Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest «La insurrección que viene», del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.
Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.
Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.
I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.
Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la «revista radical filosòfica» anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig «La insurrección que viene».
Com diem a la pàgina de presentació d'»Ones de pau» del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques «suicides», ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de «La insurrección…» que el llibret «Indigneu-vos!» de Stephane Hessel.
Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la «crisis» actual) és la seva visió «negativa», que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'»odi» i el «nihilisme» (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el «camí» per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal «sabotejar» (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra «societat paral.lela», ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.
La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: «West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology« (Cd3: T5 «Hound dog blues», T8 «Purple Haze», T12 «Fire»…).
Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'»AJUDA MÚTUA» segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!
ones de pau 