((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense «pels a la llengua», amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels «centres d’extermini» (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: «La cárcel es un cementerio de hombres vivos». I una filosòfica: «El deseo es sufrimiento».

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA («Boletín de difusión, debate y lucha social»). «Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…».

> «DesdeDentro» («Difusión de las luchas contra la cárcel). «No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> «101 países avalan pena de muerte». Article publicat a la revista mexicana de «periodismo de investigación» Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com «la veu dels sense veu», empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al «corredor de la mort» des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu «és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes».

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. «Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal«. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> «La casa incendiada» (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa «Una condena compartida, carcel y materindad» (6/4/2011). Entrevista a «Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real». Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> «Introducción al abolicionismo carcelario», text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: «La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder».

> «La carcel desde dentro», dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: «Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> «Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons». Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del «Panòptic» (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació «Punto de Fuga» («de la cárcel a la red»). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> «Huye, hombre, huye». «Diario de un preso FIES» (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, «asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria».

> «Adiós prisión», testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: «El clavo que sobresale recibe un martillazo».

> «La fuga de los 45», d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): «Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL». López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya «s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat».

> «Diario e ideario de un delincuente», de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, «Librería, editorial libertária»).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> «Judici a la justícia», programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): «Els abusos de poder del sistema judicial al descobert». En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del «sistema capitalista dominant». Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> «La naranja mecánica» («A clockwork orange»), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i «encarnissament terapèutic»). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental «Presos de la democracia» (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> «Feeling no pain», Ned Sublette (àlbum «Cowboy rumba»). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'»escapada» a través de la beguda (que pot «empresonar» i «esclavitzar» fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment («pain») quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una «fugida» d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure «Etiquetes d’accès directe als programes», columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): «Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons». Després, sopador vegà.

I al web de les jornades «Dentro, fuera, dentro» realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.»El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle». Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència estructural: Presons.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.

20 11 2011

Programa odp145: Tercer programa de la série Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que el conductor d’Ones de Pau i editor d’aquest bloc va fer el 2007/2008. Aquesta setmana compartim noves lectures sobre les comunitats zapatistas de Chiapas i seguim el recorregut fins a la selva del Petén a Guatemala.

Itinerari i àudios del programa: Chiapas (Méxic): Comunicat del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) de benvinguda als caracoles (2003), àudio Radio Insurgente. Escrit «El espíritu de la revolución i la revolución espiritual»: Brigades Internacionals d’Observació a comunitats zapatistas i diccionari i calendari maia (odp127). Apuntem el llibre «Arte en rebeldía» (selecció de murals  zapatistes, publicat pel caracol de Morelia). Experiència a les comunitats camperoles zapatistas d’El Rosario, Bolon Ajaw i 24 de diciembre.

Guatemala: El Mirador, antiga ciutat i centre cerimonial maia a la Reserva de la Biosfera Maya de la selva del Petén. Escrit «La Foto» (imatge abaix).

A la revista Arqueología Mexicana, que escriu «El Mirador fue la primera sociedad de nivel estatal de mesoamérica» (nº 66, març/abril 2004, «Mayas del Petén»), trobaràs més informació d’aquesta antiga ciutat maia, així com de la civilització i cultura  mesoamericana (prehispànica).

Recordem novament els dos centres que organitzen brigades d’observació i acompanyament a Chiapes:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA).

> Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE). No organitza brigades des del 2009 però al seu web trobaràs molta informació interessant.

Enlace Zapatista. Amb informació de les Juntas de Buen Gobierno dels caracoles i comunitats autònomes així com els enllaços a diferents webs zapatistas.

Revista «Chiapas». Al segon programa de la série dels Diaris de Viatges vam dir que aquesta revista actualment ja no és publica, lo qual és correcte. No obstant, sí que existeix encara la pàgina web amb els textes de les diferents edicions publicades. Força recomanable.

Revista «Ekintza Zuzena» (nº 38, 2011), article «Familias campesinas organizadas. Sistema agrario capitalista versus proyecto campesino», que no podem llegir al programa per falta de temps i, com vàrem prometre, enllaçem aquí.

Música del programa:

> Cidesleys.

> «Evocación al maiz» («mito, realidad y canto»).

> Marimbas de Guatemala.

> Piano i vibràfon. «ECM Editions» (1991).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Diaris de Viatge (III): Méxic i Guatemala.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'»analista d’inteligència» (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les «probes» de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu «fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… «crime and punishment», o sigui «crims i càstigs»…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al «corredor de la mort» de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària «MOVE» trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> «Song for Bradley Manning», Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: «The next attack», «Operation Iraqi Liberation – OIL» (oil=petroli), «After we torture our prisioners», «Who would Jesus Bomb», «After the Revolution».

Pots escoltar i «descarregar» lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a «Webs d’informació alternativa», trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> «Video: Collateral Murder» (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs» (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs» (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> «Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables» (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> «The Guantanamo Files» (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau «Corporacions Militars Privades» (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: «aullido enjaulado».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El soldat Bradley Manning.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre «Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936» de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge «Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX» realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer «La vaga de lloguers» (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) «100 años de anarcosindicalismo» del diari Solidaridad Obrera, «portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre «Venjança de classe» no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, «greuges infinits» que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article «De los cuadros de defensa a las Milicias Populares», publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

«El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como «los milicianos». Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en «Milicias Populares» per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una «venjança de classe» en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula «One dollar, el precio de la vida», del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> «…a mala sangre», Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> «2.0», Orxata Sound System (2011).

> «Romesco», Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Venjança de classe.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.

19 06 2011

Programa odp123: Crònica i valoració de l’acció de Desebodiència Civil al Parlament de Catalunya el 15-J i de la manifestació del 19-J a Barcelona. I lectures de la «publicació contra la derrota» Terra Cremada (nº2, abril 2011).

Llengua: CATALÀ.

Clicar imatge (adalt) o aquí per accedir al bloc de Terra Cremada amb les publicacions (en pdf) de març 2010 i abril 2011.

Recomanem molt la lectura de Terra Cremada perquè pensem que pot ajudar a fomentar debats útils per «superar» la democràcia i encaminar la lluita i la construcció d’alternatives al capitalisme. També trobarem valoracions sobre la violència i la noviolència (especialment en el número d’abril 2011) que no s’acostumen a plantegar o s’entenen (i es practica) de forma diferent des de la majoria de col·lectius antimilitaristes.

Adjuntem el cartell (adalt) que comentem durant el programa i que defineix en part el posicionament del programaOnes de paurespecte l’us de la violència… De fet aquest cartell és un «remake» d’una campanya de difusió de la noviolència. Nosaltres també entenem i compartim la Desobediència Civil com una estratègia noviolenta, però el símbol de la pau (de la campanya) al costat del cap indígena Sitting Bull, que com milions de nadius nordamericans va morir en l’extermini o genocidi del seu poble i va lluitar en múltiples batalles, no ens encaixaba massa bé i per això l’hem redissenyat, amb el nou missatge «guerrer».

Aquesta setmana és el solstici d’estiu i la revetlla de Sant Joan… Us desitgem un molt bon inici d’estiu! Nosaltres tornarem el proper diumenge amb nova energia i un programa especial sobre els calendaris maies de Guatemala.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, «Anònima» i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text «VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI» (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest «La insurrección que viene», del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la «revista radical filosòfica» anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig «La insurrección que viene».

Com diem a la pàgina de presentació d'»Ones de pau» del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques «suicides», ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de «La insurrección…» que el llibret «Indigneu-vos!» de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la «crisis» actual) és la seva visió «negativa», que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'»odi» i el «nihilisme» (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el «camí» per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal «sabotejar» (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra «societat paral.lela», ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: «West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology« (Cd3: T5 «Hound dog blues», T8 «Purple Haze», T12 «Fire»…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'»AJUDA MÚTUA» segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La insurrección que viene.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!

1 05 2011

Programa odp117: Nou monográfic de denúncia del complex militar-industrial espanyol (i internacional). Començem però en clau d’humor… propaganda i publicitat militarista del rellotge Air Fighter (veure abaix), l’helicòpter Eurocoopter, els avions d’Airbus Military i el Ministeri de Defensa (reclutament de «metges militars»). I entrevistem a Cristòbal Orellana de la xarxa antimilitarista RANA.

LLengua: comentaris en CATALÀ, lectures i entrevista en CASTELLÀ.

Entrevistat: Cristóbal Orellana, membre de la Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía (RANA).

CLICAR (DAMUNT LA IMATGE) AMB EL BOTÓ DRET DEL «RATOLÍ» I SELECCIONAR «VER IMAGEN» PER AMPLIAR-LA.

Adjuntem (adalt) l’anunci del rellotge «Air Fighter» (diari ADN, 17 abril 2011) que relaciona (i exalta) els valors i la tecnologia militar amb les qualitats del cronògraf, i que recreem durant el programa al Teatre Informatiu.

Recordem que EADS Defence & Security actualment és Cassidian. I que CASA era Construcciones Aeronáuticas CASA, S.A. Els consorcis empresarials i els holdings d’inversió internacionals (i públics!) es renoven i fusionen per tenir més força política i econòmica en el complex militar-industrial i posicionar-se millor davant la demanda creixent de tecnologia i armament en la Guerra Global del segle XXI que no té fronteres.

Denunciem també (o sobretot) els vincles entre l’Estat i la indústria militar. Un exemple: la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Segons consta al web de Cassidian, la Sociedad Estatal Holding Española es titular d’un 5% de les accions d’EADS-CASA (http://www.eads.com/eads/spain/es). L’Administració Pública (Ministeri de Defensa, Ministeri d’Indústria, etc) no nomès ofereix subvencions i crèdits fraudulents a la inústria militar sinó que hi inverteix directament amb els diners/impostos dels ciutadants.

Remarquem que el president d’Airbus Military és Domingo Ureña i que al Consell d’Administració d’EADS-CASA hi ha un altre espanyol, Juan Manuel Eguiagaray (exministre d’Indústria i Energia del PSOE, 1993-1996).

Suggerim un cop més el llibre «El militarismo en España. Balance del ciclo armamentístico español hasta 2007», d’Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau i Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs), publicat a l’Editorial Icaria, 2007.

I apuntem l’enllaç de la Revista Española de Defensa (http://www.defensa.gob.es/documentacion/revista) d’on treiem els anuncis publicitaris amb els que començem el programa, una publicació del Ministeri de Defensa amb informació sempre útil per saber per on van els «trets» del militarisme espanyol i com les gasta el govern en matèria de «Seguretat i Defensa».

Els articles de Vicenç Fisas i la resposta de Cristòal Orellana, sobre la guerra de Líbia i el «dret de protegir», els trobaràs enllaçats a l’entrada del programa odp116.

Abans de l’estiu emetrem nous monogràfics del complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol. Recordem que l’odp112 el vam dedicar a INDRA: «Guerra electrònica i control social».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?

24 04 2011

Programa odp116: Redifonem tres ponències de les jornades del 25è. aniversari de la Fundació per la Pau celebrades el 2008. Un programa que també podriem haver titulat de forma menys provocativa com a «Recerca, Educació i Acció per la pau».

Llengua: CASTELLÀ (1a. ponència) i CATALÀ (2a/3a).

Autors ponències per ordre d’emisió al programa:

1a) Jonan Fernández, membre del Centre per la Pau Baketik del País Basc. Resumim la ponència amb el titular «Ética mundial i transformació individual».

2a) Rafael Grasa, president del Institut Català Internacional per la Pau (Generalitat de Catalunya). Titulem el fragment de la ponència amb «Recerca, Educació i Acció». I enllaçem la biografia de l’autor que ens recomana durant la ponència, Anatol Rapoport.

3a) Viçens Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona). Dificil de resumir però per posar un titular… «No plorar ni ser antis».

Aquestes tres ponències, de les jornades «El treball per la pau: nous reptes, noves eines» celebrades durant el 25è. aniversari de la Fundació per la Pau (octubre 2008), es poden escoltar juntament amb la resta de ponències/àudios originals de les jornades al web de la Fundació (enllaçat adalt).

Enllaçem els dos articles de premsa que comentem al programa:

> «La izquierda y la intervención militar en Libia», de Vicenç Fisas (El Pais, 22/3/2011). Remarco un fragment: «Sin embargo, puedo defender que existan unas fuerzas armadas reducidas y entrenadas especialmente para actuar en operaciones de mantenimiento de la paz, en coordinación con Naciones Unidas. Esto vale para acciones como las de Libia».

> «En respuesta a Vicenç Fisas (sobre la guerra de Libia)», Cristóbal Orellana (noviolencia62.blogspot.com, 23/3/2011). Remarco un fragment: «Pero, ¿no está en peligro la población palestina, la argelina, la saharaui, la tibetana, la irakí, la afgana, la iraní…?. ¿Cuántas discriminaciones de las que tú reclamas habríamos de realizar para aprobar “intervenciones humanitarias” (armadas, de la OTAN) en cuántos países y conflictos?. ¿No es mayor “contradicción de fondo” aprobar un bombardeo para proteger a una población en Libia y no reclamarlo para defender a la población palestina?. Y te pregunto directamente: ¿no es una “contradicción de fondo” tuya, personal, trabajar por la Paz defendiendo el intervencionismo armado de, justamente, las potencias que asolan el mundo con sus armas y sus poderes económicos?»

La resposta a la pregunta «Activistes, Professionals o Funcionaris per la Pau?» podria ser, «cadascú al seu lloc» (sabent que tothom evoluciona i canvïen les prioritats, necessitats, motivacions, circunstàncies… i inclús que una mateixa persona podria ser «activista», «professional» o «funcionària» en moments diferents de la seva vida). Matissant la resposta: «casdascú al seu lloc i treballant en paral·lel o en equip». Bé amb els funcionaris de veritat (els de l’Estat de la «violència democràtica»), ni dialogar. Aleshores, ¿no us sembla que ens sobra teoria i manca acció/experimentació?

¿Algú recorda el darrer exemple d’una empresa industrial-militar reconvertida al sector civil? S’ha bloquejat alguna vegada el transport de residus nuclears que transiten pel nostre territori? Quina empresa/fabricant d’armament ha estat sabotejada en el darrer any? Quantes comunitats autogestionades coneixes? Saps el nom d’alguna escola d’educació lliure?

La Recerca i l’Educació sempre serà necessària però a Ones de pau pensem que ja és hora de que les accions protagonitzin l’agenda estratègica per la desmilitarització. Cadascú al seu lloc…?


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear!

3 04 2011

Programa odp113: D’Hiroshima a Fukushima… l’inici i la fi de l’energia nuclear al món? El 6 d’agost de 1945 EEUU va llençar la primera bomba atòmica al Japó (Hiroshima i Nagasaki). L’11 de març de 2011 un terratrèmol i posterior «tsunami» (sisme submarí) destruia la costa Est del Japó causant la mort a milers de persones i provocant el pitjor accident nuclear al món des del de Txernòbil (URSS, 1986). Aquesta setmana parlem amb un físic especialista en energia nuclear i amb els portanveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i la Plataforma Tanquem Cofrents (València) per denunciar i exigir el tancament de totes les centrals nuclears a l’Estat espanyol.

Llengua: CATALÀ. Entrevistats: Manel Adelantado (Ecologistes en Acció), Sergi Saladié (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents).

El 2011 el Govern espanyol podria renovar la llicència de funcionament de la central nuclear catalana d’Ascó. La de Vandellòs (també a Catalunya) es va prorrogar deu anys més el 2010. La llicència de Cofrents (València) es va ampliar el passat 16 de març. Al mateix temps el Govern central ha de decidir properament l’ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears. Les dues poblacions amb més possibilitats, segons el Govern, per  instal·lar aquest «cementiri nuclear» són Ascó (Catalunya) i Zarra (València).

A Ones de pau diem un cop més que el cementiri nuclear no el volem ni a Ascó ni enlloc! I exigim el compromís oficial dels Governs per tancar totes les centrals nuclears espanyoles, i l’anunci d’un calendari oficial estatal de tancament i desmantellament de tots els seus reactors.

Amb tot, el gravíssim accident nuclear de les plantes de Fukushima (que a hores d’ara segueix en situació crítica i amb els nuclis de diversos reactors en fase de fusió i fuita radioactiva) al Japó podria fer canviar la política energètica dels Governs. Però com que no hi confiem gaire, el millor serà no abaixar la guàrdia i continuar denunciant i fent pressió pel canvi de model energètic al nostre territori. Ens en sobren molts motius però l'»opinió pública» nomès sembla reaccionar davant d’una catàstrofe. Com diu en Manel Adelantado, seguim jugant a la «ruleta russa» mentre son en funcionament les centrals nuclears… Fins quan?

Enllaços relacionats amb l’energia nuclear i les renovables:

> Tanquemlesnuclears.org

Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l’Energia: «Espai web pel tancament de les centrals nuclears, l’estalvi, l’eficiència i 100% d’energies renovables» (coordinadora estatal antinuclear a Catalunya):

> Crisisenergetica.org

«Respostes als reptes energètics del segle XXI»: web vinculada a la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN), el president de la qual, Daniel Gómez, pots escoltar en una ponència sobre l’energia avui gravada per Ones de pau al Forum Social Català 2010 (veure enllaç abaix).

«Energia nuclear o energias alternativas» (pdf enllaçat) llibre escrit pel convidat del programa d’aquesta setmana, Manel Adelantado, i publicat per Ediciones ATTAC-Catalunya (2007).

Enllaçem els programes d’Ones de pau sobre energia i armes nuclears realitzats i emesos el 2009/2010:

> Odp05: «Armes i energia nuclear». Entrevista a Pep Puig (Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear) i Tomàs Gisbert (Observatori de pau JM Delàs), els quals hem tornat a escoltar en dos àudios redifosos a l’inici i al final del programa d’aquesta setmana.

> Odp22: «Tanquem Garoña ja!» Entrevista a Manel Adelantado.

> Odp56: «Forum Social Català (3): «Crisis energètica». Debat «Apaguem les nuclears» amb ponències de Daniel Gómez de la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN) i Jesús Carbó de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear!
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores