Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de «pau», i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la «satanització» de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.
Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.
Música emesa al programa: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.
Recomanem el documental d’animació «Vals con Bashir» que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.
Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades locals i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.
Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:
Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins als teus ulls,
des d’Alcúdia fins a Amargos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè l’emplenin els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor.
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
(…)
ones de pau 