((odp)) Frentes abiertos: Honduras, Guatemala, Bosnia, Iraq…

1 05 2010

Programa odp67: Titulem el programa Fronts oberts perquè denunciem la situació crítica que viu Honduras i Guatemala (paisos Centreamericans veïns). Després del cop d’estat i les posteriors eleccions fraudulentes, la repressió i els assassintas de la població en ressistència continuen a Honduras. I l’extrema violència vinculada al crim organitzat i el necolonialisme de les multinacionals a Guatemala no s’atura. Escoltem una crònica de la guerra de Bòsnia (1992-1996), ara que el Tribunal Penal Internacional està jutjant per genocidi i crims contra la humanitat al serbi ultranacionalista Radovan Karadzic. I recordem que l’enfrontament ètnic generat per l’ocupació d’Iraq, i que és un element clau de l’ocupació occidental a Orient Mitjà, també fou la clau del genocidi a l’ex-Iugoslàvia. Al final del programa llegim un nou fragment del llibre El pintor de batallas.

Format/Llengua: àudio del vídeo-entrevista de LibreRed a Carlos Humberto Reyes (Frente Nacional Popular de Resistencia a Honduras), crònica de la guerra de Bòsnia d’Arturo Pérez-Reverte, conferència de l’iraquià Walid Saleh i lectura de El Pintor de batallas, en CASTELLÀ. Crònica de El Quetzal (publicació de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala) i comentaris, en CATALÀ.

Recordem una vegada més que aquest dimecres 5 de maig es farà el primer taller de formació de les Brigades de treball i acompanyament solidari i polític a Guatemala 2010 que organitza l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG). A la Casa de la Solidaritat, a les 19:30h (c/ Vistalegre, 15. barri Raval, Barcelona).

Trobareu més informació de les brigades al web de l’AAPG:

www.aapguatemala.org

Acabem recordant que el proper diumenge 9 de maig Contrabanda FM i Radio BRONKA fem una emissió conjunta des del PIC de Can Masdeu. Trobaràs més informació d’aquesta Jornada per la llibertat d’expressió i emisió al web de Contrabanda FM i de Can Masdeu:

http://www.canmasdeu.net

Anuncios




((odp)) Propietat privada, comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (1).

21 03 2010

Programa odp61: Començem parlant amb un company contrabandista  sobre la propietat privada i les comunes. Llegim un article sobre l’ocupació a Barcelona publicat a la revista Terra Cremada. Escoltem el reportatge sobre el cercavil·la antimilitarista que es va fer a Ciutat Vella per reclamar la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i per convocar a la manifestació antiguerra del 10 d’abril a Barcelona. I llegim la introducció del llibre “Ejércitos en las calles”.

Llengua: CATALÀ i CASTELLÀ.

Transcrivim a continuació la contraportada del llibre titulat “Ejércitos en las calles” (Bardo Ediciones, 2010) que ha editat l’informe “Urban Operation in the year 2020” (UO 2020) de l’OTAN, i que començem a llegir aquesta setmana i ho continuarem fent en els propers programes:

“Este librito es parte de una serie de textos sobre esta Guerra Civil Global, silenciada y tergiversada por los medios de comunicación. Esta guerra civil es la respuesta a la dominación y la explotación, contra un Poder que bajo la forma de libre comercio, democratización, pacificación forzada, guerra preventiva, desarrollismo, etc. intenta ganar cada vez más terreno, y someter a la gran mayoría del planeta”.

“…en el informe “UO 2020” se simula una intervención de la OTAN en un teatro de operaciones, cuyas “ciudades de interés estratégico” no son ni Teherán (Irán), ni Pyongyang (Corea del Norte), ni, como hipótesis extrema Pekín (China), sino las ciudades francesas de Rouen, Le Havre, Evreux y Dieppe”.

“El control preventivo y la represión de sublevaciones o insurreccioes eventuales se volverán cada vez más prerrogativas” (competencia exclusiva) “del ejército, el cual tendrá que efectuar, por tanto, verdaderas funciones de policía territorial, mientras ésta se “paramilitariza”.

“En esta perspectiva será necesario dotar a las fuerzas armadas de una adecuada preparación para conflictos urbanos, para evitar la histórica “incoercibilidad de las fuerzas rebeldes” en la guerra asimétrica. Al mismo tiempo será preciso acostumbrar a la gente a ver a los militares patrullando las ciudades, para que nadie, por más avezado y/o aterrorizado que esté, se arriesgue a mover un dedo (ni siquiera el del miedo)”.

“Estamos dirigiéndonos hacia un “Estado militarizado”… Puntualitzem aquí que és refereix a Occident, perquè a Afganistan, Irak, Israel, Colombia o Guatemala per citar nomès cinc paisos del “Sud”, la militarització dels Estats ja és una realitat des de fa dècades. Uns Estats dominats pel complex militar-industrial i còmplices -quan no responsables- del crim organitzat nacional i internacional (explotació neocolonial, tràfic de drogues i armes, etc).

Recordem que Ones de pau ha estrenat aquesta setmana nou horari d’emisió a Contrabanda FM. A partir d’ara ens pots escoltar en directe els diumenges de 23:00 a 00:30 h. I els dimarts (redifusió), d’11:00 a 12:30 del matí.





((odp)) L’ocupació d’Iraq (3).

12 03 2010

Programa odp60: Continuem la sèrie de programes dedicats a l’ocupació i la guerra d’Iraq amb un anàlisis socio-polític d’aquest país destruït per l’ocupació nordamericana i la guerra neocolonial. Dissabte 20 de febrer a l’Ateneu La Torna (Gràcia, Barcelona) es  va fer una xerrada dins de la campanya “Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra”, organitzada per la Plataforma Aturem la Guerra. Ones de pau va ser-hi present i va gravar la conferència que ara pots escoltar.

Conferenciant:  Walid Saleh, acadèmic iraquià actualment a la Universitat Autònoma de Madrid. Llengua: CASTELLANO.

Contingut de la conferència:

Análisis breve de la situación socio-política en Oriente Medio:

Sistemas políticos. Desarrollo económico y militarismo. Derechos Humanos. Analfabetismo. “Machismo”. Islamismo. Crímenes de guerra en Afganistan, Iraq, Palestina, Pakistán…

La situación socio-política en Iraq, presente y pasado:

Antes de la invasión de 2003. Las tropas invasoras y el ejército iraquí. La oposición iraquí en Estados Unidos: propaganda y enfrentamiento étnico. Kurdistan: autonomia, milicias y petroleo. Violencia, caos y éxodo civil. La Constitución de 2005: federalismo, racismo y sectarismo. Despotismo, tráfico de petroleo y pobreza extrema. La cultura desaparecida y asesinada. Falsa democracia y neocolonialismo.

Algunos datos significativos apuntados en la conferencia:

Irak es el segundo productor de petroleo del mundo pero actulamente el 70% de la población está en paro. Hay 7 millones de refugiados: 4 millones dentro de Iraq, 3 millones fuera del país. Los servicios e infrestructuras de salud, electricidad y agua estaban en mejores condiciones durante el embargo internacional a Irak (1991-2003) que en la actualidad, después de 9 años de ocupación “en nombre de la Democracia y la Libertad”.

En el debat posterior a la conferència, Walid Saleh i el públic assistent van analitzar l’ocupació nordamericana i la militarització d’Iraq, malauradament no vam poder gravar aquesta part de l’acte. Per compensar-ho, us adjuntem l’enllaç als webs de Rebelion.org i Antimilitarista.org amb l’índex d’articles que denuncien l’ocupació militar, paramilitar i neocolonial d’Iraq.

Al mateix temps en el muntatge per a l’emisió a Contrabanda FM no vam incloure el fragment de la conferència titulat “Kurdistan: autonomía, milicias y petroleo” perque ens va semblar que Walid Saleh criticava més a les milícies kurdes i autòctones que a l’exèrcit nordamericà i de la coalició internacional invasora. A més en cap moment el conferenciant diu res dels grups paramilitars nordamericans ni tampoc dels serveis secrets occidentals, causants en gran part del caos i la violència que ha patit i pateix la població d’Iraq.

En l’audio que ara pots escoltar sí que incloem aquest fragment de la conferència sobre els kurds perquè, com deiem, ara us oferim més informació (a través dels blogs enllaçats) que compensarà aquest buit informatiu del conferenciant (ho diem amb tots els respectes).

I enllaçem també el web de la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberanía de Iraq (www.iraqsolidaridad.org), amb informació d’última hora sobre les eleccions (¿una pantomima democràtica més impulsada i escenificada pels ocupants i les sectes dominants del país?) celebrades a Iraq diumenge passat, 7 de març. En aquest web també trobaràs informació i documents molt interessants que aprofundeixen en els punts claus de l’ocupació militar i l’invasió económica d’Iraq.





((odp)) Ministres de la Guerra a Mallorca. I l’invasió d’Iraq (2)

5 03 2010

Programa odp59: Parlem amb un portaveu del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra organitzat a Mallorca per coordinar diverses activitats antimilitaristes i accions de Desobediència Civil, així com denunciar la política dels i les Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE), reunits/des a Palma els dies 24 i 25 de febrer, coincidint amb la presidència  espanyola de la UE el 2010.

Aquesta setmana també denunciem la desinformació sobre la guerra d’Iraq orquestrada des dels comandaments polítics-militars de l’exèrcit dels Estats Units, amb la complicitat dels governs invasors i aliats occidentals de l’OTAN; els mateixos que ordenen o permeten l’assassinat de periodistes durant la guerra d’Iraq o l’Afganistan… com la mort del càmara de televisió espanyol José Couso, assassinat deliberadament per l’artilleria nordamericana a Bagdad (Iraq) el 2003.

Format: Entrevista i lectura. LLengua: CATALÀ/MALLORQUÍ/CASTELLÀ.

El proper divendres a Ones de pau emetrem l’àudio de la conferència que l’acadèmic iraquià de la Universitat Autónoma de Madrid va pronunciar a l’Ateneu La Torna de Gràcia el dissabte 20 de febrer de 2010, un acte de la campanya “Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra”, organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra.

*Si no podeu accedir al blog del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra (enllaçat adalt) probeu d’accedir-hi a través d’algun buscador d’inernet.

*Al final del programa diem per equivocació (lapsus linguístic) que el “règim totalitari de Sadam Hussein no va ser menys violent que l’actual” (invasor nordamericà). Evidentment, és a l’inversa. Les tropes dels Estats Units i dels seus aliats han causat més morts i destrucció a Iraq que el regim anterior. A més a més, els Estats Units i Sadam Hussein eren aliats molt abans de la invasió, i durant la guerra Iraq-Iran, com explica molt bé el documental “¿Why we fight?” que vam escoltar la setmana passada a Ones de pau.





((odp)) El complex militar-industrial dels EEUU i la guerra d’Iraq.

26 02 2010

Programa odp58: reeditem l’audio del documental “¿Why we fight?” (¿Per què lluitem?) que denuncia el complex militar-industrial dels Estats Units (EEUU); una poderosa màquina de guerra formada per la industria, l’exèrcit i el Congres.

El documental, dirigit per Eugene Jarecky i estrenat el 2005, va guanyar el premi del jurat del festival de cinema nordamericà Sundance. Aquest és un documental que denuncia amb noms i cognoms el criminal i corrupte complex industrial militar dels EEUU, i la manipulació mediàtica i governamental per atacar l’Iraq el març de 2003.

Però aquest documental també sembla que sigui, en alguns episodis, propaganda a favor de l’expresident Eisenhower, que va governar els EEUU entre 1954 i 1961. Perquè  si bé es cert que ell va advertir per primer cop als EEUU del perill del complex industrial militar, a la fi del seu mandat a la Casa Blanca, també es cert que durant la seva presidència EEUU protagonitzava la guerra freda amb l’exUnió Soviètica, amb la fatal “carrera armamentística” i proliferació nuclear, i es reforçava la militarització de la societat a tots els nivells mentre es consolidava “l’establishment” capitalista.

“¿Why we fight?” denuncia l’imperialisme nordamericà actual i històric, sí. Però no aposta per la desmilitarització de la societat ni es plantega el canvi o les possibilitats de canviar el sistema neoliberal, la màscara econòmica de la guerra.

Aquest audio que Ones de pau ha reeditat és una versió subversiva del vídeo original “¿Why we fight?”.

Llengua documental: CASTELLANO.

[properament penjarem el vídeo del documental, abans preferim que escoltis l’audio que vam emetre per la FM a Contrabanda]

Adjuntem l’enllaç de la pàgina web SirNoSir, amb altres documentals, més recomanables encara que “¿Why we fight?”. En aquesta web pots veure i escoltar els testimonis de soldats nordamericans veterans i en actiu que denuncien les monstruositats de la guerra en la que han participat, a l‘Iraq i l’Afganistan.





((odp)) VII Inspecció Ciutadana a la Base militar de l’OTAN a València.

4 12 2009

Programa odp46: Valoració de la setena Inspecció Ciutadana a la Base de l’OTAN de Bétera (Camp del Túria) on es troba el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Headquarters NATO Rapid Deployable Corps). Parlem amb un dels activistes d’Alternativa Antimilitarista que va participar el dissabte 28 de novembre, juntament amb altres activistes de diversos col·lectius antiguerra, en aquesta Acció Directa Nociolenta. I reclamem una vegada més la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ.

Entrevistat: Carlos, membre d’Alternativa Antimilitarista – MOC València.

Article i document pdf de l’Inspecció Ciutadana.

“Les guerres a milers de quilòmetres començen realment al costat de les nostres cases. Les tropes i les armes ixen des de bases aèries, casernes i centres de comandament com el de Bètera, passant per vies fèrries, ports i aeroports abans d’arribar a la “zona de guerra”.

“Segons el New York Times, l’Afganistan es el principal importador d’armes d’Estats Units i, per tant, del món. 93 de cada 100 euros destinats per Espanya i el món a l’Afganistan són despesa militar, i els 7 restants segueixen una lògica militar” (document Inspecció Ciutadana 2009, AA-MOC València).

Adjuntem l’informe del pressupost militar espanyol per l’any 2010 (font, Centre JM Delas): milions de raons per continuar la lluita antimilitarista, la Desobediència Civil i les Accions Directes Noviolentes. “La despesa militar total espanyola pel 2010, si sumem la que no comptabilitza el Ministeri de Defensa, suma 18.161 milions d’euros.”

I afegim també l’enllaç del programa-reportatge sobre la Base militar de l’OTAN de Bétera emès el més d’abril:  Ones de pau 15.





((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.

3 12 2009

El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!

Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.

Ones de pau, diumenges de 23:00h a 00:30h a Contrabanda FM.

L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!

Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:

http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com





((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una “escola” d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  “La verdad sobre el 11-S”.

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

“Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!”

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.





((odp)) Noviolència activa.

11 01 2009

Programa odp01: primer programa de la temporada, declaració de principis i conversa amb dos membres de NOVA sobre la noviolència activa, estratègia de lluita política-social.

Convidats: Luca Gervasoni i Felip Daza del Centre per a la Innovació Social, NOVA. I Consol Camí de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase1: “Per defensar el que jo vull estic disposat a jugar-me la vida, però no estic disposat a treure-li a ningú. (…) Justament perqué és un objectiu just i és una lluita legítima, hem d’insistir encara amb més força en defensar una estratègia noviolenta.”

Frase2: “Els mitjans que es fan servir per aconseguir un objectiu determinen aquell objectiu. Si es fan servir mitjans noviolents aconseguirem una societat menys violenta, amb una pau molt estable.”

.

Dos personatges històrics, referents imprescindibles de la lluita noviolenta pels drets civils i la llibertat: Martin Luther King i Mahatma Gandhi. ¿És possible i eficaç la lluita (i en aquest cas, defensa) noviolenta en una situació de crisis humanitària, injustícia i violència tan extrema com la que es viu avui a Palestina i Irak? La lluita noviolenta contra l’Imperi Britànic a l’Ìndia, el racisme als Estats Units o l’Apartheid a Sudàfrica tampoc van ser fàcils.

Aquí hem de remarcar que la noviolència activa com a estratègia també té les seves limitacions evidentment. I com fins hi tot va dir Gandhi, si l’estratègia noviolenta “debilita” a la víctima o “afavoreix” a l’agresor,  llavors em de deixar de pregonar la noviolència. En aquest punt, o bé ens haurem de fer a un costat i deixar que la víctima es defensi com pugui i vulgui. O bé, haurem de decidir si canviem d’estratègia, ja sigui per ajudar a altres persones o per defensar-nos a nosaltres mateixos.

Adjuntem aquí un document força complet sobre noviolència elaborat pel Centre per a la Innovació Social: Quaderns NOVA. Noviolència Activa (nº 9, estiu 2008).

I apuntem també la direcció-web de la Xarxa Noviolenta Laonf (que hem comentat al llarg d’aquest programa) i que treballa a l’Irak per assolir la pau mitjançant la noviolència activa. Un gran repte!

Al final del programa pots escoltar la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Avui presentem el país Centreamericà a partir de les diferents formes de violència que pateix la seva població.