((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).

Anuncios




((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció “Publicacions” del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.





((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, “Anònima” i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text “VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI” (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!





((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!





((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).





((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!

1 05 2011

Programa odp117: Nou monográfic de denúncia del complex militar-industrial espanyol (i internacional). Començem però en clau d’humor… propaganda i publicitat militarista del rellotge Air Fighter (veure abaix), l’helicòpter Eurocoopter, els avions d’Airbus Military i el Ministeri de Defensa (reclutament de “metges militars”). I entrevistem a Cristòbal Orellana de la xarxa antimilitarista RANA.

LLengua: comentaris en CATALÀ, lectures i entrevista en CASTELLÀ.

Entrevistat: Cristóbal Orellana, membre de la Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía (RANA).

CLICAR (DAMUNT LA IMATGE) AMB EL BOTÓ DRET DEL “RATOLÍ” I SELECCIONAR “VER IMAGEN” PER AMPLIAR-LA.

Adjuntem (adalt) l’anunci del rellotge “Air Fighter” (diari ADN, 17 abril 2011) que relaciona (i exalta) els valors i la tecnologia militar amb les qualitats del cronògraf, i que recreem durant el programa al Teatre Informatiu.

Recordem que EADS Defence & Security actualment és Cassidian. I que CASA era Construcciones Aeronáuticas CASA, S.A. Els consorcis empresarials i els holdings d’inversió internacionals (i públics!) es renoven i fusionen per tenir més força política i econòmica en el complex militar-industrial i posicionar-se millor davant la demanda creixent de tecnologia i armament en la Guerra Global del segle XXI que no té fronteres.

Denunciem també (o sobretot) els vincles entre l’Estat i la indústria militar. Un exemple: la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Segons consta al web de Cassidian, la Sociedad Estatal Holding Española es titular d’un 5% de les accions d’EADS-CASA (http://www.eads.com/eads/spain/es). L’Administració Pública (Ministeri de Defensa, Ministeri d’Indústria, etc) no nomès ofereix subvencions i crèdits fraudulents a la inústria militar sinó que hi inverteix directament amb els diners/impostos dels ciutadants.

Remarquem que el president d’Airbus Military és Domingo Ureña i que al Consell d’Administració d’EADS-CASA hi ha un altre espanyol, Juan Manuel Eguiagaray (exministre d’Indústria i Energia del PSOE, 1993-1996).

Suggerim un cop més el llibre “El militarismo en España. Balance del ciclo armamentístico español hasta 2007”, d’Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau i Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs), publicat a l’Editorial Icaria, 2007.

I apuntem l’enllaç de la Revista Española de Defensa (http://www.defensa.gob.es/documentacion/revista) d’on treiem els anuncis publicitaris amb els que començem el programa, una publicació del Ministeri de Defensa amb informació sempre útil per saber per on van els “trets” del militarisme espanyol i com les gasta el govern en matèria de “Seguretat i Defensa”.

Els articles de Vicenç Fisas i la resposta de Cristòal Orellana, sobre la guerra de Líbia i el “dret de protegir”, els trobaràs enllaçats a l’entrada del programa odp116.

Abans de l’estiu emetrem nous monogràfics del complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol. Recordem que l’odp112 el vam dedicar a INDRA: “Guerra electrònica i control social”.





((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear!

3 04 2011

Programa odp113: D’Hiroshima a Fukushima… l’inici i la fi de l’energia nuclear al món? El 6 d’agost de 1945 EEUU va llençar la primera bomba atòmica al Japó (Hiroshima i Nagasaki). L’11 de març de 2011 un terratrèmol i posterior “tsunami” (sisme submarí) destruia la costa Est del Japó causant la mort a milers de persones i provocant el pitjor accident nuclear al món des del de Txernòbil (URSS, 1986). Aquesta setmana parlem amb un físic especialista en energia nuclear i amb els portanveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i la Plataforma Tanquem Cofrents (València) per denunciar i exigir el tancament de totes les centrals nuclears a l’Estat espanyol.

Llengua: CATALÀ. Entrevistats: Manel Adelantado (Ecologistes en Acció), Sergi Saladié (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents).

El 2011 el Govern espanyol podria renovar la llicència de funcionament de la central nuclear catalana d’Ascó. La de Vandellòs (també a Catalunya) es va prorrogar deu anys més el 2010. La llicència de Cofrents (València) es va ampliar el passat 16 de març. Al mateix temps el Govern central ha de decidir properament l’ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears. Les dues poblacions amb més possibilitats, segons el Govern, per  instal·lar aquest “cementiri nuclear” són Ascó (Catalunya) i Zarra (València).

A Ones de pau diem un cop més que el cementiri nuclear no el volem ni a Ascó ni enlloc! I exigim el compromís oficial dels Governs per tancar totes les centrals nuclears espanyoles, i l’anunci d’un calendari oficial estatal de tancament i desmantellament de tots els seus reactors.

Amb tot, el gravíssim accident nuclear de les plantes de Fukushima (que a hores d’ara segueix en situació crítica i amb els nuclis de diversos reactors en fase de fusió i fuita radioactiva) al Japó podria fer canviar la política energètica dels Governs. Però com que no hi confiem gaire, el millor serà no abaixar la guàrdia i continuar denunciant i fent pressió pel canvi de model energètic al nostre territori. Ens en sobren molts motius però l'”opinió pública” nomès sembla reaccionar davant d’una catàstrofe. Com diu en Manel Adelantado, seguim jugant a la “ruleta russa” mentre son en funcionament les centrals nuclears… Fins quan?

Enllaços relacionats amb l’energia nuclear i les renovables:

> Tanquemlesnuclears.org

Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l’Energia: “Espai web pel tancament de les centrals nuclears, l’estalvi, l’eficiència i 100% d’energies renovables” (coordinadora estatal antinuclear a Catalunya):

> Crisisenergetica.org

“Respostes als reptes energètics del segle XXI”: web vinculada a la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN), el president de la qual, Daniel Gómez, pots escoltar en una ponència sobre l’energia avui gravada per Ones de pau al Forum Social Català 2010 (veure enllaç abaix).

“Energia nuclear o energias alternativas” (pdf enllaçat) llibre escrit pel convidat del programa d’aquesta setmana, Manel Adelantado, i publicat per Ediciones ATTAC-Catalunya (2007).

Enllaçem els programes d’Ones de pau sobre energia i armes nuclears realitzats i emesos el 2009/2010:

> Odp05: “Armes i energia nuclear”. Entrevista a Pep Puig (Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear) i Tomàs Gisbert (Observatori de pau JM Delàs), els quals hem tornat a escoltar en dos àudios redifosos a l’inici i al final del programa d’aquesta setmana.

> Odp22: “Tanquem Garoña ja!” Entrevista a Manel Adelantado.

> Odp56: “Forum Social Català (3): “Crisis energètica”. Debat “Apaguem les nuclears” amb ponències de Daniel Gómez de la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN) i Jesús Carbó de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta.





((odp)) INDRA: Guerra Electrònica i Control Social.

27 03 2011

Programa odp112: Monogràfic de denúncia de la multinacional espanyola Indra, “líder” del sector de l’electrònica aplicada a la Seguretat i la Defensa (Inseguretat i Guerra Global). Parlem amb un extreballador d’Indra, objector a la investigació militar. Escoltem a investigadors i activistes per la desmilitarització. I difonem uns àudios que hem “capturat” de dos directius d’Indra que ens pretenen “vendre” els seus “exits” en el “negoci la guerra”.

Apuntem les dades del llibre que recomanen al programa:

> “Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas”, Ediciones Bajo Cero (Asociación SKP).

La campanya Prou Investigació Militar que es va realitzar fins el 2007, malgrat haver-se aturat, encara es pot consultar al web (enllaçat adalt) i segueix sent un referent força interessant de la lluita per la desmilitarització.

Recomanem i adjuntem novament l’informe “Neoconopticon” (Ben Hayes, 2009) que analitza i denúncia el complex militar-industrial y de seguretat de l’Unió Europea, publicat i enllaçat al Transnational Institute (TNI) i del que ja en vam parlar el 2010 al programa odp99: una aproximació per Terra, Mar i Aire al complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol.

La web d’Indra, que apuntem a continucació, s’ha de mirar de forma molt crítica per poder “desemmascarar” la seva “doble cara” en  R+D (Recerca i Desenvolupament) civil i militar. Perquè podria ser fàcil “enlluernar-se” amb la seva capacitat de comunicació  i “marketing” multimèdia per “vendre” la seva “excel·lència”… Però estem parlant d’industria de guerra i control social, no ho oblidem: http://www.indracompany.com

Properament Ones de pau emetrà nous monogràfics per seguir denunciant el complex militar-industrial i de seguretat espanyol.