Programa odp47: Denunciem la violència estructural econòmica del sistema capitalista neoliberal. Un economista ens explica com hem arribat a la situació actual en que «els paisos rics (el 15% de la població mundial) acaparen anualment, pel seu estil de vida i patrons de consum, el 85% dels recursos del planeta». I mostrem quines són les causes i consecuències d’aquesta injustícia i violència estructural mai viscuda en tals graus de deshumanització, mort i destrucció, en la història de la humanitat.
Format: collage radiofònic i entrevista. Llengua: CATALÀ.
Entrevistat: Josep Manel Busqueta del Seminari d’economia crítica TAIFA.
Collage radiofònic: Petrodollars, Pik oil, Wall Street, Club Bilderberg, Reserva Federal dels EEUU, Bernard Madoff, Capital fictici, Hipoteca, Contracte Social, Exclusió social, Propietat privada, Nacional-Catolicisme, Classe obrera aburgesada…
La Tercera Guerra Mundial continuarà mentre les transacionals associades als militars, paramilitars i polítics independents o vinculats al terrorisme d’estat i el crim organitzat (per exemple, l’OTAN, trafic d’arme i narcotràfic) segueixin imposant els models d’explotació neoliberal i ultraconservadors: explotació humana (fins a la marginació i la mort) i explotació dels recursos naturals (incloent-hi la producció o extracció i distribució de bens bàsics com l’aigua i els aliments), destruint el planeta irreversiblement. Els homes i els aliments avui són una mercaderia més al servei de les transnacionals i el seu insaciable lucre. Les microempreses però també segueixen el mateix model capitalista i per tant a petita escala es reprodueix la mateixa lògica de domini/submisió.
La Tercera Guerra Mundial és la violència estructrual a la màxima potència. El benefici empresarial elevat a la mort cotidiana: 1.200 milions d’homes i dones arreu del món sobreviuren amb menys d’un dòlar diari. 40.000 nens i nenes moren cada dia al món per causes fàcilment evitables als paisos rics (de la salud en parlarem en un altre programa, com també de l’eduació enmarcada en la violència estructural). A Espanya, 30.000 persones sense sostre sobreviuen al carrer. I tots som receptors de la propaganda conservadora i el pensament únic difós als mass-merda (mass-media) que ens volen transformar i convertir en còmplices inconscients de la mort i els crims neoliberals, quan no en som víctimes directes.
Els culpables de la pobresa (amb mort o sense com a resultat) cometen el pitjor crim contra la humanitat, però aquest crim no nomès es mantè en la absoluta impunitat sinó que les estructures econòmiques privades i les institucions públiques estatals i internacionals (legals i judicials) en són els principals responsables.
Després, els consumidors (abans en deien ciutadans) no nomès són explotats en major o menor grau sinó que al mateix temps es converteixen en còmplices de la violència estructural en molts moments en que actuen com a usuaris o són comsumidors dins del sistema neoliberal. Apuntem una vegada més els casos denunciats de Unión Fenosa (onesdepau20) i Goldcorp (onesdepau44). Si som còmplices i en som conscients, haurem fet el primer pas per deixar de ser-ho. Després, nomès cal unir-nos a la resistència activa per alliberar-nos del sistema capitalista opresor i criminal. Aturar la maquinària de guerra del neoliberalisme nomès es possible guanyant petites batalles, actualitzant i coordinant continuament l’agenda estratègica de la resistència local i global.
Despesa dels Estats Units de Nordamèrica en la «Guerra contra el terrorisme» (any/milions de dòllars. Font SIPRI):
2001: 17.000] 2002: 14.000] 2003: 69.000] 2004: 66.000] 2005: 103.000] 2006: 115.000] 2007: 170.400] 2008: 189.000] 2009: 170.000.
TOTAL: 913.400 milions de dòllars (gairebé 1 bilió de dòlars en menys de deu anys).
Els governs democràtics autoritaris són la cara «humana» de la barbàrie social-econòmica actual i de la guerra contra el terrorisme dissenyada als cercles dominadors de l’economia i la política mundial (lobbys, think tanks, fundacions, universitats i laboratoris privats…). Un terrorisme (real i fictici) estereotipat que s’identifica i exhibeix espectacularment, per exemple en els telenotícies o la majoria de videojocs de guerra. Mentre els cossos de seguretat, militars i paramilitars fan la «feina bruta» («neteja social» i contrainsurgent) per eliminar els «enemics» allà on els paisos rics, lluny de les seves fronteres nacionals, tenen interesos polítics-econòmics, i també dins dels propis paísos perseguint policialment i ilegalment els moviments socials que desenmascaren el sistema neoliberal i plantegen alternatives al model capitalista. Neocolonialisme i Guerra global, repressió i Guerra de baixa intensitat.
Text vinyeta: «Después dicen que en este país no se puede vivir» (informe Seminari Taifa).
Sobre l’economia real, que ens toca de més a prop a la majoria de persones, i l’economia alternativa social i solidària, ja en vàrem parlar en un programa emès el març de 2009 titulat Economia social: Ones de pau 09. Recordem també el programa Ones de pau 41 sobre la comuna Lakabe, un exemple més de com les alternatives al capitalisme no nomès són necessàries sinó que són possibles i ben reals: projectes i experiències d’autogestió, cooperatives, energies renovables, xarxes de consum crític, etc.
ones de pau 