((odp)) Ones de Pau: gener2009-gener2012.

22 01 2012

Programa odp154: últim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: «Ràdio, difusió i acció…»), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: «Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori».

Aquesta «interferència» la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats:comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del «cancer capitalista» (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita «contra…» i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences i eliminant la tecnologia industrial i informàtica (podem/volem/ens deixaran deconnectar?) per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais «alliberats», i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

PD2: Posposem l’estrena del nou programa Nodes de Pau (prevista pel setembre de 2012) al gener de 2013.

PD3: Finalment el 15 de gener hem estrenat a Contrabanda FM el nou programa antimilitarista La Corneta (que inclourà els programes especials titulats Nodes -autogestió i utopies-, realitzats per La Corneta i emesos irregularment al llarg de la temporada dins del mateix programa).





((odp)) «Escudo antimisiles» de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del «componente naval del escudo antimisiles de la OTAN» en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el «escudo antimisiles» y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, «Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases».

Documento «Base a base», que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del «escudo antimilises de la OTAN» en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la «guerra global imperialista» que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una «estrategia de la tensión» (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> «Camaleón», La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*»Manual de Guerrilla de la comunicación» (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): «¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?».

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del «escudo antimisiles de la OTAN», éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la «democracia».

Enlazamos también el artículo «El escudo antimisiles y España», escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: «La OTAN sigue mintiendo en Lisboa», en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del «escudo antimisiles» («antimissile shield»), buscar «Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System» (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las «fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo» (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del «Día de la Hispanidad», el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados «La larga mentira del 12 de octubre» y «Comunicado y video del 12 de octubre», entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la «Banya d’Àfrica») per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la «guerra contra el terror»(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una «hambruna» causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el «mercat dels aliments» provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han «perdut» (els hi han robat) la «sobirania alimentària», i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la «Banya d’Àfrica» que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) «Guerra contra el terror» (intentarem definir-ho sintèticament): «Guerres preventives» (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), «guerra bruta» (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de «bandera falsa», propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha «segrestat» l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

«Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales». (…) «A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990» (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), «13 mlions de persones estan en risc de mort» [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article «Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo», (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, «Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje», Alfredo Embid – «Boletín armas contra las guerras» nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, «La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales». «…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales».

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del «nou ordre mundial»:

> «El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI», de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, «tot indica que serà permanent».

> «Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial», entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> «Somalia: la primera guerra de EEUU en África», Rick Rozoff, autor del bloc «Stop NATO. Against global militarism» (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa «Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)» vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> «Música a màquina», CaboSanRoque (2007).

> «Requiem For a Dying Planet», Ernst Reijseger («sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond»).

> «Embryo», Apo-Calypso (Disconforme, 1977).





((odp)) L’OTAN i Líbia: cròniques de guerra i propaganda (II).

19 09 2011

Programa odp136: Certament avui hi ha moltes guerres i conflictes armats arreu del món, però l’invasió/cop d’estat imperialista de l’OTAN (amb participació directa de l’exércit espanyol) a Líbia marca un precedent històric, més enllà dels criminals «atacs preventius» (com el d’Iraq), que no podem acceptar (malgrat la impunitat total) i cal seguir analitzant per entendre la nova política geoestratègica (o neocolonial) de les falses «guerres humanitàries» i «el dret a protegir» del binomi Nacions Unides-Aliança Atlàntica per derrocar els governs i règims «no aliniats» amb el nou «ordre mundial».

Llengua: comentaris en CATALÀ, àudios i lectures en CASTELLÀ.

Àudios del programa:

> Videoconferència de la ministra de Defensa amb els comandaments de l’exércit espanyol desplegats en l’operació «Unified Protector» de l’OTAN a Líbia (Centre d’Operacions del Ministeri de Defensa espanyol i bases militars de l’OTAN a Itàlia. 14/4/2011).

> Declaració de la ministra de Defensa després de la reunió de ministres de defensa de l’OTAN (Brussel·les, 9/6/2011).

> Intrervenció de la ministra de Defensa durant la reunió amb els embaixadors espanyols al Magreb i l’Orient Mitjà (19/4/2011).

> Seqüència pel·lícula «En tierra de nadie», del director Danis Tanovic (guerra a l’exIugoslàvia, 1992).

> ¿Qué es la OTAN? programa «Como Pedro por su casa» (TVE, 1985, un any abans del referendum d’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica).

Articles llegits (L) al programa i altres relacionats (R):

(L) > «Libia libre, y la nueva esclavitud imperialista» (26/8/2011, Argenpress.info)

(R) > «El nuevo centro de control aéreo de Torrejón estará en la estructura de mando OTAN y podría dirigir misiones como Libia» (EuropaPress, 9/6/2011). L’article, a banda d’explicar el tancament de la base de Retamares i les funcions del «nou» CAOC de Torrejón, precisa la «reforma històrica» de l’estructura de comandaments i bases militars de l’OTAN aprobada pels membres de l’Aliança Atlàntica aquest estiu.

(R) > «Helicópteros de combate preparan el desembarco en Libia» (Manlio Dinucci, 12/6/2011, Redvoltairenet.org).

En relació al periodista francés Bernard-Henry Lévy (del qual voliem fer un comentari al programa però finalment no vam poder fer, coses del directe) adjuntem el seguent article, que tracta de la manipulació informativa, entre d’altres qüestions relacionades amb la guerra bruta a Algèria:

(R) > «Argelia, los años de sangre y el papel de los agentes de influencia», entrevista de Silvia Cattori a l’escriptor algerià Lounis Aggoun (22/11/2010, Red Voltaire) que introdueix així: «Los crímenes cometidos por el régimen militar que gobierna Argelia han sido tapados bajo la etiqueta de lucha contra el terrorismo, crímenes que han sido blanqueados o ignorados en la prensa internacional por los agentes de influencia». I a continuació, el text d’alguns dels peus de foto de l’article (!!):

«Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI) es un seudo grupo islámico controlado por los servicios de inteligencia de Argelia».

«Bernard-Henry Lévy, magnate francés neoconservador. Controla con mano de hierro el contenido ideológico de una gran parte de los medios de comunicación y de la edición en Francia».

«Daniel Leconte, periodista francés neoconservador y productor asociado a Bernard-Henry Lévy».

«Christian de Bongain (alias Xavier Raufer), periodista y criminólogo francés. Ha trabajado y rendido servicio a diversas coberturas de la CIA, especialmente a la National Strategy Information Center de Bush padre».

«Amari Saïfi (alias Abderazak el Para o Abou Haydara), llamado «el Bin Laden del Sahara», líder del GSPC. Este «terrorista islámico» es en realidad un antiguo comandante de la guardia del Ministerio de la Defensa de Argelia y un agente del Departamento de la Inteligencia y la Seguridad Estatal argelina (antigua Seguridad Militar)».

Sens dubte el «Règim dels coronels» que va terroritzar a la població algeriana durant tants anys (com vam explicar i denunciar en un monogràfic d’Ones de Pau de la série «Un pont de mar blava») és un bon exemple de com actuen els governs europeus corruptes com el francés (en el cas d’Algèria o Líbia) o l’espanyol (en el cas del Marroc o el Sahara Occidental) a la riba sud de La Mediterrània, ara sent còmplices del terrorisme d’estat, ara sent els abanderats de la «democràcia».

Però no ens confonguem, Líbia te una història molt diferent d’Algèria, com també d’Egipte o el Marroc, i si la coalició imperialista ha atacat la Yamahiria es perquè el govern de Gaddafi, tot i ser un bon «soci» econòmic dels governs europeus i de les multinacionals petrolieres, mai hauria permés, per exemple, que s’instalès una base militar occidental al seu país, com sí que acceptava el Marroc la localització de la base d’AFRICOM dels EEUU a Tan-Tan, el 2008, tot i que finalment es va instal·lar a Stuttgart, Alemanya.

(R) > «Bienvenidos a la democracia en Libia» (24/8/2011, Pepe Escobar, publicat a Rebelion.org, escrit a Asia Times Online).

(R) > «El Pentágono trocea África en zonas militares» (article sobre l’AFRICOM, 16/5/2010), de Rick Rozoff, autor del bloc «STOP NATO. Oposition to global militarism».

(R) > «Cómo los hombres de Al-Qaida llegaron a Libia» (Thierry Meyssan, 7/9/2011. Voltairenet.org).

El cartell (imatge adalt) correspon a una de les poques convocatòries contra la guerra a Líbia i l’imperialisme de l’OTAN que s’han fet a Espanya en els darrers mesos, convocada per la Plataforma Contra la Guerra Imperialista, el 24 de setembre a Madrid.

Música del programa:

> «Oriente Miedo», La Troba Kung Fu (album «Clavell morenet»).

> «Sombrero» i «Ayer», Hermetic Sound (Discos Konfort).

> «The war is over», David Rovics (album «Songs for Mahmud»).

> «Ricochet», Tangerine Dream (album «Ricochet»).

> «Take it with your hands», Cidesleys.

Recordem especialment el programa dedicat a Líbia realitzat per Ones de Pau i emes el 2010, amb una cronologia històrica dels 40 anys de govern de Muammar Gaddafi, a partir del llibre del periodista egipci Paul Balta: «El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000».

A l’etiqueta «Unió Mediterrània» d’accès directe als programes (columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels monogràfics d’Ones de Pau dedicats als paisos de la riba sud de La Mediterrània: Líbia, Liban, Turquia, Sahara Occidental, Algèria.

ACTUALITZEM L’ENTRADA AMB EL SEGUENT TEXT (que es pot trobar en diversos articles publicats als mitjans de contrainformació apuntats al bloc però que hem volgut recopilar per facilitar-ne la lectura):

L’excusa que motivaria la «responsabilitat de protegir» els civils libis (val la pena recordar-ho):

«Oficialmente, el conflicto se debe a un levantamiento armado en Benghazi, cuna histórica de la oposición al gobierno, el 13 de febrero 2011 en qué, según Human Rights Watch, 173 “manifestantes” (combatientes armados después de un ataque suicida en una caserna militar) son muertos durante cuatro días de enfrentamientos».

«Pero lo que llama la atención y garantiza la votación del Consejo de Seguridad de la ONU [membres permanents: EEUU, China, Russia, Gran Bretanya, Alemanya, França] el 19 [de febrero] son los supuestos 6.000 muertos reportados por la oposición al gobierno. Una cifra que, a pesar del nivel de las tecnologías de comunicación disponibles en el país, jamás será sostenido por alguna prueba concreta. Después se hablará de 2.000 muertos. Después algunos cientos. Pero no importa…» [perquè l’atac imperialista ja estava aprovat sense cap investigació oficial dels «enfrontaments» i perquè els posteriors/actuals bombardeigs de l’OTAN segurament han causat desenes de milers de víctimes civils innocents, a més de la destrucció del país] («La manipulación del apoyo popular en Libia, o el arte gato-por-liebre de los medios», Jean-Luc Guilmont, 31/8/2011. LaHaine.org).

Qui són els «rebels» libis (després de sis mesos de la inicial revolta popular i la posterior/actual contrarevolució imperialista):

«Sobre los rebeldes […] me conformaré con enumerar de nuevo la variada filiación de sus miembros: jóvenes abrumados por la «miseria vital» (como en Túnez y Egipto, los primeros en manifestarse pacíficamente); militares desertores de primera hora en Bengasi; oportunistas del régimen gadafista; liberales educados en EEUU, algunos próximos a la CIA y todos ellos pro-occidentales; e islamistas vinculados al Grupo Islámico Combatiente Libio, que se suman más tarde a la revuelta, pero que juegan un papel determinante por su preparación y disciplina. Del CNT sólo forman parte, que yo sepa, los oportunistas, los liberales y los islamistas, lo que demuestra ya la intención (como, por otra parte en Túnez y Egipto) de dejar fuera a los chabab que sacrificaron sus vidas por derrocar la dictadura. Pero debo decir sinceramente que no veo muchas diferencias entre este gobierno provisional y el de Túnez o Egipto, donde los oportunistas del antiguo régimen, los militares y los liberales gestionan por el momento la vida política» (“En Libia se ha producido una revolución popular”, Santiago Alba Rico, 22/9/2011. LaHaine.org).

Enrico Piovesana, periodista de Peace Reporter, escriu («Libia, asuntos de guerra (sucia)», 31/8/2011. LaHaine.org):

«Rebeldes que, entre otras cosas, plantean inquietantes interrogantes. El frente antigubernamental comprende, efectivamente, combatientes de las células libias de Al Qaeda en particular el Grupo Combatiente Islámico de Libia (LIFG, por sus siglas en inglés), creado en los años 90 por las agencias de inteligencia occidentales (CIA y MI6), precisamente con el fin de asesinar o derrocar a Gadafi, y formado por veteranos de la guerra contra los soviéticos en Afganistán. La presencia de estos fundamentalistas entre los rebeldes, poco publicitada pero conocida desde las primeras etapas de esta guerra, ha sido liquidada por la prensa occidental con una nota de “marginal y no preocupante”.

«Sin embargo, muchos han cambiado de opinión tras el asesinato del comandante militar rebelde, el exgeneral nacionalista libio Abdul Fatah Younis, por los muyahidin de la brigada islámica Abu Obeida Al Jarrah. El puesto de Younis ha sido cubierto con Khalifa Belqasim Haft, ex agente de la CIA que hasta hace pocos meses residía junto a Langley, Virginia (EE.UU.)».

I una «perla informativa» que tampoc hem d’oblidar, per tancar aquesta actualització («Libia resiste, la OTAN fija ahora su punto de mira en Siria», Pravda, 31/8/2011).

«Como la mayoría de lectores ya sabrán, el colmo del engaño y la manipulación descarada se dio con la transmisión en directo de la cadena [de TV] Al Jazeera desde la supuesta Plaza Verde de Trípoli, donde centenares de personas celebraban la victoria rebelde. Ese mismo día empezó a circular por la red una foto denunciando la falsedad de las imágenes, señalando diversos detalles en el muro de la Plaza, como la ventana y el estuco, que no existían en el vídeo difundido por todas las cadenas del mundo. Las sospechas que difundieron decenas de blogs, y medios alternativos se confirmaron cuando el mismísimo líder del CNT, Mustafá Abdeljalil, reconoció en una entrevista que fue todo una gran mentira organizada desde Qatar» [seu dels estudis de la cadena de TV Al Jazeera].





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols [redifusió].

28 08 2011

Programa odp133: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

A l’entrada del programa odp114 (10 d’abril de 2011), que hem redifós aquesta setmana, trobaràs tota la informació que vam publicar.





((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).

3 07 2011

Programa odp125: Començem el programa amb un xiclet «nuclear». Llegim un nou capítol (veure pdf abaix) de «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental» (Daniel Ganser, El Viejo Topo 2010) que demostra la «guerra bruta» de l’OTAN i els governs i serveis secrets de Gran Bretanya i EEUU contra el partit comunista i socialista, la guerrilla i la resistència popular a Grècia, al segle XX. I que ens serveix per imaginar fins a on pot arribar el Terrorisme d’Estat als paisos occidentals.

Llengua: CASTELLÀ.

Aquí pdf amb el text del capítol-16 «La guerra secreta en Grecia», que llegim en aquest programa.

Aquí pdf amb l’índex, el pròleg i la introducció del llibre i el capítol-8 «La guerra secreta en España»que vam llegir als programes odp63 i odp64: «Los ejércitos secretos de la OTAN» (1a i 2a part).

I a continuació l’entrada del bloc corresponent al segon monogràfics d'»Un pont de mar blava» dedicat a Turquia, amb la lectura del capítol-17 «La guerra secreta en Turquía» (dels  exèrcits secrets de l’OTAN en aquest país): odp77.

FE D’ERRADES: Durant la lectura d’aquesta setmana (coses del directe i de l’afany didàctic del conductor :) ens equivoquem diverses vegades al dir que las «Fuerzas de Asalto Helénicas« eren l’exèrcit secret britànic, i el correcte és que era «un nuevo ejército secreto derechista griego, bajo supervisión militar británica». El SOE, sí que és l’exèrcit secret britànic. En l’àudio editat que enllaçem aquí al bloc ja ho hem corregit.

Com que durant el programa no tenim temps de comentar l’actualitat de Grècia, apuntem dos articles que voliem compartir i recomanem dues webs d’informació alternativa:

> La Directa (nº 231, 1 de juny 2011): «La violència racista i l’abús policial ataquen el cor d’Atenes».

Als carrers de Grècia torna a apareixer la violència nacional-feixista i els moviments d’extrema esquerra. ¿Qui és còmplice del Terrorisme d’Estat polític-econòmic-militar? I com defensar-se d’aquests atacs? El que es segur es que la població «sacrificada» pel «capital» cada dia és més gran.

> La Directa (nº 23422 de juny 2011): «La població grega defensa les places i el país tremola».

El 28 i 29 de juliol Grècia vivia la novena Vaga General des de 2010, aquesta vegada contra el «pla d’ajust» (consecuència del pla de «rescat» del FMI i la Unió Europea), l»endeutament de l’Estat i les privatitzacions del Govern que, tot i les manifestacions de rebuig mostrades per milers de persones a la plaça Syntagma d’Atenes, finalment va aprovar el Parlament grec el 29 de juliol.

> Nodo50.org: ¿Qué es lo que se ha aprobado en Grecia?» (article aquí).

> LaHaine.org (secció Mundo-Europa, amb notícies de Grècia)

I tornem a la revista «Terra Cremada» que vam comentar fa dues setmanes (odp123) i que en l’article «La lògica de l’enfrontament; l’error de reproduir allò que tant odiem» fa una crítica a la masculinització de la violència. Llegint el capítol dels exèrcits secrets a Grècia, hem pensat en aquest article que apunta el lema: «Heroi al carrer! fatxa al llit?». Atenció perquè l’article no questiona l’us de la violència (en escenaris inssurrecionals, per exemple) sinó la masculinització de la violència!

Amb altres paraules, l’article aposta per… «Trencar amb la idea que la debilitat és antagònica a la violència i a l’home, doncs la debilitat i la pacificació han estat socialment associades a la dona. Les nostres actuacions pacífiques o violentes haurien de ser el resultat d’una opció política superant aquesta masculinització».

I acabem recordant que hem d’aturar la renovació de la llicència de la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre) abans d’octubre de 2011. Infòrma’t-en al web de la Coordinadora estatal antinuclear, Tanquem les nuclears. I a l’etiqueta «Energia nuclear» del bloc trobaràs els programes d’Ones de pau dedicats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó (Catalunya), Cofrents (València) i Fukushima (Japó).

El proper diumenge 10 de juliol sí que emetrem el programa dedicat als calendaris maies que estem anunciant des de fa dues setmanes.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, «escuadrones de la muerte», «exèrcits secrets» i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global «contra el terror» anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La «guerra bruta» continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre «Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra», de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, «Ojo con los media» (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> «Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra», Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> «Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo», Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a «juga» a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  «ven» productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la «democràcia de la violència» (o «Seguretat Democràtica»), ni dialogar. Així es que «mans a la obra»… la xarxa de «nodes» autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols.

10 04 2011

Programa odp114: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.  

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

Temes de l’entrevista: CAU. Lluita anti-Bolonya (nou pla d’estudis, universitat=empresa). Crisis política-econòmica-social. Exèrcit als carrers. Manifestació nacional anti-guerra (16 abril). Vaga General (6 de maig). Comandament Nàpols de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN. Altres bases de l’OTAN i la Sexta Flota nordamericana a Itàlia. Vincles polítics i econòmics entre Itàlia i Líbia. L'»Operació Gladio» (Exèrcits secrets -clandestins i ilegals- de l’OTAN i terrorisme d’Estat a Europa). Control i repressió dels moviments socials i la migració.

Detallem les forçes militars espanyoles desplegades a Líbia (perquè durant el programa nomès parlem dels F18 i són, com a mínim, 6 avions, 2 vaixells i 500 militars), segons publica El Pais el 20 de març de 2011:

Per la «zona d’exclusió aèria» (resolució 1973 de Nacions Unides):

> 4 cassabombarders F18 (de la Base de Torrejón de Ardoz), equipats amb missils aire-aire de llarg abast AMRAAM i de curt abast Sidewinder.

Pel bloqueig marítim i l’embargament d’armament (1973 NU):

> 1 aviò de vigilància marítima CN-235 de fabricació espanyola.

> La fragata F-104 Méndez Núñez (amb base al Ferrol, Galícia), equipada amb el sistema de combat Aegis, el radar del qual es capaç de controlar per si sol l’espai aeri de tota la costa líbia.

> Submarí S-74 Tramuntana (amb base a Cartagena, Múrcia).

> 500 militars es l’aportació total espanyola a la misió de l’OTAN a Líbia (sergons fons de Defensa) dels quals uns 150 pertanyen a l’Exèrcit de l’Aire i la  resta a l’Armada.

Aquest desplegament es va aprovar primer en un Consell de Ministres i després es va votar favorablement al Congrés el 22 de març (nomès van votar en contra dos diputats, un d’Izquierda Unida i un altre del Bloc Nacionalista Gallec).

Properament  tornarem a parlar amb companys antimilitaristes d’arreu de la Península Ibèrica per denunciar la participació de l’exèrcit espanyol a la guerra de Líbia i l’Afganistan. Perquè com no ens cansarem de repetir, la guerra es prepara i comença aquí a casa nostra; a les bases militars de l’Estat espanyol. Recordem les bases espanyoles i enllaçem els programes d’Ones de pau  ja emesos per denunciar les mateixes:

> Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Quarter Jaime I, a Bètera): odp15.

> Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid (Retamares): odp16.

> Bases aeronaval nordamericana-espanyola de Rota (Càdiz). odp93.

> Programa de Lideratge Tàctic (TLP) -per a pilots de l’OTAN- a Albacete: odp17.

Apuntem també una activitat per a l’agenda d’aquesta setmana relacionada amb Guatemala. El dijous 14 d’abril es farà la segona i última reunió informativa de les brigades de treball i d’acompanyament polític i solidari a Guatemala que organitza la Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), a la Casa de la Solidaritat (carrer Vistalegre nº15 de Barcelona) a partir de les 19:30h.





((odp)) Taula rodona per la desmilitarització (audio+video).

20 03 2011

Programa odp111: Ones de pau i Okupem les Ones (LaTele.cat) han coorganitzat el debat «Desmilitarització», gravat el 15 de març de 2011 a l’Infoespai, de Barcelona.

«Taula rodona per la desmilitarització» (VIDEOS).

Llengua: CATALÀ. Participants: Pilar Palacio i Toni Alvarez (membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau), David Fernández (periodista del setmanari Directa), Alejandro Pozo (investigador del Centre per la Pau JM Delàs).

Producció i presentació del debat: Ones de pau. Realització, gravació i postproducció: Okupem les Ones (La Tele – Assemblea per la Comunicació Social). Localització: Infoespai (plaça del Sol, Barcelona).

Blocs temàtics: 1) Exèrcit espanyol. 2) Industria militar. 3) Aliança Atlàntica (OTAN). 4) Violència estructural i cultural. Eixos dels debats de cada bloc: L»Estat sense exèrcit és possible? Com reconvertir l’indústria militar en civil? Com tancar les bases de l’OTAN i sortir de l’Aliança Atlàntica? Com construir la «pau justa»?

Llibres que recomanem (un cop més) durant el debat:

> «Ejércitos en las calles» («Algunas cuestiones en torno al informe Urban Operations in the year 2020 de la OTAN»), Bardo Ecdiciones, 2010. L’editorial publica el llibre en format d’accès lliure i pdf al seu web (enllaçat al títol).

> «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental», El Viejo Topo, 2010. Pots llegir un fragment del llibre en pdf  i una entrevista a l’autor  (Daniel Ganser) a l’entrada corresponent al programa odp63.





((odp)) Líbia: cròniques de guerra i propaganda.

6 03 2011

Programa odp109: Analitzem la propaganda mediàtica i la manipulació informativa de l’actual conflicte armat a Líbia. Començem denunciant les maniobres militars de l’OTAN a la costa espanyola d’Almeria: l’assaig d’una possible «Guerra Humanitària» a Líbia?

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

«Operación naval de la OTAN en aguas de Almería» (Espanya),del 28 de febrer al 10 de març de 2011. Article (enllaçat adalt) publicat a El Confidencial Digital, tambè difòs a Antimilitaristas.org

Mitjans informatius i alternatius dels articles i cròniques que llegim al programa: Lahaine.org / Vientosur.info / Elconfidencial.org / Rebelion.org / El Pais.es / Periodismohumano.com

L’article«La mesa en la que se autoriza la venta de armas en España»(que apuntem al programa) denuncia el secretisme de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i fa un interessant repàs històric d’aquesta Junta i del «negoci de la guerra» entre les empreses fabricants d’armes, el Congrès i el Govern. Publicat a Periodismo Humano.

Resolució de Nacions Unides contra Líbia (pdf): «Resolució 1970 (2011), aprovada pel Consell de Seguretat en la seva 6491 sessió, celebrada el 26 de febrer de 2011 (www.un.org/es). Ho apuntem per evidenciar el poder de la maquinària diplomàtica de les grans potències internacionals que ara senyalen a un dictador i ara el recolzen, ara denúncien un genocidi i ara el silencien, ara denuncien crims contra la humanitat i ara els cometen directa o indirectament amb els seus propis exèrcits o armant i finançant milícies o empreses de seguretat privada arreu del món. Parlem dels mateixos paisos «rics» que formen el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Veurem si aprova una nova resolució per permetre la intervenció militar internacional a Líbia. Per cert no oblidem que aquest consell, que representa «l’imperi de la llei» al món, el formen exclusivament (com a únics membres premanents) EEUU, França, Gran Bretanya, Russia i China: el paisos que més armes fabriquen i venen al món!

Enllaçem també el programa d’Ones de pau emès el 2009 (odp40): «Somàlia. I resolució de conflictes armats», amb una entrevista a Josep Maria Royo, membre de l’Escola de Cultura de Pau (UAB) que ens explica magistralment les claus dels conflictes armats que pateixen des de fa dècades els paísos de la «Banya d’Àfrica», així com les bases dels processos de resolució dels conflictes armats. I es que alguns analistes plantegen la possibilitat que l’actual conflicte armat a Líbia, segons com evolucioni, podria acabar convertint-se en una nova Somàlia. Esperem que no sigui així!

Música del programa:

> «Sidi H’Bibi», disc «Best of Mano Negra» (1998, Virgin France).

> «Sahara», disc «Hafla», Khaled (1998, PolyGram).

I la música de fons de les lectures:

> «Ricochet», de Tangerine Dream (electrònica).

> «The Diabaté Variations», de Tounami Diabaté (tradicional de Mali).