Programa odp128: Reportatge de la «Ruta llibertària» del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.
Llengua: CATALÀ.
GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).
Context històric i localitzacions de la ruta:
> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça «d’El Molino»/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).
> «Mítings» polítics, «grups d’afinitat», solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, «gimnàstica revolucionària», «societat paral·lela» (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).
> Segona Revolució Industrial, drets laborals, «pistolerisme», vaga treballadors, «suport mutu» (Avda paral·lel/»Parc de les tres xemeneies», antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).
> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).
> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, «mítings» polítics, «teatre social», clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).
> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).
[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].
El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.
> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).
> Menjadors populars, «pistolerisme», «grups d’afinitat» llibertaris, «gimnàstica revolucionària», «Los justicieros», «maquis»… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).
[Quan diem «antic» volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].
Música del reportatge: «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).
Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.
Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre «El eco de los pasos», les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.
I una altre suggerència per llegir: «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936», de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).
Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (I)» sobre La Setmana Tràgica (o la «Revolució de Juliol» de 1909 a Barcelona): odp25.
Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau «Anarkisme (II)»: odp26.
Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: «Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc».
El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?
En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa i la resposta col·lectiva.
ones de pau 