((odp)) La violència divina.

28 11 2010

Programa odp96: Primera lectura del llibre “Violència”, del filòsof eslovè Slavoj Zizek (Biblioteca Universal Empuries, 2009). El capítol 6, “La violència divina”, és tant polèmic com interessant perquè analitza algunes de les arrels de la violència cultural (però també directa i estructural) de la societat occidental i del cristianisme. L’autor es planteja questions ètiques tant importants en la nostra vida com el càstig (venjança), el perdó, l’oblid, el ressentiment, la ira, la clemència, la misericòrdia de Déu (gràcia), la llibertat… en el marc de la violència divina i la violència mítica, enfront de la violència injusta, legal o “religiosa”.

Format: lectures (en CATALÀ).

Fotografia (adalt): Gerard-Bertrand.net

Autors i obres que s’analitzen o nombren en aquest capítol: FILOSOFIA: Walter Benjamin (“Per a una crítica de la violència”, VEURE DOCUMENT-PDF ABAIX), Peter Sloterdij (“Ira i Temps”), Friederich Nietzche, Hegel, Friedrich Engels. CINEMA: Alfred Hitchcock (“Perseguit per la mort”, “Psicosi”, “Els ocells”), Paul Greengrass (“United 93”), Oliver Stone (“World Trade Center”), Lars Von Trier (“Rompiendo las olas”, “Bailando en la oscuridad”, “Dogville”). PSICOLOGIA: Sigmund Freud, Jaques Lacan. LITERATURA: Franz Kafka, W.G. Sebald (“On the Natural History of Destruction”). POLÍTICA: Maximilien de Robespierre. PINTURA: Paul Klee (“Angelus novus”).

La “violència divina” no té res a veure amb la violència terrorista executada pels fonamentalistes religiosos d’avui”. (…) El candidat més evident per a la violència divina és l’explosió violenta de ressentiment que es canalitza en una sèrie de fets que van des de linxaments duts a terme per una turba de gent fins al terror revolucionari organitzat”. (…) “…quan les multituds van descendir de les “faveles” (de Rio de Janeiro, Brasil) a la part rica de la ciutat i van començar a saquejar i cremar supermercats. Això era, en efecte, violència divina”.

Música que ha acompanyat a les lectures de “Violència”:

> “Austrailia – Mystery of the Didgeridoo, Christopher Mad’dene (Hair Mail Music, 2009).

> “Japanese drums”, Joji Hirota & Hiten Ryu Daiko (ARC Music, 2009).

> “Vos omnes”, Paul Casals (Discos Abadia de Montserrat, 2004).

> “Playground Psychotics”, Frank Zappa (Ryko, Frank Zappa Music, 1992).

> “Le temps des gitans” (banda sonora de la película d’Emir Kusturika, “Kuduz”), Goran Bregovic.

I transcribim un altre fragment del text de Walter Benjamin que analitza Zizek al llibre “Violència”, “Critique of Violence” (traduit i enllaçat a“Para una crítica de la violencia”): “Igual com en totes les esferes Déu s’oposa al mite, allò diví s’enfronta a la violència mítica: constitueix la seva antítesi en tots els àmbits. Si la violència mítica crea la llei, la violència divina la destrueix; si la primera posa límits, la segona els desfà contínuament; si la violència mítica porta a l’acte culpa i retribució, el poder diví nomès l’expia; si la primera amenaça, la darrera colpeja; si la primera és sagnant, la darrera es mortal sense vessar sang. (…) Perquè la sang és el símbol de la simple vida. La dissolució de la violència legal sorgeix de la culpa de la simple vida natural, que asigna als vivents, innocents i infeliços, una retribució que “expia” la culpa de la simple vida -i sens dubte, també purifica els culpables, no de la culpa, sinó de la llei-. Perquè amb la simple vida, s’acaba l’imperi de la llei sobre els vivents.” (…) [a la pàgina 15 del document pdf enllaçat adalt pots llegir aquest text sencer].

Us animem a llegir el llibre “Violència” i a compartir els debats que fem en el programa. Ens escoltem el diumenge a Contrabanda FM.

Anuncios

Acciones

Information




A %d blogueros les gusta esto: