((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).

Anuncios




((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció “Publicacions” del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.





((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).





((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: “Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes”, amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en “espiral”: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, “matrística”, herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: “Si no sabes a dónde vas…”. Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació “Música per la Pau” (produït pel “magazine cultural de música lliure” Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: “Desde el fondo del tiempo…”. Ramón Sampedro (llibre “Cartas desde el infierno”). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció “Nombres propios”)

> TEXT: “El tiempo según los mayas…”. José Argüelles (“Calendario 13 lunas”).

> MÚSICA: “Emir’s dream”. Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc “Unza Unza Time”).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro (“Cartas desde el infierno”).

> MÚSICA: “Peace of Iona”. The Water Boys.

> TEXT: “In la kesh – A la ken”. Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: “Song for the unification of Europe”. Banda sonora pel·lícula “Blau”, de Zbigniew Preisner.

> TEXT: “Arrancaron nuestros frutos…”. Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental “Atenco: Romper el cerco”, Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: “Nasvali So Uljim”, Esma Redsepova (disc “Chaje Shukarije”).

> TEXT (repetició): “In la kesh – A la ken”

> MÚSICA: “Take a flight”, Omar Faruk Tekbilek (disc “Alif”).

> CRÒNICA: “España a la ofensiva en Afganistan” (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: “Holocausto optimista”, poema d’Otto René Castillo (“Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala“, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: “Soy pan, soy paz, soy más”, Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo (“Cuadernos de Guatemala”. Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula “En tierra de nadie”, Danis Tonavic (2001).

> TEXT: “La matrística en el Neolítico” (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre “El asalto al Hades – La rebelión de Edipo”, Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc “The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: “La general Margaret Woodward...” I “Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España” (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora “En tierra de nadie”.

> MÚSICA (repetició): “Dot Tape Dot” (“Música per la pau”, enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): “Cartas desde el infierno”. Ramon Sampedro.

> MÚSICA: “Welcome” (disc “The gentel side of John Coltrane“).

> TEXT: “No poseer nada…”, Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, “Soy pan, soy paz, soy más” (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el “barcelocentrisme”, inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la “paradeta” a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!





((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre “la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons” [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a “La mayor necesidad” (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

“Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento”.

“Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada” [y no todos viven en países empobrecidos].

“La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos”.

“El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento”.

“En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial”.

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> “La lucha por el agua en Orange Farm”, Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> “Alts del Golan”, Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de “Boicot Israel”.

> “La guerra del agua”, Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que “reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000”.

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> “Los gigantes del agua”, Vandana Shiva,  llibre “Las guerras del agua”, (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.





((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la “nova cultura de l’aigua” (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les “guerres de l’aigua” amb lectures de Vandana Shiva (“Las guerras del agua”) i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental “Contracorriente”,  una producció de “A salto de mata”, dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la “Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz”: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> “Las guerras del agua” (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> “Pimiento Verde” (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que “il·lustra” aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: “Un pont de mar blava: Líbia, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics “Un pont de mar blava”: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie “Les guerres de l’aigua”.

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Nova Cultura de l’Aigua.

20 02 2011

Programa odp107: Recordem l’intent de cop d’Estat militar del 23-F de 1981. Parlem amb un activista de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. I denunciem la represió dels règims totalitaris del Magreb i Egipte durant les revoltes actuals.

LLengua: CATALÀ. Entrevistat: Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Començem amb la lectura de l’editorial del primer número (monogràfic “Agua”) de la revista “Pimiento Verde” (Greenpepper Magazine). Si no pots accedir al web, a la llibreria de l’InfoEspai (Barcelona, Plaça del Sol) trobaràs exemplars en paper del mateix magazine.

La setmana que ve (o properament) dedicarem tot el programa a les “Guerres de l’Aigua” que ja hem començat a analitzar aquest diumenge amb:

> Una lectura sobre el conflicte pel litigi de l’aigua del riu Jordà utilitzada per Israel, Jordània, Síria, Liban i Palestina del llibre “Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio”, de Vandana Shiva (Editorial Icaria, 2002).

> I un primer anàlisi dels conflictes per l’aigua a l’Àfrica que comentem durant l’entrevista i amb la lectura de l’article: “Ressonen tambors de guerra al riu Nil” (Directa nº 210, desembre 2010).





((odp)) Un pont de mar blava (8): el Sáhara Occidental.

14 11 2010

Programa odp94: Nou monogràfic de la sèrie “Un pont de mar blava”. A l’estiu vam viatjar radiofònicament al Líban, Turquia, Algèria i Líbia. Aquesta setmana, tornem al Sàhara per recordar algunes etapes del procès de descolonització i independència de la República Àrab Saharaui Democràtica. I per denunciar la massacre del campament de saharauis a Gdeim Izik, a El Aaiún,  (el 8 de novembre de 2010) a mans de la polícia i l’exèrcit marroquí, en la que 20.000 persones reclamàven pacíficament justícia i millors condicions de vida en la seva pròpia terra, ocupada pel Marroc des del 1975.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

mapa-sahara-occidental-y-africa

Enllaçem la crònica (clicar aquí) de  l’activista espanyola Silvia García que es trobava al campament de Gdeim Izik quan la policia i l’exèrcit marroquí van assaltar-lo, apallissant, assassinant i segrestant a desenes de saharauis; i a la ciutat d’El Aaiún quan la repressió i el terror d’estat van continuar (Insubmissia, El Mundo, 14-11-2010).

mapa_minurso-2016

Al mapa (adalt) de la Misió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), “Berm” significa mur: “El muro de la verguenza con el que el Reino de Marruecos tiene dividido de Norte a Sur a todo un país, al que ocupa ilegalmente y por la fuerza”.

I en el següent enllaç, els campaments de refugiats saharauis, com el de Smara, Auserd, Dagla, Rabuni… impressionants, en mig del desert, a Algèria.

Lectures del reportatge:

> “Historia del Sáhara y su conflicto”, Alejandro García. Los libros de la Catarata, 2010.

> Revista “Altaïr”, “Sahara. Un mundo que cambia”, nº 51, gener-febrer, 2008. Article “Las principales disputas que azotan la región”, Antoni Castell.

Música del reportatge:

> “Shouka”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2009.

El tall 15 del cd “Shouka” reprodueix el “discurso de Felipe González en los campamentos de refugiados, un año después de los Acuerdos de Madrid (1975) y la invasión marroquí, contestado -a modo de cantata- por Mariem Hassan, 33 años más tarde. El audio procede de la página de la televisión saharaui www.rasd-tv.com

Amb aquest àudio de l’expresident del govern espanyol comença el reportatge d’Ones de pau sobre el Sahara Occidental.

> “Deseo”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2005.

> “Alcantara”, Amina Alaoui (“arabo-andalusian voice”). Auvidis France, 1998.

> “Medej. Cantos antiguos saharauis”. NubeNegra, 2003.

> “The Mandé Variations”, Toumari Diabaté. Wolrd Circuit, 2008.

El músic de Mali, Toumari Diabaté, és “sin duda el más grande de los intérpretes de “kora” en el mundo. Hijo del músico Sidiki Diabaté (1922-1996), “the king of kora”  (llibret del CD). El “kora” és un “instrumento clásico de los “jalis” del occidente africano, los cuidadores históricos de la tradición oral y las canciones de alabanza. El cuerpo del “kora” está hecho de calabaza y tradicionalmente tiene veintiuna cuerdas”.

Però les guitarres que acompanyen els càntics de llibertat i ressistència de Mariem Hassan són elèctriques. Malgrat que l’explotació colonial va “transformar en deu anys el Sahara, portant-lo de la prehistòria econòmica a l’època industrial” (“Historia del Sahara y su conflicto”), els instruments tradicionals encara sobreviuen entre els moderns,  així com   ressisteixen les persones excloses, marginades i empresonades dels camps de refugiats, a l’altre banda dels murs dels privilegiats que, amb la complicitat de les grans institucions i multinacionals occidentals, es beneficien del domini polític i econòmic del territori, amb la força de les armes, el terror o el silenci. Un exemple més de la fràgil convivència entre  la tradició oral i l’escrita (la censura mediàtica governamental mereix un anàlisis apart); entre la vida nòmada primitiva i la sedentaria capitalista; entre la llibertat i la falsa democràcia.

Transcric del diccionari per aclarir dos conceptes tractats en el monogràfic:

Fosfato: Sal formada por el ácido fosfórico. Fósforo: Metaloide sólido, venenoso, abundante en los minerales. Combinado con azufre sirve para fabricar cerillas.

Prosperidad: Resultado feliz. Bienestar. Sinónimo: Éxito, ventura, florecimiento, buena estrella. Antónimo: Desdicha, penuria.

Ara, transcric de la premsa (La Directa, nº 205, novembre 2010):

FMC Foret: Una de les principals empreses del sector químic, filial espanyola de la multinacional nord-americana, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una facturació superior als 200 milions d’euros anuals, i dedicada a la fabricació de fertilitzants, productes tèxtils, detergents i paper.

Diplomàfia: 1) Segons el Western Sahara Resource Watch (WSRW), el 2008, l’empresa química FMC Foret va importar il·legalment més de 500.000 tones de fosfats procedents del Sàhara Occidental per valor de 200 milions d’euros. 2) L’acord de pesca signat el 2006 entre la Unió Europea i el Marroc incorporava les aigues del territori ocupat del Sàhara Occidental. 3) L’Estat espanyol ha venut material militar al Marroc per un valor (mínim) de 284,2 milions d’euros entre 1999 i 2009. La xifra de la dècada s’apujaria fins als 330,2 milions si es computen l’autorització per vendre 50 milions addicionals en material aeronàutic (Centre JM Delàs). 4)...

Per cert que Espanya ha pujat al sisè lloc en el rànking mundial d’exportadors d’armes, darrera dels grans “senyors de la guerra”: EE.UU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit.

De les explotacions de petroli i gas al Sahara, així com de Repsol i Gas Natural Fenosa, en parlarem un altre dia.

Suggerim dos documentals del director de cinema marroquí, Jawad Rhalib, a qui el setmanari La Directa va entrevistar en el nº 204, d’octubre de 2010 (llegir fragments a continuació):

> “El Ejido, la ley del beneficio” (2006), “denuncia la situació dels immigrants que treballen a El Ejido (Almeria), una de les ciutats més riques del món. El Ejido i la ciutat d’Almeria representen el 80% de les exportacions agrícoles españoles. La gent d’allà dóna feina a marroquins i africans als hivernacles, en condicions molt difícils i pràcticament a canvi de res”.

> “Els condemnats del mar” (2010), “denuncia la pesca ilegal estrangera als mars de l’Àfrica”. “Va ser molt difícil (la gravació per fer la denúncia de l’espoli de la pesca) ja que vam gravar al Sáhara, en una regió molt militaritzada”.

Tornem enrera un moment: Després del “reparto de Africa  (entre les potències europees) fraguado en la Conferencia de Berlin (1885)…”. “En 1906, en la Conferencia de Algeciras, quedaron delimitadas finalmente las fronteras coloniales: a Francia le correspondieron unos siete millones de kilómetros cuadrados en el centro y norte del continente (Algèria) y a España, 290.000 kilómetros en la franja costera del norte del desierto, además  de la administración, bajo el formato de Protectorado, del norte de Marruecos: el Rif y el país Yebala”. (…) “…ésta tierra desértica resultaría tener importancia logística como escala de viaje en la navegación hacia la colonia de Guinea Equatorial y como centro de provisionamiento para la flota pesquera de Canarias. Y un gran valor estratégico al convertirse en paraguas protector de unas islas genuinamente españolas situadas a cien kilómetros de la costa africana” (“Historia del  Sáhara y su conflicto”).

Això de referirse a les Canaries com a “genuinamente españolas” em sóna estrany, potser hauriem de recordar la història d’aquestes illes i els seus vincles amb el continent africà i la península ibèrica… El mateix, salvant les distàncies, hauriem de fer respecte l’excolònia espanyola Guinea Equatorial, sense oblidar Ceuta i Melilla.

Per a més informació, suggerim els següents enllaços:

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara.

Sahara Press Service (SPS), “l’agència oficial  de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb seu a Chahid El Hafed (Campaments de Refugiats Saharauis).

Per cert, parlant de nacionalisme, processos d’autodeterminació i lluites polítiques-militars, a Ones de pau estem seguint les notícies d’Euskal Herria i properament emetrem un programa especial dedicat al que podria ser una nova treva d’ETA i un veritable procés de pau a Euskal Herria.

Pots escoltar els altres monogràfics d’Un pont de mar blava: Líban, Turquia, Algèria i Líbia, clicant l’etiqueta Unió per la Mediterrània. Per cert que aquest és el nom d’una organització que ja hem denunciat i criticat a Ones de pau, però precisament per no oblidar-nos’en, hem mantingut el nom de l”‘etiqueta d’accès” a aquests programes (columna dreta del bloc).

Actualitzem l’entrada amb un documental sobre el campament GDEIM IZI, que mostra l’organització del campament, la posterior repressió i la reacció (o complicitat) de representants polítics espanyols:

portada-delantera-esp-docu

“GDEIM IZIK: Detonante de la primavera árabe”.