aquests moments de  revolució multimèdia, globalització informativa i “guerra cibernètica”.