((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)

Anuncios




((odp)) Nens soldats, ràdios lliures i El pintor de batallas (5).

10 05 2010

Programa odp68:  Aquest diumenge hem celebrat una Jornada per la llibertat d’expressió i emissió dels mitjans lliures, organitzada i emesa conjuntament a Contrabanda FM i Ràdio Bronka des del PIC de Can Masdeu. Tot i axò hem estat fidels a la cita en directe d’Ones de pau, i començem el programa amb un conte protagonitzat per un nen soldat i una nena anomenada Imkra. Escoltem un fragment del documental “Why we fight?” que denuncia la manipulació mediàtica del govern dels EEUU per conduir al seu país a la guerra. Llegim un nou capítol de El pintor de batallas. I acabem apuntant a l’agenda la Cimera dels Pobles Enlazando Alternativas (enllaç web abaix) que es celebrarà a Madrid del 14 al 16 de maig.

Podeu escoltar els àudios de la Jornada al web de Contrabanda FM: http://www.contrabanda.org

Enllaçem a continuació l’entrada del programa odp06 dedicat als nens i nenes soldats emès el 2009. I l’entrada amb l’àudio del documental “Why we fight?” que vam emetre en el programa odp58.

Al web d’Enlazando Alternativas trobaràs la informació dels tallers, conferències i activitats de la cimera alternativa dels pobles llatinoamericans i caribenys que es celebra a Madrid el proper cap de setmana. Contra l’Europa del capital i la guerra!

I acabem recordant els títols dels dos llibres que sugerim, novament, en el programa: Ejércitos en las calles (Bardo Ediciones), i Cartas desde el infierno (Ramon Sanpedro). I el web del Punt d’Interacció de Collserola (PIC), a Can Masdeu, on hem celebrat les Jornades per la llibertat d’expressió i emissió.

Corecció errada: durant el programa diem que la barracópolis més gran d’Europa és a Belgrad. El correcte és Bulgaria: “la peor barriada de chabolas europea es probablemente “Camboya”, en Sofía, Bulgaria, donde 35 mil gitanos viven como los Dalit, la casta de los intocables de India” (Ejércitos en las calles. Pàgina 20).





((odp)) Frentes abiertos: Honduras, Guatemala, Bosnia, Iraq…

1 05 2010

Programa odp67: Titulem el programa Fronts oberts perquè denunciem la situació crítica que viu Honduras i Guatemala (paisos Centreamericans veïns). Després del cop d’estat i les posteriors eleccions fraudulentes, la repressió i els assassintas de la població en ressistència continuen a Honduras. I l’extrema violència vinculada al crim organitzat i el necolonialisme de les multinacionals a Guatemala no s’atura. Escoltem una crònica de la guerra de Bòsnia (1992-1996), ara que el Tribunal Penal Internacional està jutjant per genocidi i crims contra la humanitat al serbi ultranacionalista Radovan Karadzic. I recordem que l’enfrontament ètnic generat per l’ocupació d’Iraq, i que és un element clau de l’ocupació occidental a Orient Mitjà, també fou la clau del genocidi a l’ex-Iugoslàvia. Al final del programa llegim un nou fragment del llibre El pintor de batallas.

Format/Llengua: àudio del vídeo-entrevista de LibreRed a Carlos Humberto Reyes (Frente Nacional Popular de Resistencia a Honduras), crònica de la guerra de Bòsnia d’Arturo Pérez-Reverte, conferència de l’iraquià Walid Saleh i lectura de El Pintor de batallas, en CASTELLÀ. Crònica de El Quetzal (publicació de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala) i comentaris, en CATALÀ.

Recordem una vegada més que aquest dimecres 5 de maig es farà el primer taller de formació de les Brigades de treball i acompanyament solidari i polític a Guatemala 2010 que organitza l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG). A la Casa de la Solidaritat, a les 19:30h (c/ Vistalegre, 15. barri Raval, Barcelona).

Trobareu més informació de les brigades al web de l’AAPG:

www.aapguatemala.org

Acabem recordant que el proper diumenge 9 de maig Contrabanda FM i Radio BRONKA fem una emissió conjunta des del PIC de Can Masdeu. Trobaràs més informació d’aquesta Jornada per la llibertat d’expressió i emisió al web de Contrabanda FM i de Can Masdeu:

http://www.canmasdeu.net





((odp)) Brigades a Guatemala. I El pintor de batallas (3).

26 04 2010

Programa odp66: Una companya de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG-Barcelona) ens explica com són les Brigades de treball i acompanyament solidari i polític a Guatemala que organitza l’AAPG. I denunciem, una vegada més, el neocolonialisme criminal de les multinacionals espanyoles com Gas Natural (Unión Fenosa) a Centreamèrica. També llegim un nou capítol de El pintor de batallas (Arturo Pérez-Reverte, 2006).

Llengua: entrevista en CATALÀ i lectura d’El pintor de batallas en CASTELLÀ.

Entrevistada: Maria Pichel, membre de l’AAPG.

La primera reunió-taller de formació de les brigadistes serà el 5 de maig a la Casa de la Solidaritat. Trobareu més informació a la web de l’Associcació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Et recordem que Ones de pau també edita un blog especial amb tots els àudios dels programes monogràfics sobre Guatemala que hem realitzat. Trobaràs l’enllaç  web a la pàgina “GUATEMALA” del sumari d’aquest blog (adalt). I també  te l’apuntem ara en aquesta entrada:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

I acabem apuntant una convocatòria de protesta per aquesta setmana que organitza la Coordinadora Anricementiri Nuclear de Catalunya (CANC) a Barcelona:





((odp)) El genocidi franquista a València. I El pintor de batallas (2).

18 04 2010

Programa odp65: Al cementiri de València van ser registrades 23661 persones assessinades pel franquisme entre 1939 i 1945. Parlem amb Empar Salvador, fundadora del Forum per la Memòria del País València i coordinadora del document històric que demostra “El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri” (Icaria Editorial, 2008). I llegim un nou capítol de “El pintor de batallas” (Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara, 2006). L’exguerriller croata Ivo Markovic i el pintor de batalles, Faulques (l’exreporter de guerra que va fotografiar a Markovic durant la guerra a l’exiugoslavia), es tornen a trobar cara a cara…

Llengua: entrevista en CATALÀ. Lectura “El pintor de Batallas” en CASTELLÀ.

Trenquem el silenci! Ja és hora de fer justícia a les víctimes del genocidi espanyol, assessinades durant la Guerra Civil i el règim franquista! No reconeixem la Llei d’Amnistia de 1977 aprobada pel Congrés  que “consagrà” la “impunitat legal” del genocidi franquista i els crims contra la humanitat comesos pels feixistes!

No oblidem les més de 25.000 persones soterrades al cementiri de València ni les 192.000 persones mortes a les presons de l’Espanya franquista entre 1939-1945! Tampoc oblidem les més de 150.000 persones desaparegudes forçades arreu de la península ibèrica pel feixisme en nom del “nacional-catolicisme”! No oblidem “els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra” que cridaren LLIBERTAT!

Adjuntem a continuació un archiu pdf del llibre (enllaç abaix), en el que no hem inclós els llistats amb el registre de les 23.661 víctimes enterrades a les fosses del cementiri de València que inclou el llibre, però que sí podreu consultar adquirint el llibre o contactant amb el Forum per la memòria:

“El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri”.

(Icaria Editorial, 2008).




((odp)) El pintor de batallas (1). I Los ejércitos secreto de la OTAN (2).

11 04 2010

Programa odp64: Començem llegint uns fragments del llibre “El pintor de batallas”, de l’exreporter de guerra i escriptor Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara, 2006). Acabem de llegir el capítol “Los ejércitos secretos en España” i la cronologia de “Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental” (Daniel Ganser, Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Comentaris en CATALÀ.

Transcrivim a continuació el segón fragment seleccionat del text sobre els volcans de “El pintor de batallas” amb el que començem el programa i que no vam llegir (despistes del directe). A propòsit de la sintonia d’Ones de pau: “Vesubi”, cançó i música del grup italià “Spaccanapoli” amb la que sempre començem el programa. Trobaràs més informació de la sintonia i el grup sicilià a la capçalera del blog.

“Faulques (exfotògraf de guerra i ara pintor de batalles) acercó más el farol a la pared, en la zona donde estaba pintado el volcán. Permaneció un rato estudiándolo y al cabo salió afuera, conectó el generador y los focos halógenos, requirió pincéles y pintura, y se puso a trabajar. El eco de la conversación con Ivo Markovic daba nuevos matices al paisaje circular que envolvía al pintor de batallas. Despacio, con sumo cuidado, aplicó gris payne sin mezcla para la columna de humo y ceniza, intensificando la base del cielo azul cobalto mezclado con el blanco, olvidó las precauciones para marcar el fuego y el horror con trazos vigorosos, casi brutales, de laca escarlata y blanco, naranja cadmio y bermellón.”

El volcán que derramaba su lava hasta el límite del campo de batalla, como un Olimpo indiferente a los afanes de las pequeñas hormigas erizadas de lanzas que se acometían a sus pies, estaba ahora surcado de líneas que se abrían en abanico, crestas y cuencas que parecían guiar el caos sólo aparente de la lava rojiza que brotaba interminable, semen listo para preñar de espanto la tierra entera.” (…)

“Bueno o malo, el volcán era en cierto modo diferente a los que el doctor Atl había pintado a lo largo de su vida. Aquellos eran prodigios de la naturaleza grandiosa y heroica, visión extraordinaria de la transformación del mundo y las fuerzas telúricas que lo crean y destruyen. Algo casi simpático. Lo que Faulques había plasmado en el muro de la torre era más sombrío y más siniestro: la impotencia ante el capricho geométrico del Universo, el rayo despectivo de Júpiter que golpea, preciso como un bisturí guiado por cauces invisibles, en el corazón mismo del hombre y de su vida.”

La propera setmana llegirem un altre capítol de la novela “El pintor de batallas”. I intentarem parlar amb Empar Salvador del Forum per la Memòria del País Valencià, que va publicar el llibre “EL genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri” (Icaria Editorial, 2008), “un document històric que demostra el genocidi silenciat fins avui de milers de persones de la zona republicana, durant el període comprés entre la caiguda de València l’any 1939 (final de la Guerra Civil) i l’any 1945″.

“Durant l’any 2005, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va descobrir les fosses del Cementiri i els llibres de Registre d’Enterraments que confirmen la seva existència. Amb la publicació dels noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort, amb una transcripció fidedigna de l’original, es contribueix al coneixement de l’existència d’aquesta població desapareguda i a la seva imprescindible reparació històrica”.