((odp)) Un pont de mar blava (5): Algèria, 1a. part.

15 08 2010

Programa odp82: Nou monogràfic de la riba sud de la Mediterània. Després del Liban i Turquia, aquesta setmana viatgem a Algèria. Seguim les petgades de l’exoficial de l’exèrcit algerià, Habib Souaïdia, i de la dirigent del Partit dels Treballadors d’Algèria, Luisa Hanune.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Temes tractats: geografia nord-africana, els Amazics (berbers i tuarecs),  l’Imperi Otomà, conquesta i estat colonial, Guerra d’independència (1954-1962), migració europea a Algèria, revoltes a la Cabília, Front de Liberació Nacional, Front Islàmic de Salvació, Exèrcit francès, el maquis, muyahidini (guerrillers), escolarització, president-coronel Huari Bumedién, Partit de l’Avantguarda Socialista (PAGS), “guardia roja”, “Còdig familiar”, president-coronel Chadli Benyedid, muyahidat (dones maquis), moviment cultural berber, manifestacions de joves 1985/1986, Exèrcit Nacional Popular (ANP), fellahs (camperols), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), primer ministre Mouloud Hamrouche, “l’home del corbatí” (Sid Ahmed Ghozali), islamistes djazaaristes i salafistes

Referències de les lectures i la música d’aquest programa, per ordre d’aparició:

1> MÚSICA: “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 2> LLIBRE: “Algèria. Patrimoni cultural i natural”, diversos autors, 2005. 3> MÚSICA: “Hiyya bghat es-Sahara” – “Elle estime le Sahara”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995).  4> LLIBRE: “Els Amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007). 5> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 6> MÚSICA: “Bakhta”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995). 7/8> PEL·LÍCULA: Audio1:  Banda sonora pel·lícula “La batalla de Argel”. Audio2: Comunicat1 del Frente de Liberación Nacional. Audio3: Diàleg entre la premsa i el govern de París, Audio4: Comunicat del governador d’Alger. Director pel·li, Gillo Pontecorvo, 1965. 9> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 10)LLIBRE: “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996). 11> MÚSICA (repetició): “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 12> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 13> LLIBRE (continuació): “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia”. 14> MÚSICA: “Viens Habibi”, Cheb Mami” (cd, “North African Groove”, 2005). 15> MÚSICA: “Ay Izem”, Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 16> LECTURA: “La guerra bruta”, Habib Souaïdia (Pagès Editors, 2001). 17> MÚSICA: Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 18> MÚSICA: “Et deixo un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

La propera setmana, en la segona part d’aquest monogràfic, continuarem llegint “La guerra bruta” i descobrirem més detalls de la “guerra antisubversiva a gran escala” del “règim dels generals” durant els anys 1990-2000, així com noves sugerències culturals del magreb.

Anuncios




((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la “contra-guerrilla” turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental “Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul”, dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc “Alif”), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede (“Cruzando el puente”).

4) Hip-Hop turc, Ceza (“Cruzando el puente”).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència “dels paisos grans cap als petits”. I acabem denunciant l’exercici militar internacional “Azor” que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: “Libano: las huellas del Imperio”. Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de “pau”, i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la “satanització” de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació “Vals con Bashir” que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)






((odp)) Guatemala i els pobles indígenes.

9 10 2009

Programa odp39:  Un any més la propaganda governamental espanyola anuncia pel 12 d’octubre el Dia de la fiesta nacional, conegut també com el día de la hispanidad. Una data carregada de connotacions colonials i racistes que Ones de pau no comparteix en absolut, evidentment. Per això, aquesta setmana emetem una entrevista gravada el juny (i no emesa fins ara) a un company guatemalenc que ens parla des de la perspectiva indígena de la realitat de Guatemala, país veï d’Hondures on ja fa més de 100 dies que la població ressisteix el cop d’estat militar-oligarca contra el president constitucional Manuel Zelaya.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

Recordem el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Un referent important tot i saber que una cosa és reconéixer els drets i un altre ben diferent poder-los exercir. Aquí tindriem debat per un nou programa que es podria titular:  “Si no et donen (el que es just), pren!”

Durant la dècada de 1980 a Guatemala es van produir els pitjors i massius assassinats  de la població civil guatemalenca amb brutals campanyes militars de terra arrassada executades per  diferents dictadures. Després de  signar els Acords de pau el 1996, és va documentar oficialment els crims de guerra i genocidi comesos (informes REMHI i CEH), comptabilitzant “200.000 persones assassinades, el 80% indígenes maies. 45.000 persones detingudes desparegudes. I més d’un milió de població desplaçada” per la violència i destrucció militar. En un país que tenía 9 milions d’habitants (actualment, 13 milions).

“Les forçes de l’Estat guatemalenc i grups paramilitars afins a l’Estat van ser els responsables del 93% de les violacions documentades per la Comisión de Esclarecimiento Histórico (CEH), incloent el 92% de les execucions arbitràries i el 91% de les desaparicions forçades.”

Tant Rios Mont com Lucas García, amb ordres judicials internacionals de busca y captura, com d’altres generals i militars guatemalencs  acusats, avui estan imputats en diversos processos judicials als tribunals de Guatemala i Espanya. El procés judicial espanyol parteix d’una denúncia per la masacre a l’ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. En aquest Cas per genocidi a Guatemala, ja han declarat en els darrers anys a Ciutat de Guatemala i a Madrid desenes d’indígenes testimonis de les matançes sofertes a Guatemala entre 1960 i 1996. Actualment però la impunitat (nacional i internacional) protegeix els militars responsables dels crims de guerra, com Ríos Mont que  avui és diputat en actiu del Congrés de la República de Guatemala. La mateixa impunitat permet l’expoliació de terres  que pertanyen històricament a comunitats indígenes, així com l’explotació ilegal dels recursos naturals del país per part de companyies nacionals i estrangeres (com ja vam denunciar en el programa odp20: Unión Penosa (Unión Fenosa-Gas Natural/LaCaixa).

En els primers minuts de l’entrevista del programa d’avui plantegem la seguent pregunta al nostre convidat: ¿Henry Morales fue un niño soldado o un joven guerrillero? Després ens parla del que significa revolució per ell avui. I fa una valoració de la situació política, social i econòmica a Guatemala, extensible a la resta de paísos centreamericans i amb paral·lelismes entre els processos històrics d’Espanya i Guatemala.

El proper 20 de novembre a les 19:30 hores, dins del cicle de debats i documentals Veus, Mirades, Lluites a la Casa de la Solidaritat (Raval de Barcelona), es podrà veure  el documental Km 207 (Grégory Lassalle, 2007) sobre la lluita per la justícia a Guatemala a partir del cas d’assassinat i desaparició d’un camperol a la Finca Nueva Linda, el propietari de la qual era espanyol.

Recordem que el programa Ones de pau realitza la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, espai que normalment és converteix en programa monogràfic sobre diferents temes relacionats amb aquest país centreamericà. També editem un blog especial on trobaràs tots els àudios emesos:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

L’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), de Barcelona, realitza projectes de cooperació i Brigades d’Acompanyament polític i solidari a Guatemala amb l’organització Tzuk Kim-pop, entre d’altres organitzacions populars de Guatemala.





((odp)) Golpe en Honduras.

10 07 2009

Programa odp27: Esta semama denunciamos el golpe de estado en Honduras y lo analizamos con un compañero maya de Guatemala. También analizamos las injusticias, violencia, corrupción e impunidad que generan las multinacionales estranjeras en Guatemala. Y recordamos algunos episodios históricos durante las dictaduras y guerra interna que vivió Guatemala entre 1960-1996, y que todavía afectan a la mayoría de la población del país que vive en la pobreza y sufre una violencia institucional y paramilitar crónica y  extrema.

Formato: reportage y entrevista. Lengua: CASTELLANO.

Invitado: Pablo Ceto, indígena maya ixil, coordinador de la ong Fundación Maya (Fundamaya), ex-miembro del Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP) y militante y ex-diputado de Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG).

Clica en la imagen (abajo) o en el siguiente enlace y podrás acceder al sitio de la Agencia Pulsar, “una iniciativa  de la Asociación Mundial de Radios Comunitarias – América Latina y Caribe  (AMARC-ALC) para la democratización de las comunicaciones”, con información actualizada del golpe en Honduras y Centroamérica.

Durante el programa leemos un fragmento del informe preliminar de la Delegación de Organizaciones de Defensores/as de Derechos Humanos de Guatemala realizado tras su visita a Honduras del 3 al 6 de julio. Y Pablo Ceto nos habla de su experiencia como guerrillero, militante político revolucionario y co-protagonista de la firma de los Acuerdos de Paz en Guatemala tras la Guerra Interna en 1996.

Por cierto, tenemos que hacer una corrección pues durante el programa anunciamos mal la dirección del “sitio web informativo y provisional de la Presidencia del Gobierno de Honduras en el exilio a causa del golpe de estado del 28 de junio de 2009″. Dijimos erróneamente “guaymaras” y la dirección correcta es: www.guaymuras.net

La violencia no es ni buena ni mala: es. La violencia cumple una función, es un instrumento. Esto, que ya lo hablamos y profundizamos en el programa odp18 sobre la violencia y la autoridad según el filósofo Jiddu Krishnamurti, queda demostrado, una vez más, con el golpe de estado en Honduras, que defiende con las armas los intereses y privilegios políticos-económicos de las clases dominantes. Y también queda demostrado con la resistencia activa del pueblo hondureño, en un primer momento masiva y pacífica. Pero si los golpistas no se retiran y mantienen su política ilegal y criminal,  ¿hasta dónde tiene que llegar la  insurrección popular para defender derechos constitucionales básicos como el derecho a la vida y la justicia?

El jueves de esta semana también ha habido mobilizaciones de protesta en Guatemala (país vecino de Honduras) por la defensa y recuperación de los Recursos Naturales. Y en Barcelona, distintas asociaciones, comités y ongs solidarias con Guatemala se han manifestado frente a las oficinas de Gas Natural en la Barceloneta para exigir que Unión Fenosa (recientemente absorvida por Gas Natural) salga de Guatemala y se termine así con sus políticas corruptas e ilegales. Puedes escuchar el programa odp20 con información detallada de la campaña Unión Penosa.

También recordamos que Ones de pau incluye en el programa una sección sobre Guatemala. Y que puedes escuchar todos los audios de dicho espacio en el blog Guatemala: de la impunitat a la pau.

I acabem anunciant que les tres darreres setmanes de juliol Ones de pau fa vacances i torna el 7 d’agost en directe amb nous programes antimilitaristes. Mentrestant emetrem redifusions d’Ones de pau. Gràcies per escoltar-nos. Fins aviat, salut i pau a tothom.





((odp)) Mahatma Gandhi. Militarisme a España (II) i guerrilla a Guatemala (II).

1 02 2009

Programa odp04: programa a tres “bandes”: India, Espanya, Guatemala; Noviolència gandhiana, exèrcit espanyol, guerrilla guatemalenca. Tres prespectives diferents per aproximar-nos a la pau. Recuperem una entrevista sobre Mahatma Gandhi. I escoltem la segona part de les entrevistes sobre militarisme a Espanya i guerrilla a Guatemala, emeses fa dues setmanes (odp02/03).

Format: entrevistes. Llengua: CATALÀ (1+2), CASTELLANO (3).

Convidat1 (Mahatma Gandhi): Agustí Pániker, escriptor i editor de l’Editorial Kairós. Convidat2 (militarisme a España): Pere Ortega, investigador del Centre JM Delàs. Convidat3: Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

No hi ha camins per la pau, la pau és el camí (Gandhi).

I aquest camí sovint es ben fosc, com els passadissos del Congrés o alguns polígons industrials… “Las actas de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Material de Doble Uso) están clasificadas como secreto oficial, lo que conlleva que sólo los diputados de la Comisión de Secretos Oficiales pueden ser informados de las autorizaciones de exportación de armas españolas, sin que éstos a su vez puedan informar o dar publicidad de la información que reciben. En definitiva, el Parlamento y el conjunto de diputados, no tienen derecho a saber ni las armas que se exportan ni el destino de éstas.”

Legionarios de la tercera compañía Juan de Austria 111 en una procesión de Semana Santa en Málaga, España, abril 2009. (c) AP Photo / EFE, Jorge Zapata.

“El gasto liquidado de las fuerzas militares españolas en el exterior entre el año 1997 y 2007 fue de 2.951 millones de euros.”

“Las fuerzas armadas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares”. Això surt a un comandament militar per cada dos soldats!!

Al següent enllaç trobaràs més informació del llibre del qual n’es coautor l’entrevistat d’Ones de pau: El militarismo en España: balance del ciclo armamentista español hasta 2007.

Mahatma Gandhi en una visita a Occident.





((odp)) Revolució cubana: 50 anys (1959-2009).

25 01 2009

Programa odp03: 50 aniversari de la Revolució cubana (1959-2009). I per contrastar processos històrics, també parlem de la revolució i guerrilla a Guatemala.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidats: Amaury Damian Torno, del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos. Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase: “Patria es humanidad”. José Martí (ideòleg de la revolució cubana i líder de la segona Guerra d’Independència de 1895).

La revista “Caminos” (nº 47, 2007), del Centro Dr. Martin Luther King Jr., de la Habana, presenta en un article “al más grande de todos los cubanos” (José Martí):

“…uno de los muchos aspectos de la grandeza martiana: fusionar armónicamente  al hombre político, al luchador incansable, al periodista sagaz, al poeta, al ensayista, al escritor para niños, en un saldo único, en una integridad nada común. El intelectual no desterró al político. El periodista no desmembró al poeta…”

“Nuestra América” es el texto cenital de José Martí. Apareció por primera vez en La revista ilustrada de Nueva York, el primero de enero de 1891, y el 30 de enero del mismo año en la revista El Partido Liberal, de México.

“Nuestra América” es una de las tres grandes y sintéticas culminaciones de la obra martiana dadas a luz en vísperas de la preparación y fundación del Partido Revolucionario Cubano. Las otras dos son “Los versos senzillos”, atesoradores de su más alta sabiduría, y el discurso pronunciado el 26 de noviembre de 1891 en el Liceo Cubano de Tampa (“Con todos, y para el bien de todos”), donde están formulados los principios éticos de la futura república de Cuba.

Así escribió Martí en “Nuestra América”, en 1891, cuatro años antes de que empezara la Segunda Guerra de Liberación Nacional, o sea la Guerra Hispano-Cubana-Norteamericana:

“No hay proa que taje una nube de ideas. Una idea enérgica; flameada a tiempo ante el mundo, para (detiene), como la bandera mítica del juicio final, a un escuadrón de acorazados.” (…)

“Ya no podemos ser el pueblo de hojas, que vive en el aire, con la copa cargada de flor, restallando o zumbando, según la acaricie el capricho de la luz, o la tundan y talen las tempestades; ¡los árboles se han de poner en fila, para que no pase el gigante de las siete leguas! ¡Es la hora del recuento y de la marcha unida, y hemos de andar en cuadro apretado como la plata en las raíces de Los Andes!”

Al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, també parlem d’un altra revolució i un altra guerrilla, amb un resultat molt diferent del viscut a Cuba.

“La cançó “Guantanamera” va popularitzar internacionalment els “Versos Sencillos” de Martí, i potser l’escoltaràs en alguna emissora del Portal de la radio cubana.

Acabem amb un apunt cinematogràfic: “Los 4 años que estremecieron al mundo” (1959-1962). Sèrie documental “Cuba: caminos de revolución” (DVD3). “En cuatro años, el tiempo que dura una administración norteamericana, un pequeño país que comienza una Revolución es sometido a centenares de actos de sabotaje, a una invasión a gran escala, a un bloqueo económico y se coloca en el vórtice de un posible holocausto nuclear…”





((odp)) Militarisme a España (I).

18 01 2009

Programa odp2: Industria militar, Exèrcit i comerç d’armes a España. Format: entrevista. Llengua: CATALÀ. Convidat: Pere Ortega, investigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad de la OTAN, en Bétera, Valencia.

La frase: “La despesa militar de l’Estat español és de 51 milions d’euros diaris”. Aquesta setmana recomanem un llibre del qual n’es coautor el convidat d’Ones de pau:

“El estado español ha optado por implicarse en la evolución de los conflictos armados apostando por medios militares, como el envío de fuerzas armadas a diversos lugares del planeta. El discurso político de las élites gobernantes y las dinámicas que rodean este nuevo escenario han ocasionado un fortalecimiento del militarismo en España.”

“En los diferentes capítulos del libro se analiza lo acontecido durante la última década en lo relativo a la política de defensa en un nuevo órden mundial donde, a consecuencia de los compormisos adquiridos con la OTAN y la UE, entre otros, se desarrollan costosos proyectos militares.  De estos compromisos se desprenden los aspectos que rodean la economía de la defensa: presupuestos, I+D, industria militar, comercio de armas y la presencia española en ferias de armamento militar, todo lo cual contribuye a la carrera de armamento mundial.”

“En un mundo interdependiente, nuestra seguridad no puede construirse contra la seguridad de los otros. En este proceso de militarización, tener industrias de guerra, invertir en armamentos o sobredimensionar los jércitos no ayuda a la paz mundial sino, todo lo contrario, contribuye a la inseguridad global a través de los riesgos y amenazas que originan.”

I al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, pots escoltar l’entrevista que el jutge espanyol Carlos Castresana, comisionat de Nacions Unides a Guatemala, va concedir a Ones de pau. El magistrat ens parla de la violència i la impunitat a Centreamèrica i a Espanya.