((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?

24 04 2011

Programa odp116: Redifonem tres ponències de les jornades del 25è. aniversari de la Fundació per la Pau celebrades el 2008. Un programa que també podriem haver titulat de forma menys provocativa com a “Recerca, Educació i Acció per la pau”.

Llengua: CASTELLÀ (1a. ponència) i CATALÀ (2a/3a).

Autors ponències per ordre d’emisió al programa:

1a) Jonan Fernández, membre del Centre per la Pau Baketik del País Basc. Resumim la ponència amb el titular “Ética mundial i transformació individual”.

2a) Rafael Grasa, president del Institut Català Internacional per la Pau (Generalitat de Catalunya). Titulem el fragment de la ponència amb “Recerca, Educació i Acció”. I enllaçem la biografia de l’autor que ens recomana durant la ponència, Anatol Rapoport.

3a) Viçens Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona). Dificil de resumir però per posar un titular… “No plorar ni ser antis”.

Aquestes tres ponències, de les jornades “El treball per la pau: nous reptes, noves eines” celebrades durant el 25è. aniversari de la Fundació per la Pau (octubre 2008), es poden escoltar juntament amb la resta de ponències/àudios originals de les jornades al web de la Fundació (enllaçat adalt).

Enllaçem els dos articles de premsa que comentem al programa:

> “La izquierda y la intervención militar en Libia”, de Vicenç Fisas (El Pais, 22/3/2011). Remarco un fragment: “Sin embargo, puedo defender que existan unas fuerzas armadas reducidas y entrenadas especialmente para actuar en operaciones de mantenimiento de la paz, en coordinación con Naciones Unidas. Esto vale para acciones como las de Libia”.

> “En respuesta a Vicenç Fisas (sobre la guerra de Libia)”, Cristóbal Orellana (noviolencia62.blogspot.com, 23/3/2011). Remarco un fragment: “Pero, ¿no está en peligro la población palestina, la argelina, la saharaui, la tibetana, la irakí, la afgana, la iraní…?. ¿Cuántas discriminaciones de las que tú reclamas habríamos de realizar para aprobar “intervenciones humanitarias” (armadas, de la OTAN) en cuántos países y conflictos?. ¿No es mayor “contradicción de fondo” aprobar un bombardeo para proteger a una población en Libia y no reclamarlo para defender a la población palestina?. Y te pregunto directamente: ¿no es una “contradicción de fondo” tuya, personal, trabajar por la Paz defendiendo el intervencionismo armado de, justamente, las potencias que asolan el mundo con sus armas y sus poderes económicos?”

La resposta a la pregunta “Activistes, Professionals o Funcionaris per la Pau?” podria ser, “cadascú al seu lloc” (sabent que tothom evoluciona i canvïen les prioritats, necessitats, motivacions, circunstàncies… i inclús que una mateixa persona podria ser “activista”, “professional” o “funcionària” en moments diferents de la seva vida). Matissant la resposta: “casdascú al seu lloc i treballant en paral·lel o en equip”. Bé amb els funcionaris de veritat (els de l’Estat de la “violència democràtica”), ni dialogar. Aleshores, ¿no us sembla que ens sobra teoria i manca acció/experimentació?

¿Algú recorda el darrer exemple d’una empresa industrial-militar reconvertida al sector civil? S’ha bloquejat alguna vegada el transport de residus nuclears que transiten pel nostre territori? Quina empresa/fabricant d’armament ha estat sabotejada en el darrer any? Quantes comunitats autogestionades coneixes? Saps el nom d’alguna escola d’educació lliure?

La Recerca i l’Educació sempre serà necessària però a Ones de pau pensem que ja és hora de que les accions protagonitzin l’agenda estratègica per la desmilitarització. Cadascú al seu lloc…?

Anuncios

Acciones

Information




A %d blogueros les gusta esto: