Programa odp117: Nou monográfic de denúncia del complex militar-industrial espanyol (i internacional). Començem però en clau d’humor… propaganda i publicitat militarista del rellotge Air Fighter (veure abaix), l’helicòpter Eurocoopter, els avions d’Airbus Military i el Ministeri de Defensa (reclutament de «metges militars»). I entrevistem a Cristòbal Orellana de la xarxa antimilitarista RANA.
LLengua: comentaris en CATALÀ, lectures i entrevista en CASTELLÀ.
Entrevistat: Cristóbal Orellana, membre de la Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía (RANA).
CLICAR (DAMUNT LA IMATGE) AMB EL BOTÓ DRET DEL «RATOLÍ» I SELECCIONAR «VER IMAGEN» PER AMPLIAR-LA.
Adjuntem (adalt) l’anunci del rellotge «Air Fighter» (diari ADN, 17 abril 2011) que relaciona (i exalta) els valors i la tecnologia militar amb les qualitats del cronògraf, i que recreem durant el programa al Teatre Informatiu.
Recordem que EADS Defence & Security actualment és Cassidian. I que CASA era Construcciones Aeronáuticas CASA, S.A. Els consorcis empresarials i els holdings d’inversió internacionals (i públics!) es renoven i fusionen per tenir més força política i econòmica en el complex militar-industrial i posicionar-se millor davant la demanda creixent de tecnologia i armament en la Guerra Global del segle XXI que no té fronteres.
Denunciem també (o sobretot) els vincles entre l’Estat i la indústria militar. Un exemple: la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Segons consta al web de Cassidian, la Sociedad Estatal Holding Española es titular d’un 5% de les accions d’EADS-CASA (http://www.eads.com/eads/spain/es). L’Administració Pública (Ministeri de Defensa, Ministeri d’Indústria, etc) no nomès ofereix subvencions i crèdits fraudulents a la inústria militar sinó que hi inverteix directament amb els diners/impostos dels ciutadants.
Remarquem que el president d’Airbus Military és Domingo Ureña i que al Consell d’Administració d’EADS-CASA hi ha un altre espanyol, Juan Manuel Eguiagaray (exministre d’Indústria i Energia del PSOE, 1993-1996).
Suggerim un cop més el llibre «El militarismo en España. Balance del ciclo armamentístico español hasta 2007», d’Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau i Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs), publicat a l’Editorial Icaria, 2007.
I apuntem l’enllaç de la Revista Española de Defensa (http://www.defensa.gob.es/documentacion/revista) d’on treiem els anuncis publicitaris amb els que començem el programa, una publicació del Ministeri de Defensa amb informació sempre útil per saber per on van els «trets» del militarisme espanyol i com les gasta el govern en matèria de «Seguretat i Defensa».
Els articles de Vicenç Fisas i la resposta de Cristòal Orellana, sobre la guerra de Líbia i el «dret de protegir», els trobaràs enllaçats a l’entrada del programa odp116.
Abans de l’estiu emetrem nous monogràfics del complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol. Recordem que l’odp112 el vam dedicar a INDRA: «Guerra electrònica i control social».
ones de pau 