Porgrama odp31: Després del parèntesis de juliol, tornem en directe a Contrabanda FM i amb el blog actualitzat. Començem estrenant nova sintonia de programa (Vesuvi, del grup Spaccanapoli). Recordem el primer atac nuclear de la història, l’inhumà bombardeig de la ciutat d’Hiroshima (Japó) per part de l’Exèrcit Nordamericà: 6 agost de 1945. Presentem (amb certs interrogants) la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència que recorrerà els sis continents del 2 d’octubre de 2009 al 2 de gener de 2010. I aprofitem aquesta entrada del blog per refrescar el concepte de noviolència activa.
Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.
Convidat: Carles Martin, portaveu de Mundo sin Guerras i de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.
Abans de parlar de la Marxa Mundial, llençem a l’aire una de les preguntes que ens anirem questionant en els propers programes per tal de trobar les respostes que ens ajudin a ser més eficaços en la lluita antimilitarista: ¿La noviolència protegeix a l’Estat? Més enllà del fons anarquista i llibertari que du implicita la pregunta, la plantegem sota l’ombra política-militar més perillosa i destructora, la que formen els estats membres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).
A partir d’aquesta pregunta continuem definint el nostre propi espai de lluita antimilitarista: l’Acció Directa Noviolenta, un espai propi i col.lectiu que passa pel camí de la lluita anticapitalista.
Malauradament enfront d’una injustícia, agressió o conflicte la resposta adecuada més eficaç no sempre es pot donar, normalment degut a les circunstàncies d’opressió i repressió en que viuen les víctimes. Això també ho plantegem en aquest programa amb una nova pregunta: ¿La noviolència és un privilegi?
Cada dia moren de gana milers i milers de persones arreu del món. Si nosaltres fòssim una d’aquestes persones, viuriem en carn i ossos un dels efectes més dramàtics de la lluita noviolenta: la mort per inanició o desnutrició.
Lo essencial no és tant conscienciar de la noviolència sinó conscienciar de que la pobresa i les injustícies que genera el capitalisme-militarisme són inacceptables i cal evitar-ho. Com? Al llarg dels propers programes intentarem trobar noves respostes.
Actuem, visquem de forma noviolenta, sí. Però davant d’una agressió que posi en perill de mort drets fonamentals com el dret a la vida, o responem amb Accions Directes o no evitarem, ni resoldrem, ni canviarem res.
Diem sí a la noviolència activa, però amb molts condicionants que la limitin o la reforçin. Per exemple, si a una persona o família o comunitat la estan matant de gana, jo no puc parlar-li a la víctima de noviolència. Si una persona és a punt de ser torturada o esta sent explotada, jo no puc dir-li que «posi l’altra galta».
Un altre exemple concret i que ens afecta de molt a prop. Davant del perill nuclear que es plantejava i continua existint amb la central de Garoña (Burgos), no es va reforçar lo suficient l’Acció Directa Noviolenta per pressionar el govern i les corporacions. Davant d’un problema tan greu com el nuclear, s’haurien d’haver produit moltes petites i grans Accions Directes Noviolentes, més enllà de la difusió antinuclear, la recollida de signatures i les manifestacions que no han servit per a res. Aprenguem dels errors per no repetir-los!
Acabem aquesta presentació remarcant el que ens vam proposar des del primer programa d’Ones de pau. Continuarem reflectint les diferents respostes (siguin com siguin) davant les injustícies i la violència (vingui d’on vingui). Perquè de totes les lluites s’apren. Per això esperem que tu també hi participis sempre que vulguis, compartint amb Ones de pau la teva experiència de lluita personal o col.lectiva.
ones de pau 