Programa odp25: el juliol de 1909 es van produir un seguit de revoltes antimilitaristes i anticlericals pels carrers de Barcelona encapçalades per dones que es rebelaven contra el reclutament dels seus marits a la guerra del Marroc. Això, sumat a altres factors econòmics i socials, provocà La Setmana Tràgica o «Revolució de Juliol». A partir d’aquests fets, Ones de pau analitza la lluita obrera i el moviment anarquista a la Catalunya de finals de segle XIX i principis del XX.
Format: entrevista-debat. Llengua: CASTELLÀ.
Convidats: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, i Gil de l’Ateneu Llibertari Besos.
La guerra del Marroc es rebutjada per l’esperit popular per tres raons, segons narra la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia:
1) «L’anarquisme que domina entre els obrers és essencialment una doctrina internacionalista i pacifista. Mira la bandera sense emoció i considera l'»honor nacional» com un mite inventat pels militars i els capellans que conspiren amb els capitalistes en el procés d’explotació que aquests anomenen govern.»
2) «Aquesta campanya era una guerra de pura agressió (de pretencions imperialistes), empresa al dictat d’un grup d’empresaris, estretament relacionats amb el govern, els interessos dels quals eren completament estranys a l’obrer espanyol.»
3) «La qüestió del servei militar era exasporadament injusta i això és el que dugué les dones a milers en rengles dels contestataris. D’una banda, el fill del burgés, que podia permetres de pagar tres-cents duros per l’exempció, no li calia presentar-se a files; d’altra banda, la majoria de reservistes que llavors eren cridats eren homes (de clase obrera la majoria) que després de passar dos anys a l’exèrcit havien pogut tornar a la vida civil i casar-se. Llavors els arrancaven de llurs mollers i de llurs famílies, per malbaratar-ne la vida.»
El ministre de la guerra Antonio Maura va decidir enviar un cos expedicionari a l’Àfrica de més de 40.000 homes, reservistes casats i amb fills en la seva majoria, reclutats en bona part al Principat. L’embarcament de tropes a Barcelona va començar l’11 de juliol de 1909. Les dones s’hi van negar i van encapçalar la revolta antimilitar espontàniament pels carrers de Barcelona.
Els partits Republicans no van voler assumir la direcció de les protestes i el poble, amo del carrer, va protagonitzar una revolta popular profundament anarquista.
Però la revolta va ser reprimida durament per les tropes de l’Exèrcit, amb el suport de la burgesia barcelonina.
La sublevació social contra l’autoritarisme de l’estat (exèrcit i esglèsia) va representar una confrontació a peu de carrer de dues formes d’entendre la vida, el treball, la ciència i les relacions interpersonals.
Visibilitzant-se, alhora, la ràbia social i el poder de la llibertat, amb noves formes d’organització com ara centres obrers, escoles i cooperatives.
La propera setmana Ones de pau dedicarà un altre programa per parlar d’anarquisme des d’una visió menys històrica i centrada en l’acció anarquista d’avui. Mentrestant, per situar una mica millor La Setmana Tràgica de 1909 i aproximar-se més a la realitat de l’època, sugerim veure la película La ciutat cremada, dirigida per Antoni Ribas.
ones de pau 