((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!

Anuncios




((odp)) Naturisme.

13 02 2011

Programa odp106: Ens despullem de prejudicis, ideologies i dogmes religiosos per alliberar-nos de la condició de “tèxtils” i compartir la llibertat des de la nuesa física i l’oxigenació mental. Aquesta setmana parlem de naturisme, “un estil de vida basat en el respecte a la natura, a un mateix i als altres”.

Llengua: CATALÀ.

Convidats entrevistats: Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme (CCN) i Lurdes, sòcia del CNN i companya del Joaquim. Núria, sòcia del CCN (intervenció telefònica).

Aquest és el llibre que recomanem al final de programa: “La idea naturista. Desde sus orígenes hasta nuestros días”, del sociòleg Josep Maria Rosselló. Ediciones CEDEL (Centro de Estudios Libertarios, 2006. Fundación Anselmo Lorenzo).

També del mateix autor, dossier “El Naturismo Libertario en la Península Íbérica (1890-1939)”, publicat a la revista Ekintza Zuzena (nº 32).

I el web del poble naturista El Fonoll, a la Conca de Barbarà (Tarragona).

Pel que fa a l’“autopoyesis” (terme utilitzat pels biòlegs Humberto Maturana y Francisco Varela “per designar la capacitat de la vida d’autoorganitzar-se i de repoducir-se a si mateixa”) que apuntem durant el programa però no acabem de definir, ho trobaràs molt ben explicat per Casilda Rodrigañez en el seu llibre El Asalto al Hades (La rebelión de Edipo, part1). També la “hipótesis Gaia”, de James Lovelock y Lynn Margulis (presentada durant les conferències de Lindisfarne, juny de 1980), serveix a l’autora per desenvolupar el seu anàlisis a través de la Història (Prehistòria) i Arqueologia a la recerca de la identitat original de la dona i la seva sexualitat en les societats i cultures anteriors al patriarcat. Matristica…

El asalto al Hades (Capítol 1. Pagina 35):

Gaia es el nombre que estos científicos [Lovelock y Margulis] retomaron del Neolítico para designar a la superficie de la Tierra (el aire, la corteza y los océanos) como ente orgánico, como unidad viva; Gaia incluye todos los procesos vitales interrelacionados que se realizan en la Tierra, y que forman parte de un mismo impulso autopoyético, autoorganizativo y autorregulador. No es que haya seres vivos que ‘pueblan’ la Tierra; es que todos los seres vivos somos una parte de la Tierra viva; somos un momento de los ciclos de Gaia, un remanso de flujo gaiático. Un flujo que no es nada etéreo o sobrenatural, sino un flujo material totalmente identificado.”

El asalto al Hades (Capítol 1.Pagina 65):

“Así pues, creo yo, que a las mujeres no nos resulta difícil de entender que la maternidad no sólo fue el sustrato emocional del apego y de la formación del núcleo humano, sino el estímulo para el despliegue de la artesanía y de la cultura en todas sus formas. Un despliegue directa e inmediatamente destinado a procurar el bienestar de los miembros del grupo, y no para acumular propiedad, éxito, títulos que aproximen al arquetipo del triunfador, o cualquier forma de Poder. (…)

“Podemos por ello considerar que la líbido femenino-materna es el talón de Aquiles del sistema, la grieta más amenazante, el monstruo más temible a lo largo de los siglos, que por ello ha sido objeto de satanización en todas las culturas patriarcales. Lo iremos viendo en los próximos capítulos.”

“Y lo que el arte llamado pre-histórico ensalza y representa simbólicamente con las figuras de mujer, no es otra cosa que esa pasión, ese deseo femenino-materno que fué el origen de la cultura y de la sociedad humana, y que luego fue objeto de la represión más inexorable por parte del Poder patriarcal.”

I què te a veure això amb el naturisme? I si en lloc de naturisme, diem llibertat? I si en lloc de poder, sexualitat? I si en lloc de repressió, patriarcat? I si en lloc de desig, “matristica”? “El asalto al Hades” continua, la lluita (divulgativa, vivencial, artística) contra la dominació sexual, també.

Per cert que “la Trofologia és la ciència que estudia l’alimentació natural de cada espècie dacord amb la seva constitució física i orgànica”. Ho haviem dit al programa, sense definir-ho, en citar les diferents corrents del naturisme: 1) Vegetarianisme social. 2) Vegetarianisme naturalista. 3) Trofologia. 4) Lliurecultura o nudisme. 5) Naturisme llibertari.

Enllaçem també el web de Democràcia Inclusiva (“una proposta per construir una nova forma d’organització social basada en l’autonomia, la comunitat i la reintegració amb la natura“), que en un moment del programa també comentem. Algun dia potser farem un programa monogràfic per explicar millor aquest moviment de “democràcia política, econòmica, social i ecològica”.





((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, “una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.”

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, “crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…”. A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.





((odp)) Internacional de Resistentes a la Guerra.

12 09 2010

Programa odp86: Dimecres 1 de setembre es va presentar a Barcelona el Manual de Campañas Noviolentas (veure llibre abaix) publicat per la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG). Ones de pau va gravar la xerrada que va compartir el membre i representant de la IRG a Chile, Pelao Carvallo, amb les activistes i individualitats presents a l’acte.

Llengua: CASTELLÀ.

Durant la xerrada parlem, entre d’altres, dels seguents temes: noviolència, violència estructural, criminalització dels moviments socials, repressió, servei militar obligatori i objecció de conciència als paisos Llatinoamericans, reclutament forçat, remilitarització, fabricació i comerç d’armes, comunitats autogestionades, dones militars…

Clicar portada per veure pdf del llibre a la web de la IRG.

Apuntem també un altre llibre que es recomana durant la xerrada: “Enterrad mi corazón en Wonded Knee”, de Dee Brown (1970), que descriu el genocidi dels indígenes nordamericans als segles XIX i XX (però també abans, des de la conquesta espanyola, anglesa i francesa d’Amèrica).

La cançó que pots escoltar al final del programa és titula El desierto i la cantant és Lasha de Selva.





((odp)) L’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

23 05 2010

Programa odp70: Xerrada amb un company de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec: les lluites socials d’avui des de la perspectiva i l’experiència d’un Ateneu amb més de 30 anys  d’activitats anarquistes a Barcelona.

Llengua: CATALÀ. Convidat: Jose, de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

Temes parlats: Ona Lliure, la primera ràdio lliure de Barcelona (1978), Espai Obert, Transició, lluites globals, ideologies, societat paral·lela, autogestió, lluita obrera, Vaga General, municipalisme autogestionari, cooperatives,  Assamblea de Barri de Sants, escoles llibertàries, mitjans de comuniació lliures…

Apuntem també l’enllaç de l’escola lliure i autogestionada de Mérdia (Badajoz), creada el 1978,  que comentem durant el programa: Colectivo Paideia.

I corregim l’oblit de la Universitat Lliure La RIMAIA (larimaia.org) de Barcelona, que ni tant sols citem en aquest programa. Per cert que fa temps que teniem pensat de fer un programa especial d’Ones de pau sobre violència estructural i educació lliure, noautoritària; podria ser una bona ocasió per parlar amb les companyes de La Rimaia.

Recordem que el 2009 Ones de pau va emetre dos programes sobre anarquisme: el primer (odp25) dedicat a la Revolució de 1909 de Barcelona (la Setmana Tràgica), amb un company de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i un fundador de l’Ateneu Anarquista Besós. I el segón (odp26), amb un col·laborador de la publicació Antisistema i un activista de l’Ateneu Llibertari de Sants.

El 2009 també vam fer un programa sobre Economia social i solidària, més autogestió i nous valors pel canvi social. Adjuntem l’enllaç a continuació: odp09.





((odp)) Comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (2).

28 03 2010

Programa odp62: Segon programa dedicat a les comunes, concretament  aquesta setmana parlem de les “Ecoaldeas” al fil d’un article publicat al magazine “déturné”. Continuem llegint “Ejércitos en las calles” (Bardo Ediciones, 2010) i la metodologia militar de les “Operacions Urbanes 2020” de l’OTAN. Llegim un nou fragment de la “publicació contra la derrota”, “Terra Cremada” que denuncia en un dels seus articles el fals diàleg a l’hora de resoldre conflictes.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació l’enllaç al blog en el que pots llegir el comunicat de resposta a l’esborrany de la (futura) Llei de Serveis Audiovisuals Sense Ànim de Lucre que preten “regularitzar” els mitjans lliures i comunitaris:

http://comunicaciolliure.wordpress.com

En el mateix blog (adalt) pots solidaritzar-te amb Contrabanda FM (i els altres mitjans lliures) adherint la teva signatura a les demandes que reclamem perquè aquesta llei no impossibiliti (a la pràctica) la llibertat d’expresió  (i emisió!) dels mitjans lliures, autogestionats i nocomercials. I sobretot, perquè poguem garantir el dret de totes nosaltres, no només a la informació, sinó sobretot a la comunicació.

Adjuntem també l’enllaç a la campanya “Desmilitaritzem l’educació” per complementar la informació que difonem en el programa respecte la vergonyosa participació de l’Exèrcit espanyol en el Saló de l’Ensenyament 2010.

Respecte la 25a. Marcha de Rota que el col·lectiu RANA (Red Antimilitarista y Novioloenta de Andalucía) ha realitzat aquest dissabte 27 de març  a la base militar aeronaval yanki de Rota, intentarem tornar a parlar-ne en un proper programa, quan tinguem més informació d’aquesta acció antimilitarista.

La música del programa emesa aquesta setmana, per ordre d’aparició, és la següent:

1) “Also Sprach Zaratustra” (Deodato Prelude).

2) “Cuervo ingenuo” (La Mandragora. Javier Krahe).

3) “Why we fight” (Fish).

4) “Gripau Blau” (Cesc Boix).

Recordem que Ones de pau va emetre un programa especial sobre la comuna Lakabe (Navarra) a l’octubre de 2009. Enllaçem a continuació l’entrada amb aquest àudio (en castellà): odp41.





((odp)) Propietat privada, comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (1).

21 03 2010

Programa odp61: Començem parlant amb un company contrabandista  sobre la propietat privada i les comunes. Llegim un article sobre l’ocupació a Barcelona publicat a la revista Terra Cremada. Escoltem el reportatge sobre el cercavil·la antimilitarista que es va fer a Ciutat Vella per reclamar la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i per convocar a la manifestació antiguerra del 10 d’abril a Barcelona. I llegim la introducció del llibre “Ejércitos en las calles”.

Llengua: CATALÀ i CASTELLÀ.

Transcrivim a continuació la contraportada del llibre titulat “Ejércitos en las calles” (Bardo Ediciones, 2010) que ha editat l’informe “Urban Operation in the year 2020” (UO 2020) de l’OTAN, i que començem a llegir aquesta setmana i ho continuarem fent en els propers programes:

“Este librito es parte de una serie de textos sobre esta Guerra Civil Global, silenciada y tergiversada por los medios de comunicación. Esta guerra civil es la respuesta a la dominación y la explotación, contra un Poder que bajo la forma de libre comercio, democratización, pacificación forzada, guerra preventiva, desarrollismo, etc. intenta ganar cada vez más terreno, y someter a la gran mayoría del planeta”.

“…en el informe “UO 2020” se simula una intervención de la OTAN en un teatro de operaciones, cuyas “ciudades de interés estratégico” no son ni Teherán (Irán), ni Pyongyang (Corea del Norte), ni, como hipótesis extrema Pekín (China), sino las ciudades francesas de Rouen, Le Havre, Evreux y Dieppe”.

“El control preventivo y la represión de sublevaciones o insurreccioes eventuales se volverán cada vez más prerrogativas” (competencia exclusiva) “del ejército, el cual tendrá que efectuar, por tanto, verdaderas funciones de policía territorial, mientras ésta se “paramilitariza”.

“En esta perspectiva será necesario dotar a las fuerzas armadas de una adecuada preparación para conflictos urbanos, para evitar la histórica “incoercibilidad de las fuerzas rebeldes” en la guerra asimétrica. Al mismo tiempo será preciso acostumbrar a la gente a ver a los militares patrullando las ciudades, para que nadie, por más avezado y/o aterrorizado que esté, se arriesgue a mover un dedo (ni siquiera el del miedo)”.

“Estamos dirigiéndonos hacia un “Estado militarizado”… Puntualitzem aquí que és refereix a Occident, perquè a Afganistan, Irak, Israel, Colombia o Guatemala per citar nomès cinc paisos del “Sud”, la militarització dels Estats ja és una realitat des de fa dècades. Uns Estats dominats pel complex militar-industrial i còmplices -quan no responsables- del crim organitzat nacional i internacional (explotació neocolonial, tràfic de drogues i armes, etc).

Recordem que Ones de pau ha estrenat aquesta setmana nou horari d’emisió a Contrabanda FM. A partir d’ara ens pots escoltar en directe els diumenges de 23:00 a 00:30 h. I els dimarts (redifusió), d’11:00 a 12:30 del matí.





((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.

30 10 2009

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per Libre Pensamiento, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, cofundadora de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

“Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.”

“El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.”

“Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.”

“Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.”

“Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.”

“Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.”

“No buscas estar en todo por que “hay que estar”, ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.”

“Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.”

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: “Tu transformación personal es la transformación del mundo.”