Programa odp26: Després de recordar La Setmana Tràgica o Revolució de Juliol de 1909 de Barcelona, en l’anterior programa, aquesta setmana tornem a parlar d’anarkisme. Ara amb activistes d’una generació més jove que els companys de la setmana passada però que comparteixen molts valors d’aquest moviment llibertari.
Format: entrevista-xerrada. Llengua: CATALÀ.
Convidats: Fran del periòdic anàrquic Antisistema. I Maic de l’Ateneu Llibertari de Sants.
Començem el programa amb el tema musical Apología de la destrucción, del grup valencià Vagos y Maleantes, per posar-nos a to amb una de les corrents més combatives de l’anarkisme. No es que Ones de pau hagi perdut el Nord, simplement mostrem una realitat més de la lluita anticapitalista, de l’expressió més contestatària de l’anarkisme.
Per complementar aquesta presentació i l’apunt cinematogràfic de la setmana passada, avui recomanem La vieja memoria, un dels millors documentals de la II República i la Guerra Civil espanyola, rodat per Jaime Camino el 1977.
Afegim l’enllaç de El Pesol Negre, la «publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener» (Berga i Manresa), per conéixer qué és cou fora de Barcelona, tal com ens comenta en Fran durant el programa.
I acabem recordant’un dels llibres que també comentem durant el programa: Cróniques del 6 (i altres retalls de la clavaguera policial), de Davd Fernández. VIRUS Editorial, 2006.
Reproduim un fragment de l’epíleg d’aquest llibre sobre la «democràcia autoritària»:
«Aquesta història arranca el 28 d’octubre de 1996 amb el desallotjament «manu militari» del Cinema Princesa i arriba fins a l’absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.» (…)
«Darrera el nostre Estat de Dret s’hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles de joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així es com ens parla de maletes i fons reservats, d’informes confidencials, de comissaries i tortures, d’infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats… en definitiva de la guerra bruta d’un estat d’excepció encobert contra els moviments socials i populars.»
ones de pau 