Programa odp92: Nou monogràfic dedicat a Guatemala, concretament al joc de pilota que antigament celebraven algunes cultures prehispàniques de Mesoamèrica. Aquesta vegada oblidem la violència estructural y neocolonial, el crim organitzat i les injustícies mil que pateix la majoria de la població de Guatemala, i redescobrim un dels trets cultural més importants, juntament amb blat i el calendari, de les cultures prehispàniques: el joc de pilota.
Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.
Serveixi de presentació el seguent text de la revista Arqueologia mexicana (nº 44, juliol-agost, 2000. Imatge portada abaix) de la qual llegim varios articles en el reportatge radiofònic d’aquesta setmana:
«¿Es el juego de pelota una actividad netamente lúdica? ¿Una sublimación de la violencia social mediante el sacrificio? ¿La manifestación de un rito de ascensión al poder? ¿El medio para dirimir conflictos territoriales? ¿Un pretexto para realizar apuestas? ¿Una alegoría de la guerra? ¿Un rito propiciatorio de la fertilidad, relacionado con el Sol, la Luna, Venus, los calendarios, las plantas alucinógenas, el inframundo, la vida o la muerte? El juego de pelota contiene estos aspectos y muchos más».
Imatge relleu adalt [clicar amb el botó dret del «ratolí» per veure la imatge sencera]: «En los paneles del juego de pelota de Chichén Itzá se representó a los jugadores durante un sacrificio. Del cuello del tercer personaje (de izquierda a derecha), ya sin cabeza, brotan seis cabezas de serpiente y un motivo vegetal, símbolos de la sangre que propiciará la renovación de la vida y la vegetación».
«Diseñado para commemorar un encuentro en el que se mezclan lo mítico y lo profano, este extraordinario juego de pelota es el más grande e importante de todo el mundo maya y el principal de los trece documentados hasta ahora en Chichén Itzá. Fue construido en el Clásico Terminal, hacia el año 900 d. C.»
«El juego de pelota de Chichén Itzá tiene un indudable vínculo con la idea de la guerra sagrada, pero de ninguna manera debe verse como un concepto guerrero vinculado a la vieja idea del Posclásico de una sociedad militarista en el área maya, que contrasta con la teocrática en el Clásico» (Adriana Velázquez Morlet, revista Arqueologia mexicana, nº 44).
Situem l’antiga civilització maia: Periode Preclàssic (1800 a.C. – 200 d.C.). Periode Clàssic (200 d.C. – 1000 d.C.). Periode Postclàssic (1000 d.C. – 1450 d.C).
Els títols i autors dels articles que llegim són els següents: El juego de pelota mesoamericano. Origen y desarrollo, Eric Taladoire. Mariposas, sapos, jaguares y estrellas. Prácticas y símbolos del juego de pelota, María Teresa Uriarte.
L’autor d‘«El Factor Maya» (primera edició, 1987. Editorial Brujas, 2005) és «l’artista, poeta, historiador visionari i armonitzador còsmic», fundador el 1983 de la Red de Arte Planetario, i la Fundación para la Ley del Tiempo (www.lawoftime.org), José Argüelles.
La imatge de la portada del llibre (adalt) és una reproducció de la figura esculpida a la tomba del rei maia Pacal Votan, a Palenque, Chiapas (Mèxic). En la qual, «parece que el árbol de la vida saliera del abdomen o plexo solar de la figura principal. ¿Éste árbol de la vida es realmente el Kuxán Suum?» (…) «los hilos o fibras de vida galáctica invisibles que conectan al individuo y al planeta a través del Sol con el núcleo galáctico, o Hunab Kú.
Si tot va bé realitzarem un programa especial dedicat al Tzolkin i els calendaris maies, abans d’acabar l’any. Llavors, segurament tornariem a compartir els textes i les visions del «Factor maya», polèmic en molts aspectes i alhora molt interessant.
De moment pots escoltar els programes monogràfics sobre Guatemala ja emesos i publicats en el següent bloc, que també tens enllaçat a la secció GUATEMALA, a la barra del sumari-capçalera d’aquest bloc:
http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com
L’altre llibre que llegim en el reportatge sobre el joc de pilota és «Los heroes gemelos del Popl Vuh. Anatomía de un mito indígena». L’autor, Nahum Megged (editorial «Jose de Pineda Ibarra», 1979).
Disco de Chinkultic, Estado de Chiapas. Maya. Clásico tardío (600-900 D.C.). Piedra caliza. 56 cm. (diámetro) x 13 cm. (grosor). Museo Nacional de Antropología, Ciudad de México. «Reproduce el mito en que Xbalanqué, uno de los héroes gemelos mayas, juega contra los señores del Xibalbá (inframundo), usando como pelota la cabeza de su hermano Hunahpú.»
Joc de pilota a Cobán, Alta Verapaz (Guatemala. No confondre amb Copán, Honduras). [clicar amb el botó dret del «ratolí» per veure la imatge en gran i apreciar millor els marcadors de pedra amb forma d’aro].
Apuntem la música que ha acompanyat la lectura dels textes del joc de pilota:
> «Birdy», música de la pel·lícula. Peter Gabriel, 1985.
> «Danny the dog», música de la pel·lícula. Massive Attack, 2004.
> «Man on wire», música del documental. Michael Nyman, 2008.
ones de pau 