Programa odp124: Difonem la gravació de la Trobada d’assemblees de barri (de Barcelona) celebrada a plaça Catalunya el diumenge 26 de juny de 2011.
[Altaveu.org ha editat dos àudios diferents de la gravació que va fer d’aquesta Trobada de Barris: el primer correspon a l’emissió d’Ones de pau (odp) i el segon està reeditat -sense la sintonia d’odp ni les referències al programa- per poder fer una difusió més directa].
[Malauradament per problemes tècnics la qualitat del so gravat no és la que desitjariem, no obstant pensem que igualment val la pena difondre-ho].
[La gravació no inclou la primer meitat de l’assemblea, amb les intervencions de les diferents comissions de l’Acampada-bcn, prèvies a les intervencions dels barris].
Llengua: CATALÀ.
Enllaçem el bloc de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, que també va participar en la trobada, per visibilitzar un exemple de com continua la lluita als barris… També trobaràs més informació a la Comissió d’Extensió de l’Acampada-bcn.
Transcrivim les cinc preguntes que plantega als barris el document «Proposta de la trobada d’assemblees de barris», previ a la trobada del 26 de juny (que trobaràs en format pdf al blog de la Comissió d»Extensió, enllaçat adalt):
¿Com es veu des dels barris l’Àgora de Plaça Catalunya?
¿És necessari aquest espai per a la interacció entre barris?
¿Com es podria gestionar per assegurar una activitat permanent?
¿Quines activitats s’hi podrien dur a terme i de quina manera es gestionarien?
¿Ha de ser un espai de decisió o simplement un espai de coordinació per compartir idees, experiències i propostes?
Recordem que ja es va decidir en una assemblea general de l’Acamapada-bcn que es desmuntaria l’acampada de plaça Catalunya per descentralitzar el moviment del 15-M cap als barris. Tot i el consens d’aquesta decisió, a dia d’avui encara hi ha persones acampades a la plaça i el futur immediat de l’Àgora encara s’està definint.
Sens dubte queda molt camí per recòrrer i pensem que és necessari fomentar tant els debats polítics de fons com els estratègics, sense oblidar ni obessionar-se amb els metodològics pròpis de l’autogestió assembleària. A vegades sembla que sigui més important «apuntalar» (rigidesa) l’estructura del moviment (del 15-M/Acampades/Barris/…) en lloc d’organitzar (fluidesa). I sense fluidesa no és pot ser «impermeable» (dissident? automarginat? Insubmís?) al sistema capitalista del que no volem formar part i estem transformant.
També seria útil trobar més espais (i temps) de debat per aprofundir en questions polítiques i aclarir/compartir el posicionament ideològic i l’experiència de cadascuna a les assemblees. Els «grups d’afinitat» que neixin o es reagrupin en aquest renovat moviment de desobediència poden ser la clau de les veritables transformacions polítiques, socials i econòmiques que logrem. I això serà possible, en gran part, si abans hem aprofundit en el debat polític i hem fet aflorar les «diferències» entre les companyes de les assemblees, per unir-nos amb més força.
El proper diumenge sí que emetrem el monogràficde Guatemala: de la impunitat a la pau sobre els calendaris maies, com haviem anunciat la setmana passada.
ones de pau 