((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci “per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música”. I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”. El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  “La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental”.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser “armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units”.

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc “Alif”) i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc “Baraka”). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental “Cruzando el puente”.

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org

Anuncios




((odp)) Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).

25 09 2009

Programa odp37: Ones de pau entrevista a l’Edmon Gimeno Font, republicà deportat als camps de concentració i extermini nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen. Entrevista en Català.

“Tren de la mort” de Compiègne al camp de concentració de Buchenwald, 27 de gener de 1944. En aquest tren són traslladats Edmon Gimeno i 1583 deportats més. El comboi  s’atura en una estació alemanya: “El gentío (civils alemanys) acude presuroso, no quiere perderse el espactáculo, quiere humillar a los representantes de las razas inferiores. Nos observan inquisidores como si fuéramos un grupo de simios debilitados y abrumados por este largo y tremendo viaje. Risas, burlas, insultos, palabrotas soeces, miradas despeciativas y coléricas. Los SS, explican y comentan -no lo dudo ni un momento- que somos enemigos declarados del III Reich y pertenecemos, según sus fanáticas y peligrosas mentalidades, a un grupo de untermenschen (subhombres), una especie de primitivos humanoides”. (pag. 68, Vivències d’un deportat).

La construcció de la fábrica subterrània d’armament alemanya, Gustolf-Werke II, fou l’orígen del camp de concentració nazi de Dora: “Por cualquier error o deliz, te pueden enviar al krematorium. “Du, morgen, Krematorium” (Tú, mañana, crematorio). En Dora, cualquier enemigo con un poco de influencia se creía con suficiente poder para enviarte al infierno. Aguanté más de una vez esta feroz amenaza”.

“La minoría perversa se incrustó con fuerza en esos campos de desolación y muerte. Lo hemos dicho y lo diremos siempre. Aquí no hay, no existe, ni bondad, ni comprensión, es el reino del mal absoluto” (pag. 101 , Vivències d’un deportat).

“Nuesta marcha veloz y penosa por ese antro de pesadilla es sencillamente una carrera absurda y criminal, es consecuencia del terror que impera en los campos de la muerte” (pag. 102, Vivències d’un deportat).

Recordem que la setmana passada Ones de pau va emetre el programa Republicans als camps nazis (I) -entrada anterior del blog, odp36-, amb una entrevista a la presidenta d’AMICAL de Mauthaussen, i una selecció de narracions i “Músiques de l’Holocaust”.





((odp)) Republicans als camps nazis (I).

18 09 2009

Programa odp36: commemorem el 70 aniversari dels primers deportats espanyols als camps de concentració i extermini nazis. Amb una entrevista des de la seu d’AMICAL, l’associació que treballa per difondre la memòria històrica de les víctimes i els supervivents espanyols dels camps nazis.

Format: entrevista/reportatge. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Rosa Toran, presidenta d’AMICAL de Mauthaussen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.

Al llarg de l’entrevista del programa podràs escoltar una selecció de música i narracions corresponent al Cd Músiques de l’holocaust (editat per Temps Record amb la col·laboració de la Casa de la Música de Terrassa i la Xarxa de Músiques de Catalunya, el 2008), interpretat pel Brossa Quartet de Corda, acompanyat per l’acordió de Gregori Ferrer i la veu d’Elies Barberà que recita diversos textes (veure més abaix la relació de text i música del Cd inclós en el programa).

El programa comença i acaba amb la composició musical A la vora del bosc, de Leonid Shokin, “escrita al front de Lenningrad. “

“Fruit de la trobada entre el músic Leonid Shokin i el poeta Petr Maichuk en un hospital de guerra, la cançó A la vora del foc va esdevenir un himne per la lluita heroica dels partisans i per la resistència de tots els fronts antifeixistes. En consequència, va aparèixer als camps de concentració en múltiples versions musicals, textuals i idiomàtiques fins esdevenir una melodia molt popular…”

Per ordre d’aparició al llarg del programa, pots escoltar les seguents peces del Cd “Músiques de l’holocaust”:

1> “A la vora del foc”, MÚSICA de Leonid Shokin. 2> “Allà baix a Aschwitz”…,  fragment del POEMA “Auschwitz” de Salvatore Quasimodo. 3>“Tot d’un plegat ens envaï un calfred…”, fragment del LLIBRE de memòries “El carretó dels gossos”, de Mercé Nuñez Targa. 4> “Amb molt poc temps ens havien reduït al no res…”, fragment d’un ARTICLE memorialístic d’Anita Lasker-Walfisch. 5> “Mira aquest és un lloc on no es pot tocar el violí…”, fragment del POEMA “Auschwitz” de León Felipe. 6> “Vosaltres que viviu segurs…”, TEXT de  l’obra “Shemà” de Primo Levi. 7> “A la vora del foc”, MÚSICA de Leonid Shokin.

Acabem recordant que del 8 al 10 d’octubre de 2009 es celebrarà la reunió del Comité Internacional de Mauthaussen a Barcelona, coincidint amb el 30 aniversari de la primera trobada del comité a la capital catalana l’any 1979.

I en el proper programa, escoltarem el testimoni d’Edmon Gimeno Font, un republicà català supervivent dels camps de concentració nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.