((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: «Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes», amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en «espiral»: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, «matrística», herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: «Si no sabes a dónde vas…». Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació «Música per la Pau» (produït pel «magazine cultural de música lliure» Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: «Desde el fondo del tiempo…». Ramón Sampedro (llibre «Cartas desde el infierno»). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció «Nombres propios»)

> TEXT: «El tiempo según los mayas…». José Argüelles («Calendario 13 lunas»).

> MÚSICA: «Emir’s dream». Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc «Unza Unza Time»).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro («Cartas desde el infierno»).

> MÚSICA: «Peace of Iona». The Water Boys.

> TEXT: «In la kesh – A la ken». Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: «Song for the unification of Europe». Banda sonora pel·lícula «Blau», de Zbigniew Preisner.

> TEXT: «Arrancaron nuestros frutos…». Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental «Atenco: Romper el cerco», Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: «Nasvali So Uljim», Esma Redsepova (disc «Chaje Shukarije»).

> TEXT (repetició): «In la kesh – A la ken»

> MÚSICA: «Take a flight», Omar Faruk Tekbilek (disc «Alif»).

> CRÒNICA: «España a la ofensiva en Afganistan» (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: «Holocausto optimista», poema d’Otto René Castillo («Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala«, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: «Soy pan, soy paz, soy más», Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo («Cuadernos de Guatemala». Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula «En tierra de nadie», Danis Tonavic (2001).

> TEXT: «La matrística en el Neolítico» (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre «El asalto al Hades – La rebelión de Edipo», Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc «The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: «La general Margaret Woodward...» I «Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España» (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora «En tierra de nadie».

> MÚSICA (repetició): «Dot Tape Dot» («Música per la pau», enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): «Cartas desde el infierno». Ramon Sampedro.

> MÚSICA: «Welcome» (disc «The gentel side of John Coltrane«).

> TEXT: «No poseer nada…», Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, «Soy pan, soy paz, soy más» (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el «barcelocentrisme», inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la «paradeta» a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la «nova cultura de l’aigua» (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les «guerres de l’aigua» amb lectures de Vandana Shiva («Las guerras del agua») i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental «Contracorriente»,  una producció de «A salto de mata», dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la «Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz»: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> «Las guerras del agua» (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que «il·lustra» aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: «Un pont de mar blava: Líbia«, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics «Un pont de mar blava»: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie «Les guerres de l’aigua».

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El juego de pelota mesoamericano.

2 11 2010

Programa odp92: Nou monogràfic dedicat a Guatemala, concretament al joc de pilota que antigament celebraven algunes cultures prehispàniques de Mesoamèrica. Aquesta vegada oblidem la violència estructural y neocolonial, el crim organitzat i les injustícies mil que pateix la majoria de la població de Guatemala, i redescobrim un dels trets cultural més importants, juntament amb blat i el calendari, de les cultures prehispàniques: el joc de pilota.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

Serveixi de presentació el seguent text de la revista Arqueologia mexicana (nº 44, juliol-agost, 2000. Imatge portada abaix) de la qual llegim varios articles en el reportatge radiofònic d’aquesta setmana:

«¿Es el juego de pelota una actividad netamente lúdica? ¿Una sublimación de la violencia social mediante el sacrificio? ¿La manifestación de un rito de ascensión al poder? ¿El medio para dirimir conflictos territoriales? ¿Un pretexto para realizar apuestas? ¿Una alegoría de la guerra? ¿Un rito propiciatorio de la fertilidad, relacionado con el Sol, la Luna, Venus, los calendarios, las plantas alucinógenas, el inframundo, la vida o la muerte? El juego de pelota contiene estos aspectos y muchos más».

Imatge relleu adalt [clicar amb el botó dret del «ratolí» per veure la imatge sencera]: «En los paneles del juego de pelota de Chichén Itzá se representó a los jugadores durante un sacrificio. Del cuello del tercer personaje (de izquierda a derecha), ya sin cabeza, brotan seis cabezas de serpiente y un motivo vegetal, símbolos de la sangre que propiciará la renovación de la vida y la vegetación».

«Diseñado para commemorar un encuentro en el que se mezclan lo mítico y lo profano, este extraordinario juego de pelota es el más grande e importante de todo el mundo maya y el principal de los trece documentados hasta ahora en Chichén Itzá. Fue construido en el Clásico Terminal, hacia el año 900 d. C.»

«El juego de pelota de Chichén Itzá tiene un indudable vínculo con la idea de la guerra sagrada, pero de ninguna manera debe verse como un concepto guerrero vinculado a la vieja idea del Posclásico de una sociedad militarista en el área maya, que contrasta con la teocrática en el Clásico» (Adriana Velázquez Morlet, revista Arqueologia mexicana, nº 44).

Situem l’antiga civilització maia: Periode Preclàssic (1800 a.C. – 200 d.C.). Periode Clàssic (200 d.C. – 1000 d.C.). Periode Postclàssic (1000 d.C. – 1450 d.C).

Els títols i autors dels articles que llegim són els següents: El juego de pelota mesoamericano. Origen y desarrollo, Eric Taladoire.  Mariposas, sapos, jaguares y estrellas. Prácticas y símbolos del juego de pelota, María Teresa Uriarte.

L’autor d‘«El Factor Maya» (primera edició, 1987. Editorial Brujas, 2005) és «l’artista, poeta, historiador visionari i armonitzador còsmic», fundador el 1983 de la Red de Arte Planetario, i la Fundación para la Ley del Tiempo (www.lawoftime.org), José Argüelles.

La imatge de la portada del llibre (adalt) és una reproducció de la figura esculpida a la tomba del rei maia Pacal Votan, a Palenque, Chiapas (Mèxic). En la qual, «parece que el árbol de la vida saliera del abdomen o plexo solar de la figura principal. ¿Éste árbol de la vida es realmente el Kuxán Suum?» (…) «los hilos o fibras de vida galáctica invisibles que conectan al individuo y al planeta a través del Sol con el núcleo galáctico, o Hunab Kú.

Si tot va bé realitzarem un programa especial dedicat al Tzolkin i els calendaris maies, abans d’acabar l’any. Llavors, segurament tornariem a compartir els textes i les visions del «Factor maya», polèmic en molts aspectes i alhora molt interessant.

De moment pots escoltar els programes monogràfics sobre Guatemala ja emesos i publicats en el següent bloc, que també tens enllaçat a la secció GUATEMALA, a la barra del sumari-capçalera d’aquest bloc:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

L’altre llibre que llegim en el reportatge sobre el joc de pilota és «Los heroes gemelos del Popl Vuh. Anatomía de un mito indígena». L’autor, Nahum Megged (editorial «Jose de Pineda Ibarra», 1979).

Disco de Chinkultic, Estado de Chiapas. Maya. Clásico tardío (600-900 D.C.). Piedra caliza. 56 cm. (diámetro) x 13 cm. (grosor). Museo Nacional de Antropología, Ciudad de México. «Reproduce el mito en que Xbalanqué, uno de los héroes gemelos mayas, juega contra los señores del Xibalbá (inframundo), usando como pelota la cabeza de su hermano Hunahpú.»

Joc de pilota a Cobán, Alta Verapaz (Guatemala. No confondre amb Copán, Honduras). [clicar amb el botó dret  del «ratolí» per veure la imatge en gran i apreciar millor els marcadors de pedra amb forma d’aro].

Apuntem la música que ha acompanyat la lectura dels textes del joc de pilota:

> «Birdy», música de la pel·lícula. Peter Gabriel, 1985.

> «Danny the dog», música de la pel·lícula. Massive Attack, 2004.

> «Man on wire», música del documental. Michael Nyman, 2008.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El juego de pelota mesoamericano.
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El hombre de Otanpuerca.

5 09 2010

Programa odp85: Gravació de la conferència-xerrada antimilitarista que el conductor d’Ones de pau va compartir el 17 de febrer de 2010 a La Papa (L’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats), de Barcelona. El títol Mono-logos fa referència als avantpassats prehistòrics i, sobretot, als polítics i militars que enlloc d’evolucionar destrueixen la humanitat (mono), com els membres de l’Aliança Atlàntica (OTAN). També fa referència als filòsofs grecs (mite-logos). Otanpuerca és un joc de paraules entre l’Home d’Atapuerca i els «homes» de l’OTAN.

Llengua: CASTELLÀ.

Enllaçem els programes d’Ones de pau que tracten alguns temes que comentem en aquesta conferència-xerrada:

odp11 > L’Aliança Atlàntica (OTAN).

odp05 > Energia i armament nuclear.

odp14 > Contracimera Estrasburg, 60 aniversari OTAN.

odp38 > Guerra d’Afganistan.

odp33 > El Refugi 307 del Poble Sec.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El hombre de Otanpuerca.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El deseo en ruinas: poesia i revolució.

22 01 2010

Programa odp53: Analitzem el manifest de «El deseo en ruinas» (Karen Elliot / Stewart Home) des de la perspectiva antropològica i política. I acabem contrastant aquest text situacionista amb una lectura filosòfica, «La ideología» de Jiddu Krishnamurti (veure enllaç editorial abaix). Aparentment incompatibles, els  dos textes  (de la mateixa època, finals  dècada 1950) són  igual de revolucionaris si posem en pràctica  les seves idees. Aquest és un dels temes centrals que tractem en el programa: ¿Idees o accions? ¿Què ens defineix? ¿Què és més important per generar canvis, transformacions, ruptures…?

Format: lectures (CASTELLANO) + entrevista (CATALÀ).

Convidat: Francesc-Xavier Marín, antropòleg.

Transcribim  a continuació el text situacionista que llegim a l’inici del programa; un bon exemple de «…lenguaje poético revolucionario concebido como una verdadera acción directa» (Historia de un incendio). Servando Rocha. La Felguera Ediciones, 2006).

EL DESEO EN RUINAS (Karen Elliot / Stewart Home)

1. La totalidad de la vida post-moderna está mediatizada por una serie de abstracciones. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo tienen un papel que jugar en el mantenimiento del sistema capitalista.

2. Aquellos que no repiten los misterios establecidos se encuentran con que sus actividades e ideas las suprimen, tanto los medios de comunicación, como los comisarios blandengues de las universidades, así como sus relaciones en la sociedad.

3. En el pasado, la vida estaba mediatizada por abstracciones tales como honradez, verdad, progreso y el mito de un futuro mejor. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo son un refinamiento posterior de este proceso. En la era post-moderna sirven para la misma función que el progreso sirvió en la época de la modernidad clásica (1909-1957).

4. La creatividad es un trabajo cosificado en provecho de una moral correcta: el nombre de la ética del trabajo tras su modernización. Para los que se oponen a cualquier clase de moralidad, la creatividad es tan alineante como un trabajo asalariado. Nosotros repetimos la leyenda de los anti-moralistas «Nunca Trabajes», y mantenemos que este planteamiento se adhiere al rechazo de la creatividad.

5. El placer es un método para ubicar la experiencia en una jerarquía de lo apetecible. Es una abstracción que niega el momento vivido y necesita una referencia en cuanto a la posibilidad de experiencias pasadas/futuras. Debemos rechazar todos estos sistemas de valores.

6. La imaginación es una abstracción que niega la experiencia concreta. Es el mecanismo central para la dominación de la imagen como agente principal de la represión en nuestra aparatosa sociedad.

7. El deseo es el aplazamiento permanente de la realidad actual en favor de supuestas recompensas en un supuesto futuro.

8. Nosotros hacemos una llamada a un nihilismo activo para la destrucción de este mundo al que nos hemos referido y de todas sus abstracciones.

No más políticos.

No más la «cultura» del pensamiento puede cambiarlo todo excepto unas cuantas cuentas corrientes.

El espectáculo ha acabado.

Los espectadores se van.

Es el momento de recoger sus abrigos e irse a casa.

Se vuelven…

…¡No más abrigos!

…¡No más casas!

ABOLICIÓN DEL PLACER

RECHAZO DE LA CREATIVIDAD

APLASTAMIENTO DE LA IMAGINACIÓN

EL DESEO EN RUINAS

EL PRESENTE ES ABSOLUTO

¡TODO AHORA!

«Estas ideas [expresadas en «El deseo en ruinas»] son las que predominan en toda la obra de  la Internacional Situacionista (I:S), y son representativas, principalmente, de su primera época (de 1957 a 1961), para algunos la más fecunda y rompedora».

Apuntem el final del capítol «La ideología» («Comentarios sobre el vivir». Tomo1.  1956. Editorial Kairós, 2006), del filòsof Jiddu Krishnamurti que llegim al final del programa: (…) «La acción basada en una idea jamás puede ser liberadora» (…) «Sólo descubriremos si podemos ser libres indagando en el proceso total del condicionamiento, de la influencia. La comprensión de este proceso es conocimiento propio. Sólo a través del conocimiento propio puede uno liberarse de la esclavitud; y esa liberación está vacía por completo de creencias e ideologías.»

I tornem als situacionistes per acabar aquesta presentació. «Según la I.S. había que ir más allá de la filosofía, había que transformar radicalmente el mundo, es decir, era una llamada a la acción sin paliativos mediante la realización de un proyecto revolucionario que impidiera reproducir nuevamente el viejo mundo. Se deberá, dirán, fundir y realizar la poesia.«

TOT AQUÍ I ARA!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El deseo en ruinas: poesia i revolució.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau