((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!

Anuncios




((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).





((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: “Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes”, amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en “espiral”: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, “matrística”, herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: “Si no sabes a dónde vas…”. Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació “Música per la Pau” (produït pel “magazine cultural de música lliure” Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: “Desde el fondo del tiempo…”. Ramón Sampedro (llibre “Cartas desde el infierno”). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció “Nombres propios”)

> TEXT: “El tiempo según los mayas…”. José Argüelles (“Calendario 13 lunas”).

> MÚSICA: “Emir’s dream”. Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc “Unza Unza Time”).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro (“Cartas desde el infierno”).

> MÚSICA: “Peace of Iona”. The Water Boys.

> TEXT: “In la kesh – A la ken”. Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: “Song for the unification of Europe”. Banda sonora pel·lícula “Blau”, de Zbigniew Preisner.

> TEXT: “Arrancaron nuestros frutos…”. Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental “Atenco: Romper el cerco”, Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: “Nasvali So Uljim”, Esma Redsepova (disc “Chaje Shukarije”).

> TEXT (repetició): “In la kesh – A la ken”

> MÚSICA: “Take a flight”, Omar Faruk Tekbilek (disc “Alif”).

> CRÒNICA: “España a la ofensiva en Afganistan” (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: “Holocausto optimista”, poema d’Otto René Castillo (“Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala“, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: “Soy pan, soy paz, soy más”, Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo (“Cuadernos de Guatemala”. Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula “En tierra de nadie”, Danis Tonavic (2001).

> TEXT: “La matrística en el Neolítico” (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre “El asalto al Hades – La rebelión de Edipo”, Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc “The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: “La general Margaret Woodward...” I “Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España” (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora “En tierra de nadie”.

> MÚSICA (repetició): “Dot Tape Dot” (“Música per la pau”, enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): “Cartas desde el infierno”. Ramon Sampedro.

> MÚSICA: “Welcome” (disc “The gentel side of John Coltrane“).

> TEXT: “No poseer nada…”, Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, “Soy pan, soy paz, soy más” (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el “barcelocentrisme”, inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la “paradeta” a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!





((odp)) Líbia: cròniques de guerra i propaganda.

6 03 2011

Programa odp109: Analitzem la propaganda mediàtica i la manipulació informativa de l’actual conflicte armat a Líbia. Començem denunciant les maniobres militars de l’OTAN a la costa espanyola d’Almeria: l’assaig d’una possible “Guerra Humanitària” a Líbia?

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

“Operación naval de la OTAN en aguas de Almería” (Espanya),del 28 de febrer al 10 de març de 2011. Article (enllaçat adalt) publicat a El Confidencial Digital, tambè difòs a Antimilitaristas.org

Mitjans informatius i alternatius dels articles i cròniques que llegim al programa: Lahaine.org / Vientosur.info / Elconfidencial.org / Rebelion.org / El Pais.es / Periodismohumano.com

L’article“La mesa en la que se autoriza la venta de armas en España”(que apuntem al programa) denuncia el secretisme de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i fa un interessant repàs històric d’aquesta Junta i del “negoci de la guerra” entre les empreses fabricants d’armes, el Congrès i el Govern. Publicat a Periodismo Humano.

Resolució de Nacions Unides contra Líbia (pdf): “Resolució 1970 (2011), aprovada pel Consell de Seguretat en la seva 6491 sessió, celebrada el 26 de febrer de 2011 (www.un.org/es). Ho apuntem per evidenciar el poder de la maquinària diplomàtica de les grans potències internacionals que ara senyalen a un dictador i ara el recolzen, ara denúncien un genocidi i ara el silencien, ara denuncien crims contra la humanitat i ara els cometen directa o indirectament amb els seus propis exèrcits o armant i finançant milícies o empreses de seguretat privada arreu del món. Parlem dels mateixos paisos “rics” que formen el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Veurem si aprova una nova resolució per permetre la intervenció militar internacional a Líbia. Per cert no oblidem que aquest consell, que representa “l’imperi de la llei” al món, el formen exclusivament (com a únics membres premanents) EEUU, França, Gran Bretanya, Russia i China: el paisos que més armes fabriquen i venen al món!

Enllaçem també el programa d’Ones de pau emès el 2009 (odp40): “Somàlia. I resolució de conflictes armats”, amb una entrevista a Josep Maria Royo, membre de l’Escola de Cultura de Pau (UAB) que ens explica magistralment les claus dels conflictes armats que pateixen des de fa dècades els paísos de la “Banya d’Àfrica”, així com les bases dels processos de resolució dels conflictes armats. I es que alguns analistes plantegen la possibilitat que l’actual conflicte armat a Líbia, segons com evolucioni, podria acabar convertint-se en una nova Somàlia. Esperem que no sigui així!

Música del programa:

> “Sidi H’Bibi”, disc “Best of Mano Negra” (1998, Virgin France).

> “Sahara”, disc “Hafla”, Khaled (1998, PolyGram).

I la música de fons de les lectures:

> “Ricochet”, de Tangerine Dream (electrònica).

> “The Diabaté Variations”, de Tounami Diabaté (tradicional de Mali).





((odp)) Procès de pau al País Basc 2011 (2a part).

30 01 2011

Programa odp104:  Segon programa dedicat al procès de pau i la resolució del conflicte armat al País Basc. Repassem el “conflicte Basc” durant els anys 60’s per descriure l’ideologia d’ETA després de la V Asamblea, segons explica el llibre “ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia”. També recordem la crisis i la “guerra bruta” dels anys 80’s durant el govern de Felipe González…

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Lectures del programa:

> Entrevista a Felipe González (El Pais, 7-11-2010).

“ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia” (Iker Casanova, 2007, Editorial Txalaparta):

> Part1. Capítol IV. “La V Asamblea: La madurez política de ETA”. “La escisión de la Oficina Política”.

> Part4. Capítol III. “Las leyes de la guerra”: “Los 800.000 son de la Guardia Civil”. “Prefiero la Guerra que la independencia de Euskadi”.

Enllaçem també el llibre “¿Llegó la hora? Propuestas de paz para el País Vasco”, de Vicenç Fisas, publicat el setembre de 2010 a l’Editorial Icària (colecció Más Madera). Aquest llibre “reúne las propuestas que a lo largo de los últimos años, especialmente desde 1998, han surgido en la sociedad vasca para alcanzar una paz esquiva debido al empeño de ETA en seguir ejerciendo la violencia, a pesar del sentir mayoritario del pueblo vasco a favor de la no violencia”.

I la propera setmana emetrem el programa nº100 d’Ones de pau!! Esperem poder compartir-lo amb tu i… potser anunciar ja alguna sorpresa que estem preparant per celebrar-ho. Que no es compleixen dos anys d’emissions i 100 programes cada dia!

I parlant de celebracions, Contrabanda FM organitza l’11 de febrer la festa-concert “20 anys bategant al dial”. I es que aquesta ràdio lliure compleix 20 anys d’emissions a Barcelona, des de l’any 1991!! T’esperem a partir de les 21:30h al Centre Cultural La Farinera del Clot. Gran Via de Les Corts Catalanes, 837 (Barcelona).





((odp)) El complex militar-industrial (i de seguretat!).

19 12 2010

Programa odp99: Aproximació per terra mar i aire al complex militar-industrial i de seguretat espanyol. I lectura de “NeoConÓptico” (El complejo industrial de seguridad de la Unión Europea), “Think Tanks” (dels Estats Units), i “Manual de Guerrilla de la Comunicación”.

Llengua: lecturas en CASTELLANO.

TERRA: Venda de tancs Leopard a Aràbia Saudí, la major exportació d’armes espanyoles de la història. MAR: Nou Vaixell de Projecció Estratègica Juan Carlos I, el més gran de l'”Armada” espanyola fins ara construit. AIRE: Sistemes aeris notripulats (UAS per les sigles en anglès).

No oblidem que el complex militar industrial està format per: 1) Congrés dels Diputats (Govern inclòs). 2) Exèrcit espanyol. 3) Indústria militar i de seguretat (“Think Tanks” i mitjans de comuciació inclosos).

Apuntem les dades dels informes i llibres que llegim durant el programa i les empreses fabricants d’armes que denunciem:

> “NeoConÓptico. El complejo industrial de seguridad de la Unión Europea” (pdf enllaçat adalt). Informe elaborat per l’investigador Ben Hayes per a Statewatch i el Transnational Institute (TNI), el 2009.

> “Think Tanks y Complejo Industrial Militar en EEUU” (Valentina Saini, 2008).

> “Manual de Guerrilla de la Comunicación”. Grupo Autónomo a.f.r.i.k.a., Luther Blisset i Sonja Brünzels (2000). Virus Editorial, 2006 (3a edició).

> Banco Santander Sin Armas, la campanya que hem recordat escoltant el vídeo de l’activista antimilitarista a la Junta d’Accionistes del Banc Santander, el juny de 2010.

> General Dynamics: European Land Systems – Santa Bárbara Sistemas (www.gdsbs.com) és l’empresa fabricant dels tancs Leopard que l’estat espanyol vendrà (pendent de confirmar) a l’Aràbia Saudí.

> Navantia (www.navantia.es), “empresa española líder en la construcción naval militar”, constructora del Vaixell de Projecció Estratègica Juan Carlos I (LHD-JCI) per encàrrec del Ministeri de Defensa espanyol.

Deixem també un debat obert respecte les accions i estratègies de lluita a partir de l’exemple de la junta d’accionistes del Banc Santander i (en contraposició ? ) del que llegim sobre la Guerrilla de la Comunicació: ¿Acaso la mejor subversión no es alterar los códigos en vez de destruirlos? …





((odp)) Un pont de mar blava (8): el Sáhara Occidental.

14 11 2010

Programa odp94: Nou monogràfic de la sèrie “Un pont de mar blava”. A l’estiu vam viatjar radiofònicament al Líban, Turquia, Algèria i Líbia. Aquesta setmana, tornem al Sàhara per recordar algunes etapes del procès de descolonització i independència de la República Àrab Saharaui Democràtica. I per denunciar la massacre del campament de saharauis a Gdeim Izik, a El Aaiún,  (el 8 de novembre de 2010) a mans de la polícia i l’exèrcit marroquí, en la que 20.000 persones reclamàven pacíficament justícia i millors condicions de vida en la seva pròpia terra, ocupada pel Marroc des del 1975.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

mapa-sahara-occidental-y-africa

Enllaçem la crònica (clicar aquí) de  l’activista espanyola Silvia García que es trobava al campament de Gdeim Izik quan la policia i l’exèrcit marroquí van assaltar-lo, apallissant, assassinant i segrestant a desenes de saharauis; i a la ciutat d’El Aaiún quan la repressió i el terror d’estat van continuar (Insubmissia, El Mundo, 14-11-2010).

mapa_minurso-2016

Al mapa (adalt) de la Misió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), “Berm” significa mur: “El muro de la verguenza con el que el Reino de Marruecos tiene dividido de Norte a Sur a todo un país, al que ocupa ilegalmente y por la fuerza”.

I en el següent enllaç, els campaments de refugiats saharauis, com el de Smara, Auserd, Dagla, Rabuni… impressionants, en mig del desert, a Algèria.

Lectures del reportatge:

> “Historia del Sáhara y su conflicto”, Alejandro García. Los libros de la Catarata, 2010.

> Revista “Altaïr”, “Sahara. Un mundo que cambia”, nº 51, gener-febrer, 2008. Article “Las principales disputas que azotan la región”, Antoni Castell.

Música del reportatge:

> “Shouka”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2009.

El tall 15 del cd “Shouka” reprodueix el “discurso de Felipe González en los campamentos de refugiados, un año después de los Acuerdos de Madrid (1975) y la invasión marroquí, contestado -a modo de cantata- por Mariem Hassan, 33 años más tarde. El audio procede de la página de la televisión saharaui www.rasd-tv.com

Amb aquest àudio de l’expresident del govern espanyol comença el reportatge d’Ones de pau sobre el Sahara Occidental.

> “Deseo”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2005.

> “Alcantara”, Amina Alaoui (“arabo-andalusian voice”). Auvidis France, 1998.

> “Medej. Cantos antiguos saharauis”. NubeNegra, 2003.

> “The Mandé Variations”, Toumari Diabaté. Wolrd Circuit, 2008.

El músic de Mali, Toumari Diabaté, és “sin duda el más grande de los intérpretes de “kora” en el mundo. Hijo del músico Sidiki Diabaté (1922-1996), “the king of kora”  (llibret del CD). El “kora” és un “instrumento clásico de los “jalis” del occidente africano, los cuidadores históricos de la tradición oral y las canciones de alabanza. El cuerpo del “kora” está hecho de calabaza y tradicionalmente tiene veintiuna cuerdas”.

Però les guitarres que acompanyen els càntics de llibertat i ressistència de Mariem Hassan són elèctriques. Malgrat que l’explotació colonial va “transformar en deu anys el Sahara, portant-lo de la prehistòria econòmica a l’època industrial” (“Historia del Sahara y su conflicto”), els instruments tradicionals encara sobreviuen entre els moderns,  així com   ressisteixen les persones excloses, marginades i empresonades dels camps de refugiats, a l’altre banda dels murs dels privilegiats que, amb la complicitat de les grans institucions i multinacionals occidentals, es beneficien del domini polític i econòmic del territori, amb la força de les armes, el terror o el silenci. Un exemple més de la fràgil convivència entre  la tradició oral i l’escrita (la censura mediàtica governamental mereix un anàlisis apart); entre la vida nòmada primitiva i la sedentaria capitalista; entre la llibertat i la falsa democràcia.

Transcric del diccionari per aclarir dos conceptes tractats en el monogràfic:

Fosfato: Sal formada por el ácido fosfórico. Fósforo: Metaloide sólido, venenoso, abundante en los minerales. Combinado con azufre sirve para fabricar cerillas.

Prosperidad: Resultado feliz. Bienestar. Sinónimo: Éxito, ventura, florecimiento, buena estrella. Antónimo: Desdicha, penuria.

Ara, transcric de la premsa (La Directa, nº 205, novembre 2010):

FMC Foret: Una de les principals empreses del sector químic, filial espanyola de la multinacional nord-americana, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una facturació superior als 200 milions d’euros anuals, i dedicada a la fabricació de fertilitzants, productes tèxtils, detergents i paper.

Diplomàfia: 1) Segons el Western Sahara Resource Watch (WSRW), el 2008, l’empresa química FMC Foret va importar il·legalment més de 500.000 tones de fosfats procedents del Sàhara Occidental per valor de 200 milions d’euros. 2) L’acord de pesca signat el 2006 entre la Unió Europea i el Marroc incorporava les aigues del territori ocupat del Sàhara Occidental. 3) L’Estat espanyol ha venut material militar al Marroc per un valor (mínim) de 284,2 milions d’euros entre 1999 i 2009. La xifra de la dècada s’apujaria fins als 330,2 milions si es computen l’autorització per vendre 50 milions addicionals en material aeronàutic (Centre JM Delàs). 4)...

Per cert que Espanya ha pujat al sisè lloc en el rànking mundial d’exportadors d’armes, darrera dels grans “senyors de la guerra”: EE.UU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit.

De les explotacions de petroli i gas al Sahara, així com de Repsol i Gas Natural Fenosa, en parlarem un altre dia.

Suggerim dos documentals del director de cinema marroquí, Jawad Rhalib, a qui el setmanari La Directa va entrevistar en el nº 204, d’octubre de 2010 (llegir fragments a continuació):

> “El Ejido, la ley del beneficio” (2006), “denuncia la situació dels immigrants que treballen a El Ejido (Almeria), una de les ciutats més riques del món. El Ejido i la ciutat d’Almeria representen el 80% de les exportacions agrícoles españoles. La gent d’allà dóna feina a marroquins i africans als hivernacles, en condicions molt difícils i pràcticament a canvi de res”.

> “Els condemnats del mar” (2010), “denuncia la pesca ilegal estrangera als mars de l’Àfrica”. “Va ser molt difícil (la gravació per fer la denúncia de l’espoli de la pesca) ja que vam gravar al Sáhara, en una regió molt militaritzada”.

Tornem enrera un moment: Després del “reparto de Africa  (entre les potències europees) fraguado en la Conferencia de Berlin (1885)…”. “En 1906, en la Conferencia de Algeciras, quedaron delimitadas finalmente las fronteras coloniales: a Francia le correspondieron unos siete millones de kilómetros cuadrados en el centro y norte del continente (Algèria) y a España, 290.000 kilómetros en la franja costera del norte del desierto, además  de la administración, bajo el formato de Protectorado, del norte de Marruecos: el Rif y el país Yebala”. (…) “…ésta tierra desértica resultaría tener importancia logística como escala de viaje en la navegación hacia la colonia de Guinea Equatorial y como centro de provisionamiento para la flota pesquera de Canarias. Y un gran valor estratégico al convertirse en paraguas protector de unas islas genuinamente españolas situadas a cien kilómetros de la costa africana” (“Historia del  Sáhara y su conflicto”).

Això de referirse a les Canaries com a “genuinamente españolas” em sóna estrany, potser hauriem de recordar la història d’aquestes illes i els seus vincles amb el continent africà i la península ibèrica… El mateix, salvant les distàncies, hauriem de fer respecte l’excolònia espanyola Guinea Equatorial, sense oblidar Ceuta i Melilla.

Per a més informació, suggerim els següents enllaços:

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara.

Sahara Press Service (SPS), “l’agència oficial  de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb seu a Chahid El Hafed (Campaments de Refugiats Saharauis).

Per cert, parlant de nacionalisme, processos d’autodeterminació i lluites polítiques-militars, a Ones de pau estem seguint les notícies d’Euskal Herria i properament emetrem un programa especial dedicat al que podria ser una nova treva d’ETA i un veritable procés de pau a Euskal Herria.

Pots escoltar els altres monogràfics d’Un pont de mar blava: Líban, Turquia, Algèria i Líbia, clicant l’etiqueta Unió per la Mediterrània. Per cert que aquest és el nom d’una organització que ja hem denunciat i criticat a Ones de pau, però precisament per no oblidar-nos’en, hem mantingut el nom de l”‘etiqueta d’accès” a aquests programes (columna dreta del bloc).

Actualitzem l’entrada amb un documental sobre el campament GDEIM IZI, que mostra l’organització del campament, la posterior repressió i la reacció (o complicitat) de representants polítics espanyols:

portada-delantera-esp-docu

“GDEIM IZIK: Detonante de la primavera árabe”.





((odp)) Internacional de Resistentes a la Guerra.

12 09 2010

Programa odp86: Dimecres 1 de setembre es va presentar a Barcelona el Manual de Campañas Noviolentas (veure llibre abaix) publicat per la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG). Ones de pau va gravar la xerrada que va compartir el membre i representant de la IRG a Chile, Pelao Carvallo, amb les activistes i individualitats presents a l’acte.

Llengua: CASTELLÀ.

Durant la xerrada parlem, entre d’altres, dels seguents temes: noviolència, violència estructural, criminalització dels moviments socials, repressió, servei militar obligatori i objecció de conciència als paisos Llatinoamericans, reclutament forçat, remilitarització, fabricació i comerç d’armes, comunitats autogestionades, dones militars…

Clicar portada per veure pdf del llibre a la web de la IRG.

Apuntem també un altre llibre que es recomana durant la xerrada: “Enterrad mi corazón en Wonded Knee”, de Dee Brown (1970), que descriu el genocidi dels indígenes nordamericans als segles XIX i XX (però també abans, des de la conquesta espanyola, anglesa i francesa d’Amèrica).

La cançó que pots escoltar al final del programa és titula El desierto i la cantant és Lasha de Selva.





((odp)) Un pont de mar blava (6): Algèria, 2a. part.

22 08 2010

Programa odp83: En la segona part del monogràfic dedicat a Algèria, acabem de llegir La guerra bruta (Pagès editors): “el testimoni d’un oficial de les forces especials de l’exèrcit algerià, 1992-2000”. Habib Souaïdia descriu amb pels i senyals la corrupció i barbàrie del “règim dels generals” al país magrebí.

Llengua (llibre i lectures): CATALÀ.

Habib Souaïdia.

Portada de “La sale guerre” (“La guerra bruta”), edició francesa de La Decouverte. Fotografia de Michael von Grafenried (d’esquerra a dreta: els generals Mohamed Lamari, Abdelmaleck Guenaïzia, Yahia Rahal i Mohamed Bouchareb durant l’enterrament de Mohamed Boudiaf a Alger, el juliol de 1992).

Algunes frases dels capítols que llegim: “La societat està gangrenada, cal doncs procedir a amputacions”. (…) “Es van obrir camps de concentració al sud del país”. (…) “L’escola de paracaigudistes de Biskra és una escola que no forma soldats sinó màquines de matar. És un lloc que treu tot humanisme, que destrueix l’home”. (…) “La lluita antiterrosita havia començat i es necessitaven joves oficials. Necessitavem, carn de canó”. (…) “L’ordre “Bravo555″ paralitza, instantàniament, a tota la regió d’Alger, l’acció de totes les unitats antiterroristes del Centre de Comandament de la LLuita Antisubersiva per evitar interferir en les operacions il·legals del PCO, la Policia del Crim Organitzat)”. (…) “Tots aquests coronel van acabar tenint més sang a les seves mans que tots els grups teroristes junts. Van assassinar o van fer assassinar centernars de militars i milers de civils -aquells que avui en diuen “desapareguts”. (…) “Els nostres caps (de l’exèrcit) haurien pogut posar fi al terrorisme si realment ho haguèssin volgut”. (…) “A mitjans de l’any 1995 em van empresonar”. (…) “Al menys 150.000 morts, milers de desapareguts, centenars de milers de vídues i d’orfes, de ferits, de persones desplaçades. I els responsables d’aquest drama segueixen al seu lloc”. (…) “Els lligams dels generals criminals amb França són nombrosos i antics. Alguns d’entre ells, com Mohamed Lamari i Fodhil Chérif, van seguir estudis castrenses a París. No sorpren que utilitzin els mateixos mètodes detestables (tortura, matançes, napalm, manipulacions i intoxicacions de tota classe). (…) El problema del nostre país no és la religió, no és l’islam. És la justícia”. (…) “Faig una crida als responsables dels partits polítics algerians. Us demano que trenqueu amb els generals mafiosos abans que no sigui massa tard”.

Música que acompanya les lectures d’aquest programa, per ordre d’aparició (primer títol tema i després nom autor): 1) “Huo”, Mercan Dede. 2) “Ya-Rayah”, versió de Rachid Taha. 3) “H’asbu-Hum”, Rachid Taha. 4) “Bledi”, Cheb Mami. 5) “Hagda”, Khaled. 6) Rock de kasbah”, Rachid Taha. 7) “LLi bat mat”, Rachid Taha. 8) (repetició) “Ya-Rayah”. 9) “Sidi”, Hamid Baroudi. 10) “Ya-Rayi”, Khaled. 11) “Bekatani”, Cheb Mami. 12) “Vue sur le mer”, Kad Achouri. 13) “Mani Hani”, Khaled. 14) “Montuno Noreño”, Jomed. 15) (repetició) “Ya-Rayah”. 16) “Ahora, Ahora”, Rachid Taha. 17) “Viens Habibi”, Cheb Mami.

A la primera part del monogràfic sobre Algèria (odp82), a més de “La guerra bruta”, també llegim fragments dels seguents llibres:

> “Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007).

> “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996).