((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) El complex militar-industrial (4): General Dynamics – Santa Barbara Sistemas.

8 01 2012

Programa odp152:  Denunciem el fabricant d’armament General Dynamics European Land Systems – Santa Barbara Sistemas; el frau de les subvencions estatals encobertes als fabricants d’armes; i el nou ministre de Defensa Pedro Morenés, al·liat dels industrials de la guerra i el negoci de la mort.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

General Dynamics European Land Sistems – Santa Barbara Sistemas (www.gdels.com), principal fabricant i proveidor de vehicles de guerra i munició de l’exércit espanyol, forma part des del 2001 de la multinacional nordamericana General Dynamics (www.generaldynamics.com), el cinqué productor d’armes mundial, i té la seva oficina central a Madrid. GDELS agrupa 12 centre d’operacions europeus situats a Espanya (Madrid, A Coruña, Oviedo, Trubia, Palencia, Sevilla i Granada), Alemanya, Àustria i Suïssa.

Articles i llibres que llegim i/o comentem al programa:

> “El militarismo en España. Balance del ciclo armamentista español hasta 2007“, Arcadi Oliveras i Pere Ortega (editorial Icaria – Antrazyt, 2007). Al programa llegim el capítol “La venta de Santa Barbara [Empresa Nacional Santa Barbara de Industrias Militares] a General Dinamics”.

> “Pedro Morenés, un ministro de Defensa de armas vender y gasto militar disparar”, escrit per Estitxu Martínez de Guevara del Colectivo Gasteizkoak (Rebelion/Gasteizkoak, 1/1/2012).

> “La fallida del Ministeri de Defensa”, Pere Ortega (Centre JM Delàs, 6/12/2011).

> “Industrials de guerra, negoci de mort(s)”, per David Fernández (Directa, nº 253, 7/12/2011).

> “Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas”, (Ediciones Bajo Cero, 2006). Voliem llegir un capítol però per falta de temps no ho podem fer. No obstant enllaçem el web de la campanya “No a la investigación militar” que, tot i ser del 2005/06, inclou informació interessant, i la denúncia segueix sent necessària.

Recordem, com apuntem al programa, les xifres actuals dels efectius de les Forçes Armades espanyoles: 17.613 oficials. 28.455 suboficials. 83.000 soldats i marineria. Total: 127.807 (font, Ministeri de Defensa, juliol 2011). És a dir que si hi han 46.068 comandaments i 83.000 soldats, surt a un comandament per cada dos soldats! Ja ho haviem denunciat però val la pena remarcar-ho.

Enllaçem també el dossier “Lo que mata engorda. Base a base: la militarización del territorio español a vista de satélite (V). Un educativo recorrido por empresas, laboratorios y fábricas de armas” (publicat el 2006 per Antimilitaristas.org). Un estudi ben complet que inclou, entre d’altres empreses, dues de les set fábriques de Santa Barbara Sistemas a Espanya, la d’A Coruña i la d’Alcalá de Guadaira (Sevilla).

Música del programa:

> “La paz del poderoso”, “Una única voz”, “Hoy para comer no hay nada”, “Bienaventurados”, Ketesnuko (“La paz del poderoso”, Working Class Records, 2011). Apuntem la lletra d’una de les cançons que escoltem al programa:

“Una única voz”

“Una única voz, una sola opinión, y a ver quien democratiza antes. Entre dos está la solución final, elige a tu gusto y no hables, es muy importante que no elijas al azar y exijas tu derecho a la libertad. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan. La democracia es así a veces pierdes y a veces te callan. Una única voz, una sola opinión, dos caras distintas e iguales, amargas charlas, largos debates, respuestas densas que intentan ahogarte. Sin compasión hasta la victoria, el pueblo celebrará su propia derrota. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan, la democracia es así a veces pierdes y a veces te callan”

Apuntem l’enllaç de les entrades del bloc corresponents als anteriors programes sobre el complex militar-industrial realitzats per Ones de Pau:

> odp99: El complex militar-industrial… i de seguretat! (1).

> odp112: El complex militar-industrial (2): EADS-CASA (Cassidian), la guerra es fabrica a casa nostra.

> odp117: El complex militar-industrial (3): INDRA, guerra electrònica i control social.

I el proper diumenge, Ones de Pau emetrà la segona part del programa dedicat als Diaris de Viatge a Cuba.





((odp)) Violència estructural: Presons.

27 11 2011

Programa odp146: Ones de Pau entrevista a l’expres Txema Calvo Calle, empresonat des del 1985 i en llibertat des del juliol de 2011. Denunciem el sistema carcelari, que és violència i tortura, a través del testimoni d’una persona reflexiva i sense “pels a la llengua”, amb esperit combatiu i que canalitza el dolor i la ràbia acumulada a través de la solidaritat amb els pres@s i expres@s, el coneixement de si mateix (creixement personal. No ha de ser gens fàcil després de tants anys sense llibertat) i la denúncia dels “centres d’extermini” (deshumanització) en els que ha estat empresonat durant 25 anys. Dues frases del convidat, una lapidària: “La cárcel es un cementerio de hombres vivos”. I una filosòfica: “El deseo es sufrimiento”.

Llengua: CASTELLANO.

Articles, projectes i col·lectius de solidaritat i suport als pres@s:

> Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas (CESPP).

> TOKATA (“Boletín de difusión, debate y lucha social”). “Un instrumento de comunicación de los presos en lucha, entre ellos en primer lugar, pero también con el resto de la gente presa y con el exterior…”.

> “DesdeDentro” (“Difusión de las luchas contra la cárcel). “No es un colectivo más, ni otra publicación, es un punto de encuentro entre individualidades con un trabajo común: l@s pres@s en lucha. Queremos construir un puente solidario entre nuestr@s compañer@s pres@s y l@s que estamos fuera, romper el silencio mediático con el que tapan sus bocas. Hay que derribar sus prisiones, tirando primero el muro de la incomunicación, que las calles sean sus voces aquí fuera, que las paredes griten sus palabras, su lucha es nuestra lucha.

> “101 países avalan pena de muerte”. Article publicat a la revista mexicana de “periodismo de investigación” Contralínea(nº 247, agost 2011), escrit per Goldii, la filla de Mumia Abu-Jamal (periodista nordamericà i exPantera Negra, conegut com “la veu dels sense veu”, empresonat des del 1981 -el 9 de desembre farà 30 anys que és a la presó-  i al “corredor de la mort” des del 1983).

> Grup Dona i Presó: Creat el1987, el seu objectiu “és donar a conèixer el món de la presó i crear opinió, denúncia i lluita activa (…) donant suport a les demandes personals de les preses i expreses i assessorament jurídic en les qüestions internes”.

> Grup Copolis. Grup interuniversitari GRC Universitat de Barcelona. “Línea d’actuació, Dones i Sistema Penal“. Un dels seus membres és Elisabet Almeida, autora de múltiples estudis d’investigació que pots veure llistats al final del web de Copolis (enllaçat adalt).

> “La casa incendiada” (Radio ELA, radio lliure de Madrid): Programa “Una condena compartida, carcel y materindad” (6/4/2011). Entrevista a “Raquel, madre que en 2003 cumplió condena junto a su hija en el centro penitenciario de Soto del Real”. Trobaràs l’àudio a la web de la ràdio enllaçada adalt.

> “Introducción al abolicionismo carcelario”, text de Rodolfo Montes de Oca. Apuntem un fragment: “La Cárcel no es solo una visión estática, ni circunscrita a un determinado espacio geográfico. (…) La Cárcel es una visión universal, vivimos en un mundo que está encarcelado. Todos nacemos libres como dice Rousseau pero permanecemos encadenados, y no solo encadenados sino que permanecemos presos de un sistema de producción económica y organización social. La Prisión se manifiesta en nuestra vidas constantemente, todos somos reos del Estado, permanecemos controlados y vigilados diariamente por los organismos de inteligencia, nuestros maestros, nuestros vecinos, nuestros amigos, la sociedad, nuestros padres, somos vigilados día y noche, estamos controlados y el trabajo, la familia, la escuela, la universidad y otras instituciones son el reflejo de la cárcel, donde somos constantemente monitoreados por los lacayos del poder”.

> “La carcel desde dentro”, dosier publicat per la revista Ekintza Zuzena (nº 33). Sumari: “Entrevista con un miembro de Salhaketa. Qué cárcel tenemos? El imperio de la discriminación impune. Cárceles de menores, ¿las cárceles del futuro? Hay solución a la cárcel. Entrevista a Laudelino Iglesias.

> “Radiografia crítica del sistema penitenciari. La persistència de les presons”. Quaderns d’Illacrua (24/3/2010, Directa nº 177). De l’invent del “Panòptic” (Jeremy Bentham, 1787), en el que qualsevol persona es mantintguda sota inspecció, fins a l’excarceració el març de 2010 de dos dels presos espanyols més combatius, Manuel Pinteño (33 anys empresonat) i Amadeu Casellas (24 anys empresonat), passant per la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba).

 > Publicació “Punto de Fuga” (“de la cárcel a la red”). Índice nº 10, marzo 2011: Antecedentes y contexto de la penalidad española. La realidad del sistema penal. En cuanto a la cadena perpetua. La reforma del código penal. Entrevista Joaquín Garcés. Sobre F.I.E.S. Otro caso más de cadena perpetua encubierta. Control social. Redes (de control) social. Telefonía móvil. Nanotecnología.

Llibres de presos i estudis sobre el sistema carcelari espanyol:

> “Huye, hombre, huye”. “Diario de un preso FIES” (editorial Virus, 1997 i 2002), de l’històric pres anarquista Xosé Tarrío, “asesinado el 2 de enero de 2005 por la sociedad carcelaria”.

> “Adiós prisión”, testimoni (escrit des de la presó) de Juan José Garfia (editorial Txalaparta, 1995). Publicat a santgoogle (text complet aquí). Comença amb el seguent proverbi japonés: “El clavo que sobresale recibe un martillazo”.

> “La fuga de los 45”, d’Antúnez Becerra i Diego Redondo Puertas. Sinopsi de Blas López-Angulo publicada a Rebelion.org (2006): “Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata cómo preparó la fuga para 600 presos en la prisión Modelo de Barcelona al frente de la COPEL”. López-Angulo ens recorda al mateix article uns fragments de “Qué es la cárcel. La vida en prisión (notas)” que a Espanya “s’ha passat de 8.000 presos el 1975 a més de 60.000 en l’actualitat”.

> “Diario e ideario de un delincuente”, de l’anarquista espanyol Gabriel Pombo da Silva (La Malatesta, “Librería, editorial libertária”).

 Tres suggerències radiofòniques, una pel·lícula i un documental:

> “Judici a la justícia”, programa de ràdio Bronka (104.5 FM, Barcelona i emissió per internet): “Els abusos de poder del sistema judicial al descobert”. En directe: Dimarts de 19h a 21h. Repeticions: Dissabte de 9h a 11h i els dimarts en que no s’emeti directe. També s’emet a la freqüència de ràdio PICA (96.6 FM, Barcelona, i per internet).

> NomadaSintopico programa de ràdio Contrabanda FM (91.4 FM, Barcelona, i per internet). En directe: Diumenges de 17h a 19h (quinzenal). Ha emès diversos reportatges de denúncia dels Centre d’Internament per a Estrangers (CIES) com el de la Zona Franca de Barcelona, a més de difondre les lluites a favor dels drets de les persones migrants.

Apuntem l’enllaç al web de la Campaña por el Cierre de los CIES.

> Prision Radio. Amb el suport de la fundació Redwood Justice Foundation, difon el programa radiofónic de Mumia Abu-Jamal i els missatges d’altres pres@s, així com diversos reportatges que denuncien la violència estructural (i carcelària) del “sistema capitalista dominant”. Enllaçem també el bloc del mateix projecte.

> “La naranja mecánica” (“A clockwork orange”), pel·lícula del director Stanley Kubrick (1971). Violència social (odi irracional, en part i en aquest cas) versus violència estatal (control policial i carcelari i “encarnissament terapèutic”). Potser l’hauriem de tornar a veure per corregir o precisar aquesta breu sinopsi.

> Documental “Presos de la democracia” (2006), realitzat per B. H. a Barcelona, entre el 2003 i 2005. Es pot veure al web de Nodo50.org (en cinc parts) i a Youtube.

Música del programa:

> “Feeling no pain”, Ned Sublette (àlbum “Cowboy rumba”). Inicialment sembla una oda al alcohol però més aviat és una cançó que expressa l'”escapada” a través de la beguda (que pot “empresonar” i “esclavitzar” fatalment si es torna adicció) del món en el que no és vol viure i que provoca patiment (“pain”) quan no se sap com evitar o canviar. També podría ser una “fugida” d’un mateix… Tot i que en la cançó resona certa alegria o inclús, podriem dir, joia (gozo). És clar que d’addiccions (i ritus, per no oblidar la vessant positiva de la qüestió) n’hi ha de tota mena, però això seria un tema per un altre programa, potser la tercera part dels monogràfics sobre Drogues que ha realitzat Ones de Pau (veure “Etiquetes d’accès directe als programes”, columna dreta del bloc).

Agenda:

Aquest dimecres 30 de novembre a les 20h al CSA Can Vies (Jocs Florals, 40. Plaça Sants): “Xerrada sobre la campanya contra els maltractes i la tortura dins les presons”. Després, sopador vegà.

I al web de les jornades “Dentro, fuera, dentro” realitzades el setembre de 2011, a Madrid, es poden llegir i escoltar àudios i textos força interessants, a més de trobar enllaços de contingut especialitzat.”El objetivo de estas jornadas fue el de acercar la realidad del encierro a la calle”. Els eixos temátics: Cárcel, Centro de Menores, Salud Mental y Psiquiatría, Conrol Social, Explotación Animal y CIES e inmigración.





((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.

23 10 2011

Programa odp141: “L’organització socialista revolucionària basca”, Euskadi ta Askatasuna (ETA), comunica “el cese definitivo” de la seva activitat armada, el dijous 20 d’octubre de 2011, tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional per la pau a Donostia; vuit mesos després de “l’alto el foc permanent, de carácter general i verificable per la comunitat internacional” declarat per ETA el gener del mateix any. Aquest diumenge escoltem i repassem els darrers comunicats i declaracions d’ETA i l’esquerra abertzale i analitzem els camins cap a la resolució del conflicte armat.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El procés de resolució noviolenta del conflicte armat a Euskal Herria està “encarrilat”. Però el diàleg, les negociacions i reunions entre els governs francés i espanyol amb ETA i l’esquerra abertzale, partits polítics i organitzacions sindicals i socials continuen, a un més vista de les eleccions generals (20 novembre). La coyuntura política electoral no hauria de treure protagonisme als col·lectius i moviments socials que també formen part d’aquest procés i no s’inscriuen en cap partit polític parlamentari.

A Ones de Pau celebrem la fi definitva de l’activitat armada d’ETA però tenim molts dubtes de que la via democràtica (electoral, parlamentària) permeti assolir els objectius legitims que l’esquerra abertzale defensa, o sigui l’independència i un estat socialista. Si ETA abandona les armes i es dissol, ¿això vol dir que ja no existirà al País Basc cap organització socialista revolucionària? Perquè… ¿és possible canviar el regim d’un estat (pel cas basc, com tants d’altres, del capitalisme al socialisme) sense lluita armada? ¿Qui, quan, per què i com és legitimen (recolzen i finançien) algunes lluites armades i daltres no? Parlem també de les revolucions (i contrarevolucions) àrabs, de les lluites de lliberació nacional de territoris llatinoamericans… i hauriem de recordar els processos d’independència com els d’Irlanda del Nord (Gran Bretanya), Croàcia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina (exIugoslàvia), Djibouti (Somàlia/EEUU), República Àrab Democràtica Sharaui (territoris ocupats del Sahara Occidental), Chipre (Grècia/Turquia), Còrsega (Itàlia/França) etc. per posar només alguns exemples.

L’autodeterminació i els nacionalismes, les ideologies i la llibertat, la justícia i la pau no són fàcils de “casar”, i sovint s’autoexclouen. Més concretament, moltes persones pensem que els nacionalismes i les ideologies són conceptes sempre perillosos, com s’ha demostrat, especialment, en mans dels militars, polítics i aparells mediàtics i culturals propagandístics. ¿Quanta intolerància, violència i guerres han estat i són causades pels “ismes” ideològics? Nazisme, feixisme, anarquisme, socialisme, comunisme, capitalisme… Podem o sabem viure sense ideologies? I si la llibertat no pertany a cap ideologia…

Recordem aquí el programa odp53: “El deseo en ruinas”, poesia i revolució”, en el que vam llegir el capítol “Las ideologías” del llibre “Comentarios sobre el vivir” (Tomo I. Editorial Kairós), del filòsof Jiddu Krsihnamurti.

Una cosa és segura, l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau, per això destaquem el seguent punt dels principis i acords que han de regir els diàlegs i les negociacions de la resolució del conflicte basc: “Necesidad de un reconocimiento, reconciliación y reparación de todas las víctimas, originadas por el conflicto político y la realidad de las múltiples violencias” (Acuerdo de Gernika, document adjuntat abaix). I ens preguntem, demanarà ETA perdó a les víctimes dels atemptats? Demanaràn els cossos de seguretat de l’estat perdó a les víctimes de la tortura i la repressió? La fi d’ETA reforça el “monopoli de la violència” de l’estat o el poder popular?

Documents sonors i escrits que compartim durant el programa:

> Llibre “ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia”, Iker Casanova (editorial Txalaparta.com, 2007).

> Àudio comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (video a Gara.net i Berria.info). 20/10/2011.

> Text comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (pdf a Gara.net). 20/10/2011.

> Text Conferencia Internacional per la pau de Donostia (declaració en pdf -mateix document en anglés, euskera i castellà- Lokarri.org). 17/10/2011.

> Àudio declaració esquerra abertzale a Altsasu (video a Gara.net). 23/10/2011.

> Àudio “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas” de Gernika (vídeo a Gara.net). 25/9/2011.

> Text “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas” de Gernika (declaració en pdf a Gara.net). 25/9/2011.

Música del programa, per ordre d’aparició (“cançó” i autor):

> “Ezpatadanza”, Jexux Artze.

> “Goizeku euri artean”, Haizea.

> “Gora afrika”, Imuntzo eta Beloki.

> Música irlandesa (“100 Irish Ballads”).

> “Toro 1, Torero o”, Vidrio eta Otxoa.

> “The diabaté variations”, Tounami Diabaté.

> “Gerra zikna”, Etzaiak.

Com expliquem al programa, ens hauria agradat poder entrevistar aquesta setmana al portanveu de l’esquerra abertzale Txelui Moreno, a qui Ones de Pau va convidar i amb qui vam acordar gravar en directe una entrevista aquest diumenge 23 d’octubre. Malauradament finalment no va ser possible. No obstant, recordem que Ones de Pau va entrevistar els portanveus Txelui Moreno i Nico Moreno al programa (odp135) emés el passat 11 de setembre de 2011.

També ens hauria agradat preguntar-li a Moreno què en pensa del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i de l’autonomia zapatista als caracoles de Chiapas, doncs la propera setmana a Ones de Pau tornarem a viatjar fins a Méxic per fer el segon programa de la série “Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba” (2007/2008) que vam començar a emetre el passat diumenge 16 d’octubre. Així el proper diumenge compartirem l’experiència del conductor d’Ones de Pau a les comunitats zapatistes i a les antigues ciutats i centres ceremonials maies de Méxic.

Recordem a continuació els diferents programes que Ones de Pau ha realitzat i emés amb el títol Procés de pau al País Basc 2011 i que trobaràs clicant l’etiqueta “ETA” d’accés directe als programes (columna dreta del bloc):

> odp103: Alto el foc permanent d’ETA i cerca d’acords resolutius.

> odp104: L’ideologia d’ETA.

> odp135: L’esquerra abertzale.

> odp141: ETA abandona definitivament la lluita armada.





((odp)) “Escudo antimisiles” de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del “componente naval del escudo antimisiles de la OTAN” en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el “escudo antimisiles” y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, “Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases”.

Documento “Base a base”, que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del “escudo antimilises de la OTAN” en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la “guerra global imperialista” que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una “estrategia de la tensión” (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> “Camaleón”, La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*”Manual de Guerrilla de la comunicación” (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): “¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?”.

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del “escudo antimisiles de la OTAN”, éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la “democracia”.

Enlazamos también el artículo “El escudo antimisiles y España”, escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: “La OTAN sigue mintiendo en Lisboa”, en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del “escudo antimisiles” (“antimissile shield”), buscar “Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System” (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las “fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo” (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del “Día de la Hispanidad”, el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados “La larga mentira del 12 de octubre” y “Comunicado y video del 12 de octubre”, entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) L’OTAN i Líbia: cròniques de guerra i propaganda (II).

19 09 2011

Programa odp136: Certament avui hi ha moltes guerres i conflictes armats arreu del món, però l’invasió/cop d’estat imperialista de l’OTAN (amb participació directa de l’exércit espanyol) a Líbia marca un precedent històric, més enllà dels criminals “atacs preventius” (com el d’Iraq), que no podem acceptar (malgrat la impunitat total) i cal seguir analitzant per entendre la nova política geoestratègica (o neocolonial) de les falses “guerres humanitàries” i “el dret a protegir” del binomi Nacions Unides-Aliança Atlàntica per derrocar els governs i règims “no aliniats” amb el nou “ordre mundial”.

Llengua: comentaris en CATALÀ, àudios i lectures en CASTELLÀ.

Àudios del programa:

> Videoconferència de la ministra de Defensa amb els comandaments de l’exércit espanyol desplegats en l’operació “Unified Protector” de l’OTAN a Líbia (Centre d’Operacions del Ministeri de Defensa espanyol i bases militars de l’OTAN a Itàlia. 14/4/2011).

> Declaració de la ministra de Defensa després de la reunió de ministres de defensa de l’OTAN (Brussel·les, 9/6/2011).

> Intrervenció de la ministra de Defensa durant la reunió amb els embaixadors espanyols al Magreb i l’Orient Mitjà (19/4/2011).

> Seqüència pel·lícula “En tierra de nadie”, del director Danis Tanovic (guerra a l’exIugoslàvia, 1992).

> ¿Qué es la OTAN? programa “Como Pedro por su casa” (TVE, 1985, un any abans del referendum d’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica).

Articles llegits (L) al programa i altres relacionats (R):

(L) > “Libia libre, y la nueva esclavitud imperialista” (26/8/2011, Argenpress.info)

(R) > “El nuevo centro de control aéreo de Torrejón estará en la estructura de mando OTAN y podría dirigir misiones como Libia” (EuropaPress, 9/6/2011). L’article, a banda d’explicar el tancament de la base de Retamares i les funcions del “nou” CAOC de Torrejón, precisa la “reforma històrica” de l’estructura de comandaments i bases militars de l’OTAN aprobada pels membres de l’Aliança Atlàntica aquest estiu.

(R) > “Helicópteros de combate preparan el desembarco en Libia” (Manlio Dinucci, 12/6/2011, Redvoltairenet.org).

En relació al periodista francés Bernard-Henry Lévy (del qual voliem fer un comentari al programa però finalment no vam poder fer, coses del directe) adjuntem el seguent article, que tracta de la manipulació informativa, entre d’altres qüestions relacionades amb la guerra bruta a Algèria:

(R) > “Argelia, los años de sangre y el papel de los agentes de influencia”, entrevista de Silvia Cattori a l’escriptor algerià Lounis Aggoun (22/11/2010, Red Voltaire) que introdueix així: “Los crímenes cometidos por el régimen militar que gobierna Argelia han sido tapados bajo la etiqueta de lucha contra el terrorismo, crímenes que han sido blanqueados o ignorados en la prensa internacional por los agentes de influencia”. I a continuació, el text d’alguns dels peus de foto de l’article (!!):

Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI) es un seudo grupo islámico controlado por los servicios de inteligencia de Argelia”.

Bernard-Henry Lévy, magnate francés neoconservador. Controla con mano de hierro el contenido ideológico de una gran parte de los medios de comunicación y de la edición en Francia”.

Daniel Leconte, periodista francés neoconservador y productor asociado a Bernard-Henry Lévy”.

Christian de Bongain (alias Xavier Raufer), periodista y criminólogo francés. Ha trabajado y rendido servicio a diversas coberturas de la CIA, especialmente a la National Strategy Information Center de Bush padre”.

Amari Saïfi (alias Abderazak el Para o Abou Haydara), llamado «el Bin Laden del Sahara», líder del GSPC. Este «terrorista islámico» es en realidad un antiguo comandante de la guardia del Ministerio de la Defensa de Argelia y un agente del Departamento de la Inteligencia y la Seguridad Estatal argelina (antigua Seguridad Militar)”.

Sens dubte el “Règim dels coronels” que va terroritzar a la població algeriana durant tants anys (com vam explicar i denunciar en un monogràfic d’Ones de Pau de la série “Un pont de mar blava”) és un bon exemple de com actuen els governs europeus corruptes com el francés (en el cas d’Algèria o Líbia) o l’espanyol (en el cas del Marroc o el Sahara Occidental) a la riba sud de La Mediterrània, ara sent còmplices del terrorisme d’estat, ara sent els abanderats de la “democràcia”.

Però no ens confonguem, Líbia te una història molt diferent d’Algèria, com també d’Egipte o el Marroc, i si la coalició imperialista ha atacat la Yamahiria es perquè el govern de Gaddafi, tot i ser un bon “soci” econòmic dels governs europeus i de les multinacionals petrolieres, mai hauria permés, per exemple, que s’instalès una base militar occidental al seu país, com sí que acceptava el Marroc la localització de la base d’AFRICOM dels EEUU a Tan-Tan, el 2008, tot i que finalment es va instal·lar a Stuttgart, Alemanya.

(R) > “Bienvenidos a la democracia en Libia” (24/8/2011, Pepe Escobar, publicat a Rebelion.org, escrit a Asia Times Online).

(R) > “El Pentágono trocea África en zonas militares” (article sobre l’AFRICOM, 16/5/2010), de Rick Rozoff, autor del bloc “STOP NATO. Oposition to global militarism”.

(R) > “Cómo los hombres de Al-Qaida llegaron a Libia” (Thierry Meyssan, 7/9/2011. Voltairenet.org).

El cartell (imatge adalt) correspon a una de les poques convocatòries contra la guerra a Líbia i l’imperialisme de l’OTAN que s’han fet a Espanya en els darrers mesos, convocada per la Plataforma Contra la Guerra Imperialista, el 24 de setembre a Madrid.

Música del programa:

> “Oriente Miedo”, La Troba Kung Fu (album “Clavell morenet”).

> “Sombrero” i “Ayer”, Hermetic Sound (Discos Konfort).

> “The war is over”, David Rovics (album “Songs for Mahmud”).

> “Ricochet”, Tangerine Dream (album “Ricochet”).

> “Take it with your hands”, Cidesleys.

Recordem especialment el programa dedicat a Líbia realitzat per Ones de Pau i emes el 2010, amb una cronologia històrica dels 40 anys de govern de Muammar Gaddafi, a partir del llibre del periodista egipci Paul Balta: “El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000”.

A l’etiqueta “Unió Mediterrània” d’accès directe als programes (columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels monogràfics d’Ones de Pau dedicats als paisos de la riba sud de La Mediterrània: Líbia, Liban, Turquia, Sahara Occidental, Algèria.

ACTUALITZEM L’ENTRADA AMB EL SEGUENT TEXT (que es pot trobar en diversos articles publicats als mitjans de contrainformació apuntats al bloc però que hem volgut recopilar per facilitar-ne la lectura):

L’excusa que motivaria la “responsabilitat de protegir” els civils libis (val la pena recordar-ho):

“Oficialmente, el conflicto se debe a un levantamiento armado en Benghazi, cuna histórica de la oposición al gobierno, el 13 de febrero 2011 en qué, según Human Rights Watch, 173 “manifestantes” (combatientes armados después de un ataque suicida en una caserna militar) son muertos durante cuatro días de enfrentamientos”.

“Pero lo que llama la atención y garantiza la votación del Consejo de Seguridad de la ONU [membres permanents: EEUU, China, Russia, Gran Bretanya, Alemanya, França] el 19 [de febrero] son los supuestos 6.000 muertos reportados por la oposición al gobierno. Una cifra que, a pesar del nivel de las tecnologías de comunicación disponibles en el país, jamás será sostenido por alguna prueba concreta. Después se hablará de 2.000 muertos. Después algunos cientos. Pero no importa…” [perquè l’atac imperialista ja estava aprovat sense cap investigació oficial dels “enfrontaments” i perquè els posteriors/actuals bombardeigs de l’OTAN segurament han causat desenes de milers de víctimes civils innocents, a més de la destrucció del país] (“La manipulación del apoyo popular en Libia, o el arte gato-por-liebre de los medios”, Jean-Luc Guilmont, 31/8/2011. LaHaine.org).

Qui són els “rebels” libis (després de sis mesos de la inicial revolta popular i la posterior/actual contrarevolució imperialista):

“Sobre los rebeldes […] me conformaré con enumerar de nuevo la variada filiación de sus miembros: jóvenes abrumados por la “miseria vital” (como en Túnez y Egipto, los primeros en manifestarse pacíficamente); militares desertores de primera hora en Bengasi; oportunistas del régimen gadafista; liberales educados en EEUU, algunos próximos a la CIA y todos ellos pro-occidentales; e islamistas vinculados al Grupo Islámico Combatiente Libio, que se suman más tarde a la revuelta, pero que juegan un papel determinante por su preparación y disciplina. Del CNT sólo forman parte, que yo sepa, los oportunistas, los liberales y los islamistas, lo que demuestra ya la intención (como, por otra parte en Túnez y Egipto) de dejar fuera a los chabab que sacrificaron sus vidas por derrocar la dictadura. Pero debo decir sinceramente que no veo muchas diferencias entre este gobierno provisional y el de Túnez o Egipto, donde los oportunistas del antiguo régimen, los militares y los liberales gestionan por el momento la vida política” (“En Libia se ha producido una revolución popular”, Santiago Alba Rico, 22/9/2011. LaHaine.org).

Enrico Piovesana, periodista de Peace Reporter, escriu (“Libia, asuntos de guerra (sucia)”, 31/8/2011. LaHaine.org):

Rebeldes que, entre otras cosas, plantean inquietantes interrogantes. El frente antigubernamental comprende, efectivamente, combatientes de las células libias de Al Qaeda en particular el Grupo Combatiente Islámico de Libia (LIFG, por sus siglas en inglés), creado en los años 90 por las agencias de inteligencia occidentales (CIA y MI6), precisamente con el fin de asesinar o derrocar a Gadafi, y formado por veteranos de la guerra contra los soviéticos en Afganistán. La presencia de estos fundamentalistas entre los rebeldes, poco publicitada pero conocida desde las primeras etapas de esta guerra, ha sido liquidada por la prensa occidental con una nota de “marginal y no preocupante”.

“Sin embargo, muchos han cambiado de opinión tras el asesinato del comandante militar rebelde, el exgeneral nacionalista libio Abdul Fatah Younis, por los muyahidin de la brigada islámica Abu Obeida Al Jarrah. El puesto de Younis ha sido cubierto con Khalifa Belqasim Haft, ex agente de la CIA que hasta hace pocos meses residía junto a Langley, Virginia (EE.UU.)”.

I una “perla informativa” que tampoc hem d’oblidar, per tancar aquesta actualització (“Libia resiste, la OTAN fija ahora su punto de mira en Siria”, Pravda, 31/8/2011).

“Como la mayoría de lectores ya sabrán, el colmo del engaño y la manipulación descarada se dio con la transmisión en directo de la cadena [de TV] Al Jazeera desde la supuesta Plaza Verde de Trípoli, donde centenares de personas celebraban la victoria rebelde. Ese mismo día empezó a circular por la red una foto denunciando la falsedad de las imágenes, señalando diversos detalles en el muro de la Plaza, como la ventana y el estuco, que no existían en el vídeo difundido por todas las cadenas del mundo. Las sospechas que difundieron decenas de blogs, y medios alternativos se confirmaron cuando el mismísimo líder del CNT, Mustafá Abdeljalil, reconoció en una entrevista que fue todo una gran mentira organizada desde Qatar” [seu dels estudis de la cadena de TV Al Jazeera].





((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (III): L’esquerra abertzale.

11 09 2011

Programa odp135: Entrevistem a dos portanveus de l’esquerra abertzale que ens expliquen com viuen el nou procés de pau de resolució del conflicte armat a Euskal Herria, set mesos després de que ETA declarés (el gener de 2011) un “alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional” (veure vídeo abaix).

Entrevistats: Txelui Moreno i Nico, portanveus de l’esquerra abertzale (Ezker Abertzalea) del País Basc. Llengua: en CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació dos vídeos i un document de text històrics (de l’actual procés de pau) publicats a Gara.net:

VÍDEO DECLARACIÓ D’ALTO EL FOC PERMANENT D’ETA (10/1/2011).

VÍDEO ACUERDO EN GERNIKA, ESQUERRA ABERTZALE (25/9/2010).

TEXT ACUERDO GERNIKA (mateixa declaració vídeo): “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas”, dirigit a ETA i el Govern, i que estableix els “principios y contenidos del proceso de diálogo y negociación política”, signat per organitzacions polítiques, sindicals i socials del País Basc, el 25 de setembre de 2010.

Recordem que el gener de 2011 Ones de Pau va emetre dos monogràfics dedicats al  procés de pau al Pais Basc i a l’organització política/militar d’ETA: odp103 i odp104.





((odp)) Entrevista a Pere Godall Gandia. Batalla de l’Ebre (3a part).

4 09 2011

Programa odp134: Entrevistem a un sobrevivent de “la quinta del biberó”, formada pels soldats més joves (entre 16 i 18 anys quan van ser cridats a files) que van participar a la Guerra Civil Espanyola,  i que van lluitar a la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938), entre d’altres fronts de guerra.

Entrevistat: Pere Godall i Gandia, nascut el 1920 a la ciutat de Tarragona, president des del 1988 de l’Agrupació de la Lleva del Biberó-41.

Llengua: CATALÀ.

Haviem anunciat que fariem un reportatge sobre el terreny de la Batalla de l’Ebre però finalment hem realitzat aquesta entrevista, un testimoni oral (després de més de 70 anys) del “combat més descarnat i el que va decidir el final de la resistència republicana, el final de la guerra i el final de la República”. Als anteriors programes d’Ones de Pau dedicats a la Batalla de l’Ebre (1a part: odp130 i 2a part: odp131) trobaràs, entre d’altres informacions, els diferents espais i centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Apuntem el llibre de la periodista catalana Emma Aixalà “La quinta del biberó. Els anys perduts” (Proa, 2004) que recull el testimoni de 13 excombatents d’aquesta generació coneguda com “la quinta del biberó”.

“Els pobles escenaris de la Batalla de l’Ebre, tant els del front com els de la immediata rereguarda, van patir doblement la guerra. Primer, durant la retirada republicana i l’ofensiva de les forçes nacionals, a la primavera de 1938. Després, mentre el riu fou la frontera bél·lica entre uns i altres. I finalment, quan la Batalla de l’Ebre, entre el juliol i el novembre d’aquell any. Alguns pobles, els de la riba esquerra del riu, encara van haver d’aguantar l’ofensiva de Franco de desembre de 1938”.

“Fina ara, la majoria de testimonis sobre la batalla de l’Ebre provenen dels combatents i són molt pocs els que es deuen a la població civil, la qual va patir gairebé tant com els que lluitaven, sofrint no només en les seues persones i les dels seus familiars les penalitats de la guerra, sinó també en els seus bens, veient com les seues cases eren bombardegades o saquejades, els animals requisats, les collites perdudes i el seu poble destrossat, quedant-se en la ruïna i obligats a evacuar enmig de la incertesa o amagant-se en coves o casetes de camp i sobrevivint entre el perill i la miseria. I després, una vegada acabada la batalla, intentar refer la vida entre les runes i la desgràcia” (“Treball de Recerca”, Roc Salvadó Poy).

Querida Isabel:

Me pregunto si te abracé lo suficiente. Si te dije te quiero las veces que te merecías cuando te buscaba a tientas bajo los pliegues de las sábanas. Si te besé hasta quedarme sin aliento. No sé si ya será demasiado tarde. Y ahora tengo miedo.

Ante mí, ya sólo logro distinguir el olor a sangre seca procedente del reguero de cuerpos inertes desplomados sobre el arduo campo de batalla, que se une, inevitablemente, al sonido ensordecedor del rugir de las armas y las bombas de mano, y termina por mezclarse con la mugre y la miseria de los que sienten como yo que no regresaremos más a casa. Sí, tengo miedo.

Hoy mis muchachos hicieron un buen trabajo. No son más que un puñado de jóvenes reclutas imberbes que no alcanzan aún la mayoría de edad, sin formación política y mucho menos militar, pero que venían con las ganas de comerse el mundo. Nadie les previno de su mala suerte. ¿Sabes mi amor que les han apodado “La quinta del biberón”?, son enormes valientes. Pobres críos, algunos no se han recuperado del susto de ver a sus compañeros caer con los ojos vueltos ante la herida de bala y no creo que vuelvan jamás a conciliar un sueño sereno. (…)

Fragment incial de la carta del General Don Rodrigo González Arnau a la seva dona Isabel (1938). Pots llegir aquest relat sencer escrit per Noa aquí.

ACTUALITZEM L’ENTRADA: Haviem publicat la imatge d’aquest cartell (adalt) per acabar l’entrada del bloc de forma “provocativa”. Però després hem volgut incloure alguna imatge d’en Pere Godall, com corresponia. I buscant, buscant, hem trobat les seguents fotografies, aquestes sí que realment polèmiques (o no?). Mireu i ens expliquem…

ADALT: Homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre a la Cota 705 (Punta Alta, on es troba el Monument a la Pau) de la Serra de Pàndols, el 2005. Al centre de la imatge, el Ministre de Defensa José Bono (actual president del Congrés), al seu costat membres de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 (el segon per la dreta és en Pere Godall). ABAIX:Reunió al Ministeri de Defensa: Antonio Calvo, portaveu de l’agrupació dels “biberons”, encaixa la mà amb Carme Chacón, actual  ministra espanyola “de la guerra”.

Què podem dir?… Abans que res, apuntar un detall significatiu: els avions F-18 de l’Exèrcit de l’Aire espanyol han participat fent exhibicions aèries en les jornades d’homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre, lo qual rebutgem i denunciem, perquè es tracta dels mateixos avions F-18 espanyols que, per exemple, participen a la guerra de Líbia. Dit això, el que hem de denunciar sobretot es que ministres de defensa com Bono i Chacón (així com tants altres polítics) parlin de pau mentre són els responsables de la política belicista (per no dir criminal i neocolonial) del govern espanyol en guerres falsament humanitàries com la d’Afganistan o Líbia, a les ordres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

Tota aquesta propaganda “humanitària” governamental, màscara del veritable govern militarista espanyol, no hauria de desvirturar (instrumentalitzar políticament) la tasca de memòria històrica que estan fent des de fa molts anys els sobrevivents de la “lleva del biberó”, així com la de tantes altres associacions o col·lectius (moltes de les quals no perdonaran ni oblidaran mentre no es faci justícia de veritat). Es clar que cadacsú hauria de saber quan, com i perquè accepta (o no) l'”ajuda” institucional. En fi que a Ones de Pau desitgem que aquesta tasca de memòria històrica no caigui (encara més) en la manipulació política (i obstrucció “legal”, en el cas judicial) de l’Administració Pública estatal o autonòmica.

Per acabar de complicar la cosa, sembla que no tothom es conscient, enten o vol reconèixer (i “amaga” o manipula, com els mass-media i les estructures de poder) les vinculacions que hi ha entre una “guerra social” i una “guerra civil”. Potser la majoria de soldats de la “quinta del biberó”, obligats a anar a la guerra, no sabien ben bé perquè lluitaven i en qualsevol cas, un cop acaben els combats, molts sobrevivents (tant els republicans com el nacionals) sabran que “en una guerra no hi guanya ningú”. Nosaltres diriem que els soldats mai hi guanyen, perquè (com els obrers) són els peons de les classes dominants en la “guerra social”. Cas a part (però tendència actual) són els mercenaris (soldats i paramilitars a sou) dels exércits privats contractats pels estats, questió que ja vam denunciar a Ones de Pau en un doble monogràfic sobre les Corporacions Militars Privades.

La intencionada confusió terminològica dels anomenats “rebels” de Líbia, que en molts casos en realitat són mercenaris entrenats pels serveis secrets dels EEUU, la CIA, i Gran Bretanya, l’M-16, que també han armat ilegalment, juntament amb altres paísos com França o Arabia Saudí, contrariament al que dicta la resolució de Nacions Unides en quant a l’embargament d’armes, és un altre exemple de manipulació i propaganda en la guerra social, en aquest cas també global.

No obstant, com vam explicar fa unes setmanes, les “causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” eren evidents. I es que la sublevació militar franquista pretenia impedir (i ho va aconseguir) que la legalitat republicana, primer, i la revolució popular armada, després, imposéssin un nou model social, polític i econòmic a Espanya. I així, després de la Guerra Civil, un pocs privilegiats (militars, burgesia i esglèsia, amb la colaboració dels seus còmplices, actius i passius) es van mantenir al poder, someten a la majoria, durant més de 40 anys de franquisme.

Tanmateix l’absència de guerra no vol dir que hi hagi pau. I, com constantment deununciem al programa, les múltiples formes de violència directa, estructural i cultural dels nostres dies demostren que la guerra social continua.

Sigui com sigui, a Ones de Pau seguirem intentant anar més enllà dels “blancs i negres” alhora d’analitzar, refelxionar i explicar les causes de la violència i les injustícies que aquesta genera.

MÚSICA: Escoltem (a la meitat de l’entrevista) a Pere Godall tocant en directe el piano de casa seva (malauradament no vam poder gravar aquesta emocionant improvització amb la qualitat de so que es mereixia). I (al final) escoltem a Consuelo Velazquez Torres amb el seu famós bolero “Bésame mucho” (que també hem editat com a “separadors” de l’entrevista).

Recordem que Ones de Pau va emetre el 25 de setembre de 2009 una entrevista amb l’Edmon Gimeno Font, sobrevivent dels camps de concentració de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, que enllaçem a continuació: odp37: Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols [redifusió].

28 08 2011

Programa odp133: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

A l’entrada del programa odp114 (10 d’abril de 2011), que hem redifós aquesta setmana, trobaràs tota la informació que vam publicar.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.